dimarts, 1 de setembre del 2015

MÚSICA DE L' ESTIU 2015

La música és una part importantíssima de la meva vida. Totalment imprescindible.
Estimo la música, estudio música, m' acompanyo de música, necessito la música... Continuament estic escoltant música, sóc fidel als meus gustos musicals tan diversos i vaig buscant sempre novetats. Els articles musicals que faig cada any al blog són més aviat un recull d' intèrprets i sons que m' han acompanyat especialment durant aquest any, o bé perquè els he descobert o perquè els he escoltat més.
L' estiu és una època de l' any que m' encanta perquè em permet estar més que mai en contacte amb el mar, que jo adoro i perquè tinc temps lliure que em permet experimentar més en molts sentits i al mateix temps fer una reflexió del punt en el que estic i replantejar objectius.
Aquest ha estat un estiu de moltes tardes i nits centrada en escriure noves històries. Escric durant tot l' any però a l' estiu com que tinc més temps, la meva faceta d' escriptora s' accentua i és meravellós. La música que ve a continuació és en certa manera en alguns casos una banda sonora de les meves històries, ja que escriure amb música també va molt bé per ambientar-se.També he llegit molt més, els títols llegits durant l' any augmenten considerablement els mesos d' estiu. 
He estat molt aïllada i això m' ha donat tranquil.litat i concentració, moments que necessito molt i resulten importants als que escrivim. Tot i així no ha estat tot l' estiu així, ja que també he tingut moments d' estar molt molt ben acompanyada, he tingut moltes nits de veure bones pel.lícules, he vitjat a Fraça, he vist llocs llegendaris esplèndids... L' aïllament ajuda molt però viure diferents experiències també complementen el recolliment i generen noves idees que després desenvoluparàs a l' intimitat.
També tinc present que el que portem d' any està sent especialment favorable per a mi. Nous projectes sortint a la llum. Nous rodatges i reptes cinematogràfics. Sensació de regeneració.
Les meves experiències fotogràfiques han seguit endavant i amb moltes idees que he aportat i desenvolupat jo mateixa. També porto un any treballant molt amb artistes plàstics de manera particular i també en classes de belles arts, una experiència molt satisfactòria. M' encanta veure com es desenvolupen noves creacions artístiques, m' agrada veure'm envoltada de bellesa i sortir de la feina amb nous coneixements.
M' agrada sortir endavant amb el que em proposo, descansar satisfeta i tornar de nou per crèixer en objectius importants. M' agrada la motivació, somiar i veure que el somni pren forma a les meves mans, ajudant-me a millorar dia a dia en el que em proposo... i la música forma part d' aquest procés.

Fa uns mesos un amic molt apreciat va publicar aquesta peça a les xarxes socials. Groud Loup és un grup que jo no coneixia però aquesta curiosa i estranya cançó em va atreure.


En aquest any vaig tenir un problema molt desagradable amb gent bastant estúpida, era una situació sense sentit i molt injusta. Durant uns dies vaig estar disgustada, en aquests dies per casualitat vaig escoltar aquesta cançó de Muse: Follow me. Segueix-me!
Era una cançó perfecta per al moment tan dur que estava passant, aquesta música és un autèntic consol. Realment em va donar una mica de força i alegria, em vaig sentir molt identificada.


Aquest any he descobert el grup Elffor. M' han agradat molt les seves peces èpiques, fosques i ambientals, plenes de força. Aquest grup del País Basc ha creat una sèrie d' àlbums que et transporten a un món emboirat i llegendari però sense cap mena de dubte, un àlbum que ha sonat sense parar a la meva vida ha estat Throne of hate.

Un vals tètric és el de Diary of dream amb aquesta cançó The wedding. Molt en el so fosc que em sol atreure era inevitable que aquesta cançó m' acabés interessant.


Opera noire em porta una vegada més al so gòtic que em té atrapada. Passió i foscor en aquesta cançó, Thrill of decadence.


Grimm, un nom que ens recorda als contes de fades tradicionals. No és un grup que conegui gaire ni tampoc em crida especialment l' atenció però el seu àlbum Dark medieval folklore té un cover molt bo a la seva primera cançó, és una versió molt potent de Sono io la morte d' Angelo Branduardi. Aquesta cançó la vaig posar a Arkanum fa uns anys i va agradar molt a dos companys de feina amb els que cantar aquesta cançó es va convertir en un fet corrent.


Aquí la fabulosa versió original, Angelo Branduardi i el seu Ballo in fa minore. Aquesta peça me la va descobrir una persona molt estimada i va anar-me perfectament bé per posar a un programa de danses macabres.



