dimarts, 26 de juny del 2012

MONÒLEG


Us presento un petit monòleg que he escrit sobre una actriu que lluita per guanyar-se la vida amb la seva professió. En algunes ocasions és autobiogràfic, en altres no...

Ja n’ hi ha prou de castings! Hem de passar per un casting per poder treballar? I de veritat creuen que en 5 minuts podran valorar la feina d’ un actor? 5 minuts que a més a més estan condicionats pels nervis i l’ angoixa?
I de veritat, els actors aprenem a fer castings però qui els organitza també n’ hauria d’ aprendre! Què és això de convocar un casting un dia abans fent anar a tothom de cul, no saber ni què demanar-te i posar-te proves que més que per veure les teves capacitats et desorienten i només serveixen per alimentar la pedanteria dels altres?
No em sembla normal entrar en un casting, que facis el teu monòleg que has assajat apassionadament, amb tota la profunditat del món: Ser o no ser, aquesta és la qüestió….” I que et surti el ximple de torn que no en té ni idea i que per fer veure que en sap molt et digui: bé, ara fes-ho com si fossis una galeta de xocolata
I tu: “una galeta de xocolata? He d’ interpretar una… GALETA DE XOCOLATA?” En fi, penses en Hamlet …o Antígona o Electra … com si fos una galeta  de xocolata.
Però, exactament, què deu voler dir aquell tío quan et demana que ho facis com una galeta de xocolata? Bé, tu obedientment, perquè t’ hi va la vida i no és broma, et concentres i penses que ets una galeta, ja sents la crema de xocolata al teu interior… ah, anem bé… els braços es posen en rodó al teu voltant, ets una galeta rodoneta, farcida de crema de xocolata… ah, ja ho tens! I llavors, mentre Shakespeare es remou a la seva tomba dius: Ser o no ser, aquesta és la qüetió…” i et surt una veu empalagosa i gairebé sensual, perquè la xocolata és molt sexi… i et sembla que després del gran esforç ja ho tens i segueixes el teu monòleg, però… llavors el sentit d´aquest ja s’ ha perdut i no queda ni rastre de Hamlet… Ser una galeta de xocolata o no ser-ho…quant % de cacao i quant % de llet?
Fas el monòleg, acabes, però… Collons! El director de casting no sembla content. Tu almenys penses que ja s’ haurà acabat però no, el director et surt amb una nova ximpleria: “bé, ara ho podries fer com si fossis un arbre?”
I tu: “un…un arbre?” Merda! I després de què hauré de fer? De gos? I bordar “ser o no ser”? Ostres! Com una experiència propera a la mort, a la teva ment passes per un túnel on veus totes les teves penes i alegries en el món del teatre.. uff, serà que és el fi? Recordes quan feies “Els pastorets” al cole i entraves en conflicte amb els companys de classe, perquè per a tu, allò era molt important, eres ja una professional! Recordes quan veies Bette Davis al Cineclassics i deies: jo vull ser com ella i l’ imitaves devant el mirall de la teva habitació… ara eres Bette Davis a “ La carta” ara a “Jezabel”… També recordes com d’ amagat a casa teva, disfressada amb la roba de la teva mare, jugaves a ser Scarlett O’ Hara i en un caos emocional, amb els ulls plens de llàgrimes i el puny alçat al cel juraves: Déu és testimoni de que mai més passaré gana! I recordes també quan vas dir que estudiaries teatre i la gent et deia: però això s’ estudia?” i els teus pares et dien: primer la carrera i tu ben dit responies: és que Art Dramàtic és una carrera, què us heu pensat? Quina merda! Tothom es pensava que el teu amor pel teatre era un amor infantil i passatger o tan sols una afició però en realitat era la teva raó per viure i encara ho és i sempre ho serà i recordes