SÓC ACTRIU

Vaig pujar per primera vegada a l' escenari quan tenía 12 anys. Feia espectacles de dansa cada final de curs, així durant 4 anys i m' encantava, però jo preferia el teatre. Als 15 vaig aconseguir debutar com a actriu en un final de curs de l' una escola de teatre municipal. Desde llavors no he parat d' actuar.

Necessitava aprendre molt i millorar, de manera que em gastava els pocs diners que tenía comprant llibres sobre Art Dramàtic i anant al teatre.

Sempre he tingut moltes altres inquietuds: la música, la literatura... però està clar que tot es podia unir en el teatre. Jo era actriu i aquesta sería la meva feina.

Quan vaig acabar el Batxillerat, no tenia diners per pagar-me la carrera i vaig estar molt de temps fent feines de merda per poder reunir els diners però mentre, feia castings, alguns cursos i també actuava en alguns teatres a les nits. Llegia molt teatre i pel meu compte interpretava els appers que desitjava.

Van ser anys molt durs perquè necessitava créixer a tots els nivells i amb el teatre podia fer-ho però no pas amb feines de merda que el que fan en realitat és atrofiar. Necessitava dedicar-me tot el dia a l' art i no només unes hores després de fer feines fastigoses.

Vaig plorar molt: "Jo no sóc una aspirant qualsevol que si no aconsegueix ser actriu pot ser feliç fent una altra cosa!".
La gent no comprenia com és d' important i necessari per a mi, ho veien com un caprici... quan era la meva raó per viure.

Constantment em trobava molts prejudicis de la gent, el típic imbècil que em deia que no ho aconseguiria i que no valia la pena esforçar-se, qui es reia de mi, qui em tenia pena, qui s' enfadava per considerar que el teatre era simplement un "hobby" (això em reventa especialment, és un insult considerar que la meva raó de viure sigui un hobby)... un dia un director de teatre que no en sabia res de teatre em va preguntar que com era jo per saber quins papers havia de fer. A mi això me va sorprendre perque una no es fa actriu per ser ella mateixa i a més a més una persona és molt complexa no és només "trista" o "alegre". és trista, alegre, lluitadora, valenta, covarda... Em va sorprendre tant aquesta mostra d' ignorància i tenia tantes ganes d' evitar el conflicte que vaig limitar-me a respondre un: no ho sé. La meva resposat va generar més estúpidesa: a aquestes alçades ja hauries de saber com ets". El meu objectiu és ser rica com a persona i rica com  a actriu i que cap paper se' m resisteixi. És absurd encasellar-se o allò que es feia antigament en que a les companyies hi havia un actor que només feia sempre de galàn, una actriu que només feia sempre de mare sacrificada, una actriu que només feia de joveneta guapa... ecs! LES PERSONES SOM INFINITES I ELS PERSONATGES TAMBÉ HAN DE SER-HO!
Un altre prejudici sorprenent sobre el món de la interpretació és la imatge que es té dels actors/actrius. Hi ha qui es pensa que els actors som tots uns drogodependents i/o alcohòlics, però d' aquesta manera poca cosa es pot fer, un actor necessita estar en plenes facultats i portar una vida tan sana i equilibrada com sigui possible. Per altra banda, el tema de la bogeria en els actors, dir-vos que un actor ha de tenir la ment ben clara per treballar i fer-ho bé, el desequilibri es produeix en tot cas pel dolor d' estimar tant el teu Art i que tanta gent (i gentussa) te' n separi. Molts actors acabem amb depressions perquè portem una vida angoixant fent proves constants i amb dificultats per obtenir feina (però ara això passa en totes les professions). Això últim no significa que viure del teu Art sigui impossible, molta gent que no té ni punyetera idea del món de l' espectacle i només "sap" les bajanades que sent per allà, intenta convèncer als aspirants a actor de que oblidin la seva vocació. A mi m' ha passat molt però no ha servit per a res, diguin el que em diguin sempre he tingut clar el que volia fer i la dificultat, la incomprensió i el menyspreu són preus que estic disposada a pagar. "No et guanyaràs la vida fent el que t' agrada" això també els hi van dir als més grans actors i també als que més diners han guanyat interpretant. A mi aquestes burrades me les deia gent que no sabia res del món de l' espectacle, però jo en canvi estava constantment en contacte amb actors i directors que vivien perfectament del teatre, per tant... Jo sabia bastant millor que els altres on m' estava ficant i el que podia passar de bo i de dolent, ho sabia bastant més que la gent que xerrava i criticava tant la meva decisió. A més a més, cadascú escull el que vol fer amb la seva vida. Jo no seré d' aquells estúpids que de grans ploriquegen perquè no va tenir collons de fer el que volien ni tan sols provar-ho per la pressió dels altres. Malgrat les dificultats amb les que em trobo estic convençuda del que faig, crec en el que faig i no m' importa el que em diguin els amargats. La meva vida seria molt pitjor si fes cas dels que "pel meu bé" intenten allunyar-me del meu camí.
Sobre la imatge dels actors parlar-vos també de gent que quan em coneix se sorprèn de que sigui tan discreta. Tot i que genero certa polèmica no sóc una persona massa sociable, no conec massa gent, no em resulta fàcil començar converses ni implicar-m' hi... I la gent creu que això és estrany en una actriu. Es pensen que pel fet de ser actriu hauria d' estar pujant damunt les taules, cantant i ballant i volent ser sempre el centre d' atenció... quina estupidesa, jo no vull ser el centre d' atenció. A més a més els espectacles a la vida real no m' agraden gens (acostumen a ser de bastant poc encant), m' agrada la ficció, pujar a l' escenari crear... en comptes de mentir. Conec molta gent que va d' esbojarrada per la vida, gent xerraire i cridanera... que són incapaços de pujar a un escenari... i es que una cosa no té a veure amb l' altra. I ara l' altra cara de la moneda: també he sentit a dir que els millors actors són les persones tímides... també em sembla una estupidesa. Pot ser que una persona pel fet de ser tímida a l' escenari s' alliberi i pugui comunicar-se i expressar-se de manera que a la vida real li resulta difícil, pot ser que aquella persona tingui un món interior molt ric i el teatre sigui el seu mitjà per mostrar-lo (de la mateixa manera que sovint penso que la gent molt extrovertida i molt xerrarire que només diu imbecilitats, estàn tan a fora perquè no tenen res a dins)... pot ser però no té perquè ser així. Ni tots els actors són tímids ni tots els tímids són actors.

