dimecres, 21 de desembre del 2016

ARKANUM, TEMPORADES 9-10-11



L´any passat el meu programa de ràdio va fer 10 anys. No m' ho podia creure. En aquests deu anys ha passat de tot: canvis laborals, problemes de salut, projectes artístics... Amb la vida tan moguda com tinc sovint penso que cada nova temporada que estreno és la última i fins i tot em pregunto si podré acabar-la. Mai se sap. Però de moment aquí estic. Malgrat problemes de salut he anat a la ràdio cada setmana, a vegades amb problemes que dissimular-los davant el micro era una lluita molt esforçada.  Malgrat tenir rodatges, llibres per escriure, temes personals sense resoldre... cada setmana segueixo anant a la ràdio per la meva cita setmanal amb tots vosaltres, plena de misteris que tan ens agraden. Faig tot el que puc per seguir any rere any amb el programa. Arkanum no és per sempre, tard o d' hora s acabarà però de moment sempre que pugui intentaré continuar. Més de 10 anys junts, més de 300 programes... i segueixo amb vosaltres. I és perquè m' importa. És una altra manera d' acostar-me  a la gent i explicar històries com ho faig com a actriu, com ho faig com a escriptora. Necessito la proximitat, el misteri, aquesta sensació d' intimitat, com si estés a la llum de les espelmes, amb una música enigmàtica envoltant-nos. I ja que he parlat d' espelmes, aviat hauria de parlar també del meu nou llibre: "La noche de las cien velas" probablement li dediqui aviat una entrada.
En aquests anys a la ràdio el programa ha millorat i s' ha complicat però la seva estructura ha canviat poc. Cada setmana gairebé una hora dedicada a un misteri en concret i sento que en tots aquests anys d' una manera o altra torno una mica als orígens, alguns temes s' amplien. Tots els temes tenen molta informació que amplio any rere any, diversos programes dedicats als OVNIS, al vampirisme, a l' espiritisme, a la bruixeria... i alguns temes especialment curiosos i "diferents" que ja són marca de la casa: històries macabres, coulrofobia, pediofobia... Seguim descobrint rituals estranys, observant esperits als miralls, veient objectes que tenen vida, sentint presències estranyes.
Aquest any a més a més he tingut una aventura fabulosa anant a Escòcia, una terra especialment encantada de fantasmes, follets i bruixes. Entre altres experiències sorprenents he estat a la Boleskine house, casa encantada que va ser d' Alesteir Crowley i més endavant de Jimmy Page.

Tothom té els seus problemes però no hi ha res com seguir el nostre objectiu i passar els obstacles. Arkanum al llarg d' aquest anys és una prova, és l' entusiasme que passa per damunt de qualsevol inconvenient. Ja fa 11 anys que Arkanum és amb vosaltres i no sé quant temps més seguirà però el que sí tinc clar és que duri el que duri aquest programa faré tot el possible perquè funcioni bé i passem una bona estona junts submergits en un món de misteri. Moltes gràcies a totes aquelles persones que seguiu Arkanum.

P.D Aquest any també he iniciat una nova aventura radiofònica, estic al programa "Mundo incógnito" amb una petita secció pròpia, "La hora del strigoi" cada 15 dies aproximadament. Podeu escoltar aquest programa també dedicat als misteris a Ràdio La Llagosta (100.4 fm).

dimecres, 23 de novembre del 2016

INTRUSISME


Fa un temps a les xarxes socials vaig parlar de l' instrusisme en el món de l' espectacle, de gent que no s' ha preparat però pretèn tenir les mateixes oportunitats que aquells que porten anys estudiant, esforçant-se, treballant... Sempre dic que en l' art cal preparar-se molt, però en general veig que hi ha un menyspreu perillós cap a l' art fins al punt de considerar-lo sense valor, no es té en compte la dedicació que necessita. Sempre que trec aquest tema molts es molesten, es fan il.lusions pensant que poden aconseguir el que vulguin sense fer cap esforç, quan els desmuntes aquesta idea tan equivocada es posen a la defensiva, tots volen ser artistes però l' art no els importa realment perquè no volen fer absolutament res per aprendre i millorar. Negar-se a aprendre és una barreja de mandra i arrogància.
Curiosament alguns com a "argument" deixen anar una estupidesa, com ara dir que coneixen a gent que ha estudiat i no treballa bé i gent amb menys estudis que ho pot fer millor. Això no significa que estudiar no serveixi per a res, no podem justificar la falta d' estudis. Hi ha gent amb més aptituds i gent amb menys aptituds, això sempre, però estudiar, preparar-se, sempre és bo, cal que ens orientin bé i tampoc n' hi ha prou estant en una aula, s' ha d' aprofundir en cada lliçó, cada persona pel seu compte també ha de fer molt, no tot és treure's un títol, cal assajar molt, entrenar cos i veu, practicar, equivocar-se, corregir errors, agafar experiència, aprendre dels més grans, veure moltes exposicions, o teatre...  Sempre parlo de ser actriu com una trajectòria eterna, vaig lluitar molt per tenir la meva carrera d' Art Dramàtic, però quan vaig obtenir el títol en cap moment vaig pensar que ja ho sabia tot, més aviat al contrari, sabia que em quedava un llarg camí per recòrrer i segueixo en aquest camí.
Alguns no tenen interés en aprendre, amb el curriculum en blanc es volen considerar actors, músics, ballarins... i em sembla un insult per als artistes de veritat. Algú es deixaria operar per un individu que no ha estudiat medicina però que diu que li fa molta il.lusió i que ha vist moltes pel.lícules de metges? No, oi que no? Hi ha qui em va dir que no té res a veure, que els metges salven vides... Vaja, això significa que l' art el pots fer tan malament com et doni la gana? Per cert, a mi L' ART EM VA SALVAR LA VIDA, a mi i a molta gent ens salva cada dia, com a mínim tractem-lo respectuosament esforçant-nos en ser millors i en fer una bona aportació i no utilitzant l' art per presumir, inflar l' ego i ser el centre d' atenció.

