dissabte, 24 de maig del 2014

LA MENTIDA DE L' ESTÈTICA

André Kertész
El concepte de bellesa és molt subjetiu i cada persona té els seus gustos però veig de manera alarmant com els gustos els van modelant els mitjans i són cada vegada pitjors. La pornografia, la moda, els centres d' estètica, la publicitat... van generant i imposant unes imatges que es graven profundament en la gent, fins i tot un punt de pressió arriba a les ments menys influenciables.
Vivim en una era de artifici i de no pensar. Sembla pecat no retocar una foto, però és que ja no n' hi ha prou fent un petit retoc, ara es canvia tot, de manera que les models a vegades estan irreconeixibles. Els mitjans van plens de monstruoses nines d' os i plàstic i molta gent és incapaç de decidir si el que veuen és de veritat bonic i/o sa, simplement s' ho empassen: "Si ho diu la tele, deu ser veritat".
La gent persegueix un ideal de bellesa impossible, volen una pell totalment llisa oblidant que la que han vist a la revista no existeix perquè està totalment retocada (i passa a ser quelcom mort i no tan bonic com ens ho venen). 
Es considera que una dona ja no pot ser bella si passa de la talla 38 quan això és totalment fals. Ens han venut que el nostre cos natural és lleig i això ens genera traumes i inseguretats. Quin negoci! La gent es fa operacions arriscades que no necesita, destrueix el seu aspecte, acaba amb les seves precioses característiques úniques, s' odia, s'omple de complexes i es gasta moltíssims diners en operacions i tractaments que no fan falta. Sortir d' aquest cercle és difícil i es castiga. Ens han venut idees absurdes com que mai s' està prou prim, que els pits han de ser més grossos, que la pell s' ha d' enfosquir, s' han inventat que el nostre sexe és lleig i que s' ha de modificar amb operacions, ens han dit que el pèl és antiestètic i fins i tot antihigiènic quan això és totalment fals. 
La gent utilitza productes que no necessita, segueix tendències perjudicials sense arribar a pensar la raó per la qual ho fa i dient que és la seva pròpia decisió, sense tenir en compte que la "seva decisió" ve directament manipulada per moltes imatges que ens bombardegen des de la infància i no es tenen gaires més referències. No som tan lliures com ens pensem i que ens venguin que sí, és un perill. Ja ho va dir Goethe: "ningú és més esclau que el que es creu lliure sense ser-ho".
Al que té la pell clara li diuen que se la enfosqueixi (i en alguns casos s' arriba a lesionar greument amb el sol i els solariums), en canvi al que té la pell fosca li han dit que hauria de tenir-la clara i acaba usant productes per blanquejar-se la pell, provocant-se danys dermatològics. Per què no deixem que el que és fosc sigui fosc i que el que és clar sigui clar? Les dos formes de ser estan bé... però és clar, això no genera diners. S' han de crear inseguretats! Fer-li creure a la gent que està malament, acomplexar-la, dir que han de canviar... i gastaran el que calgui per fer-ho. 
Els conceptes "bellesa", "joventut", "masculí", "femení"... estan plens de prejudicis, estan contaminats i manipulats.
Ens envolten imatges irreals que ens volen fer sentir malament amb nosaltres mateixos/es, ens pressionen per voler ser com una model operada i photoshopejada...
Poso un exemple extrem -o no tant-: algún dia algú s' inventarà que el nas s' ha d' amputar (diran que és lleig per naturalesa, que avui dia ja no és útil, que es incòmode, que és antihigiènic...) i la gent creient aquestes mentides, perjudicannt el seu aspecte i la seva salut i donant moltíssims diners a les clíniques de cirurgia estètica s' amputaràn el nas...(i diran que ha estat la seva decisió personal) i la persona que no ho faci es veurà envoltada d' insults sobre que "bruta" i "lletja" és. Ningú es preguntarà com pot ser que el que abans era normal i estava bé, passi a ser un problema o quelcom desagradable -el nas-?
Em pregunto, per què sempre escollim com a correcte i bonic allò més antinatural i perjudicial? Escollim allò  veritable! Que deixin de dir-nos el que hem de fer amb el nostre cos. La bellesa està en la variedat i no necessita tants artificis. Fora cànons de bellesa! Tots/es som bonics/ques! 

Guy Rose

dimecres, 21 de maig del 2014

8ª TEMPORADA D' ARKANUM

Aviat s' acaba la vuitena temporada d' Arkanum i com cada any em sento sorpresa per haver-la fet, tota una gesta tenint en compte la meva feina en el món de la faràndula i també les meves classes.