també i quan vas fer les proves d’ accés i pensaves que et mories i quan les vas passar i pensaves… QUE ET MORIES TAMBÉ! Recordes quan vas començar els estudis i deies que et dedicaries al món del teatre i la gent se’ n enfotia de tu, dient que allò no era una professió i no series mai ningú, recordes quan et deien entre casting i casting que et dediquessis a alguna altra cosa, com si tu poguessis ser feliç fer alguna altra cosa! I allà estàs… fent Hamlet com si fos un arbre! És veritat, tu sent una dona has volgut fer un personatge masculí però d’ aquí a ser un arbre hi ha un bon tros! A més a més, Hamlet no va ser interpretat també per Sarah Bernhardt i Margarida Xirgu? Què tenien elles que no puguis tenir tu?
Però un arbre, Déu meu… què collons deu voler aquest home? A què es refereix quan parla de fer Hamlet com si fos un arbre? Analitzes com ho faria Stanislavski… no hi ha papers petits, sinó actors petits… però tu ets molt gran… i seràs un gran Hamlet i arbre molt creïble… i comences a sentir que ets un arbre… sí, els braços de manera gairebé inconscient s’ alcen al cel i notes com en una profunda meditació com els teus peus s’ allarguen i arrelen a terra, com Hamlet es sentia unit al seu pare, a la seva estabilitat… FUNCIONA! oh! Però van tallar el tronc, li van tallar el tronc a Hamlet! El van separar de la seva vida anterior! I comences: Ser o no ser, aquesta és la qüestió” et surt una veu subtil però que és plena de saviesa i dramatisme com seria la veu de Hamlet si fos un arbre… aviat el director t’ interromp. I tu penses: com em demani ara fer de bombolla el mato!” però el director et diu que no creu que un arbre parlés així i tu vas pensant: com collons parla un arbre, eh? L’ has sentit alguna vegada? Has vist algun arbre interpretar Hamlet alguna vegada? I tu què saps com ho faria un arbre o una galeta o… la torradora!” però no dius res perque tens por de que l’ oportunitat se’ n vagi a la merda i tu amb ella.
Et desesperes, el casting és per a una companyia teatral de les últimes que queden, de les poques que treballen, de les poques oportunitats que tindràs de sortir de l’ atur i/o de l’ infern de ser teleoperadora i cansar la teva veu que ha nascut per dir meravellosos versos en vendre productes fraudulents mentre la gent indiscrimanadament t’ insulta sense pietat.
El casting acaba (per fi!) i uns dies després reps un mail… creus que serà un no com sempre, però tens una petita esperança inevitable. Obres el mail i et diuen el que sempre et diu tothom: que gràcies, que no tens el perfil però que es guarden el teu curriculum per futurs projectes… i una merda! I al principi penses: bé almenys han tingut el detall de dir-te que no quan alguns no et diuen mai més res… però al final se’ t cauen les llàgrimes i penses: tant fer el gilipolles perquè et diguin que no… així reventi! Que reventi com una galeta, com un arbre, com un toll, com un secador, però que reventi!
I al cap d’ uns dies intentes oblidar-ho… necesites que no et condicioni aquesta mala experiència perquè t’ has de preparar molt bé el casting per a un curt no remunerat d’ una escola de cinema en el que interpretes a una drogodependent infanticida però que en el fons és bona persona i que un dia té una revelació espiritual i després de ser il.luminada està pensant fer-se monja i lluitar per a que les drogues puguin arribar a tothom sigui quina sigui la seva posició social… El guió és una merda… la història absurda i com gairebé tot el que vas fent NO REMUNERAT… però tot sigui per actuar una vegada més.

