Cossos segrestats per la cirurgia plàstica, fotos segrestades pel photoshop, veus segrestades per l' auto-tune... per què ara és tot tan sintètic? Per què espanta tan allò vertader? A mi m' agrada allò autèntic i cada vegada em costa més trobar-ho. Vull veure la gent tal i com és, els cossos com són, escoltar la veu natural, sense processar, sense robotitzar... Però cada vegada em costa més veure gent que es mostri honesta, cossos que no estiguin operats, fotos no retocades i escoltar cançons amb bons cantants amb veus treballades i sense manipular artificialment.
No estic en contra d' aquests mitjans, poden ser una eina bona en moments determinats, però no suporto l' abús. Hi ha persones que no necessiten operar-se (la majoria) però ho fan (i el que és pitjor, de manera excessiva). Hi ha d' haver aquesta possibilitat, és clar que sí, i la persona ha de ser lliure per decidir, si vols fer un canvi en el teu cos, tens els teus motius i t' has de sentir millor, endavant, fes-ho, clar que sí, és el teu cos i es tracta de que t' hi sentis bé... el problema és quan la gent ja no és lliure per decidir, molta gent té el coco menjat pels mitjans de comunicació, acaben pensant que el seu cos està malament i s' operen, empitjorant en realitat el seu aspecte i fent-se operacions que a vegades són molt excessives i perilloses. Però ja dic, si algú, s' ho ha pensat bé i pot ser més feliç operant-se... doncs és qui decideix.
El photoshop és una bona eina, millora fotos, dóna un altre matís... però s' utilitza massa i de manera frívola. Una cosa és un petit retoc ben justificat (segons com, crec que és millor treure algún gra, alguna ferida, corregir algún problema de llum...) però canviar la model de dalt a baix, fer-li rinoplàsties, aprimar-la, posar-li més pit, etc... em sembla fatal i el missatge que s' està donant és perjudicial: "el cos de la noia no està bé i el teu tampoc". També crec que en foto de fantasia o per fer alguns efectes, el photoshop pot ser molt útil i molt interessant... però sincerament, no crec que es pugui considerar una excusa vàlida que fas foto de fantasia el deixar a la gent amb cara de plàstic, les fades amb 20 kilos menys i les sirenes amb pits augmentats amb ordinador, això no és fer fantasia, això és caure en la pitjor de les realitats, en el no acceptar la bellesa natural i seguir normes estúpides. De veritat, trobo millor la caracterització en molts casos i ja dic, si el "putoshop" es fa servir només per donar una idea de bellesa equivocada i estereotipada em resulta desagradable. Usar aquest mitjà per imposar un ideal de bellesa és fatal. A més a més, es tracta d' un ideal de bellesa inaccessible i gens saludable. M' encantaria que les persones tinguessin més apreci pel seu propi
aspecte en comptes d' encomanar-se a Sant Photoshop i esperar els seus
miracles, en realitat res és tan interessant com allò vertader. La fotografia hauria de mostrar la bellesa en tota la seva diversitat i deixar d' imposar un aspecte determinat o d' esborrar trets característics de les persones. Jo quan em poso davant d' un objectiu m' agrada mostrar expressivitat, i que després aquesta expressivitat quedi per sempre i el meu aspecte també, que el retoquin el mínim possible (tot i que moltes vegades no depèn de mi), de fet, en moltes fotos fins i tot apareixo sense maquillar. No em fa por mostrar el meu aspecte tal i com és, la resta són recursos per acabar de donar un matís concret.
I l' auto-tune és un altre tema, en els últims anys se sent massa. La veu humana és bonica i té moltes possibilitats, aprendre a utilitzar la veu el màxim de bé possible, mantenint la seva salut, això val molt la pena. Llàstima que ara molts "artistes" "cantin" com robotets. La majoria sembla que no tenen la més mínima idea de cantar i a sobre disfressen la seva veu amb aquests invents. És important que s' aprengui a utilitzar la veu correctament i si s' utilitza auto-tune, que sigui per moments molt puntuals i concrets per donar un efecte determinat... més no, per favor. Cantar és un gran art, cantem més, millor i de veritat.
Estic cansada de veure com tot es torna cada vegada més fals... i més avorrit, perquè la naturalitat no només és bonica per definició, també té una diversitat ben interessant, mentre que tot allò sintètic s' acaba assemblant de manera ben depriment.
Busquem allò autèntic!
