El Grimori de la Gata Negra: de febrer 2010

Estic alarmada de veure tanta infelicitat en la gent, tanta insatisfacció, tant servilisme, tanta submissió. Em preocupa veure a tothom fent les mateixes coses i vestint-se de la mateixa manera... i jo em vaig convertint en una marginada social, però no ho considero un drama sinó un motiu d´alegria. Sóc lliure per a escollir, encara que estigui triant el camí que els altres troben equivocat i digne de criticar. Estic al punt de mira. Tota una experiència, però no sóc una víctima, en absolut. No és que tingui el món en contra, jo estic en contra del món, per tan, jugo amb avantatge.
Tinc una manera de fer bastant diferent i això està mal vist, no agrada. No hi ha problema: que no els hi agradi! A mi tampoc m´agraden les tonteries dels altres.
Si he de triar entre quedar bé amb els altres o ser feliç, sempre trio ser feliç.

Tinc un aspecte estrany: pell molt pàl.lida, cabell molt llarg i molt negre, roba diferent.

L´ésser humà és tan imbècil que no pot decidir per si mateix i necessita seguir modes. És tan increïblement estúpid l´ésser humà que fins i tot posa de moda coses insalubres: fumar, incinerar-se a la platja, constants operacions estètiques... A mi tot això em fa bastanta pena.

La gent critica constantment el fet de tenir la pell blanca (a mi m´encanta) i posen en perill la seva salut amb hores de sol i solariums. Ho sento però és que ho trobo estúpid. Avui dia per desgràcia gairebé ningú pot lliurar-se del càncer però és que anar-lo a buscar ja és massa. De veritat se sent atractiva la gent després d'hores de sol, amb aquell color tan escatològic que agafa la pell, les faccions endurides, les taques, les arrugues prematures i en el pitjor dels casos una terrible malaltia que per desgracia no cal que la busquis, que ja ve sola? Diuen que la pell blanca es veu malaltissa i la pell morena es veu sana, quin error, és just al revés.
A més a més, qui diu que s´ha de tenir la pell morena? La T.V? Mal anem. Qui decideix què és bonic o que no? Els cànons de bellesa són absurds i molt subjectius. Abans si no tenies la pell blanca la teva bellesa no valia la pena (imagineu als trovadors cantant: dolça dama, la teva pell és del color de la merda...?), ara és al revés. Però si vas a la Xina, la pell blanca es considera molt atractiva. En fi, tot plegat una tonteria. Cadascú que decideixi el que vulgui però que ho decideixi un mateix no la societat ni els mitjans i que la salut no estigui per sota d´una frivolitat com és la moda.

La gent s´escandalitza de veure´m tant blanca i arriba a preguntar-me sorpresa perque ni tan sols em maquillo. No et poses polvos ni res? Pregunten sense creure que jo no senti la necessitat d´amagar la meva "vergonyosa" pal.lidesa. Doncs, mira NO, ni sol, ni UVA, ni autobronzejadors, ni maquillatges ni hòsties... I a més a més, em vestiré de negre per a veure'm més blanca encara. L'aspecte final a mi m'agrada (és a mi a qui té d'agradar), té un toc llòbrec que em resulta interessant encara que no estigui de moda. Mai he volgut ser una "Vigilante de la playa" estúpida, ridícula, operada, de pell marró i cabell groc... prefereixo ser JO i això molesta. Que estigui desafiant a la societat amb aquesta actitud meva, escandalitza a molts. Tot son comentaris: potser que et posis al sol, ui! NO t'ha tocat gens el sol!, Però que no vas a la platja?, T'has de posar morena, eh? Ah, sí? M'he de posar morena? És obligatori? i SI a mi no em dóna la punyetera gana?

Companys i companyes, m'encanta la platja, però quan ja es fa fosc, no hi ha sol que incineri i les grans masses de gent ja han anat a casa seva. Aquesta és la platja que m'agrada. No vull que la meva pell agafi un color fastigós només perque està de moda, no vull passar més calor de la que ja fa, ni esgotar-me la vista amb tanta llum. El color de pell natural de cadascú és el més bonic i el més adeqüat, siguis més fosc o més clar, però el bronzejat és antiestètic.