dimecres, 9 de novembre del 2016

GENTUSSA


La veritat és que el tema de la política no el toco gaire perquè em sembla menyspreable però sempre s' ha de tenir en compte i ser crítics. Avui parlaré breument del "puto" Donald (no confondre amb el "pato" Donald). La política és plena d' individus repugnants com ell, per aquesta raó va tot tant malament.
Un personatge estúpid a més no poder i amb tots els prejudicis possibles: xenòfob, masclista, materialista, egocèntric, que no té cap educació, que fa burla de la gent amb alguna discapacitat... Algú així no pot ser president ni de la Casablanca de Playmobil. Però ara és president dels EUA, per què? En primer lloc perquè al món hi ha molts imbècils com ell i en segon lloc perquè en el cas de no sortir escollit ell té mitjans per manipular qualsevol resultat, no us sembla un trump-ós? Em deixo estar de jocs de paraules absurds i us asseguro seriosament que és catastròfic el resultat. Era la pitjor opció, aquest nen mimat tan inútil, que no content amb els seus milions també vol ser presidents d' una superpotència per acabar amb els drets dels altres. Fastigós. Hillary Clinton és un altre espant, no m' agrada en absolut, no l' hagués votat mai però fins i tot ella es veu molt més preparada, i és que fins i tot una merda aixafada contra el terra pot semblar or pur si la compares amb el Donald Trump. Qualsevol altre candidat hagués estat millor, fins i tot el pallasso Pennywise-It, que amb tot aquest any d' estranyes aparicions de gent disfressada de pallasso terrorífic podria haver triomfat... quin seria el seu eslògan? "Vota i flota"? Segueix sent millor que "fem Amèrica gran de nou" que diu un ignorant que menysprea Amèrica llatina, perquè sí, Amèrica no només són els Estats Units. Aquest tipus no farà Amèrica gran, l' enfonsarà si no el paren.
Sempre passa, quan els temps són dolents, triomfen els més malvats i els més inútils, donem un cop d' ull a tot el món i observem com els pitjors partits cada dia tenen més poder.



diumenge, 18 de setembre del 2016

MÚSICA DE L' ESTIU 2016


Aquest ha estat un estiu molt màgic, d' estudiar, escriure un llibre nou i viatjar... Ja es va allunyant i només trobo consol en l' arribada d' alguns projectes nous i les meves classes.
Aquest estiu ha tingut alts i baixos, alguns problemes de salut que m' han preocupat però la valoració general que faig és molt bona i sense cap mena de dubte remarco com a experiència principal un viatge meravellós que he fet a Anglaterra i a Escòcia. M'encanta viatjar. Aquest estiu he vist paisatges llegendaris, castells embruixats, cementeris encantats... He sentit la màgia al meu voltant amb una força fabulosa. He estat a la Boleskine house, casa maleïda del bruixot Aleister Crowley i més endavant de Jimmy Page, he vist els llocs més foscos i estranys d' Edimburg, amb els seus fantasmes i bruixes... I la música en tot moment ha acompanyat. Aquí poso un record d' algunes de les peces musicals que més han estat posant banda sonora a aquest any i sobretot a aquest estiu.

Switchblade symphony és un grup que conec molt poc. El vaig descobrir per casualitat a les xarxes socials i no l' he escoltat gaire però "Gutter glitter" em va causar una molt bona impressió. Em fa pensar en una caixa de música maleïda, en records foscos, en bogeria... També m' agrada la cançó "Doll house". Vaig descobrir que no era el primer cop que escoltava aquest grup, fa anys vaig escoltar la cançó "Clown" on el pallasso apareix de nou com a un ingredient que ens posa una mica nerviosos.



