SOBRE EL FET DE SER DONA: VERITATS I MENTIDES

Avui voldria treure a la llum un tema tabú que no hauria de ser tabú i que escandalitzarà a molta gent. Es tracta de la menstruació. S'han dit tantes imbecilitats sobre la menstruació! I se'n segueixen dient tantes que dedicar una entrada al tema em resulta molt important.
Les mentides que hi ha a l'entorn de la menstruació. Destapar la veritat.

Avui dia, tot són ridículs anuncis de tampons i compreses on es veuen nenes tontes ballant vestides de blanc i comportant-se com si s'haguessin fumat un porro, alarmants campanyes publicitàries dient que la regla és una tragèdia terrible i que les dones durant la menstruació fem fàstig i desprenem molt mala olor... Religions que ens consideren impures, científics bojos dient que la regla fa que estiguem malament del cap i que som un perill públic, però que per això estàn ells, per salvar-nos amb les seves drogues que han arribat fins al punt de fer desaparèixer la menstruació. Les conseqüències de tanta ximpleria són terribles: moltíssima gent convençuda de que les dones estem incapacitades per a tot pel tema de la menstruació, noies que esperen amb terror la primera menstruació, dones que creuen que són una porqueria...

Ben aviat ens ensenyen que la menstruació és una cosa molt dolenta. Moltes religions (grans difusores de mentides, ignorància, por i odi) s'han valgut de la menstruació per discriminar a la dona. En aquestes religions (patriarcals, com no) hi ha estúpids contes on la menstruació és una maladicció, un càstig diví, una marca que li queda a la dona per sempre, perque pateixi i perque sempre recordi els seus terribles crims. Però vaja, res en aquests contes és cert, ni dones percadores i criminals, ni déus que castiguen, ni càstigs. Perque ni la dona és una criminal, ni hi ha déu que castigui, ni la regla és un càstig. Però la gent ja va creixent amb idees errònies que s'instal.len en el seu subconscient i una gran repugnància vers la dona i la menstruació van prenent forma. En el Catolicisme, en el Judaisme i en l'Islam, es considera a la dona com a un èsser brut i inferior, possessió de l'home, sense drets propis, culpable de tot i amb una menstruació que tot ho contamina. S'ha prohibit a les dones entrar en temples, sobretot si tenen la regla, a vegades ni tan sols se les deixa sortir de casa, ni tenir contacte amb ningú i se les obliga a prendre banys rituals per "purificar-se", purificar-se de què? Doncs de la regla, la terrible regla, la bruta regla que fa a la dona més "immunda" del que ja és, segons aquestes religions que fan veure que prediquen amor i sabiesa...

Antigament es creia que si una dona que estava menstruant et mirava, podies patir el fenòmen de l'ullprès o mal d'ull. També es deia que tot el que ella tocava quedava contaminat i s'havia de destruïr després, es deia que els escorpins i altres especies animals poc amigables neixien de la sang de la menstruació, també es deia que si una dona amb la regla tocava menjar aquest quedava enverinat o que si un home tocava una dona que tenia la regla, aquest moria entre terribles convulsions... i més tonteries s'han anat dient. Alguns cultes mantenien que si la menstruació durava més dies del compte és que la dona estava posseïda per un dimoni... al qual treien amb una brutal pallissa.

Tots els problemes del món eren per culpa de la dona, impura i tòxica per la seva menstruació. Si algú emmalaltia, si la collita es perdia o si passava qualsevol desgràcia, segur que la culpa era d'una dona que s'havia fotut al mig (perque a sobre, la dona sempre ha quedat com una imbècil, una xafardera, etc, etc...). Aleshores els homes podien agredir a la dona com volguessin, que sempre podien inventar que ella li havia provocat una malaltia o qualsevol altre història absurda.

Avui dia, aquestes ximpleries han canviat de forma. El pijor del tot és que les pròpies dones ens hem arribat a creure totes aquestes imbecilitats. Ens hem pensat que som inferiors, que tenir la regla ens inutilitza i que ens converteix ens monstres. Pensem que la menstruació és terrible, que hem nascut per patir, que fem fàstig, que és normal que ens rebutgin...
Encara hi ha qui creu que la dona quan té la regla no pot banyar-se (podria morir-se, quedar estèril o fins i tot contaminar l'aigua!), que no pot tenir relacions sexuals (o que si en té no cal que es protegeixi contra embarassos i malalties), que no pot preparar segons quins menjars perque els contamina o els espatlla (la maionesa es talla, per exemple), que està intractable, que fa mala olor, que està especialment idiotitzada... Quantesabsurditats!
La menstruació és completament natural, no és res espantós i terrible (monstruació com diuen alguns) NO ES UNA MALALTIA!.