En qualsevol cas, el que és segur és que s' ha de fer un gran esforç i aprendre. Estudiar, llegir, veure molt teatre... Jo no he parat de lluitar. Quan vaig entrar per fi a estudiar la carrera d' Art Dramàtic va ser com arribar a la terra promesa.

Segueixo fent castings i a vegades treballo, a vegades no. Al llarg de la meva carrera artísitca també m' he vist obligada a fer feines no artístiques que gairebé m' han matat i altres activitats meravelloses, com ara la ràdio... però per damunt de tot sóc actriu i segueixo lluitnat per guanyar-me la vida amb l'a rt..

Ara mateix vull compartir amb vosaltres el meu últim videobook i un videoclip que vaig rodar l' any passat amb Mundo Hormigón.

SOBRE LA MALA PREMSA

Ahir vaig veure la nova portada del diari La Razón, es caracteritza per la seva falta d' intel.ligència i de sentit comú. Que un grupet d' absurds conservadors (per no dir una altra cosa) es dediquin a xafardejar a la vida dels estudiants que organitzen i lideren moviments contra les retallades és terrible... però que a sobre ho posin a la portada com qui denuncia un criminal ja és IMPERDONABLE.

Un grup d' estudiants a la portada, amb el seu nom, fotos i dades a la vista de tothom, dades per ridiculitzar-los, com ara dir que estàn estudiant amb 27 anys (!). Osigui l' objectiu de La Razón és mostrar a aquests joves com uns mals exemples, uns mandrosos i uns pijos pel fet d' estar estudiant una carrera als 28 anys o per llicenciar-se als 27 anys (per posar un exemple) o per cobrar del Ministeri d' Educació al mateix temps que el critiquen (si cobres d' un lloc però et fan una injustícia no tens dret a protestar o què?). 