Omit és d' aquells descobriments musicals que vénen per casualitat i resulten interessants, Distrust és música  suggerent, amb una veu atractiva i somiadora. Aquest és un descobriment que em va fer una amistat boja per la música i sense cap mena de dubte, no puc evitar escoltar Omit sense pensar en aquest amic.



Bacio di Tosca deu el seu nom a la inoblidable òpera de Puccini, Tosca. És la història d' una cantant que per salvar el seu enamorat condemnat a mort es troba en un xantatge sexual. Un cop està segura de que el seu amor se salvarà accepta el xantatge aparentment... perquè el que fa en realitat és apunyalar al seu assetjador amb el crit: "aquest és el petó de Tosca!".
Aquest grup musical ha teixit música meravellosa i emotiva, amb una veu lírica magnífica i un so que va directe a les entranyes. M' han acompanyat en nits sorprenents i ha estat un dels meus descobriments preferits d' aquest any, arribant una matinada d' estiu. Dues cançons que escolto sovint són Mein subeslieb i la tenebrosa i fabulosa nadala Red water.


Flores fúnebres és un clar exemple de música instrumental misteriosa i plena de sentiment. Melodies tristes i plenes de reflexió. Tot i així, en algún moment sorgeix un punt d' alegria brillant com Gdy listy byly jack dlonie.



El piano és un dels meus instruments preferits. Satie va teixir per al piano melodies inmortals com Gnossiene on el talent del mestre és més que evident.



Hannah Fury, un altre descobriment del que estic molt satisfeta. Música plena de màgia, misteri i sensualitat. Una veu suau i unes melodies de conte de fades que sedueixen al moment, les meves preeferides són Never look back i Glitter girls love the dark.


Secret garden ens prota una música serena i plena de melangia. Nocturne és una mostra clara d' aquest món íntim de Secret Garden.


Canviem ara de tipus de so i estil. Parlem ara d' àngels. El solemne i potent Cherubic hymn X3POUBIKOV Grave tone bizantin chant. Un himne directe al cel, als àngels. Una música espiritual, de pregària, invocació...


El meu professor d' orgue ha tocat en més d' una ocasió aquest peça de Cesar franck. La seva potent Piècde heroïquecom el seu nom indica és èpica.


Ligetti és un compositor extraordinari. Entre altres peces musicals fabuloses es troba el seu Requiem que destaca per ser dels més tètrics i tenebrosos amb un treball coral gens convencional i amb un efecte molt intens i pertorbador.


En els ambients musicals en els que em vaig movent, vaig poder escoltar en un concert aquest encantador Ave Maria, en aquest cas del compositor Caccini. De nou, una pregària.



This mortal coil és un grup que sempre m' ha encantat. Song to the siren m' ha acompanyat en molts moments de la meva vida des de fa anys i amb el temps ha guanyat força. És una versió d' un gran tema clàssic de Tim Buckley i les variacions de This mortal coil han quedat inmortalitzades i reproduïdes en versions posterior d' altres artistes. Another day és una altra peça de les moltes que m' atreuen d' aquest gran grup, és una cançó misteriosa i atractiva.


The Cure és un dels meus grups preferits. Aquest any ha tingut segurament molta més importancia que en altres. Recordo sortir moltes vegades de la feina amb la música de The Cure. Una formació anglesa polifacètica i carismàtica. Lullaby és la cançó amb que els vaig descobrir fa anys quan era petita i el seu so i videoclip em van marcar. Entre altres coses, Lullaby m' impacta perquè tracta un tema que m' interessa especialment: els visitants nocturns/ paràlisi del son. La lletra és molt interessant. 
Altres cançons que adoro de The Cure són The forest, Burn, One hundred years, Faith...



Tears for fears no ha estat mai un grup que hagi escoltat gaire però sempre han tingut temes que m' han cridat l' atenció. Shout és un autèntic clàssic que ha seduït a moltíssima gent. Mad world també és un gran èxit ben justificat, és molt coneguda també una versió molt més pausada de Gary Jules, tema principal de la atípica pel.lícula Donnie Darko.


David Ghetta no és precisament sant de la meva devoció i desentona una mica en aquest article, per molt eclèctic que sigui. La seva música massa en la línia comercial del moment no m' interessa però Lovers on the sun és una feliç excepció. La vaig escoltar per la ràdio un dia mentre feina unes compres i se' m va quedar gravada. M' agrada la part cantada, no massa el punt electrònic que té.


Audioslave és un grup que no escolto. Like a stone va ser un dels seus grans èxits. Vaig trobar-lo en un recopilatori molt temps després i em va agradar. L' he estat escoltant en més d' una ocasió, també mereix el seu lloc de cançons que ha estat amb mi últimament.