No cal amagar-se, ni avergonyir-se ni tampoc posar-se malalta. Venus de Bauguereau

La menstruació encara avui dia s'utilitza com una arma contra les dones. Missatges com: deus tenir la regla (quan estàs de malhumor o deprimida o has fet alguna cosa malament), o deixa'm tranquil.la que tinc la regla! o no puc fer això per que tinc la regla o això una dona amb la regla més val que no ho faci... Tots aquests missatges han servit per a que les dones es creguin unes inútils, per a que els empresaris no els hi donin feina o les acomiadin, perque alguns marits les peguin perquè segons ells, les dones són insuportables o fan fàstig ...
Les dones creuen que són un desastre, que no poden fer res correctament, que la regla és un drama i un motiu de vergonya... la seva autoestima cau pel terra i es deixen trepitjar.
La Medicina més perversa i manipuladora ha considerat el fet de ser dona com a una malaltia. Quan una dona tenia qualsevol problema com ara una depressió o malhumor, els metges consideraven que allò era propi de dones i que per curar-la calia fer que deixés de ser dona i per tan se li feien proves horribles i se li acabava extirpant qualsevol òrgan reproductor. Ara els metges dissenyen pastilles que atonten o que suprimeixen la menstruació.

L'anomenat síndrome premenstrual ha servit per discriminar a les dones, considerant que durant la menstruació (i abans) estàn greument malaltes, totes les seves funcions s'alteren i fins i tot es converteixen en éssers sàdics, rabiosos, ploraners, perillosos i estúpids. Una persona en aquest estat, ni pot treballar, ni estudiar ni res de res, millor que es quedi a casa fregant... podria ser molt perillós que una dona tingui un càrrec d'importància tenint en compte que durant el síndrome premenstrual es tornaria boja i faria moltes barbaritats. Fins i tot s'han justificat alguns assassinats perpetrats per dones amb el famós síndrome premenstrual.

És cert que la menstruació implica algunes molesties i en algunes persones pot ser molt dolorosa segons el seu estat de salut però d'això a considerar la menstruació com una malaltia és exagerar i és un gest ignorant.
La menstruació d'una dona és diferent a la menstruació d'una altra. Que una tingui forts dolors abdominals no significa que a totes els hi passi el mateix. I la mateixa dona pot tenir menstruacions molt diferents al llarg de les seva vida: un mes pot tenir una menstruació dolorosa, i al mes següent ni notar-la.
Cal deixar clar també que la menstruació no té per què ser dolorosa, ni provocar anemies ni totes aquestes molesties... aquests problemes són certs però no ocorren sempre i es poden remeiar. També destacaré que molts mals menstruals són purament psicològics: El subconscient que ha assimilat tot allò negatiu sobre la regla i les dones, està allà dient-nos que la regla és terrible, que és una malaltia, que és molt dolorosa, que som errors de la natura, impures, que avui no podem anar a la feina perque ho farem tot malament, que ni estem d'humor i més val que evitem el contacte amb els altres... Quan arriba la regla ens acomplexem i ens sentim com a individus de segona.
El famós síndrome premenstrual ha estat una excusa per a discriminar la dona i fer-li creure que és fastigosa.

La psicologia freudiana acompanyada de la pitjor ginecologia (si et trobes malament fem una histerectomía, és a dir :extirpem l'úter) no s'ha superat encara. Quan una dona protesta ja diuen que és perque té la regla o el síndrome premenstrual. Pura discriminació (i a sobre no es va a buscar la veritable causa del seu malestar, no es pren consciència del veritable problema, i per tan, mai es resol). Es considera que les dones som éssers inferiors i que estem malament del cap, que som defectuoses, que les hormones ens tornen boges. Vaja imbecilitat. Ni el síndrome premenstrual ni la regla són problemes. La dona té raons de sobres per estar indignada, furiosa, deprimida... Aquestes raons es troben en aquesta societat misogina i injusta: les dones patim tot tipus de violència en tot moment, discriminació, insults, precarietat laboral, excés de responsabilitats a casa i a la feina... Considerar que la causa del malestar de la dona és la regla és una autèntica frivolitat i una injustícia masclista.