Osigui consideren que les protestes són un crim i que no tenen validesa perquè les lideren uns "negats"? Negats segons el seu parer perquè segons el meu, aquests joves no tenen res del que acusar-los.

Estudiar té edat? Quina és l' edat per començar una carrera? I per acabar-la? No n' hi ha pas d' edat! Hi ha qui comença una carrera més tard (jo per exemple, quan vaig sortir del Batxillerat no em podia pagar els estudis i vaig haver de treballar uns quants anys per estalviar i vaig començar la carrera 5 anys després d' haver acabat el Batxillerat, convinant la carrera amb feines precàries. Sóc una mandrosa i una criminal per aquest motiu? Més aviat tot el contrari). Què passa? Que si no has tingut la teva oportunitat als 18 ja no ho pots fer mai més? Per favor! Aquest és un recurs més per esclavitzar a la gent, posar-li ben difícil per estudiar (temes laborals, horaris, preu de la formació...). I ara un nou impediment per cursar estudis: l' edat. És ben absurd.

Les raons per les quals estan estudiant als 27 anys (ui, que vells! a prop dels terribles 30, quina por!) poden ser moltes, no ser uns mandrosos o uns negats.

La veritat és que veient el currículum acadèmic de molts polítics i sobretot veient la feina que fan, veient la colla d' imbècils, incultes i gairebé analfabets que tenen el poder, aquesta portada em sembla especialment absurda. Hi ha per criticar molta gentussa, que deixin els estudiants en pau i a qui no li agradin les protestes que es faci fotre perquè les protestes són un dret... i sinó, a fer que les coses vagin bé i que no s' hagi de protestar.

I si no t' agraden les protestes i tens ganes de boicotejar-les, no utilitzis un recurs tant baix, estúpid i menyspreable com aquesta portada... per favor! Ha donat la volta al món! La premsa internacional està escandalitzada! La riota d' Europa! A més a més el cas es portarà als tribunals... És que a qui se li acut?

Com a resposta s' ha fet una portada "alternativa" mostrant el currículum patètic i ridícul de veritat de polítics i també s' ha mostrat un resum del currículum de personal de "La Razón", bons ells per criticar... LAMENTABLES TRAJECTÒRIES, MOLT LAMENTABLES! Millor que es quedessin calladets, de veritat.

 

Em sorprèn, repeteixo que s' acusi a algú d' estar estudiant als 28 anys, cadascú fa les coses al seu temps. Es comença més tard, s' estudia i es treballa, es fa una segona carrera... quin problema hi ha? A més a més, en molts casos, la gent que critica el fet d' estudiar als 27, sol ser gent a la que li han regalat els estudis. Haurien de saber que no a tothom li regalen la vida, que alguns hem d' esforçar-nos. El que a mi em faria vergonya no és estar estudiant als 27 anys ni als 50, sinó haver tingut l' oportunitat d' haver-ho fet i no haver-ho aprofitat (hi ha molt inútil amb títol). No només es pot estar estudiant als 27 anys (i més endavant) sinó que s' HAURIA DE FER. S' hauria d' estudiar tota la vida. Acabar uns estudis i començar-ne uns altres. Tothom hauria de poder tenir temps i diners per poder estudiar sempre, però amb la colla d' incultes i d' ignorants que hi ha més d' un s' escandalitzarà del que dic. Està clar: estudiar està mal vist. Ara resulta que fins i tot és un CRIM. Normal: si estudiessim més els polítics estarien perduts. Una societat culta i preparada no es deixaria trepitjar per una colla d' imbècils. Per això no es deixa estudiar. Per això es fomenta la ignorància. Per això el que pot estudiar a vegades no és el més apte, sinó simplement el més ric (que a vegades no en fa res dels seus estudis).
Una altra cosa que vull deixar clara: no pel fet d' haver estudiat som millors. He vist a més d' un negat que es creu millor que els altres només per haver-se tret una carrera i de veritat que fa pena... de poc li haurà servit.