Però la gent, estúpida i sense personalitat no es planteja si realment els agrada el seu aspecte, simplement fan el que han vist a la T.V que els resulta més important que el que diuen els dermatòlegs que pràcticament viuen del càncer de la gent que es creu guapa i moderna.
Sembla que avui dia no importa el que tu pensis,ni el que digui el dermatòleg, només importa la puta publicitat.

L'estiu és l'època de l'any en que sento més imbecilitats sobre el color de la meva pell i tothom posa el seu braç al costat del meu per comparar (senyors, que tenir la pell més fosca que la meva no té cap mèrit...!).

Un altre escàndol i motiu de polèmica: els meus cabells. S'han convertit en una veritable obsessió per a molts/es criticaires que no paren de dir- me que me'ls talli (i a mi m'agradaria saber qui cony són per dir-me que he de fer amb el MEU cabell, a mi els seus no m'agraden i no els hi dic pas que han de fer). Per què tothom ha de portat el cabell curt? Jo l'he portat llarg moltes vegades, fins la cintura, alguna vegada més curts però perque jo he volgut i tinc molt clar que si em tallo els cabells serà perque a mi em vingui de gust (o ho hagi de fer per qüestions professionals, un paper en una obra de teatre, per exemple) no perque els altres diguin. Qualsevol cosa que passi als meus cabells està en boca de tots: si algún dia estàn més bufats, això és converteix en el tema del dia (a mi em sorprèn que la gent tingui la vida tan avorrida com pe r perdre el temps amb aquestes tonteries), si em cauen cabells la gent es mostra especialment alarmista al respecte o si el vent bufa i em va tota la melena a la cara la gent es queda mirant com si descobrissin els efectes del vent per primera vegada a les seves miserables i soporíferes vides.
També es prenen com una provocació que jo dugui el cabell tan llarg i tan fosc (sobretot tenint la pell tan pàl.lida). Jo diria que tot plegat és enveja, a molta gent li agradaria dur el cabell llarg, però és clar o no els hi creix tan, o no tenen paciència o han obeït durant anys als que els hi diuen que es tallin el cabell que comença a ser "massa" llarg.

I ara parlarem de la roba. Tinc una mena de fòbia cap a les marques. A mi pagar una fortuna per uns pantalons de no-sé-qui em sembla una ximpleria. Uns pantalons només són uns pantalons. A més a més, tothom es vesteix igual. La meva actit ud ha tornat a molestar a la gent: la meva estètica molt sovint s'acosta al gòtic: negres, reixes, metall, blondes... Uff! Quina provocació!
Tampoc és que vagi així tot el dia (no vaig als castings així, ni vaig a classe de dansa amb un corsé victorià...) però és un look que m'encanta i amb el que m'identifico. Tampoc m'acaba de fer el pes que em considerin una gòtica (odio les etiquetes i els esteorotips) ni tampoc em gasto un dineral amb el tema (l'estètica goth pot ser molt i molt cara).

En fi, la gent em veu com una excèntrica que va disfressada pel carrer... que hi farem si m'agrada la creativitat fins i tot en el vestir... I que consti que crec que la roba pot servir per a expressar com ets, però de cap manera diu veritablement QUI ETS. Una cosa tan frívola com la roba no pot definir-nos veritablement al 100% ja que la personalitat és massa complexe com per a que la roba la defineixi amb exactitud. A més, la roba també va variant segons la necessitat, l'uniforme de la fàbrica, el vestit per al casament, el bikini, el xandall de la classe de gimnasia... Potser a la teva personalitat li escauen les minifaldilles de marca però si passes tot el dia treballant en una botiga de congelats i guanyes quatre peles, ni la situació ni la butxaca et permetràn mostrar-te massa com ets a través de la roba (o potser he de pensar que amb la teva olor de peix, les teves mans glaçades i el teu uniforme blanc ets una persona freda i poc coqueta? NO per favor, tonteries ni parlar-ne tot i que la gent té per costum fer aquests (pre)judicis, com ara relacionar la roba de color negre SEMPRE amb la depressió, cosa fàcil i bastant