Mirem bé el panorama: aquesta és una societat on la dona pugui sentir-se a gust? Tot són problemes i la regla no és un problema ni la causa del malestar.
El que passa és que és clar, la societat en comptes de reconèixer els seus errors i solucionar problemes, prefereix dir-li a la dona que és ella la que està malament i la que ha de canviar, que la seva condició femenina és la causa de tot mal. En comptes d'admetre la injustícia social i canviar-la, es droga a la dona perque canviï ella. Però les dones estem bé, la societat està malament. I la discriminació és un problema, la menstruació no ho és.
De totes les vegades que m'he sentit deprimida, desgraciada, furiosa o frustrada, mai en cap cas la menstruació ha tingut res a veure. Veritablement és impossible distingir quan una dona té la menstruació de quan no la té.
A més a més hi ha estudis que han demostrat que els trastorns menstruals són (en molts casos) de caire cultural (a Indonesia, per exemple, on mai hi ha hagut tantes campanyes contra la menstruació, només un 23% de les dones viuen la regla com un procés traumàtic).

Prou ja de considerar les dones com a monstres bojos i histèrics (de fet, histeria significa uter errant). Si les dones som perilloses per tenir la regla, com expliquem que la major part dels crims del món siguin perpetrats per homes? Què hi ha de les hormones dels homes? Alguns d'ells deuen viure en una mestruació permanent si és cert que la menstruació porta a la violència i a la fúria. Però és clar, la societat mai diu res dels homes, també tenen canvis hormonals, és clar, però en aquest cas mai s' ha dit res dolent sobre aquests canvis. La dona, en canvi, ha de sentir-se avergonyida pel sol fet d'existir. 

Les hormones no ens converteixen en monstres, ni als homes ni a les dones, tothom és responsable del que fa. Això també va per totes les ximpleries que es diuen sobre l'adolescència, en que pel sol fet de ser adolescent la societat et tracta com si fossis imbècil.

També vull mencionar la depressió post part, en que una dona quan acaba de donar a llum, suposadament es torna boja per tant desajust hormonal. Per favor! Que hi ha activitat hormonal és cert però d'aquí a considerar que la dona es torna boja hi ha un bon tros. No totes les dones es deprimeixen després de tenir un fill i la causa de la depressió no té perque ser sempre hormonal, hi ha factors de més pes: el fort canvi a la teva vida, les dificultats de ser mare, el poc recolzament que pots rebre, les nits d'insomni, la forta responsabilitrat, que tothom et tracti com si estessis malament del cap, la violència obstètrica (on et lliguen a la llitera, t'escridassen si et queixes, et fan cesària encara que no calgui, aparten el nadó de la mare, etc, etc, etc...). Qualsevol cosa que digui la mare es considera una bajanada pròpia d'algú que no està bé del cap i que té les hormones revolucionades... ostres, tractant així a la nova mare, no es tan rar que es deprimeixi. La Triple Deessa representa les 3 edats de la dona, totes elles,
bellíssimes però que la societat ha utilitzat sempre en contra seva.

La menopausa és un altre tema, però en la mateixa línia, és clar que hi ha canvis i molesties però en cada persona és diferent i no té perque convertir-se la menopausa en una pel.lícula de terror: Ni els efectes han de ser tan espantosos, ni la dona passa a ser un monstre horrrible d'aspecte i caràcter que ja no sap ni el que diu de tan alterada que està. Una mica de seny! Quina obsessió amb les hormones! Passi el que li passi a la dona, estigui en l'edat en que estigui, sempre serà injustament criticada, espantada i discriminada.

La societat és injusta amb nosaltres i a sobre si ens queixem ens diu que estem boges, que les hormones ens estàn alterant. Això s'ha d'acabar i som les dones, les primeres que hem de trencar els tabús i deixar de pensar que les hormones es transformen en éssers intractables i/o irracionals. Aquests ridículs clixés només ens portaràn a tenir l'autoestima pel terra i no prendre consciència dels autèntics problemes que tenim, que no són pas pocs.

La menstruació és saludable i beneficiosa, qualsevol problema que pugui causar te solució natural.