Un dia un burgès fastigós em va estar dient: No veus que no tothom pot estudiar? El molt imbècil presumia d' haver estudiat dues carreres (la segona amb més de 45 anys per cert) però és d' aquells casos en els que els estudis no han servit per a res, perquè el tío era ben estúpid (d' on no n' hi ha no en pot rajar). Ell s' havia tret els estudis perquè tenia una molt bona posició econòmica i molt temps  (creieu-me, no era la seva intel.ligència el que el feia destacar). Aquest individu es basava en la "necessitat" i l' "equilibri" d' haver-hi classes socials, és a dir, pobres que puguin ser trepitjats pels rics amb feines precàries. A ell li semblava bé perquè li havia tocat ser el privilegiat, és clar... Llàstima que totes les oportunitats que tenia no li havien servit per a res. Doncs bé, el que han de saber fastigosos capitalistes com aquest és: NO NOMÉS ÉS CERT QUE TOTHOM POT ESTUDIAR SINÓ QUE A MÉS A MÉS, TOTHOM HA DE FER-HO. Els estudis han d' obrir portes professionals, però fins i tot molt per damunt d' això, els estudis t' han d' ajudar a tenir millor criteri, a desenvolupar-te, a realitzar-te, a donar-te uns coneixements, encara que després tinguis una feina de merda. Importa estudiar per estudiar. Estudiar és una gran experiència si s' aprofita bé. Jo sempre estic estudiant (i creieu-me, la meva situació econòmica normalment és més aviat penosa).

Estudiar no és cap privilegi és un DRET BÀSIC.

Sempre que dic que hi ha un pla establert, un sistema per idiotitzar a la gent i aprofitar-se'n, tothom em mira escandalitzat i em consideren sempre una excèntrica, una boja, una exagerada... Doncs bé, mireu al vostre voltant, mireu com es ridiculitza la cultura, com s' impedeix a la gent estudiar, la mala qualitat dels estudis, la ignorància escandalosa de la societat i dels que la governen i notícies com aquesta: volen expulsar a una professora d' una escola pública d' Andorra perquè els seus alumnes amb 4 anys ja saben comptar, llegir i escriure... Els goverants tremolen de por pensant en una generació de persones cultes i decidides. El coneixement és PODER i LLIBERTAT.

Estudieu, llegiu sense parar. No n' hi ha prou amb estudiar en un centre: fora l' escola o la facultat has d' estudiar més matèries i llegir molt... i a la inversa. Volen retallar la cultura, l' educació per tornar-nos a tots uns ases que ens deixem fuetejar sense queixar-nos, per ser tan sols màquines productores de diners per als rics... Creieu que és més important tenir una feina de merda abans que estudiar allò que t' agrada i realitzar-te? Has vingut a realitzar-te o a ser un esclau del sistema, produïnt perquè guanyin uns pocs  a costa del teu esforç? Menys treballar i més estudiar! El que estudia no és un mandrós!

Estudieu i llegiu sempre, reclameu temps i diners per estudiar... LA VIDA NO ÉS FER UNA FEINA DE MERDA PER UN SOU MISERABLE I PER ENRIQUIR ALS GOVERNANTS! LA VIDA ÉS SER FELIÇ!

I recordeu: Cada vegada que llegeixes un llibre, algún polític perd poder.

http://www.20minutos.es/noticia/1409216/1/profesora-p4/alumnos/andorra/

6ª TEMPORADA D' ARKANUM: LES FORCES DE LA NATURA

 Gairebé no puc ni creure que estigui a la sisena temporada d' Arkanum! Amb les dificultats de la vida quotidiana poder fer front a una responsabilitat així és un repte. L' emoció d' estar amb vosaltres cada divendres és molt gran i lluito per mantenir-la. No falto a la cita malgrat que sovint tinc una vida ben complicada i la salut m' ha jugat en contra moltes vegades. 

