divendres, 24 de juliol del 2009

MÚSICA PER A LA PLUJA


Aquest estiu és infernal, les pijors noticies omplen els telediaris, plens d´injustícies i atrocitats. Violència, lleis injustes, criminals terribles i covards al carrer pel sol fet de ser menors -només per posar un exemple-, mares condemnades per prendre´s la justícia per la seva pròpia mà i triomfar on fracassen els tribunals...

Algunes d´aquestes noticies també fan referència com sempre als terribles incendis forestals. Grans hectarees de natura acaben cremades, flora i fauna desapareixen i en aquests espantosos incendis, pobles sencers han de ser evacuats i alguns bombers perden la vida injustament. Un incendi provocat és un crim greu. L´esser humà no és res davant la natura. L´ésser humà respira i viu gràcies a la natura, gràcies als arbres. No tenim cap dret a agredir la naturalesa i aquesta agressió acaba caient sobre nostre SEMPRE.
Els assasssins que cremen boscos han de ser castigats.

Presumim dient que som una societat civilitzada però això no és cert. Quan els únics avenços dels que podem presumir són tecnològics és que ben poc progressem.
Quan la violència omple el món, quan la humanitat es destrueix i el que gosa considerar-se "humà" encèn el bosc que li dóna la vida, és que no hem progressat RES.

Considerem primitives civilitzacions que adoraven la natura, que veien en cada arbre un déu, en cada animal un esperit guía i en cada persona un ésser que havia de ser respectat. Però aquestes civilitzacions, sense els nostres super-potents ordinadors, sabien molt més de civilització que nosaltres.

Religions antigues practicaven rituals de característiques teatrals, representant el vent, la pluja, els animals... aquells fenòmens naturals que admiraven i desitjaven provocar.
Abans de que les religions patriarcals s´imposessin amb violència, moltes tribus veien la divinitat no allunyada i hostil sinó repartida en cada un/a d´ells/es i en cada element de la natura. Aquesta idea hauria de tornar. La divinitat és un tot, l´èsser humà ha d´inclinar-se davant la natura que li dóna la vida. La divinitat dels boscos, de l´aire, de l´aigua, dels animals... aquella divinitat, aquell poder que mai viurà en cap màquina.

Alguns moviments i corrents de pensament tornen a la vida. El paganisme, la wicca estàn resorgint. Aquelles civilitzacions que existien abans que nosaltres, que van ser exterminades i que tan ens podien ensenyar, ara troben un renaixement.
La gent s´allunya de les agressives religions patriarcals i torna als seus orígens on la crema de boscos i la violència de gènere no hi tenen cabuda.
Em satisfà enormement que encara hi hagi persones que reinvindiquin la seva pròpia manera de pensar, el seu tarannà pacífic, que desenvolupin la seva espiritualitat, el seu potencial màgic... Ara és molt necessari.

Us vull oferir 2 talls musicals, per una banda, Calling the rain, del grup barceloní Trobar de Morte, creador de melodies màgiques que ens porten a móns ancestrals ples de fantasia i alguns sons d´inspiració medieval. Calling the rain, (Cridant a la pluja) em fa pensar en el poder curatiu de la pluja i en com ho necessitem ara davant de tants incendis. Cal cridar aquesta pluja que salvi els boscos, que regui el món.

El segon tall musical és la cançó People are returning to the ancient ways (La gent està retornant als antics camins), tot un himne que per la seva repetició rítmica pot provocar un estat alterat de consciència. Es tracta d´una cançó que parla sobre aquest ressorgir de les cultures que adoraven la natura i que vivien amb pau i alegria, lluny de sacrificis i patiments gratuïts. Una cultura que buscava la gratificació personal sense perjudicar a ningú i que sabien que Déu és alhora masculí i femení, que es troba dins de cadascú i en totes les manifestacions de la natura.

Així doncs, escolteu aquestes peces i sommiem en aquest canvi de pensament del que tots i totes hem de formar-ne part.