dilluns, 25 de juny del 2012

Drama laboral: absurditat i injustícia de les proves i condicions miserables


Vull parlar d' un tema que ja he tocat en altres ocasions: la crisi i la feina.

Aquesta vegada recordaré el cas d' una amiga que ha estat intentant durant dies entrar a treballar en un supermercat que no mencionaré però que alguns imaginareu per alguns detalls i perquè la mala fama que té és molt gran i està per damunt de la mala fama dels altres supers. Havia d' estar a la xarcuteria. Doncs bé, per fer-ho va estar durant molts dies preparant-se examens i fent feina "de prova" cobrant 4 duros. La van tractar fatal i al final, havia de fer un examen que va aprovar amb un 6. Li van dir que no era prou bona per a la feina, perquè hauria d' haver aprovat amb un 7. Vaja! Ara resulta que treure un 6 és suspendre. No li van donar la feina. Havia estat perdent el temps i la paciència aguantant abusos i fent esforços inútils. M' agradaria saber quin examen has de fer per a ser xarcutera, sobretot en una xarcuteria on tot està tallat i envasat. Està clar que com tot té la seva dificultat i s' ha d' aprendre, però has de fer examens? A més a més, els examens i els treballs presentats no tenien res a veure amb la feina i no és broma. I no parlem ja de la gent que havia de gastar-se una fortuna anant a fer un curs a Valencia per veure si podien entrar al super a treballar. Un curs a Valencia! Gasta diners en viatge i en buscar un hostal... i si no et donen la feina (que és el més probable) diners llençats a les escombraries! (per cert, recordo que estàs a l' atur, cobrant una miseria o no cobrant res).
Recordo l' altre cas d' una noia que una de les proves que havia de fer per a entrar a un super era inventar una història d' amor que passés al super i que estés orientada al client (!). De veritat, quina imbecilitat! Els de recursos humans que tenen al cap?
I ara per formar part d' una selecció de personal per entrar a treballar en un call center (que és una feina horrible ja en parlo després) et demanen pagar 20€, osigui paga 20 € perquè experimentin amb tu i després ni et donin la feina! Mira les empreses com s' aprofiten de la situació! Si roben als aturats faran més dinerons oi? On s' és vist pagar per fer una entrevista de feina? PER FAVOR!
Començo a estar cansada de que per a entrar en una mala feina, en un lloc espantós, amb un horari fastigós, amb una gent estúpida i amb un sou miserable s' hagin de fer tantes i tantes proves, tants examens, presentar tants treballs i fer tants tests. Coses que fan que el treballador ho tingui més difícil per entrar a treballar en un lloc i a sobre es tracta de coses que a més a més no serveixen per valorar-lo!
Déu meu! Entenc que facis oposicions per a ser funcionari en un lloc públic o que facis proves per a entrar a la NASA, però per treballar en un super... per favor! Quina pedanteria tenen les empreses, els psicòlegs i els de recursos humans, fent-se els interessants amb ridícules proves. Qualsevol diria que ells són tan intel.ligents, les proves útils i la feina tan bona que s' ha de ser super super especial i únic al món com per entrar-hi a treballar. Obriu els ulls: que en molts casos són feines dolentíssimes! Que la majoria de gent que intenta entrar està capacitada per a fer coses millors i més difícils però van al super perquè no hi ha res més! Per qué demanar-li tant al treballador si la feina en sí no és gran cosa la major part de les vegades?
Ja està bé de tractar al treballador com si fos un mico amb el que experimentar en un laboratori! (cosa ja de per sí menyspreable).
Una amiga meva ha portat el seu currículum una botiga de roba que porta un any amb el cartell de buscar personal. El jefe, sense ni mirar el currículum li va dir molt maleducat: "Què me traes?!"
És normal això? Tan exigir i tan mirar les capacitats del treballador quan ells no tenen ni el mínim que és l' educació.
Tenen grans blocs de currículums acumulats i es queixen de que no troben a ningú que els hi agradi. No puc creure que d' aquells munts de currículums no hi hagi ningú que serveixi per vendre roba. Per favor! Però és que demanen l' impossible: o que siguis un analfabet per sentir-se ells alguna cosa o que tinguis 4 carreres, que parlis 8 idiomes, que acabis de fer 18 anys, que en portis 10 d' experiència, que medeixis 1.80, mesuris 90-60-90, venguis 200 peces de roba al dia com a mínim i et deixis fotre mà pel jefe... tot això a canvi de cobrar una miseria entre altres terribles condicions. I no us perdeu això: algunes botigues de roba (fins i tot les més cutres) no volen contractar a ningú que tingui menys de 3 anys d' experiència en vendre roba. Estan bojos o què? Qui pot tenir ara aquesta experiència? Si en una empresa no t' hi deixen quedar més d' un any i durant tota la teva vida has de treballar de moltes coses diferents! No és culpa del treballador sinó d' ells i de com han muntat el món laboral. Estúpids!
Podrien contractar fins i tot a algú que no tingui experiència perquè de tot s'aprèn (si dónen l' oportunitat) i ells també van començar alguna vegada (si el seu cap buit ho recorda).