A finals de l' any passat van operar-me d' una poliposis nasal que feia temps que tenia pendent de resoldre. La malaltia m' ha fet la vida impossible: respirar era un esforç, constantment patia problemes derivats: sinusitis, otitis, bronquitis, mals de cap, dificultats per dormir, pèrdua o disminució dels sentits del gust i l' olfacte... per no parlar ja de la veu nasal que he lluitat per dissimular però que hi ha hagut moments en que era un enemic massa poderós. L' obstrucció nasal constant ja no tenia res a veure a l' al.lèrgia ocasional, hi ha hagut moments més dolents i altres de menys però ha estat un infern. La meva formació en tècniques de veu m' ha ajudat en alguns moments a dissimular la veu nasal que m' estava perjudicant tant en la ràdio com en la meva faceta d' actriu. Aquella veu no era la meva! L' operació era molt necessària, els pòlips s' havien d' extirpar, però amb l' excusa de la crisi, la meva operació es va anar atrassant cada vegada i la meva malaltia anava perjudicant-me més. Finalment però, el dia va arribar i després de l' experiència desagradable de l' operació i del post-operatori (detesto els hospitals, ja ho he dit en alguns programes sobre hospitals encantats) la meva millora va ser extraordinària! Podia respirar lliurement, havia recuperat els meus sentits (jo sóc molt sensorial, m' agrada recrear-me en tots els meus sentits i perdre-l' s m' era insuportable), parlar no era un esforç i la meva veu tornava a sonar com abans de la malaltia! M' havien tornat la vida. La recuperació total, però, és lenta. Encara tinc algunes crostes a l' interior del nas que a vegades encara em tapen una mica però res a veure, la cicatrització va millorant i estic molt bé, estic... DESTAPADA! LLIURE! 

Aquest canvi meravellós m' ha influït molt en aquesta sisena temporada, lliure per parlar, donar matissos i sentir la meva veu sense nasalitats està sent meravellós. Dóno les gràcies! Però com us he dit amics i amigues d' Arkanum, en cap moment he faltat a la nostra cita setmanal.  Malalta i feta pols m' he posat davant el micro, ho he fet per convicció. Ara que ja estic bé, ho gaudeixo més que mai.

I ara parlem breument d' algunes característiques d'aquesta sisena temporada, a més a més de la meva salut recuperada. Totes les temporades tenen una varietat de temes, però sempre n' hi ha algún que destaca especialment o una tendència que val la pena mencionar. Aquesta temporada, sense cap mena de dubte, la Naturalesa ha estat una constant. Els arbres i la seva màgia estan omplint uns quants programes d' aquesta temporada, els rituals, els esperits de la Natura... També estic preparant un programa sobre l' aigua i el seu poder màgic (pous i fonts dels desitjos, el mar, divinitats aquàtiques...) i a vegades penso que possiblement (encara no és segur) faré un programa sobre la màgia dels animals, que en tenen molta, el gat mateix, com hem vist en altres ocasions.

La màgia de la Natura ha tingut també força en algún programa de fades ple de missatges a favor de la Natura i de com ens transforma aquesta. El tema també ha sorgit en un programa dedicat a les llegendes artúriques, on el mag Merlí beu del poder màgic dels boscos en la major part dels casos. 

La necessitat de tornar cap a la Natura no es pot negar. Sense ella no som res. Les brutals agressions ambientals ens estàn perjudicant greument en tots els sentits i ho estem pagant molt car. He comprovat que en els meus moments més dolents, he sentit que podia agafar forces de nou, no només dels meus objectius, sinó que també podia recuperar-me quan estava en contacte amb els arbres, el mar, el cel... 

Les ciutats cada dia són pitjors i el sistema ens mata. La Natura està per damunt de tot això, ens cura de tot això i hem de salvar-la... la nostra vida també en depèn, no hi ha diners que curin certs mals. 

Aquest any doncs, gaudim de la màgia dels arbres, i també del mar, la lluna, els somnis, la nit... Juguem amb les fades, vivim les arts, visitem llocs encantats, transformem-nos en llops i endinsem-nos en llegendes cavalleresques...

