Acaba aquest estiu tan especial per a mi. Un estiu ben únic i com sempre ple de música.
Després d' un curs complicat i molt intens em tocava reposar, "reposar" així, entre cometes perquè sempre tinc projectes entre mans però el ritme canvia una mica.
Les meves actuacions en cafè-teatre, les classes de dansa, les classes de música, els castings, els assajos, les proves de vestuari, Arkanum... tot això ha anat pausant-se per tenir un mes d' agost diferent i tornar al setembre-octubre de nou amb projectes de tot tipus.
Decidida a recuperar-me del cansament i una mica decepcionada del món (com sempre) he començat un estiu accidentat, de nervis, angoixa, preocupacions i que semblava depriment. Era el moment per tancar-se a casa i viure una temporada de no veure ningú. Només envoltant-me de llibres, llegint gairebé compulsivament, escoltant música i seguint-la, omplint els meus ulls amb fotografía i pintura que he seguit àvidament. També un estiu per a escriure, per desenvolupar nous relats, a vegades sense poder-me aixecar de la butaca (o el terra), escrivint fluida i inspirada com si fos un dictat i altres vegades, més dispersa, però amb el cap orientat a crear i desenvolupar noves històries.
Semblava que no hi hauria res més. Un estiu solitari que en part desitjava i en part m' entristia. L' ordinador, l' únic contacte amb l' exterior.
Doncs bé, m' esperaven algunes sorpreses. No sóc una persona tecnològica però la tecnologia m' ha afavorit bastant en el sentit de comunicar-me amb els altres. Les xarxes socials (en les que no creia) m' han portat noves, bones i sorprenents amistats (alguns individus molestos també, però ja ho he solucionat). Aquest ha estat un estiu de conèixer noves amistats i/o aprofundir-hi i al mateix temps, recuperar el contacte amb persones que per diverses raons estaven (i/o estan normalment) lluny de mi.
He sortit com feia temps que no feia, he tingut llargues i interessants converses, trobades físiques, a distancia, en somnis... M' he retrobat amb persones importants per a mi que feia temps que no veia, m' he divertit, he tingut un estiu d' amor i sensualitat també... I ara miro enrere i estic satisfeta. Aquest estiu acaba, no he marxat enlloc de viatge però ha estat intens, ple d' experiències que no oblidaré.
Com sempre, sense cap mena de dubte, les sensacions em vindràn amb més força cada vegada que escolti les cançons d' aquest estiu, els grups que he descobert, que he escoltat més, que em porten més records, que tenen més relació amb el que he viscut aquestes setmanes d' agost coronades a més a més per una lluna blava el 31 d' agost. Sí, lluna blava, una segona lluna plena en el mateix mes, una lluna poderosa i màgica que porta esperança i que ve envoltada de tot allò extraordinari, com si amb una força invisible digués: "sí, sóc jo. No veus que fort i misteriós està sent tot plegat? no captes cada senyal?, tot el que t' està passant té a veure amb mi, jo puc canviar-ho tot".
Vull retenir amb mi tantes sensacions... em recreo en cada record i els ecos del que he viscut no m' abandonen. Estic plena d' imatges, olors, sons... sons! veus sobretot i música com la que comparteixo amb vosaltres i que m' ha acompanyat últimament. Música que m' ajuda a fer eterns els moments més únics d' aquest estiu.
Comencem amb la música hipermeravellosa del jove compositor Adrian Von Ziegler del que ja he parlat en altres ocasions. Von Ziegler té un talent especial i mereix estar en un lloc privilegiat, la seva versatilitat, sensibilitat exquisida i màgia el fan únic. "Eternal Ice" és una de les meves peces preferides, és entranyable, poètica i romàntica a més no poder, és bellesa en estat pur que va directa al cor.
M' encanta aquesta música. Escolteu la següent peça de Von Ziegler, tanqueu els ulls i la veureu! Sí, la deessa celestial i nocturna: la lluna! Aquest estiu de lluna blava res millor que música que soni a lluna: poètica i màgica, somiadora, plena de misteri i poesia. La lluna és LA MUSA DEFINITIVA!
Canviem una mica i escoltem ara una estranya peça que barreja el so dels violins amb un ritme de rap molt curiós. Fa temps que vaig descobrir aquesta música i no deixa de cridar-me l' atenció.
Una de les meves amigues més gòtiques admira Blutengel i en parla amb certa il.lusió. No coneixia el grup però vaig decidir buscar-lo per youtube. Em vaig emportar una sorpresa gratificant i he escoltat aquesta cançó moltíssimes vegades aquest estiu de manera que ha quedat irremeiablement lligada a les meves experiències més recents. Blutengel m' ha animat en hores baixes i també m' han donat una energia vampírica. Jo sóc una gòtica més metal, Blutengel són massa de discoteca per al meu gust però això no significa que no m' agradin, tenen peces molt interessants i aquesta en concret, m' entusiasma. És una música potent, espectacular i sexi, un somni sonor! El vocalista de Blutengel és l' interessant Chris Pol molt expressiu, molt interessant... La lletra de la cançó ens parla d' una història d' amor entre un vampir i una noia mortal. El vampir decideix donar-li a la noia una nova vida tornant-la inmortal i omplint-la de força i esperança. El mite del vampir es mostra aquí amb tota la seva sensualitat i poder. A més a més, la cançó compta amb un videoclip luxós i amb punts eròtics, ple d' excessos i de gran impacte visual. Un tema per a criatures nocturnes... una història de vampirs com els d' abans.
