dilluns, 3 de juny del 2013

Companyia


Et sento molt a prop meu. Vull agafar la teva mà. La teva veu em tranquil.litza. Sento el teu crit d' ajuda... i penso que tu has sentit el meu. Saps? Els teus ulls es claven en mi i ho noto amb força. No em cal mirar-te, puc llegir la teva mirada sense mirar-te als ulls. És un moment especial, irrepetible. També és un moment fràgil i tots dos tenim por de perjudicar-lo, de fer un pas en fals.
Identifico la teva por, conec les teves preocupacions. Crec que puc il.luminar el teu cor, com tu il.lumines el meu. Tinc esperança. El camí és difícil però ja hi som. Hi ha alguna cosa en tu que em resulta familiar. Et sento com la presència etèria d' un follet al que fer-li ofrenes al bosc, potent i subtil al mateix temps.
La teva cançó es va introduïnt dins meu, canviant cada fibra i despertant-me cada vegada més. Em resulta difícil aquesta situació, l' ansietat m' impedeix actuar amb claredat però el llenguatge universal de l' emoció, juga al meu favor. Mous en el meu cor l' esperança que havia perdut.
Les flames de les espelmes dansen, projecten ombres al nostre voltant, són com ànimes que volen ajudar (nosaltres també som ombres). 
Una bona companyia sempre és un regal difícil de trobar i amb tu, la vida me' l concedeix. Fins i tot estant lluny, et sento com si fossis al meu costat. Hi ha màgia entre nosaltres.
La teva presència magnètica m' envolta. Jo ja sabia des del primer moment que quelcom especial passaria entre nosaltres dos per molt estrany que fos el contacte inicial. Recordo que tu també vas arribar a aquesta conclusió, m' ho vas comentar.
Per molt angoixat que tingui el cor, quan et veig em sento com si em tregués un gran pes del damunt i tornés a mi l' esperança.
Conservo amb alegria cada record de la nostra última trobada. Desitjo tornar-te a veure, repetir l' experiència. Saber que estàs aquí em tranquil.litza.