Entre altres novetats, aquesta temporada trobem una molt bona campanya publicitària del programa, els montatges fotogràfics de Yolanda Queen, muntatges magistrals que cada setmana apareixen al facebook del programa.

Per acabar recordar també que Arkanum té un germà literari, el llibre "Contes inquietants" que he publicat recentment amb Ediciones Oblicuas. Els relats estàn inspirats en tot tipus de fenòmens extraordinaris i és una manera més de que junts seguim vivint misterioses aventures.

Gràcies pel vostre suport!

facebook del programa: http://www.facebook.com/pages/Arkanum/71507623059

facebook del llibre "Contes inquietants": http://www.facebook.com/pages/Contes-Inquietants/220339474739180

web per a comprar "Contes inquietants: www.edicionesoblicuas.com

Arribada de "Contes inquietants"

Sempre he volgut crear històries, i ho he fet.  Escric des de molt petita, de fet, des d' abans de saber escriure.  Feia sèries de dibuixos i en ells hi havia explicada una història. Més endavant, ja més gran,  mentre altres nens es distreien amb altres coses, jo sempre anava amb una llibreta i un llapis, escrivint i dibuixant els meus propis contes, era el meu joc preferit.
No he parat mai d' escriure. M' ha agradat sobretot escriure relats, molts d' ells, acaben tenint sempre una gran influència del gènere de terror i/o fantàstic, que és el que més em crida l' atenció. Llegir i escriure han estat activitats de vital importància per a mi des de sempre i no puc entendre la vida sense la lectura i l' escriptura.

Amb un recull de relats sota el braç he estat anant d' editorial en editorial.  Alguns d' aquests relats,  fa força anys que els vaig escriure i altres són més recents, els vaig unir tots per publicar-los en un sol llibre. Desitjava tenir a les meves mans el meu llibre publicat. Volia difondre el que feia tant de temps que estava el.laborant. Tot eren portes tancades. Qui li donaria l' oportunitat a una autora desconeguda que escriu relats tant poc convencionals i tant poc comercials? Era frustrant però no volia abandonar el meu objectiu, jo no abandono. He seguit anant d' editorial en editorial i mentres, he seguit escrivint nous relats i també he experimentat amb la poesia, la novel.la... Escriure per escriure, pel plaer d' escriure, sabent que sería molt difícil que el que jo creava veiés la llum, però igualment, vivint el procès creatiu intensament (que és el més important).

Finalment va ser la meva faceta d' actriu la que em va obrir les portes del món editorial. Una beneïda casualitat. Em trobava actuant en el rodatge del videoclip de la cançó Calling the maker d' Aimee Allen. La producció era per part de Mundo Hormigón. Em sentia increïblement a gust amb tot l' equip i el videoclip és un dels treballs dels que conservo millor record. En aquest rodatge vaig conèixer a l' escriptora Laura Butragueño que em va parlar del seu llibre "Y tu luz en mis tinieblas" i de l' editorial que li havia publicat, Ediciones Oblicuas. Va proposar-me enviar allà el meu llibre. Ho vaig fer convençuda que obtindria un altre "no" per resposta. Sorprenentment i abans del que pensava vaig rebre un mail on m' informaven de que acceptaven el meu llibre! Estava increïblement il.lusionada. El procés va ser llarg. Nova en aquest món editorial, ho he viscut tot amb nervis i inseguretat.
El meu moment havia arribat!

Recordo un divendres al vespre, que vaig arribar esgotada a casa i vaig obrir les caixes on estaven els primers exemplars recentment sortits de l' impremta. No podia creure que els tingués a les mans! Durant tot el procés de correcció vaig mantenir en "secret" la publicació del meu llibre perquè encara no creia que realment hagués aconseguit publicar-lo i temia que passés qualsevol cosa que acabés impedint la realització d' aquest somni... però quan em van indicar que el llibre ja s' enviava a impremta vaig saber que ja era molt difícil que s' aturés. Vaig començar a parlar del tema per donar a conèixer el meu llibre i vaig trobar suport a la ràdio on van entrevistar-me, informar a tothom i gravar una falca publicitària. Es van fer els tràmits necessaris per aconseguir una sala per a la presentació del llibre. Ho havia aconseguit!

