MANTRES: EL SO DE LA CREACIÓ. LA VEU DE L' ETERNITAT

OM és per als hindús és el so de la creació i per tant, el seu mantra principal. En realitat està format per les lletres A-U-M.

De la vibració d' aquest so va sorgir tot l' univers i per aquesta raó és un so sagrat.

Els mantres són paraules que es van repetint, concentrant la ment en aquesta repetició i aquest so i d' aquesta manera aconseguint un estat relaxat i meditatiu.

Els mantres tenen un sentit espiritual en el seu significat i en moltes ocasions representa una reflexió o una petita oració a una divinitat, com veurem més endavant en alguns exemples.

El so causa grans efectes en el cos i la ment, està comprovat que certa música ens fa més feliços, ens calma, que la veu de la persona estimada ens reconforta, que algunes vibracions sonores ens ajuden...i que la contaminació acústica ens genera molts trastorns.

Tots els sentits són un gran do però centrem-nos ara en l' oïda. En el gran plaer d' escoltar, en la sanació que es pot produïr amb un so/invocació.

Com a mostra del gran poder dels mantres vull dedicar-vos aquesta entrada. Escolteu-la!

Comproveu el gran poder del mantra AUM que tan poc entenem a Occident (on l' espiritualitat no és tal sinó una absurda moda). Fem callar per un moment el desagradable soroll del món que ens castiga, relaxem-nos, respirem fons i escoltem aquestes mostres del mantra AUM. Veritablement, escoltant aquests exemples, puc creure que es tracta del so de la creació.

Penso molt en el déu Ganesh, em desperta una gran simpatia i fins i tot m' ha visitat en somnis.

És el fill dels déus Shiva i Parvati. En una llarga absència de Shiva, Parvati va crear a Ganesh perque la servís fidelment. En una ocasió Parvati va demanar a Ganesh que no deixés que ningú entrés a la seva casa mentre ella es banyava. Justament en aquell moment, va arribar Shiva i Ganesh va impedir-li a la casa. Shiva, que no va reconèixer el seu fill va decapitar a Ganesh, enfurismat perque aquest li impedia entrar a casa seva. Parvati en veure el seu fill decapitat va desesperar-se i va fer-li saber a Shiva que havia assassinat al seu propi fill. Shiva, per solucionar-ho va decidir substituïr el cap del seu fill per el del primer ésser vivent que trobés i d' aquesta manera tornar-lo a la vida. El primer ésser que va trobar va ser un elefant i sense dubtar-ho va posar el seu cap a les espatlles del seu fill, que va recuperar la vida.

Desde llavors, Ganesh es va convertir en el déu dels principis i la bona fortuna. Sovint se' l representa amb 4 braços: en un hi porta una destral amb la que trenca els obstacles, en un altre hi porta un platet de dolços per agraïr la veneració i representar els premis que concedeix per la devoció i en els altres dos braços, sovint saluda i/o porta flors de lotus (símbol de l' espiritualitat).

Malgrat ser gras, balla molt bé i els seus moviments són elegants, Ganesh és la unió de la força i la delicadesa. També és una divinitat tàntrica (com els seus pares), la seva trompa representa el lingam (joia, el penis) i la seva boca representa el yoni (lotus, la vagina).

Un dels seus ullals sovint apareix partit perque ell l' utilitza a vegades com una arma i altres vegades per a escriure, com bé va fer-ho durant l' escriptura de la gran obra èpica Mahabharatta.

Si us trobeu en dificultats i/o toca tornar a començar (a mi em passa moltes vegades), invoqueu a Ganesh.

Om gam Ganapataye namaha és un dels seus principals mantres i ja ha aparegut al blog en una anterior ocasió. Aquí tenim a continuació un mantra més complexe però també molt bonic.

Ganesha, que comenci una nova vida molt millor amb els meus objectius complint-se.

Jai Ganesh!

Shiva és una de les principals divinitats masculines hindús. Forma part d' una trinitat: Brahma (el creador), Vishnú (el conservador) i Shiva (el destructor-transformador).

Representa el principi masculí de l´univers i la seva dona Parvati representa el principi femení de l' univers. Tots dos són els pares de Ganesh, el déu elefant, senyor dels principis, de la bona fortuna i de l' èxit, és també el destructor dels obstacles entre moltes altres virtuts.