superficial).
També vull recordar que l'hàbit no fa al monjo (per exemple els pijos que van de hippies o els que porten cresta però no tenen ni idea del punk).
Una altra estètica amb la que també m'agrada moure' m és un look més exòtic, que ve del meu interés per les danses orientals i per la cultura hindú... (Vaja que crearé el look gòtic-exòtic, tot i que em temo que en el món de la dansa ja està inventat amb les fusions de dansa del ventre tribal i goth). Túniques, molts braçalets, mans güarnides i tikas i bindis al front... La gent em mira amb curiositat però també amb desaprovació cada vegada que duc un tika penjant al front (no sé si és un tema de racisme, ja que la gent odia tot allò diferent, cultures llunyanes que ni intenten comprendre. La font del problema és el mateix: ignorància i falta de personalitat).
La gent, acostumada desde petita a ofegar la seva autenticitat i a obeïr els altres (fins i tot quan no convé), s'enfada quan veu que algú decideix trencar els esquemes i fer allò que sempre ha sommiat en fer però mai ha gosat. Un altre exemple: malgrat la desaprovació gairebé mundial que hi ha hagut el meu voltant, he fet estudis artístics. "Oh! Teatre! Música! Dansa! Com he gosa t a fer activitats d'aquest tipus!?" es pregunta la gent que van abandonar aviat els seus somnis de ser actors o ballarins. Al centre on he estudiat Art Dramàtic, m'he fet farts de veure pares avergonyits dels seus fills artistes... quan haurien de sentir vergonya d'ells mateixos no dels collons que tenen els seus fills. En fi, enveja pura.
Sí, enveja. La gent veu una cosa diferent i la critica, però després també volen fer el mateix que tu. A mi m'ha passat alguna vegada de dur un accessori que se sortia una mica del que és normal, rebre moltes crítiques però l'endemà trobar amb que tothom ha decidit comprar-se el mateix accessori i utilitzar-lo... Falta de personalitat! Però vaja, no haviem quedat en que no us agradava, colla de copions?

Utilitzo maquillatge per a actuar. Curtmetratges, obres de teatre, espectacles de dansa... és un tema professional però durant el dia, mentre estic estudiant o fent altres feines, no duc maquillatge ja que em resulta còmode i saludable per a que la pell descansi i respiri bé. Doncs vaja això també està mal vist per a alguns tipus de gent que gairebé creuen que no maquillar-se és una falta de respecte cap a la gent que t'envolta, com si anessis deixada o bruta...! Això sí, si algún dia per a sortir també decideixo maquillar-me ales hores també m'agrada fer-ho de manera diferent, i la he liat alguna vegada maquillant-me els ulls platejats i els llavis daurats o utilitzant joieria adhesiva! La gent mira molesta, però que es fotin... jo m'ho passo bé, que és el que importa.

Malament anem si hem de fer el que diuen els altres. La gent té una obsessió estúpida amb el pes. La societat ens fica al cap que hem d'estar com esquelets, sinó serem un desastre i ningú ens acceptarà. (I dic jo, i per què volem que els altres ens acceptin?). La televisió ens mostra espantoses models anorèxiques a punt de morir i les mostren com si fossin atractives i un exemple a seguir! Les botigues de roba vénen talles cada vegada més petites, com si no pogués existir la gent que necessita talles més grans. I les talles que són "més grans" (en realitat "més normals") es mostren com a roba "especialitzada" que necessita gent "malalta" i "indesitjable" segons aquesta societat idiotitzada. Les persones amb sobrepès (i no tan sobrepès), pateixen constants discriminacions, tot tipus d'injustícies. No ser una top model anorèxica es castiga amb l'humiliació pública. Hi ha cada vegada més gent que porta un tipus de vida insalubre, destrueix la seva salut només per assemblar-se a la típica idiota que surt a l'últim anunci publicitari. Cada vegada hi ha més casos d'anorexia i bulimia, malalties molt serioses que sorgeixen gràcies a aquesta fastigosa pressió mediàtica sobre el teu pes, gràcies a la idealització dels esquelets de la moda, la tempesta d'operacions bikini, dietes miraculoses i imbecilitats per l'estil. A veure, pensem una mica. Això és com el bronzejat, maligne i antiestètic però com que t'han dit que és bonic has de bronzejar-te tu també? NO! Pensa si el que et diuen que és tan fantàstic ho és realment. Vinga, fes un esforç, ets una persona intel.ligent, no una persona estúpida com et fan cr