Parlem ara d' entrevistes de feina? Encara pregunten si tens parella i si tens fills o vols tenir-los. És discriminatori, vergonyós... No n' han de fer res d' això. Et tracten fatal, fan preguntes impertinents, t' humilien i es comporten com a porcs... són imbècils, malvats i no tenen ni educació. A tu et demanen l' impossible a canvi de res però ells són escoria i donen una mala imatge de l' empresa inimaginable. Ensorren les empreses amb la seva incompetència però mentre el negoci no cau, no fan res de profit, molesten al personal i s' embutxaquen un dineral.

Mireu quin acudit em van enviar per mail fa uns dies:

Una candidata está en una entrevista de trabajo.

El psicólogo le dice:
- Le voy a realizar un test final para su admisión.
- Perfecto, dice la candidata.
Entonces el psicólogo le pregunta:

- Usted está en una calle oscura y ve a lo lejos dos faros viniendo en su
dirección, ¿Usted qué piensa que es?

- Un coche, dice la candidata.

- Un coche es muy poco, ¿Qué tipo de coche?
¿Un BMW, un Audi, un Volkswagen?
- ¿Y cómo lo voy a saber?


Hummm..., dice el psicólogo, que continúa: le voy a hacer otra pregunta:

- Usted está en la misma calle oscura y ve sólo un farol viniendo
en su dirección, ¿qué es?
- Una moto, dice la candidata.

- Si, pero ¿qué tipo de moto? ¿Una Yamaha, una Honda, una Suzuki?
- Pero si es una calle oscura cómo lo voy a saber? (ya medio nerviosa)
Hummm..., dice el psicólogo. Aquí va la última pregunta:

- En la misma calle oscura usted ve de nuevo un solo farol pero más
pequeño y percibe que viene más lento, ¿qué es?

- Una bicicleta.
- Si, pero ¿qué tipo de bicicleta?, ¿una Caloi, una Raleigh?

- No sé !!.


- ¡Ha sido Vd. descalificada! - Dice el psicólogo.
Entonces la candidata, medio triste con el resultado, dice al psicólogo:

- Aunque he sido descalificada, el test me ha parecido muy interesante.
¿Puedo hacerle una pregunta, en la misma línea de razonamiento?
Y el psicólogo satisfecho responde, ¡claro que puede!

- Usted señor, está a la tarde casi noche en una calle mal iluminada.
Ahí ve una mujer muy maquillada, con un vestido rojo muy corto,
contoneándose y moviendo el bolso, ¿qué es?

- Ah! - dice el psicólogo - es una puta...

- Si, pero ¿qué puta? ¿Su hermana? ¿Su hija? ¿Su mujer? ¿O su puta madre?
Tantes proves, tants test, tant prejutjar al treballador, tanta estupidesa per trobar algú molt, molt especial... vinga! si tothom sap el que volen: algú que es deixi PUTEJAR i per desgràcia serà facil trobar aquest perfil entre molta gent, fins i tot entre els més intel.ligents perquè ara hi ha gana i no oportunitats. Fa uns anys si perdies la feina o no hi estaves bé podies anar a un altre lloc però ara no pots. Això ho haurien de saber molts imbècils que tenen el síndrome "als meus temps sí que es passava malament" i que no coneixen l' angoixa de no tenir on treballar, de que s' acabi el contracte, de que peti l' empresa, de que s' acabi l' atur, de buscar feina incansablement i no trobar absolutament res...