Om namah Shivaya (veneració/salutació al nom de Shiva) és un mantra dedicat a Shiva, atreu el poder sense desvincular-lo de l' humiltat.

Sovint se' l representa ballant ja que és el senyor de la dansa i el teatre. És un gran defensor de la gent de la faràndula i va guanyar un important concurs de dansa especial per als déus.

Com a ofrenes li agraden especialment el bon encens i els collarets de flors.

Si busques ajuda, a la Índia es considera a Shiva com un gran benefactor.

Shiva, ajuda'm en l' objectiu que em plantejo ara! Om namah Shivaya!

Una de les versions més belles del mantra de Shiva és la que ha interpretat Krishna Das. Sentiment, ritme, una veu profunda i autèntica...difícil d' oblidar!

Una altra versió del mantra Om namah Shivaya és el que apareix en la segona part d' aquesta mostra de dansa hindú. És també de Krishna Das però com podeu veure, és una versió diferent molt més relaxant, més espiritual i allunyada del ritme més mogut i podem dir que menys comercial que la versió anterior.

Tinc un fort vincle amb la deessa Kali.

No se la comprèn gaire, sobretot a Occident. Kali no és una divinitat cruel ni és un dimoni ni res semblant. Kali és una deessa benefactora que protegeix als innocents i lluita contra la injustícia. És l' exterminadora dels dimonis i de tota força maligna. És la mare de la deessa Durga, deessa de la justícia.

Kali representa la feminitat en tot el seu esplendor (és a dir, entre molts altres aspectes, valentía, fortalesa...), allò indestructible, el poder, la capacitat d' enfrontar-se a la foscor, la sensualitat, la llibertat, el plaer...

Aquest mantra serveix per a invocar a Kali demanar a aquesta deessa protectora que ens ajudi a vèncer les nostres pors i inseguretats. Jai Kali!

Sempre m' ha agradat Nina Hagen, tan atrevida, original, divertida, atípica, rockera...el que no sabia és que també tenia interés per l' hinduïsme i els mantres. En aquest vídeo interpreta un meravellós mantra dedicat a Kali. Om kreem kalikayai namah.

Sarasvati és la deessa de les arts, sobretot la música i la poesia. També ajuda en els descobriments científics i dóna un cop de mà a l' hora d' estudiar i adquirir nous coneixements. Tothom necessita coneixement, tothom necessita alimentar el seu esperit amb art. Amb el bonic mantra que tenim a continuació, demanem a Sarasvati que ens ajudi a aprendre més i millor.

Om shrrem hreen saraswatyai namaha!

KOITZUKIHIME: FOSCOR DE PORCELLANA

Sempre m' han agradat les nines de porcellana: tan delicades i misterioses. Algunes persones els hi tenen por, aquest fet s' anomena pediofobia i li he dedicat més d' un programa a la ràdio. Alguns artistes han anat més enllà i han creat unes obres d' art extraordinàries i que poden generar encara més por a les persones pediofòbiques (i més fascinacó a les persones diguem-ne, frikis, com jo).
M' agradaria presentar-vos una artista japonesa més que curiosa: Koitzukihime. La seva obra consisteix en nines de porcellana podriem dir que "gòtiques" ja que tenen un aire llòbrec i romàntic més que notable. La bellesa d' aquestes nines és sorprenent, es tracta d' obres d' art.

Moltes d' aquestes nines tenen un aire malaltís o ja podriem dir que en alguns casos o dormen o estàn mortes. Veient les imatges me'n recordo de la tradició de les fotografies post mortem que Koitzukihime sembla recrear.

En alguns casos les nines presenten curiositats a destacar: germanes bessones o siameses, una verge-màrtir-papessa, taüts, llàgrimes de sang, claus a les mans...

Cal fixar-se en l' expressió d' aquestes nines, el seu aire fràgil (en tots els sentits), el gust exquisit de la seva roba d' època tan ben confeccionada i els detalls de les mans amb les ungles tan perfectes.

La majoria de les seves nines representen nenes o adolescents entre lavida i la mort o que com hem dit, directament es troben ja en un altre món. Podria tractar-se de les heroïnes malaltisses dels relats d' Edgar Allan Poe.

Tràgedia, tristesa, mort, son, romanticisme, sensualitat, malaltia, màgia, nostalgia... es troben en les obres inquietants de Koitzukihime.