eure els mitjans de comunicació: seràs més atractiva si converteixes les teves cames en filferros, si et surten les costelles i les clavícules i si et fots la vida enlaire? NO! NO!
Què passaria si tothom s'alliberés de tanta idea preconcebuda, de tants missatges horribles imposats? Què passaria si la gent pensés? Què passaria si la gent es rebel.lés contra tota aquesta merda de la moda, el cos ideal, la talla 38, l'operació bikini...? La gent seria més sana, més atractiva i més feliç! Rebel.lem-nos contra tanta imbecilitat publicitària!
Conec una noia que tota la vida ha estat preocupada pel seu pes. Tota vida ha sentit imbecilitats sobre el seu pes i ha tingut problemes per trobar la seva talla. Va decidir aprimar-se (espero que ho hagi per voluntat pròpia i no per satisfer als altres). La noia en qüestió ara està primeta (però bé, no és un sac d'ossos) i contenta perque el seu sacrifici dietètic ha donat bon resultat. Però ara li diuen que deixi d'aprimar-se... Joder! És que la gent mai està contenta. Un dia vaig dir-li que bé li havia anat la dieta i una tercera persona va dir alarmada (i buscant complicitat): però ara que deixi d'aprimar-se no? I jo vaig respondre: això només pot decidir-ho ella!
Cadascú ha de decidir per un/a mateix/a. Si ella ha decidit aprimar-se que ho faci, els altres no n'han de fotre res sobre si està prima o grassa, sempre i quan la seva salut no corri perill. Aquesta noia ha fet una dieta ben feta, amb constància i assessorament mèdic, no ha fet cap bogeria. A sobre, mentre seguia la dieta, si la convidaven a algún dinar sempre li sortien amb la tonteria de: per un dia que et saltis la dieta no passa res.
Joder, que poc respectem els objectius i els esforços dels altres.
Ja veieu, ara l'han de criticar perque està prima. Tota la vida putejant-la perque no està prima i ara que ho està, crítiques per estar-ho. Que absurda és la gent.
Us parlaré ara de com és estar prima. A mi em critiquen per estar prima. Jo sóc així de constitució i per cert no estic exageradament prima com diuen alguns individus amb seriosos problemes visuals.
Estiguis com estiguis, siguis com siguis, facis el que facis estarà malament no? Raó de més per a ser com vulguis!
Durant una temporada quan entrava en un restaurant em convertia en el punt de mira, sobre si menjava o no, si anava al lavabo o no, si el menjar m'agradava o no...
Recordo un dia que vaig agafar un enorme entrepà per menjar i algú va dir-me amb molts dubtes: tot això et menj aràs?
Ja fastiguejada pel tema vaig dir: doncs sí, per quina raó no m'ho hauria de menjar? Estic cansada de que una per estar prima ja hagi de ser per collons, anorèxica, bulímica o tenir la SIDA!

També hauríeu de saber que cada persona té unes necessitats alimentaries diferents, que no tothom necessita les mateixes quantitats ni els mateixos aliments...
I també hauríeu de saber, que la vostra "esquelètica" amiga, està molt orgullosa de NO ENTRAR en molts tops i pantalons de moda que es vénen a mo ltes botigues suposadament actuals.
I si us preocupen els meus problemes alimentaris dir-vos que ocasionalment tinc mala digestió com tothom en algún moment a la vida i que sóc vegetariana, com veureu a continuació.

Un altre motiu d'escàndol? Sóc abstemia i vegetariana.
La societat en la que vivim està tan malalta que està més mal vist ser abstemia que borratxa. Un alcohòlic encara resulta que fa gràcia (en realitat resulta lamentable i tràgic) però les persones abstemies caiem malament i quedem fatal a les festes on tothom ens acaba marginant i mirant malament com si fossim criminals o volguessim aixafar la festa als altres. No ho entenc.
El pitjor de tot és que ens tenen als abstemis com a gent avorrida, quan precisament els avorrits son els altres, que per divertir-se necessiten beure (!).
A sobre sóc una person a molt callada i això també està mal vist en la societat sorollosa. Molta gent s'acaba molestant de veure'm en silenci. Què hi farem si sóc més d'escoltar que de parlar? A la gent hauria d'agradar-li,no? Hi ha gent que no calla en tot el dia, només diu xorrades, i jo no els critico pas, per què han de criticar-me a mi? El meu caràcter és silenciós, no passa res. Quan vull exposar una idea ja ho faig, però llavors acabo dient alguna cosa que acaba molestant per ser massa contra-corrent i ja la tenim liada. En fi, faci el que faci està malament, callar o parlar... Per cert, recentment he conegut un noi que és també molt callat, gairebé autista i que per aquesta raó sovint se'l tracta amb rebuig, com si ser callat fos una ofensa per als altres, quan és ell el que pateix un tracte abusiu. Això em fa molta rabia, aquest noi val molt la pena i té un món interior molt ric, no com altres que tot el dia xerren i somriuen sense motiu. Això serà, quan una persona és tan extrovertida i xerra tant i està tant a fora és que a dins no hi té res.