Ara els científics pertenen fer desaparèixer la regla, jugar amb nosaltres i la nostra salut i com sempre, fent-nos creure que som un desastre, un error de la natura però que allà estàn ells per arreglar-nos i convertir-nos en gent com cal, en éssers humans com cal (com els homes). Per què canviar una societat injusta quan és més fàcil (i més injust), culpar a les dones i drogar-les fins al punt de que desapareixi la seva menstruació (com fan medicaments com el Lybrel). Ara et diuen que això de la regla és innecessari i que fins i tot és antiqüat i primitiu (vaja, nosaltres som les primitives, ara), que ja hi ha dones que han suprimit la regla de la seva vida (no les envejo). Diuen que la regla és un error, un caprici de la Natura (tant tonta ella), que es pot viure sense menstruació i et parlen de dones que antigament tenien poques regles perque sempre estaven embarassades o alletant, o et parlen de la falta de regla durant l'embaràs o la menopausa. Pura demagogia! Una cosa és quan les condicions naturals et predisposen a no tenir la menstruació i una altra cosa és suprimir-la de manera antinatural. Després, aquests mateixos científics acusen als detractors del seu invent com a retrògrades. Retrògrades ho són ells per considerar la menstruació com quelcom negatiu que no hauria d'existir. Per cert, per molt que diguin que la desaparició de la regla no té efectes secundaris, obliden que encara no se sap prou d'aquests medicaments i que la regla en sí és un indicador de la salut que si el perdem, perdrem amb ella molta informació valuosa sobre el nostre estat.

És comode considerar la regla i el síndrome premenstrual culpables de tot el que passa el món (treiem-nos responsabilitats) i usar-ho contra la dona. Regla i síndrome premenstrual són el calaix de sastre on tot hi cap i excusa per a oblidar-nos de resoldre discriminacions i injustícies. Si una dona té un accident de cotxe, li podem dir que degut a la seva menstruació és una imbècil incapacitada per conduïr... en canvi, si l'accident el té un home, tothom justifica que potser està molt estressat i té moltes responsabilitats (en comptes de dir que és un histèric, quan potser no té ni la meitat de responsabilitat que la dona, sobretot si és mare treballadora).

Canviem ja el punt de vista sobre la menstruació, el síndrome premenstrual, les hormones i la feminitat. Prou ja de sentir-nos com una merda per tenir la menstruació. La menstruació és una benedicció realment, un procés regenerador, saludable... un gran pas en l'evolució humana (i en la seva pròpia existència). Quan la dona va començar a menstruar, l'especie va fer un gran pas endavant, es va alliberar del zel, de l'estre... va passar a escollir quan volia reproduïr-se al marge de factors ambientals. El cos femení va deixar de guiar-se pel sol i va seguir els cicles de la lluna.
Prou de creure que estem incapacitades, que hem de prendre pastilles, sentir vergonya, no parlar del tema i amagar-nos...

Hi ha moviments espirituals i feministes que mostren una proposta oposada a la nociva actitud contra la menstruació. Aquestes corrents de pensament tracten la menstruació com un camí iniciàtic que ens connecta amb la Natura, la nostra espiritualitat, la creació, la vida, la sabiesa, la fertilitat, el poder de la feminitat... Aquestes dones viuen amb molta més felicitat la seva existència, s'omplen espiritualment i reinvindiquen la seva condició femenina com una manifestació divina, mai com una maladicció. La seva autoestima puja, viuen de manera saludable i sense prejucis i no hi ha síndromes que les turmentin. La menstruació passa a convertir-se en una meditació activa, una experiència enriquidora. La dona deixa de sentir-se una pecadora i descobreix una deessa al seu interior. Se sent part de la Natura de la que l'havien allunyat, se sent connectada a la lluna, també cíclica i directament relacionada amb la menstruació.
La rica cultura matriarcal torna en aquests grups, cultures que consideraven la regla una autèntica font de poder. En ambients esotèrics hi ha dues grans tendències a l'entorn de la dona:

-La pitjor i més influenciada per la religió, manté que la regla és maligna i que la dona ha d'allunyar-se de qualsevol pràctica màgica per no espatllar-ho tot.
-L'altra tendència és considerar que la menstruació dóna poder a les dones, que aquestes durant la regla tenen els sentits més desenvolupats, que estàn més en sintonia amb el poder universal i diví i que la sang menstrual té increïbles poders màgics.

Aquesta actitud de redivinitzar la dona i la menstruació ha tingut grans beneficis culturals: les dones en contacte amb aquestes tendències han augmentat la seva espiritualitat i la seva felicitat, s'han tractat millor a elles mateixes i han lluitat contra la misoginia.
L'arma més destructora del patriarcat ha estat convèncer a les pròpies dones de que són un problema i un error. Moltes dones mostren actituds masclistes, no es respecten ni a elles mateixes i són conformistes i còmplices davant l'espantosa situació de les dones.
Avui dia se'm trenca el cor quan una noia que té la regla diu que ser dona és una merda o que no fa les coses bé perque té la regla... aquestes idees ens han destruït i han fet del món un lloc més boig i equivocat on la dona, l'espiritualitat, la Natura i la Justicía no hi caben i s'han d'allunyar a base de maltractaments i química.