I ara uns gòtics més metal. Els mexicans Anabhanta i la seva cançó Nocturna. No els he escoltat gaire però aquesta peça la trobo molt interessant, plena d' energia i d' il.lusió. És una cançó fosca però transmet una força molt seductora.
Marilyn Manson no necessita presentació. Trangressor, atrevit, alternatiu i ple de força. És una figura atraient per a tots els que som diferents (i aquest estiu molt curiosament ha arribat a aparèixer en els meus somnis nocturns). "Death song kids" és una de les seves cançons que més m' agraden. Aquesta versió en directe l' he escoltat moltes vegades i em crida molt l' atenció el seu discurs abans de començar. Es defensa bé dels fanàtics religiosos (és més intel.ligent que tots ells) i mostra com alguns passatges de la Biblia són plens de repugnant violència. La polèmica està servida, els que l' assenyalen com a pervers i malvat segueixen unes escriptures que no són un bon exemple.
"Death song kids" és una cançó que toca la fibra, una cançó poderosa i vibrant que broda Marilyn amb tota la seva expressivitat, que no és poca.
Aquesta és una cançó que vaig descobrir fa bastant temps però que em ve de gust compartir amb vosaltres i que he escoltat més recentment. Es tracta de "Cut" de Miranda Sex Garden. Una cançó que vaig trobar a la banda sonora de la pel.lícula "Hideaway" acabant de refoçar la foscor i el perill presents en tota la pel.lícula, un thriller sobrenatural. Aquesta és una música obsessiva i depriment que crea una atmosfera asfixiant i desesperada. Val la pena escoltar-la, sóna diferent...
Bollywood em crida l' atenció... la llum, el color, la passió, la música, la dansa, la il.lusió... De tan en tan m' agrada anar a tallers de dansa Bollywood i enfonsar-me de ple en aquest món exòtic. El cinema de Bollywood és variat i com a tot arreu hi ha pel.lícules bones i dolentes. No he vist la pel.lícula "Trinetram" però en posaré dues escenes que m' encanten per la seva música. La interpretació moltes vegades és poc convincent... però no ens hi fixarem ara i ens dedicarem a gaudir de la música i les grans veus. La banda sonora és realment molt bonica però em limitaré a posar dues mostres.
La pel.lícula pel poc que he vist ens parla d' una mena de possessió maligna i la lluita per superar-la. Les divinitats més benevolents ajudaran als protagonistes a lliurar-se d' allò malvat que els esclavitza. El deus ex machina és un tòpic corrent a Bollywood. Una vegada més, una lluita entre el Bé i el Mal.
I ara un descobriment 100% d' aquest mes d' agost. Vaig trobar per casualitat aquesta peça pel Facebook. "Angst" (por) del grup Mantus. Vaig escoltar aquesta cançó per primera vegada en un moment de por precisament. Estava molt preocupada i trista per un problema que afortunadament es va resoldre bé. Aquesta és una bona cançó i destaca sobretot un espectacular i efectista lluïment de la guitarra.
Una cançó que m' ha agradat tota la vida és la sensual "Wicked game" del sempre interessant Chris Isaak. D' aquesta peça d' un amant espantat per l' atracció que sent s' han fet bones versions (aprecio especialment la de Him). Fa uns mesos em va sorprendre trobar aquesta versió lírica per al grup Il Divo. No he estat seguidora d' Il Divo, sempre m' ha semblat un producte molt comercial i la fusió entre pop i líric no sempre surt bé... però aquesta versió m' encanta. Li han donat a la cançó una dimensió nova i més romàntica, és clar. Amb les veus líriques, l' orquesta i una nova lletra en italià, "Wicked game" passa a ser "Melancolia" i per capricis del destí (?) m' ha acompanyat en alguns dels meus moments més sentimentals... L' enyor cap a algú estimat i la por de perdre aquesta persona... qui no ho ha experimentat?
Strauss m' encanta. D' aquest gran compositor de família il.lustre estimo especialment les seves quatre últimes cançons. La música d' aquestes peces és tendra i conmovedora. La seva música em fa pensar en el mar, em ve al cap un color blau meravellós, les ones, estels brillant a l' aigua, el moviment, la fluidesa...D' Strauss també adoro especialment "Zueignung" que ve a ser "Dedicació" o "Agraïment". Fa anys que escolto aquesta peça tan curta però amb tant amor comprimit en poc temps. És una cançó alegre, amorosa i molt entranyable. Una cançó que com el seu nom indica és d' agraïment. M' ha vingut al cap moltes vegades per experiències que he tingut últimament, em sento nova i estic agraïda. La meva versió preferida és la de la soprano Felicity Lott però compartiré amb vosaltres aquesta versió subtitulada i en directe de René Fleming perquè si sabeu anglès veureu la bellesa i la felicitat de la lletra. La joia cap a algú que ens ha regalat moments màgics, s' expressa en aquesta bellíssima música. Això és el que sento...