Parlem ara dels prejudicicis a l'entorn de la meva dieta (gairebé) vegetariana (i dic gairebé perque ocasionalment menjo carn). Mai m'ha agradat la carn, no la trobo necessària per a viure i no crec que valgui la pena matar a tants animals, a més no és tan bona per a la salut com diuen. La gent em surt amb tonteries sobre les proteïnes, potser haurien de saber que en els vegetals i el peix també hi ha proteïnes no només a la carn. Es pensen que ser vegetarià és menjar malament, però en realitat és molt saludable i no entenc perque la gent s'ha de prendre com una ofensa personal que no mengi carn, cadascú ha de menjar el que vulgui no? Menys criticar o millor encara, menys xerrar i més pensar!
També es cert que s'ha descobert recentment, que la llet no és gaire saludable ja que provoca al.lèrgia, osteoporosis i fins i tot alguns tipus de càncer. És molt interessant i és important saber-ho, no? Doncs he volgut parlar-ne amb la gent però és impossible. Tothom es molesta i com sempre em tenen per una boja excèntrica. Com serà dolenta la llet que desde petits ens han dit que és tan bona per a la salut? Doncs mireu, és el qu e té la ciència que va fent descobriments que ens demunten idees i creences anteriors. Per desgràcia a mi m'encanta la llet i l'he reduït molt a la meva dieta, però em costa molt, gairebé prenc lactis com qui té una addicció, que sap que no és bo però ho pren per gust.

Parlem ara d'addiccions, parlem del tabac. També sóc anti-tabac (vaja una persona insuportable que estic feta, com fa estona que estic mostrant). Durant la meva adolescència molts/es companys/es de classe començaven a fumar, tot i saber que matava i que si algun dia ho volien deixar, ho tenen fotut. Tothom et diu el mateix, que van començar a fumar perque els altres ho feien i per tan, s'ha de fer el mateix que els altres, tot i que sigui dolent. Vaja raó per posar-se a fumar, no? Esc olteu: És més important la salut abans que l'aprovació dels altres (sobretot quan els altres no són gaire espavilats).
Una altra raó que e t d o nen és que volien mostrar que ja eren grans. Precisament el ser gran es mostra amnb la madur esa i la capacitat de pensar per un mateix. Una persona que se sap adulta no necessita posar-se un cigarret a la boca per demostrar res (en qualsevol cas el jove que fuma mostra un caràcter infantil, irresponsable i sense personalitat). Jo mai he fumat, per què fer-ho sabent que és do lent i que el primer cigarret ja pot enganxar-te? Algún ximple em dirà que s'ha de provar tot. Doncs miri, senyor, llençi's a davant d'un cotxe en marxa i també begui lleixiu, que tot s'ha de provar. El cas és que després no provem de llegir llibres, joder.

Mentre estudiava no només al meu entorn es fumava, també es prenien drogues il.legals. S'han fotut ratlles de coca davant meu, he tingut molta droga al meu avast i mai n'he volgut i a sobre em tenien per tonta, però jo sabia bé que feia. Els que diuen que controlen no tenen ni puta idea de que estàn fen t amb les seves vides. Jo desde la meva posició ja veia en els altres els devastadors efectes de les drogues. Havia de destruïr la meva vida només per aconseguir la seva amistat? NO.
Desde la infància ens foten al cap que hem d'agradar a tothom i quedar bé amb tothom. Això és fals. No és possible agradar a tothom i l'aprovació dels altres no importa tant. No cal fer el que ens perjudica per a caure bé, no val la pena, ni hem de fer veure el que no som per quedar bé. Jo sóc així i si no t'agrada et fots. NO CANVIARÉ per agradar-te.
Quan basem la nostra vida en satisfer als altres i a deixar de banda les nostres pròpies necessitats, només generem la nostra pròpia infelicitat.