Darkness han creat melodies alegres, enèrgiques i divertides. A més a més han comptat amb una veu versàtil i boníssima. Es va arribar a dir d' ells que eren els nous Queen. Són també uns quants els temes que m' agraden d' aquest grup, rock i sentit de l' humor és una fòrmula fabulosa. I believe in a thing called love és un tema encantador que es queda ben a dins i sempre vols tornar a escoltar.


Cocorosie és una formació musical bastant peculiar dirigida per dues germanes. Han anat experimentant amb la música, gravant temes fins i tot en el seu lavabo perquè tenia una bona acústica - és cert, per l' enrajolat- i utilitzant joguines entre els seus instruments musicals.
Gallows és una cançó meravellosa, plena de poesia i tristesa. Ja fa temps que la conec però fins ara no l' havia posat al blog. Veritablement conmou i té un videoclip increïble que li fa justicia.


Obsequiae forma part de la gran extensió de grups foscos i experimentals que m' atreuen. Descobriment d' aquest passat diumenge a la nit, osigui, el més recent de tots! La seva música a vegades tan dura i altres vegades etèria demostra que aquest és un grup amb molt per dir i mostrar. Aria of vernal tombs és un àlbum que cal tenir en compte.


Vaig descobrir el grup de metal Mayhem quan estava investigant sobre el satanisme a la música (cal dir que en aquest tema hi ha molta ximpleria i molta llegenda urbana). Mayhem han estat a mitges entre el satanisme i el paganisme. Són coneguts per la seva escandalosa història de suicidis i assassinats. Els seus membres, coneguts més pels seus crims que per la seva música no em resulten gens admirables. Al marge d' aquests fets he de dir que algunes de les seves cançons m' han resultat molt interessants, intenses i sinceres. Freezing moon és una canço que parla d' una experiència propera a la mort que va tenir el seu ex cantant Death, que va acabar suïcidant-se, la foto del seu cadàver la va fer un altre membre del grup Euronymous i va ser portada d' un altre àlbum. Més tard Euronymous va ser assassinat per Vikerness, un altre dels músics del grup. Aquesta vegada la cançó que poso és una interessant versió al piano.


Adrian von Ziegler és un jove compositor ple de sensibilitat i molt bones idees. Tota una inspiració. Sempre té moltes peces instrumentals que resulten interessants. Només en posaré unes quantes, dues dedicades a la lluna i una recoplilació més extensa de la seva música més fosca.



I ara un recopilatori de Bernard Herrmann que m' encanta escoltar. Aquest compositor ha creat bandes sonores exquisites: Vértigo, Ciudadano Kane... Escoltem l' expressió tan fabulosa que té la seva música, moments a vegades ben angoixants...


Tim Burton és un director que m' encanta. Un punt fort del seu món extravagant i misteriós és una música meravellosa, per això compta gairebé sempre amb Danny Elfman, un compositor genial. Edward Scissorhands, és una de les bandes sonores que més he escoltat, és un meravellós conte de fades amb amor, somnis, acció, terror...



I ara un detall curiós. Un estrany instrument que s' utilitza per a les bandes sonores de les pel.lícules de terror. Realment té un so extraordinari i expressiu, crec que se li pot donar molt més profit al seu potencial.


Un altre instrument estrany i que té moltes més possibilitats del que sembla. Escoltem a Golshifteh Frahani tocant l´Hang Drum. Un so exòtic, relaxant i ple de sensibilitat. Em recorda a l' arpa.



Bé, aquesta és una bona part de la música que ha tingut importancia en aquest curs 2014-2015. Ara cal seguir amb nous descobriments mentre segueixo amb els meus projectes. Hi ha molta música meravellosa per descobrir i aprendre.
La música sempre és expressió, força, inspiració... no pot faltar a la nostra vida.
Michael Cheval

divendres, 24 de juliol del 2015

LA DANSA DE LA TELA


M' encanta com dos peces de tela dansen amb l' aire, un efecte meravellós que ens mostra Daniel Wurtzel.
La tela a la música, a l' aire pren formes meravelloses i es transforma en flors, en animals, en home, en dona, en espectres, en flames, en aigua, en dimonis, en àngels...

diumenge, 1 de març del 2015

GENT IMPORTANT?

Mai m' ha agradat l' expressió "gent important". D' entrada tots som importants, no? Normalment quan algú parla de "gent important" fa referència a personatges amb fama, diners... però res d' això et fa millor ni pitjor ni més important que els altres.