Parlem ara d' hipocresía. Desgraciadament m' he vist obligada a fer feines fastigoses, una d' aquestes ha estat de teleoperadora on he rebut crits, insults, amenaces i tot tipus de maltractaments. Feia enquestes amb tota l' educació del món i jo no comprenc perquè la gent no es limita a dir: "No m' interessa, gràcies" Jo a casa meva ho he fet tota la vida, quan m' han trucat, no he insultat a ningú.
El pitjor de tot és que he vist que està ben vist maltractar als teleoperadors i que quan la gent ho explica es justifica aquesta conducta amb: "es que són molt pesats i et truquen de tot arreu i a hores que no va bé..." Creieu-me, el teleoperador està treballant i no molestant i truca a les hores que li obliguen, no sap quins són els teus horaris i quan et putejarà més agafar el telèfon. El teleoperador sap molt bé l' hora que és perquè voldira estar a casa igual que tu! Es guanya la vida honradament no truca per molestar-te, sigues respctuós! Després hi ha qui diu: "qui t' ha parlat així tenia un mal dia i necessitava descarregar-se". Oh vaja ! Molt bé! Ara la víctima és l' altre. Jo he d' aguantar insults perquè l' altre ha tingut un mal dia! I com es el meu dia rebent durant hores insults i crits? Jo sí que tinc un mal dia i després no maltracto a ningú!
És injustificable aquest comportament.
I que hipòcrita és la gent, tothom fent-se l' indignat, omplint-se la boca parlant de feina digna i dels drets del treballador i després mira com es tracta al treballador: se' l insulta i se' l crida. Aquest ha estat el més gran triomf del capitalisme, que els treballadors es maltractin entre ells. Treballador contra treballador.
I recordo un dia que em va tocar treballar diumenge i una imbècil em va dir que era diumenge i que jo no hauria d' estar molestant. Jo li vaig respondre que no estava molestant, que estava TREBALLANT i la molt estúpida va i diu que ella ja va treballar ahir, oh vaja! poc debia treballar per parlar així a una treballadora quan allà al call center es treballava de dilluns a diumenge i el teleoperador sap molt bé si es diumenge o si son les 22 h de la nit perquè mentre tu estàs a caseta mirant la tv ell està pencant per 4 duros i aguantant imbecilitats de la gent en hores que no són però que li obliguen! O es pensa la gent que el teleoperador decideix trucar a les 22 h o el diumenge expressament per molestar? El que vol el teleoperador es descansar igual que tu! I hi ha qui diu: "la gent tampoc té la culpa de que tinguis una feina de merda" doncs mira, jo tampoc tinc la culpa de tenir-la ni tampoc tinc la culpa de que qui agafa el telèfon sigui imbècil sense educació ni sentit comú!
Ah! I si vas dir que no vols res un altre dia que ja et van trucar, que sapigues que el teleoperador no té la culpa de que li tornin a programar el teu telèfon al monitor.. pense-m' ho bé doncs i recordem que els teleoperadors són persones (que per cert pateixen molt) i que avui dia mai se sap on acabes pencant, eh?