Em va impressionar molt veure per primera vegada algunes d' aquestes imatges en un vídeo del Youtube quan em trobava recopilant material per un programa de ràdio dedicat a les nines maleïdes. Aquest vídeo va desaparèixer del Youtube i em va saber greu perque les imatges estaven molt ben escollides i estaven acompanyades per una estranya versió chill

out d' El Cant dels ocells.

En fi, per no tornar-me boja recopilant fotografies del Google imatges (m' agraden totes), he decidit compartir amb vosaltres un altre video del Youtube amb una cançó molt bonica i misteriosa Canticle.

Aquesta entrada en tot cas, és una petita exposició de l' art de Koitzukihime, visiteu la seva web, la trobareu anunciada al vídeo.

MÉS ENLLÀ DE LA INDIGNACIÓ. SÓC ANTISISTEMA.

El moviment dels indignats és necessari i just. Desgraciadament ha arribat tard i en forma massa lleu. El moviment ha de ser més actiu, més potent. El moviment, amb les seves acampades ha fet una demostració de resistència malgrat tots els inconvenients que ha trobat: la violència policial, els polítics imbècils que s' han acollonit però han seguit amb la mateixa imbecilitat de sempre, intrusisme (estic parlant dels mandrosos sense compromís, els aprofitats, els que es fan dir antisistema però que no són res més un producte del sistema realment, aquells que en realitat han boicotejat el projecte i han donat mala imatge (-la gent confón als compromesos amb els que no ho són-)...

Jo em considero antisistema, però antisistema de veritat, no de cartró pedra. Vaig contracorrent, treballo dur per tirar endavant, fomento el pensament propi lluny de les masses, m' ho qüestiono tot, utilitzo els mitjans de comunicació per fomentar idees noves, sobrevisc, em rebel.lo, m' esforço per aprendre tots els dies i compartir el que aprenc, poso en dubte els dogmes, quan trobo una injustícia lluito, defenso els meus drets, el meu vot és nul (per què votar als que ens arruïnen que són tots els partits?). Vull agafar el món i sacsejar-lo, replantejar els valors de la societat, dins de la mesura que puc i en la humilíssima posició en que estic. Sóc antisistema, vaig contra el sistema i faig el possible per canviar-lo.

El que NO és antisistema i jo no faig és cremar contenidors, robar, trencar aparadors, apallissar la gent pels carrers... Quina mena de canvi pot aportar una actitud així? Res de bo. No fa gaire Londres es trobava en una situació de violència als carrers brutal. Jo entenc que la gent protesti i cridi però res justifica les seves bretolades, robar-se entre ells, destruïr els negocis dels que lluiten per tirar endavant, matar, cremar edificis... Aquests van de víctimes i d' herois per la vida però són delinqüents.

Jo he patit tota la meva vida PRECARIETAT, així en majúscula i no robo ni mato ni trinxo res.

També em fa molta gràcia el típic "antisistema" que s'omple la boca parlant dels drets de la classe obrera quan ell és un pijo que no ha treballat mai a la vida (no perque no hi hagi feina sinó perque no li ha donat la puta gana) i es dedica a destruïr el negoci dels obrers i causant més problemes a la classe obrera a la que diu defensar tan.

Utilitzar la crisi com a excusa per sortir al carrer a matar gent no et converteix precisament en un heroi.

La rebel.lió no ha de ser entre nosaltres sinó contra els que han creat la nostra desgràcia: polítics, bancs, grans empreses... Lluitar contra la injustícia que està establerta per aquests grups és ser antisistema.

Anar contra el sistema està mal vist perque ens han ensenyat a ser submissos. Ens han dit què està bé i què està malament sense permetre que ens ho plantegessim i ho decidissim. Un dia algú va dir: "diuen que el que és antisistema està malalt, però com que el sistema és malaltís el que està malalt realment és qui segueix el sistema." Trobareu aquest missatge més ben expressat en una cita de Krishnamurt al documental Zeitgeist.

Sovint se' m té per la boja del poble, però sé bé el que em faig. Pensar no està ben acceptat socialment. S' ha muntat la societat perque la gent pensi el mínim possible i col.labori amb els més poderosos del planeta que sovint són també els més cruels  i menyspreables.