Durant dies he tingut malsons en els que el llibre finalment no veia llum o sortia defectuós de l' impremta o la presentació era un desastre... Fins i tot després de tot això encara he tingut algún malson. Però la veritat és que no em puc queixar. No he estat sola, he tingut amb mi, entre altres, a tot l' equip de Ràdio Nova (la Mireia Rubio, escriptora també, el Xavi Garcia, l' Esmeralda Morreres i també el Josep Maria Solé (del programa literari Vols Llegir?) a l' Aitor Bernal (del programa De què parlem?), a l' Imma i al Joan (d' Els secrets de la vida)... i com no, el director de l' editorial Alberto Trinidad que no només m' ha donat l' oportunitat, sinó que també ha estat sempre molt atent i pacient amb mi.

També he de destacar l' ajuda incondicional de David Ramirez i Yolanda Queen, no només pel seu suport moral, sinó també per l' ajuda "pràctica": publicitat, cotxe...

Recordaré sempre aquest any 2012 com aquell en el que per fi vaig veure publicat el meu llibre. "Contes inquietants" ja ha vist la llum. Una casa amb un terrible secret, un crim sense resoldre, una cançó que comunica els difunts amb els vius, un sant de dubtosa santedat, una llegeda urbana que es torna real... Les meves històries veuen la llum, els meus personatges es donen a conèixer.

Aquest és un somni complert, una molt bona experiència.

A través de la precarietat i les dificultats, jo visc sempre amb la convicció de lluitar pels somnis per molt complicats que siguin. Cal arribar a l' objectiu. Tinc 28 anys i moltes aspiracions, la majoria d' elles artístiques i per tant, complicades i incompreses, però jo seguiré endavant. Ho he tingut tot en contra i malgrat tot, puc considerar que he aconseguit ja algunes metes importants i que espero arribar a altres metes que em proposo dia a dia. He estudiat Art Dramàtic (malgrat una mala situació econòmica i laboral), vaig aconseguint realitzar-me com a actriu, vull ser escriptora i ho sóc (escric i a més a més, per primera vegada publico el que escric), porto 6 anys donant vida al programa Arkanum, estudio música i dansa...
El llibre és un objectiu més que he pogut realitzar.

Sempre tinc la fama de rara, entre altres coses perquè en comptes d' enganxar els nassos a la tele em dedico a llegir i escriure (ai, quines coses que tinc!). Però de veritat, quina forma tant esplèndida de viure el temps en comptes de perdre' l fent alguna activitat desagradable o tant poc productiva com deixar-se la vista davant la televisió. Aquesta vegada, puc compartir amb vosaltres aquesta forma de viure. Els "meus" contes han deixat de ser"meus" per ser "nostres".

El passat dia 19 d' abril al Centre Cívic del Barri de la Pau (Vilanova del Camí) vaig presentar oficialment el meu llibre "Contes inquietants". No veia en la presentació ni la meitat de dificultat que en una actuació teatral, però la veritat és que estava molt nerviosa. Tot això és nou per a mi i vull que surti bé. Un llibre no es publica cada dia. Per a mi, no tenen importancia els casaments ni els batejos... aquestes cerimònies ni m' agraden ni són res per a mi, no tenen cap significat ...però la presentació d' un llibre sí que és important. Aquesta cerimònia sí que m' importa i de totes formes, no és res al costat del que és realment important: el procés de crear el llibre, escriure' l.

La presentació va ser un acte breu i senzill. L' Alberto em va presentar al públic i va introduïr els assistents al tipus de relats que jo escric. Després vaig explicar el que és per a mi la por, la reflexió que en vull fer, la necessitat d' apropar la por als lectors, d' entendre aquesta emoció ja que té tantes facetes: arma de repressió, forma de conéixer més el nostre interior, obstacle... Vaig parlar de la por que experimentem a la vida quotidiana: rebuig, precarietat, violència, malaltia... i la por que comprenem menys i davant la qual ens resulta més difícil reaccionar, la por a allò inexplicable: aparicions, bruixeria, espiritisme...