I és que la gent fot fàstic i es veu clar treballant de cara al públic, s' aprofiten de que no et pots defensar per faltar-te al respecte i la gent entra als comerços quan és l' hora de plegar, fent fer hores extres gratis al treballador. Molts empresaris i molts clients despleguen tot el seu sadisme contra el treballador que es troba en situació d' indefensió. Molts estúpids s' amparen en la frasse:" el client sempre té la raó" cosa ben absurda, ningú té sempre la raó i per molt client que siguis no has de trepitjar els drets d' un treballador de la mateixa manera que tu no vols que ningú et maltracti.
Quina porqueria de societat! Se' n han sortit prou bé els polítics i més que se' n surten idiotitzant més a la gent, fent que no puguin accedir a uns estudis (estudiar surt car per a molta gent que no té recursos i amb l' excusa de la crisi tanquen escoles), repartint porqueria gràcies a la T.V, extenent la plaga de la falta de valors, ficant al cap de la gent idees estúpides que desvien l' atenció i tornen ximple, convencent de que la gent ha de conformar-se amb un sistema injust, que aquest sistema ha de ser l' únic possible.

Les condicions laborals cada vegada són pijors: sense drets, jornades laborals interminables, feines horribles, molta producció (de pèssima qualitat) o poca (tampoc gaire bona)... Així aconseguim una societat dèbil, malalta, cansada, sense il.lusió, sense cultura (perquè no hi té accès degut a la falta de temps, de diners i d' energia). Aquesta és la societat perfecta per a manipular. El sistema no vol que la gent sigui feliç, no volen que visqui, ni que pensi... això sería una amenaça per a les autoritats.



Moltes vegades m' he queixat de les condicions laborals i sempre surt algún imbècil que em diu que el que em passa és que a mi no m' agrada treballar o que no vull treballar. Doncs bé, resulta que sóc molt treballadora i faig tot el possible per fer-ho bé. Simplement crec que tinc dret a treballar en bones condicions i no llençar la meva vida a les escombraries fent feines de merda en condicions lamentables. Però hi ha qui no se' n adona de la situació precaria, hi ha qui l' accepta. Cap problema: qui no tingui aspiracions que es quedi a la merda, que jo aniré més lluny.

