M' agrada molt l' anunci de la Marató sobre problemes mentals. Destaca el malestar afegit d' una persona que quan pateix a sobre va suportant els judicis dels altres i paraules del tipus: "t' has d' animar", "has de ser positiva", "això no és res". Aquestes frases no ajuden en absolut, ho empitjoren tot molt més. Quan una persona pateix no pots minimitzar el seu dolor, ni culpar-la per sentir-se malament quan el seu patiment està justificat de sobres. Hem de tenir més empatia, jutjar menys, cal abandonar ja tota la felicitat obligatòria, el pressionar als altres per a que somriguin quan no tenen ganes ni motius. Els somriures postissos no arreglen res, són un altre mal. Hem d' aprendre a comprendre a la persona que pateix i no pretendre que per no sentir-nos incòmodes faci veure que tot està bé. Estem vivint situacions molt difícils i és normal que molta gent estigui patint, a sobre l' hem d' acusar?
Però vull comentar una altra cosa: hi ha un punt d' hipocresia en tot plegat. Ha fet falta que s' hagin disparat tant les depressions i els suïcidis per adonar-nos de que la salut mental és important? I encara us dic més: molt parlar de salut mental però si el sistema no canvia poca cosa farem. Que tanta gent estigui a la pobresa genera moltíssim dolor i a sobre molta gent sense recursos és la que més pateix però també la que té menys accés a terapies. Si el teu problema és que no saps d' on treure els diners per pagar el lloguer o menjar, com pagaràs el dineral setmanal que costa l' atenció psicològica? Potser que hi fem alguna cosa, no? I repeteixo: que si has de passar tota la vida a la misèria, això no se solucionarà anant a teràpia, és el sistema el que t' està perjudicant i el que ha de canviar.
Una altra campanya que també m' està agradant molt és la del 25N, dia internacional per a l' eliminació de la violència vers les dones: "Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes". És molt encertat. Es justifica l' injustificable i això no pot ser.
Per cert, sempre hi ha algú que s' escandalitza més per la frase "ni hòsties" que per la violència. Doncs mireu, aquesta contundència a mi em sembla impecable: "Ni hòsties!" El que està malament cal que desapareixi i punt.