Un altre tema amb que escandalitzo al personal és amb temes de Medicina. La societat està obsessionada amb prendre pastilles:
-Què suspens un exàmen? Una pastilleta
-què et deixa el nòvio? una pastilleta
-què es trenca una ungla? una pastilleta
-què tens un exàmen? una pastilleta
-què no dorms bé? una pastilleta
-què no estàs prou despert/a durant el dia? una pastilleta
etc, etc, etc
-etc, etc, etc? una pastilleta

Així el cos es va intoxicant i debilitant. Jo odio medicar-me i ho evito sempre que puc, això ha provocat un allau de crítiques.
Hi ha metges (els bons) que s'esgarrifen de que els pacients es molestin si surten de la consulta sense cap recepta. Si el metge no et recepta res, això no el converteix pas en mal metge, però és que la gent està obsessionada amb la medicació. Una grip es cura sola NO has de drogar-te sempre per curar-la, NO CAL. Els medicaments i els tractaments s'han d'utilitzar quan siguin necessaris i no en cap altre moment.
Jo tinc problemes d'al.lèrgia que a vegades em provoquen una congestió nasal horrible que em perjudica bastant (sobretot si he d'actuar o fer un programa de ràdio). La gent em diu: i no prens reeeeees? I s'escandalitzaen quan dic que no.
Van dir-me que l'al.lèrgia era crònica i que m'havia de medicar tota la vida però jo sé que ÉS MENTIDA i que el metge que té el cul venut a la indústria farmacèutica parlava per interés NO per professionalitat. Moltes al.lèrgies (cada dia hi ha més casos) de la mateixa manera que venen, se'n van. Si et mediques impedeixes que el cos es defensi contra aquesta al.lèrgia i s'immunitzi.
Aquell metge és el típic que si li dius que no pots tenir congestió nasal perque fas ràdio et diu que no facis ràdio, doncs, que no pots. Solucinar el problema no interessa realment.
Per altra banda em va preguntar si tenia animals, jo vaig dir que tenia un gat (gata en realitat). Vaig demanar vacunes per l'al.lèrgia però ell va dir que em deixes de vacunes i que em desfés del gat. No vaig desfer-me del gat perque no em donava la gana i és una crueltat haver-nos de separar per una raó així. El metge va negar-me soluci onar el problema amb les vacunes que tan bé diuen que van, això sí, no va dir res de deixar de prendre pastilles com una yonki durant tota la vida, no haviem quedat amb que la solució era negar-me la gran experiència de conviure amb animals?
Què va passar?
-Al exposar-me a un factor al.lèrgic (pèl d'animal) el meu cos va crear anticossos i sol, va superar la poca al.lèrgia que li tenia (en el meu cas, hi havia factors al.lèrgics més molestos).
-Ni la meva gata ni jo vam patir cap separació i va m seguir gaudint d'una feliç convivència que cap idiota podria entendre.
-Van negar-me les vacunes, negant una possible solució però van dir que sempre tindria al.lèrgia i que m'hauria d'inflar a pastilles tota la vida.
-Vaig deixar les pastilles i l'al.lèrgia va millorar, NO ÉS crònica ES FA crònica si amb les pastilles impedeixes que el teu cos es defensi i s'immunitzi sense químiques ni porqueries.
-L'al.lèrgia a vegades em molesta molt i a vegades no em molesta gens, va a temporades, varia segons les circumstàncies (més l'estrés i la falta de descans, que no pas el pol.len).
-Hi ha remeis naturals que m'ajuden.
-Les pastilles NO m'ajuden.

Voleu saber per què el "metge" volia que prengués pastilles? Perque algú que consumeix pastilles tota la vida dóna molts diners a la indústria farmacèutica que no sempre es preocupa de la salut més que de la pasta. Doncs mira, que es fotin. Que jo em curaré sense medicació.

COMPTE! Si tu, lector/a ets prou intel.ligent i entens el que estàs llegint, comprendràs que NO estic dient que tota la gent hagi de deixar de medicar-se, hi ha trastorns que s'han de tractar de manera imprescindible amb medicació, fins i tot algunes al.lèrgies de greus efectes. El que critico és el mal ús dels medicaments.