Un món on es beneri la menstruació i la feminitat és un món més just i pacífic, més feliç.
Les dones tenim un llarg camí per recórrer, alliberar-nos de tants missatges negatius que ens han ficat al cap desde la infància es molt difícil però anem fent. Ara reinvindiquem la menstruació, ja no ens fa tanta por parlar-ne, ni sentim vergonya ni ens pensem que som fastigoses i fem mala olor (invents de la publicitat, segons la qual realment mai estem prou netes i pures, al marge de la menstruació). Fins i tot estem lluitant contra la indústria dels tampons i les compreses que a més a més de donar una imatge menyspreable de les dones, les intoxica amb productes fabricats amb material nociu i antihigiènic (compreses i tampons es fabriquen amb dioxines i raió, materials que provoquen greus malalties fins i tot càncer). Aquests productes, entre moltes altres pegues, acaben desprenent males olors (no és la regla la que fa mala olor sinó els seus productes químics quan entren en contacte amb la humitat), deixen fibres a l'interior del cos, alteren el ph, contaminen per la química que porten i no són biodegradables, tota una amenaça pel medi ambient.
Ara les dones anem coneixent de mica en mica, alternatives com la Mooncup un recipient de silicona mèdica reutilitzable que s'introdueix a la vagina com un tampó. Emmagatzema la sang a l'interior de la vagina sense assecar-la ni infectar-la i es buida cada 6 ó 8 hores. És un producte ecològic, saludable i econòmic del que ja vam parlar a l'entrada "Tu decideixes...".

Hi ha qui considera aquest producte com una cosa fastigosa i antihigiènica, aquí tenim de nou els prejudicis socials. EI! Que ni el cos ni la menstruació són res repugnant! Els productes químics nocius mullant-se durant hores per la sang sí que són poc higiènics! Que un producte menstrual sigui reutilitzable mentre es vagi netejant correctament, no és pas res brut (que fem amb la roba interior? la llençem després d'utilitzar-la o la netegem correctament per a un nou ús?).

Cal que les dones deixem ja de considerar-nos errors de la natura i reconèixer la nostra gran vàlua. Deixar d'acomplexar-nos pel nostre cos i per la nostra menstruació serà un pas decisiu. S'acabaràn tants síndromes, tantes discriminacions, tanta tristesa i tants tabús. La regla i la sexualitat deixaràn de considerar-se malignes i seràn reconegudes com a factors naturals i positius. Si el cos, la feminitat, la menstruació i la sexualitat fossin coses realment fastigoses, aleshores tota la creació ho seria!

Mai més es considerarà a la dona com a bruta, mereixedora d'abusos. S'acabaràn molts mites sobre la sexualitat (masturbació deixarà de vincular-se a ceguera, himen deixarà de ser indicador de virginitat, la libido femenina ja no es considerarà malaltissa...).
S'acabarà la publicitat insultant.

Ens descobrirem a nosaltres mateixes i farem les paus amb el nostre cos i la natura. Deixarem de culpar-nos per tot i exigirem més justícia i respecte. NO creurem a cap estúpid que ens digui que som brutes i que estem boges, cap capellà, cap imbècil amb títol de metge, cap anunci publicitari, cap indústria farmacèutica, obsessionada amb inventar malalties i en fer negoci. La industria farmacèutica no ha de controlar el teu cos, el teu cos és més sabi que la indústria! Funciona correctament, no li han de dir com funcionar!
Lectora o lector: quina relació tens amb la menstruació? Et fa gràcia, fàstig, et traumatitza, et preocupa? Ens han enganyat i ara toca obrir els ulls.

La Natura va crear en la menstruació una obra mestra, quan la comprenguem, començarà una gran revolució.A continuació, un vídeo que mostra un recull de menyspreables frasses extretetes de la Biblia i l'Alcorà on es condemna la menstruació. És un vídeo crític que acaba informant sobre un gran descobriment: de la sang menstrual es poden recollir cèl.lules mare que regeneren òrgans vitals! La menstruació no només dóna la vida sinó que també la salva.