Parlem de l' atur? Sembla que si et quedes a l' atur encara és culpa teva o és que tens mandra o és que et dóna la gana d' estar a l' atur.
Cobres una miseria durant uns pocs dies i... apa! No esperis trobar res de feina.
I això no és tot: què tal els famosos cursos de l' INEM? Quina manera de perdre el temps, per què has de fer un curs de qualsevol cosa si tampoc et permetrà treballar després? Per què perdre el temps? Doncs perquè mentre fas el curs desapareixes de la llista de l' atur i així els polítics es posen medalles dient que no hi ha tant atur, és clar no compten a la gent obligada a fer cursets estúpids (ni la gent que no està apuntada a l' atur que és molta). Si fas un curs d' administració i després treballes en administració està molt bé, però resulta que no treballaràs d' administarció... per què fer el curs? a no ser que t' interessi molt, serà millor que estudïs alguna cosa que realment t' interessa i que segueixis invertint més temps buscant feina.
Ara resulta que si estàs a l' atur, has d' estudiar qualsevol cosa en un curs mediocre per trobar feina de qualsevol burrada que no té res a veure amb la teva professió, com sempre culpant al que està aturat d' estar-ho. Però repeteixo: si almenys de veritat tinguessis feina després, valdria la pena, però sinó, és absurd.
Ara ja no t' obliguen només a fer cursets, ara resulta que també t' obligaràn a treballar en qualsevol porqueria (com si no t' hi veiessis obligat normalment) és a dir, ara volen fer que els aturats penquin en qualsevol porqueria d' "interés públic", com podria ser picar pedra, ja que estem. Osigui cobrar de l' atur i treballar gratis per obligació en qualsevol absurditat. Esclavitut total, és el que tenien ja i ara la crisi entre altres coses els hi serveix per generar més esclavitut: obligar la gent a treballar del que sigui gratis. I sinó ja comencen amb les imbecilitats de que un aturat costa molts diners al Govern... com si l' aturat fos un lladre. Si és a ell a qui li roben, amb tants impostos inútils i tantes barbaritats, i li roben la feina també i encara pretenen fer-lo sentir culpable, fer-li creure que és una càrrega. Si ens prenen la feina, no és culpa nostra. Si és tan car per al Govern que hi hagi aturats (després de tot l' atur te' l has pagat tu quan treballaves) doncs que donin feina! Perquè de moment el Govern no crea llocs de treball sinó que els va destruïnt i això serveix d' excusa per a tenir a més gent dèbil, deprimida, pobra, indefensa, agobiada... gent per manipular i esclavitzar, obligar a treballar en qualsevol merda en les pitjors condicions... I això ho decideixen aquells que sí que no treballen perquè no els hi dóna la gana, polítics que ben poca cosa fan, cobren milionades i encara es miren amb menyspreu als treballadors explotats (estiguin a l' atur o no) per damunt de l' espatlla.
Ningú hauria d' estar obligat a fer coses que no vol. Hi ha d' haver feina per a tothom i feina de bona qualitat i ben pagada. Prou ja de suportar maltractaments (moobing) perquè no hi ha res més, prou de cobrar una merda perquè hi ha crisi, prou de treballar gratis perquè hi ha crisis!
Ara recordo, una mesura de l' Ana Botella (no podem esperar res bo): acomiadar a funcionaris i posar en el seu lloc a voluntaris, perquè segons ella, ara que hi ha crisi la gent ha de fer alguna cosa per la societat. Que m' expliqui que és el que fa ella per la societat a part d' ensorrar-la. Quan es cobra tanta pasta fent tan poc i vivint tan bé és terrible criticar als treballadors maltractats i pretendre que treballin gratis per fer "alguna cosa per la societat", si creu que això és tan bona idea, que treballi gratis ella. Espero que durant el dia faci alguna cosa més a part de dir barbaritats, anar a la perruqueria amb cotxes oficials que paguem tots i tenir un majordom només perquè li porti el cafè (jo em moriria de vergonya de ser així). Vaja, aquesta és la solució per a tot: a partir d' ara tots teniu feina, però sense cobrar. Precisament treballar serveix per cobrar per viure, no ho saben? I no només serveix per això la feina, també hauria de servir per realitzar-se i no per enfonsar-se a la merda com passa avui dia. Ara la feina és un calvari (quan tens feina és clar), diuen que dignifica... no avui dia, que el treballador veu la dignitat trepitjada veient com cada dia treballa més i en pitjors condicions, has de suportar abusos i maltractaments, entre ells, sous humiliatnts, activitats vomitives, horaris repugnants... i et foten una patada al cul sense motiu aparent... després d' haver-ho donat tot et veus sense feina i encara et demanan que no costis diners (atur) i que treballis gratis, que paguis més per a tot, i ni se' t acudeixi pretendre tenir una casa, accedir a uns estudis o a la salut pública, què t' has cregut de ser tan egoista i costar tants diners?
Moltes vegades a la meva vida m' he sentit com una condemnada a cadena perpetua amb treballs forçats sent innocent: feines espantoses de per vida, quan podria estar fent coses més útils i fer la meva aportació a la societat.

Et prenen tots els drets: estudis, feina, cultura, sanitat... Acabes al carrer, a la indigència... i no us ho perdeu: llavors et multen per dormir al carrer i/o recollir el menjar de les escombraries! Però això què és? Si són els polítics, els bancs i les grans empreses els responsables de la indigència! Encara has de pagar multes perquè t' ho han pres tot? Són Robin Hood a l' inversa, roben als pobres per donar-ho als rics. És que és així: els diners teus que a tu et falten per menjar ells els gasten amb capricis!

Prou ja de retallades! La crisi no es pot solucioanr creant més pobresa! No utilitzeu més la crisi com a excusa per destruïr drets!


Polítics, grans empreses i bancs, foteu un fàstic increïble, sou malignes però això no quedarà així. La gent comença a reaccionar i pot anar més lluny del que creieu. Que el que feu us torni!