Aquesta postura meva davant la Medicina ha estat una altra provocació, doncs. De fet m'ha envoltat molta gent obsessionada amb inflar-s e a pastilles per qualsevol tonteria. I també gent obsessionada amb fer-se més revisions mèdiques de les que són normals. Encara que sembli mentida, hi ha gent que no vol curar-se, que inventa malalties, que vol medicar-se encara que no sigui necessari i que adora anar al metge!:surt d'una consulta mèdica per anar a una altra a buscar una segona opinió encara que el problema sigui un miserable gra al cul. No és broma, hi ha gent que és així, que s'avorreix molt i que necessita ser el centre d'atenció, per aquesta raó fan perdre el temps als metges i a vegades, es col.lapsen els serveis d'urgències (am b tot el que això comporta).

La Medicina ha pres un camí equivocat. Hi ha professionals boníssims que fan una gran feina però desgraciadament, en molts casos la Medicina es llença a fer qualsevol estupidesa per diners. INTOXICAR el cos amb medicaments innecessaris és un exemple: el cos es converteix en un inútil incapaç de defensar-se, es va debilitant i el problema es fa crònic (tot un negoci) o dóna peu a altres mals (més negoci encara).
Ara no es tracta de solucionar el problema si no de fer que el pacient s'oblidi de que el té. Depressió? Ja no es busca la causa ni menys la solució, es dóna al pacient un medicament que el converteixi en un zombi que no tingui consciència de res i que es passi la vida prenent medicaments ja que el seu problema en no resoldre's serà crònic.

Ara alguns científics que es creuen genis han creat una nova aberració: un medicament que fa desaparèixer la menstruació i un altre Seasonale, q ue almenys la redueix a un mínim de regles a l'any (3 ó 4). Pensant que havien fet un gran descobriment i que les d

ones es llençarien sense control a les farmàcies per emportar-se el medicament miraculós... s'han acabat menjant els mocs. Les dones NO volem aquesta porqueria. NO volem que ens robin la menstruació.
Els científics sense cap s'han deixat endur pel missatge patriarcal que diu que tot allò que té a veure amb la feminitat és dolent. El patriarcat diu que la regla és una malaltia, que és fastigosa, que és una vergonya, que t'impedeix fer una vida normal, fins i tot ha dit que és un càstig diví. Les dones hem après desde petites aquest missatge tan equivocat i realment algunes dones es senten malament amb elles mateixes i creuen que la seva menstruació és maligna. Tantes queixes femenines i tants ridículs anuncis de compreses han fet creure als científics que es farien d'or el.liminant la menstruació. Però no ha estat així, la majoria de dones, fins i tot les que més es queixen han rebutjat fermament la medicació i a mi aquesta postura em satisfà enormement: e ncara tenim sentit comú i cosnciència de que la regla no és cap malaltia.
Els científics han exposat que el.liminant la menstruació hi ha problemes que es resoldrien: síndrome pre-menstrual, l'endometriosi, les anemies que empitjoren per la pèrdua de ferro durant la menstruació... I dic jo: tots aquests problemes que són problemes ben REALS és poden resoldre perfectament sense el.liminar la menstruació o és que ells no són capaços de fer-ho que han d'inventar aberracions contra nat ura? L'anemia és una maltia, la regla no ho és.
Les molesties menstruals tenen solucions naturals i la menstruació no és el drama terrible que ens han fet creure. De fet algunes de les depressions i malestars menstruals són de caire purament psicològic, fruit d'anys de sentir: ui, aquesta està als seus dies, uff, aquesta ara deu tenir la regla, o estic de molt mala hòstia, deixa'm tranquil.la que tinc la regla, missatges imbècils que hem après i que són erronis.
La menstruació no és malvada, és senyal de poder, la dona no ha d'avergonyir-se de ser dona. La menstruació no és malaltia, és salut, regenera!

Ara es comença a parlar també de que perjudicials són les compreses i els tampons. Contenen productes agressius i cancerígens, com ara el rayon i la dioxina, que provoquen malalties, algunes mortals: infeccions, esterilitat, endometriosi, càncer o el síndrome de xoc tòxic entre altres. A més a més contaminen el mediambient perque no són biodegradables. Però hi ha alternatives: compreses i tampons fabricats amb productes naturals i un invent del que es parla poc: Mooncup. La Mooncup és un petit recipient fet amb latex o silicona mèdica que s'introdueix a la vagina com si fos un tampó i va rec ollint la menstruació de manera higiènica i natural, sense males olors, sense microorganismes infecciosos, sense deixar fibres a l'interior del cos. La Mooncup es pot buidar i netejar cada 8 hores i si fas un bon manteniment dura uns 10 anys. La Mooncup val uns 30 euros però dura 10 anys, penseu ara tots els diners que una dona gasta en compreses i tampons (que són caríssims) durant 10 anys! Molt més que 30 euros! Tot són avantatges però se'n parla poc de la Mooncup perque hi ha masses interessos... Us aconsello que us informeu i que no us escandalitzeu si algú parla de malalties provocades per tampons que heu utilitzat durant anys i que creieu tan útils i inofensius.

