Com sempre faig un petit resum de com ha estat la música aquest estiu, o millor dit, tot aquest any i quins records em porta.
Aquest està sent un any magnífic i crec que m'ho mereixo després de passar dos dels pitjors anys de la meva vida. Aquest 2022 m'ha portat molta feina i de la bona, avanço en la meva professió, en rodatges i teatre, com ara la comèdia "Qui és l' assassina?" que porta més d'un any a la cartellera. Tinc bona feina també en academies de belles arts i he recuperat el contacte amb persones molt importants per a mi. M'he dedicat exclusivament i intensament a l'art. Està sent un any esgotador, d' horaris impossibles però en el que tot el que faig m'agrada, un bon miracle. Proves mèdiques amb bons resultats, millor economia, oportunitats, més progrés en el moment d' escriure... He sortit d'un gran estancament i aquesta és la música dels fets.
Depressive silence m' encanta i ja havia posat en una altra ocasió l'àlbum Depressive silence II al blog. Em fa pensar en històries plenes de fantasia, viatges a altres móns, veig laboratoris d'alquimistes i boscos encantats amb aquesta música. En aquest cas ha sonat el passat hivern en un jacuzzi en un ambient de suau llum verda, amb relaxació, regeneració i bona companyia. Va ser un cap de setmana que tenia lliure i va ser una experiència curativa que em va donar forces i em va canviar en molts sentits i en positiu.
Summoning amb la seva cançó magnífica i èpica "Arcenstone" em porta bons records del passat hivern i l'he seguit escoltant ocasionalment a l'estiu. Tornava a casa molt tard de les funcions de teatre i l'endemà matinava i feia unes hores de feina posant a una academia de belles arts. L'ambient bohemi i inspirador de tots dos llocs, la bonica activitat de totes dues feines em fan feliç. El cansament era dur però sentia una gran felicitat i quan a la nit feia qualsevol cosa a l'ordinador pensava en que havia d' afanyar-me perquè era tard i l'endemà em llevava a les 5, llavors aquelles nits a l'ordinador sonava de fons aquesta peça que em fa pensar en l'univers de Tolkien. Una barreja d' il.lusió, emoció, alegria i fatiga es removia al meu interior. Reflexionava encantada sobre la gent del meu voltant i la meva dedicació a l'art en moltes formes diferents...
Després de la peça anterior venia la següent també de Summoning: Like some snow-white marble eyes, em va agradar i va formar part del mateix moment.
M'encanta la preciosa banda sonora de la pel.lícula Far from the madding crowd. És obra del compositor Craig Armstrong. Fa molt que escolto el seu tema principal amb devoció però compartiré una versió per piano per variar, és una meravella i també m' ha acompanyat molt. És digne d' agraïr com toca Lukas Miller.
He de dir que m' agrada la Dark academia. Jo visc fascinada per l'estudi, els museus i l'art en totes les seves formes. Visc envoltada de quadres i escultures, sóc actriu i escriptora, estudio música, devoro llibres i té i sempre vull visitar llocs curiosos, veure arquitectura antiga... Per això m' atreu la Dark academia i espero que per a molts no es quedi en un moda passatgera ja que és una subcultura que promou precisament el coneixement. La música de piano és molt comú en aquest moviment i hi ha col.leccions de música Dark academia tan boniques com la següent, Studying with poems long gone. D' aquí m' agraden especialment les dues peces del compositor Johannes Bornlof: Declaration i Nocturnal Waltz. Bornlof sap conmoure.
Escriure és una necessitat per a mi però els dos últims anys els problemes de salut i temps feien que fos molt més complicat que mai. Una novel.la de fantasia s'encallava al escriure-la però aquest any per fi he sortit del caos i al tenir la ment molt més clara l'he pogut acabar i millorar mentre escrivia també altres obres. Durant l'escriptura de la meva última novel.la "Cloíginí, la sonrisa maligna" (títol provisional) posava música celta i de fantasia ja que aquest era l' ambient del meu llibre, amb històries de follets irlandesos, d' altres móns, de llegendes, aventures... I aquesta era la banda sonora que sonava mentre escrivia: part de la banda sonora de Harry Potter, aquest recull: Wizarding world suite. Heartfelt, emotional and relaxing i també la banda sonora de Skyrim.
Un recull molt breu i que al cap i a la fi ha estat més d'hivern que d'estiu. A l'estiu he estat molt ocupada també i aquest no ha complert totes les expectatives que tenia, ja que aquest any ha estat tan bo que he esperat molt d'ell (sobretot tenint en compte que els mesos de calor normalment són els millors per a mi). De totes formes ha estat un bon estiu i valoro molt positivament tot aquest any, de fet ja m' agradava la xifra: 2022, capicua i amb el dos repetit 3 vegades. Un etapa miraculosa en la que he gaudit i he crecut, m'he curat, m'he regenerat... i ho segueixo fent! Recordo banyar-me en una llum tènue, assajar i actuar a l' escenari i davant la càmera, estar envoltada de meravelles... Recentment després de les vacances d' estiu he estat preparant la nova temporada de teatre i he reviscut alguns records bonics de l'hivern: l'ambient bohemi i càlid del teatre: l'escenari, el teló, la llum càlida... El personatge (Estel) creixent i desenvolupant-se i l' alegria que portava dins meu pensant en experiències i persones molt especials. Estic profundament agraïda.
 |
| Amb algunes companyes de l' obra "Qui és l'assassina?" abans de començar la funció. |