Les interminables jornades laborals (partides a més a més) condemnen (a la minoria que té feina) al treballador a dedicar tota la seva vida a feinetes miserables sense poder viure la seva vida, pensar, estudiar... La qualitat del sistema educatiu és pèssim i cada vegada pitjor per culpa de tanta retallada. La medicina no avança per güarir malalties sinó per cronificar-les i crear-ne de noves. Els mitjans de comunicació podreixen el cervell dels ciutadans i les ciutadanes amb manipulació i tot tipus de tele-escombraria. L' art i la cultura es menyspreen. Es trepitja a aquell que té inquietuds i vol aprendre. Es fa creure a les persones que no valen res i que han de canviar per dins i per fora segons uns cànons equivocats. Cada dia els països s' empobreixen més, la gent no té accés a uns estudis ni a una feina (sobretot feina digna) a la sanitat, a l' habitatge... als drets més bàsics! I a sobre sembla que el polític és intocable, que no se' l pot criticar.

Doncs mireu, jo sí que els critico. No importa de quin partit siguin. Tots els partits són una porqueria i estàn formats majoritàriament per imbècils capaços de trepitjar el cap dels més pobres per quedar-se amb els seus diners. Robin Hood a l' inversa, roben als pobres per donar-ho als rics.

Ells diuen que no es pot acampar en una plaça i que no se' ls pot criticar, però en canvi si que es pot deixar a la gent sense casa, sense feina, sense cap dret?

Necessito una operació quirúrgica per un problema de salut que em fa patir però els polítics consideren que són més importants els seus cotxes oficials i la seva roba... que jo em foti i que el meu problema arribi a les pitjors conseqüències si cal. Però jo dic que no.

Tinc estudis i una professió que estimo però sovint he de fer feines espantoses per sobreviure i suportant tractes vexatoris per part d' unes empreses malignes i una societat sense educació, bondat ni sentit comú.

I jo critico tot això i més i la gent em mira escandalitzada i considerant que estic malament del cap. Reverencien els polítics considerant que si estàn on estàn és que deuen estar molt preparats (però la majoria no tenen ni cultura ni sentit comú i deixar tanta responsabilitat a les seves mans té conseqüències nefastes per a tothom com estem veient). Em diuen que s' ha de votar els polítics encara que no valguin una merda perque està fet així i no s' hi pot fer res. Em diuen que els polítics si estàn on estàn és perquè s' ho hauràn currat i ja deuen saber què fan. Quines ximpleries! Mireu els polítics: són cultes? són bones persones? són honrats? són intel.ligents? No, oi que no? I llavors? No veieu que són un perill? Han d' estar al nostre servei i no nosaltres al seu, però fan reformes i guerres sense la nostra aprovació, llencen els nostres diners i després diuen que la culpa de tot és nostra.

Més temes per qüestionar-se: Què és hisenda i per què li hem de donar els diners que tan suem, sagnem i plorem? Hisenda no som tots, ens roba a tots. Per què els pobres paguem més que els rics? Per què pagar impostos si t' apunyalen al carrer, no pots accedir a la sanitat pública, els contenidors peten perque ningú els buida, el transport públic és una porqueria i cada vegada és més car, no pots tenir uns estudis...? Per què la vida barata ens ha de costar tants diners?

Per què hisenda persegueix a algú que cobra 400 € de l' atur i en cobra 300 € més treballant en negre per sobreviure quan els polítics tenen 3 ó 4 sous, tots ells desorbitats i per no fer res més que perjudicar la societat? I no oblidem els seus sous vitalicis i les seves enormes jubilacions per haver treballat molt poc. No has pensat mai això lector@ meu/va que segueixes obedient els dictats del sistema i a sobre te' n sents orgullós? Ja has pensat que potser quan siguis gran no tindràs jubilació gràcies al sistema amb el que tan col.labores?

Aquesta societat perd tots els valors.

Et ridiculitzen quan penses per tu mateix. Diuen que estàs boig i et recepten un munt d' antidepresius tòxics que et maten el cervell i tot el cos a poc a poc i enriqueixen les fortunes de la indústria farmacèutica (en la que tu, ingenu/a també deus confiar). T' ensenyen que has de canviar només per adaptar-te als gustos absurds de la gent. Et diuen que has de fer tot el possible per que la societat t'accepti, però encaixar en una societat espantosa significa ser un espant... pensa-t' ho. S' ha de canviar el que està malament i no el que està bé.