La Medicina a vegades no ens ha fet gaires favors a les dones, ja deixant enrere els tampons, parlem de la vacuna contra el càncer de coll d'úter. Una cruel MENTIDA per treure diners. Han alarmat a la gent dient que hi ha motls casos de càncer ginecològic i no n'hi ha pas tants, han dit que per impedir aquest càncer cal vacunar-se i han inventat una vacuna que el que ha provocat ha estat moure

molts diners i provocar gravíssims trastorns en les nenes que l'han usat. AMB LA SALUT NO ÉS JUGA!
Per altra banda la ginecologia està molt deshumanitzada, entre altres cosses es tracta a les dones com a bestiar i se les obliga a parir en una postura antinatural, etirada panxa enlaire quan convé fer-ho dreta, asseguda, de genolls...i ja no es deixa ni parir a les dones, se l's hi fa una cesària (encara que no faci falta)a i apa! acabem ràpid i cap a casa. Podriem parlar de molts problemes relacionats amb la ginecologia on el patriarcat ha ficat massa les seves brutes grapes!
Durant anys als EUA, qualsevol problema que tingués una dona, una depressió, per exemple, es considerava que era cosa de ser dona (ningú es plantejava que la dona tingués problemes com ara que se la tracteś malament, cosa habitual ). Els metges consideraven que el seu problema era ser una dona i que si li treien els òrgans reproductors el problema es solucionava. El resultat? una dona mutilada. L'ablació no és exclusiva d'Orient.
L'admirat Freud (que no era altra cosa que un drogadicte i un imbècil carregat de prejudicis i ignorància)ha tingut en part molta culpa d'aquestes aberracions considerant a la dona com a un ésser inferior, culpable de tot i histèrica per naturalesa (de fet histèria significa "uter errant").
Han volgut destruïr la potent energia sexual femenina! Anem a recuperar-la!

Voler negar la menstruació a la dona no està tan lluny d'aquesta merda de mutilacions de les que acabo de parlar. Ja ens l'han presa prou fent-nos creure que era una porqueria i que ens fa patir...
Més desastres de la Medicina? No acabariem mai! Què tal la grip A? Un frau per a fer que la gent es preocupi i cregui que ha de posar-se caríssimes vacunes i/o prendre carísims medicaments. La grip A no és mortal, és més suau que una grip normal i els que han mort i tenien grip A en realitat tenien altres problemes de salut que s' han complicat. PROU MENTIDES! Que parlin els metges de veritat! Que callin els falsos! Que hi ha qui creu que per a ser metge té la veritat absoluta però hi ha molts gilipolles amb títol de Medicina que millor farien quedant-se a casa callats.

Per això, no creieu el que us diuen, penseu bé abans i informeu-vos, sigueu lliures per a escollir i decidir però abans penseu bé tot. Feu el que sentiu NO el que us diuen. Cal qüestionar-ho tot!
Analitza les estupideses que has fet a la teva vida només per ser acceptat per als altres: sabies que fumar era dolent però ho vas fer igualment perque t'ho van dir? T'incineres al sol perque t'ho van dir? Vas estudiar el que no t'agradava perque t'ho van dir? No et vesteixes com vols perque et van dir que no ho fessis? Això és perillós. La falta de personalitat és perillosa. Amb aquest panorama no m'estranya que els polítics manipulin i les sectes augmentin. Si fas sempre el que et diuen arribarà un moment en que un pringao d'una secta que va d'il.luminat et dirà que et suïcidis i tu ho faràs, ha passat en més d'una ocasió i digues ara: no et suicides cada dia a poc a poc, amb dietes, tabacs... etc?
No et preocupis tant per semblar, ocupa't de SER!
Pensa abans de decidir res, ningú pot fer-ho per tu!