Aquesta temporada veig que ha destacat bastant la criminologia ja que entre els temes tractats hem trobat canibalisme, a Zodiac, a Jack l' Esbudellador... sorprenent-nos de la crueltat d' aquests individus menyspreables i degenerats, això sí, envoltats de misteri.
Això no és tot, hem tingut altres temes, com sempre extraterrestres i fantasmes entre altres sorprenents històries. Cap al final d' aquesta temporada destaquen temes que s' enllacen entre ells: dos programes dedicats a l' ànima i ja de pas, més endavant veurem un altre tema fascinant: els miralls, ja que també tenen molta relació amb l'ànima (és el mirall una gàbia d' ànimes?).
Recordo que també Arthur Conan Doyle ha tingut importància en aquesta temporada, especialment les seves investigacions sobre l' espiritisme i el llibre que presumptament va escriure després de la seva mort. Segons sembla no és l' únic artista que ha seguit creant després de morir-se, veurem que també hi ha hagut pintors que a través de mèdiums han seguit pintant i també properament gaudirem de la música del més enllà ja que ens espera un programa dedicat a l' art mediúmic. Artistes ja difunts segueixen creant a través de les mans de mèdiums, coneixerem entre altres el cas sorprenent i meravellós de Rosemary Brown que va tenir el privilegi d' escriure les composicions de grans mestres com Beethoven, Debussy, Liszt... És fabulós doncs, que existeixi la possibilitat de la vida després de la mort.

 
En fi, una temporada ben completa, envoltada de prodigis, misteris i art. 
Com sempre, gràcies a tots els que esteu seguint el programa, m' encanta fer-lo i compartir amb vosaltres tantes meravelles.


NO CREC EN ELS POLÍTICS -I ELS REBUTJO-

Ja és aquí el circ electoral! Surten tots els polítics al carrer fent veure que tenen gràcia o que poden fer alguna cosa més que treure els drets a la gent. Ara tots volen sortir a la foto i fer veure que són bones persones.
Avui dia és això la política, fer ximpleries per cridar l' atenció i enfonsar els altres.
Tants anys de política i veure com el món cau a trossos i la societat és un desastre total. Sempre sobrevivint de qualsevol manera i amb els drets trepitjats estigui qui estigui al govern. Jo no sóc de cap partit i ho dic orgullosa, no vull enganys. Algú em pot dir un sol nom d' algú que valgui la pena com a polític? Algú que veritablement estigui preparat per posar-se al capdavant d' un país? Algún partit que no sigui una porqueria? Per governar cal tenir molta humanitat, sentit comú, generositat, intel.ligència, cultura... i els polítics acostumen a ser un 0 en tot el que acabo de mencionar. Els polítics que veig són pràcticament analfabets, uns "pijos" que no tenen ni idea de res, que no saben el que és treballar (què sabràn de les necessitats dels altres?), genteta ridícula que ha estudiat només pel fet de ser de familia rica mentre gent molt vàlida no pot accedir als estudis... I així estem, veient com aquests negats enfonsen el món sencer, veure els pobres sent esclaus per pagar els estúpids privilegis dels rics. Els drets van desapareixent cada dia.
Un polític ha de viure per donar el millor al poble, ha de dedicar la seva vida a això i no buscar fama i diners a costa d' esclafar els altres. I per descomptat, un polític ha d' estar preparat i no ser un incompetent.
Els polítics ja no serveixen ni per parlar en públic (el mínim que podrien fer) els seus discursos són pobres (crec fins i tot que ni els preparen ells mateixos), la seva dicció està poc treballada i es nota que diuen mentides de manera compulsiva, no poden oferir res de bo i només saben parlar malament dels altres (quan veig un partit que es dedica a parlar malament de l' altre, per a mi perd tota la credibilitat, si l' altre partit val o no val ja ho decidiré jo. Que cada un d' aquests partits es preocupi per les seves coses i deixi de criticar als altres, o és que no tenen cap altre eina per intentar convèncer? Pobrets, no? Si que valen poc!). Em sembla molt trist que la gent s' hagi de conformar en "votar el menys dolent", osigui que hagis d' escollir entre una calamitat o una altra, tot i que també hi ha qui vota escons en blanc o petits partits que tampoc arribaràn enlloc però almenys el vot no cau en mans dels absurds de sempre. Tampoc entenc perquè la gent quan vota el partit A i aquest és un desastre total, llavors vota a B que també és un altre desastre, llavors torna a votar A (no recorden que s' ho van carregar tot?) que tornen a fracassar i llavors la gent torna a votar B (no recorden...?) que tornen a ser un fracàs i llavors es tornarà a votar A... A veure, és que així no es pot avançar votant una vegada i una altra partits que no han funcionat mai!
Penso que tots els partits són una merda, dins de la merda també hi ha categories, està clar, però ja tornem amb el mateix, ens hem de conformar votant "el menys dolent"? 
El polític ha de ser molt responsable, intel.ligent, bondadós, atent amb els altres, saber que està al servei del poble (no al revés), ha d' oblidar el seu ego i baixar el cap, ha de xerrar menys i escoltar més, prometre meys i complir més, dir més veritats i oblidar-se de les mentides, ha de manar menys i obeir més, recordar cada dia que tothom li està pagant el sou i que ha de demostrar que se' l mereix. El polític ha de ser honest i deixar de fer l' imbècil quan s' acosten campanyes electorals, quan els veig fent totes aquelles ximpleries per fer-se els simpàtics és que em vénen ganes de vomitar. Cal fer-se fotos amb nens (que després viuràn en pèssimes condicions per culpa d' ells), cantar cançonetes tontes a la TV i fingir somriures davant tothom? Per què fer veure que estan al costat de la gent quan només volen vots per després enfonsar als altres a la misèria?A pencar més i a fingir menys!
Els polítics fan que no es pugui accedir al mercat laboral o que sigui en condicions miserables, els polítics fan que no es pugui accedir a la cultura, que no es pugui tenir un servei sanitari en condicions (tot i que el paguem tots/es!)... ens volen estúpids, ignorants, pobres, malalts i cansats. Un polític ha de ser oposat a tot això i el poble tenim l' obligació d' escollir gent així, però de moment com que no apareix ningú que valgui la pena... potser l' anarquia serà la resposta? Ja que tenir governs desastrosos de moment ha estat la única opció... Hi ha qui em diu que l' anarquia sería un caos, però no estem ara en un caos? Prefereixo almenys un caos en el que no s' hagi de mantenir paràsits estúpids, governs miserables.
El dia que la política serveixi per avançar i no per destruir potser pensaré d' una altra manera però de moment, polítics, no compteu amb mi, a més a més, a mi no em podeu convèncer fent-vos fotos amb nens, ballant pel carrer, ni explicant acudits... Si no podeu amb una gran responsabilitat, és millor que us aparteu i deixeu a la gent tranquil.la (i ja de pas així no feu servir la seva imatge per fer-vos publicitat. Què malament em sentiria si es fessin una foto amb mi i llavors em relacionessin amb algún d' aquests partits!).