Vaig llegir un fragment del segon conte, "A l' altre costat de la porta". Una noia que es troba tancada al lavabo de casa seva, creu que està sola però de sobte sent una presència amenaçadora al darrere d' aquesta porta, sap que ja no està sola, que hi ha algú més a la casa i comença la por, o paüra (quina paraula més bonica). Què farà la noia? Esperar a que l' individu marxi? Demanar ajuda? Decideix sortir i enfrontar-se cara a cara amb el seu enemic, de manera que es prepara, busca algun objecte amb el que protegir-se, busca com defensar-se...es prepara, planeja la seva sortida i... SURT A L' EXTERIOR! Vaig deixar de llegir en aquest moment. Un petit tast per despertar l' interés. Què passaria després? Res millor que descobrir-ho per un mateix llegint el llibre.

Després d' aquesta lectura vaig signar alguns exemplars i vaig poder gaudir de la companyia dels assistents, alguns d' ells, amistats que feia temps que no veia.

Malgrat que havia acabat la presentació, jo encara em sentia nerviosa. Aquella nit vaig somiar en una altra presentació, aquesta vegada plena de gent i estructurada de manera ben complexe, una presentació sorprenent, un autèntic espectacle per al que no estava preparada... Em vaig despertar nerviosa però definint idees per fer alguna altra presentació, qui sap? potser més endavant.

Poc temps després, el 23 d' abril complia un altre somni, signar llibres a la meravellosa festa de St. Jordi. He viscut aquest St. Jordi amb més intensitat que mai, obviament. Vaig fer les meves compres, ja que vaig trobar dos clàssics que sempre m' han interessat La metamorfosi de Kafka i Orlando de Virginia Woolf, en una edició de butxaca molt econòmica. La meva llarga llista de llibres per comprar ha disminuït una mica. Queden molts títols pendents que vaig aconseguint durant tot l' any, no només per st. Jordi, per descomptat. La meva situació econòmica no és per llençar coets però en quan a lectura i estudis, sempre val la pena invertir diners.

A primera hora de la tarda, em trobava a la Plaça del Mercat de Vilanova, amb la Yolanda Queen que ho vivia amb alegria i havia portat berenar i tot. Més tard, totes dues vam carregar llibres fins a la Plaça de Cal Font a Igualada on també signaria exemplars, primer a la parada de la llibreria Llegim? i després a la parada de la llibreria Aqualata. La Yolanda estava immortalitzant el moment amb algunes fotografies i com no, donant sempre el seu suport.

Feia molt fred i no em vaig desfer de la jaqueta ni un moment. La plaça estava plena de gom a gom. Curiós tot plegat, el fet de signar llibres et permet tenir un contacte directe amb el lector/a.

Estic contenta amb l' experiència. Aquests dies també he estat negociant amb llibreries per tal de veure sense intermediaris quines possibilitats té el meu llibre i he estat contestant entrevistes en diferents mitjans. Aquests dies els he viscut amb nervis (que no sempre he pogut amagar) però amb molta il.lusió. Estic molt agraïda.

"Contes inquietants" és un llibre, com he dit, poc convencional, és experimental, amb la presència d' allò inexplicable com a protagonista. Si us agrada el gènere de terror, us cridarà l' atenció. Vull compartir les meves històries amb aquells que senten el mateix interés que jo per allò sobrenatural. Vull que sigui un intercanvi, una experiència conjunta, tal i com ho sento cada setmana amb el programa Arkanum.

Ara em toca seguir escrivint, millorar, experimentar... ja veurem on em porta tot plegat, és una aventura meravellosa.

Acabo aquesta entrada donant-vos les gràcies i desitjant que la vostra vida sempre estigui plena de llibres.
www.radionova.cat/2012/04/27/fets-i-gent-laura-vivancos-presenta-contes-inquietants/