Et fan creure que la vida s' acaba als 30, que les dones estiguin en l' edat que estiguin són un problema, que el que està per damunt teu és que deu ser millor que tu... en definitiva, seguir la corrent. Si veus una fila de gent tirant-se per un pont, posa-t' hi al darrere, no fos cas que et miressin malament.

L' èsser humà és un desastre, el seu pitjor enemic i el pitjor enemic de la Terra. Podia ser la millor especie i podriem considerar que és la pitjor. Som la pitjor especie. I el pitjor de tot és que ens creiem molt importants, molt evolucionats i anem amb una superbia insuportable. Però realment què hem fet? Com hem avançat? Ens sentim orgullosos de la tecnologia, això és tot el que hem fet? Crear unes màquines que per cert, funcionen fatal i ens impedeixen treballar a gust i amb la rapidesa que voldriem (penseu en la punyetera informàtica). La nostra tecnologia no és tan meravellosa com ens pensem i de què serveix aquest avenç mentre hi ha tanta fam i tanta violència? Evolucionar tecnològicament està molt bé però humanament no hem evolucionat gens. No em fascina tant dissenyar super-hiper-mega naus amb super-hiper-mega ordinadors com acabar amb la violència i la gana.

Mireu aquest desastre de món: és per sentir-se orgullós? Jo diria que no.

Fixeu-vos en algunes malalties: càncer, artritis, diferents tipus de demència senil... són algunes de les malalties més velles del món i amb prou feines les coneixem i en molts casos no les podem solucionar. En comptes de dir que en sabem tant, més valdria esforçar-nos per aprendre més i no negar el dret de la salut a la població.

Que avui dia estiguem tan malament, en una societat tan suposadament avançada i moderna és una vergonya. No hi ha drets!

No m' estranya que la gent s' entusiasmi amb les pel.lícules de zombies: de manera inconscient veiem la nostra societat apocalíptica reflectida: pobresa, miseria, cap lloc on anar, una societat morta en vida, que es mou infeliç, sense valors, sense esperança ni emocions ni res a fer o una rutina absurda, els laboratoris creant malalties, cada vegada més diferències socials...

Després parlem de la Fi del món. Però si el món ja està acabat! L' Apocalipsi ja és aquí, però ben mirat, alguna vegada hem deixat d' estar-hi?

Però de moment, mirem com és el drama actual: Cada vegada hi ha més gent barallant-se per les restes de menjar dels contenidors d' escombraries. Cada dia hi ha menys feina i en pitjors condicions. Hi ha poquíssima cultura, poquíssima ètica, poquíssim sentit comú. La indigència creix de manera alarmant. Tu cada dia pateixes més pels diners i les ONGS (suposo que n' hi ha de bones) pretenen fer-te sentir culpable com si tu haguessis creat aquesta situació quan ets una víctima més de la miseria, en una mesura més gran o més petita. Aquesta NO és una societat avançada.

Però deixa de pensar que no pots fer res. Pots fer molt. D' acord, sempre has volgut aportar molt al món i per això vas estudiar Medicina tot i que treballes en una cadena de fast food. No et deixen fer la teva gran aportació desde la greixosa cuina de la teva feina de merda. Penses que no hi ha sortida i segurament demà se' t acaba el contracte.

És igual, company. Independentment del teu sou miserable, la teva edat, la teva situació... has de lluitar. T' imagines que la majoria, a les eleccions votés nul? Els polítics estarien acabats i per força n' haurien de venir de millors. Si estàs en contra de qui et fa mal estàs en contra dels polítics. I si estàs en contra dels polítics per què seguir votant la mateixa merda de sempre quan ja has vist que és una desgràcia pel poble? (estic parlant de tots els grans partits, que són una porqueria).

T' imagines ser més ecologista? Boicotejar les grans empreses? Difondre idees revolucionàries? Pots lluitar. Has de lluitar. Prou submissió! La submissió és per als que no pensen!

A continuació us presento un gran documental en dues parts: Zeitgeist. Està subtitulat per si no sabeu anglès (amb algunes faltes d' ortografia, però). Aquí trobareu les mentides i les injustícies del sistema: les religions, la política, l' economia, els mitjans de comunicació, els espantosos atemptats de l' 11 de setembre (que ara tornaràn a ser el centre mediàtic)... A més a més de trobar alternatives molt interessants. Molt aconsellable.
Que comenci la revolució!