dilluns, 19 de maig del 2014

ULLS


Tres coses importants necessiten els teus ulls: la bellesa, la foscor i el descans.

RESPOSTA


Una pregunta que em fan molt sovint és: " què pensa la teva parella de que et facis fotos?" (especialment si es tracta de fotos de llenceria o nu). Aquesta és una pregunta horrorosa que crec que no s' hauria de fer, però vaig a contestar, crec que és necessari:

1- Si tinc parella o no, això és cosa meva i no dels altres (ho dic sobretot per alguns que com que no tenen nassos de preguntar directament si tens parella fan aquesta pregunta imbècil).
2- En el cas de tenir parella: el que pensi la parella sobre el fet que jo em faci fotos no importa en absolut. Amb la meva vida i amb el meu cos faig el que vull jo. Si li agrada bé i si no li agrada que es faci fotre, perquè jo ho seguiré fent igual. Les persones no som propietats i no estem aquí per complaure als altres.
3- Mai estaria amb algú que no respectés les meves decisions ni tingués consideració per allò que em fa feliç.
4- Fer-se fotos no és pas res dolent, caldria deixar-nos estar de prejudicis i puritanismes ridículs.

CONCLUSIÓ: faig el que em dóna al gana, no necessito el permís de ningú, està claríssim.

dilluns, 12 de maig del 2014

UN TIRÀ MAI ÉS UN BON LÍDER

No crec en líders ni en autoritats. Això no vol dir que no hi hagi gent amb una gran capacitat per dirigir i orientar, per cert, aquesta gent és poca i difícil de trobar. El que sí està clar és que aquestes persones mai imposen res als altres, són empàtics, no es creuen superiors i saben bé al que es dediquen i sempre treballen conjuntament amb els altres. Aquests poden dirigir i fer-ho per el bé de tots.

Constantment veiem països i empreses caure per tenir al seu capdavant gent negada i amb vocació de dictador. Gent que tracta malament als altres, que escridassa, que obliga, que creu que tothom està per servir-lo... Hi ha molts que es posen al capdavant d' empreses, països i famílies i no ho fan per ajudar ni per progressar, només ho fan per pura tirania, per ser el centre i descarregar en els altres qualsevol de les seves inseguretats. A aquests individus ens hem d' enfrontar i posar-los al seu lloc. Quan una persona es posa al capdavant de qualsevol projecte ha de ser responsable, humà i fer que tothom dóni el millor de sí mateix i això no s' aconsegueix amb maltractaments, s' aconsegueix amb bondat, treball i intel.ligència. S' ha de valdre, s' ha der ser bo i s' ha de ser humil  perquè UN TIRÀ MAI ÉS UN BON LÍDER.