Un taüt fet de pa de gingebre! Què és sembla l' idea? Alló divertit i dolç es barreja amb allò fosc i terrorífic i la combinació és excel.lent. Rasputina és una artista mot curiosa i amb gràcia, us presento la seva cançó "Gingerbread coffin". Com podeu veure, tinc una fixació amb les caixes de música...


Adam Hurst és un músic molt interessant que ens presenta melodies molt misterioses amb el seu violoncel. Aquesta peça és "Desolation", molt nocturna i amb l' orgue com a bona companyia.



"Satanic ceremony" és un projecte musical on el protagonista és un dels meus instruments preferits, l´orgue. Aquest instrument potent i versàtil que em sentit tantes vegades a l' esglèsia també posa música a altres cerimònies religioses... més fosques. El papa negre, Anton LaVey, fundador de l' esglèsia de Satan, era organista i la seva religió era un festival de fantasia i rebel.lió, allunyada de la monstruositat que la gent entèn com a satanisme.  No puc evitar recordar a Anton LaVey al escoltar "Satanic ceremony" tan maligne i amb tanta energia. Les peces que escoltarem de mostra són "satanic enlightment" i "hailing the master".




Misanthropik és un altre projecte musical en el que l' orgue destaca. Qualsevol de les peces és interessant, es tracta de música molt ambiental i amb un toc místic i tenebrós. Per a una meditació tètrica, per a posar banda sonora a una lectura misteriosa, per a una tarda de soledat... "Misanthropik" és ideal.


Us presento a Skepticism, la seva cançó "the organium, funeral doom" també amb l' orgue i amb el seu so tan espectacular i fosc em va cridar molt l' atenció. Sembla que surti d' una pel.lícula de terror plena de dramatisme, però no tot és terror, també ens trobem un so suau i reflexiu a "Levitation", per a relaxar-se i meditar.




I seguim ara amb música d' orgue, aquesta vegada de manera menys experimental i més "convencional", música religiosa, de bellesa sorprenent i molt força. Per casualitat vaig trobar aquest èpic "Veni sancte spiritus" una autèntica invocació amb cor i orgue. Pierre Cochereau és l' organista i la coral és de Notre Dame de París. Aquí tenim el "Veni sancte spiritus" de Chanoine Jehan Revert i després l' "Alleluia" de Colin Mawby seguit d' una improvisació molt juganera i sorprenent.



Les peces anteriors vaig trobar-les buscant "Veni sancte spiritus" una peça de George Fenton per a la banda sonora "Shadowlands" i que fa anys que escolto. Aquí una versió que no és la típica d' estudi de la banda sonora (meravellosa també), aquí us deixo una interpretació en una esglèsia dirigida per Aaron Robinson.



Poques heroïnes en el món meravellós de l' òpera són tan icòniques com la walkiria. El cant de la walkiria de Wagner és èpic i inoblidable. La versió de "Ride of the walkiryes" en orgue m' ha agradat tan que no puc deixar de posar-la aquí, molt bona interpretació de Josh Perschbacher. I com que no pot faltar deixo aquí també a una Brunilda meravellosa que és Kirsten Flagstad amb el seu HO JO TO HO.







Opus nigrum, "time is over". Aquesta música és magestuosa i dramàtica sense faltar-li el punt misteriós.



Scarlett leaves amb la seva cançó "The misfortune" em recorden que hi ha molts móns, un d' ells especialment ple de somnis i malsons, històries intenses i enigmàtiques, pura emoció.


Bel canto amb la seva cançó "Spiderdust" ens porten una història de bruixeria que ens atrapa. A vegades sense saber-ho potser estem atrapats en un encantament i probablement aquesta música té aquesta capacitat.



Un grup fantàstic és Ultravox i els he descobert gràcies a algú molt estimat amb la cançó fabulosa " Dancing with tears in my eyes". Unes melodies que toquen la fibra i una veu molt especial plena de sentiment, la de John Foxx, per alguna raó serà que el grup és diu "Ultravox" (ultraveu). Recordo haver escoltat aquestes cançons moltes vegades de nit, hores abans de marxar de viatge, tenir-les a la meva ment durant tot el viatge, omplint-me de molt bones sensacions. Les meves preferides són "Dancing with tears in my eyes", "Hymn", "The voice" i "Vienna".






Led Zeppelin no necessiten presentació. La seva música és un regal del rock. A part del seu so tan personal i somiador, la carrera d' aquest grup està plena de misteris, estranys símbols i missatges amagats en les lletres de les seves cançons. Podria ser una casualitat però "Stairway to heaven" té una lletra molt pagana sobre escollir entre el bé i el mal però al revés la cançó ens parla de Satàn i el 666. Sigui real o no aquest missatge, buscat expressament o un accident és sorprenent escoltar-lo. La cançó, missatges amagats a part, és meravellosa, intensa i llegendària i aquest estiu que he estat a la Boleskine House, amb raó de més he tingut aquesta cançó present.


Viatjant per la meravellosa Escòcia no he pogut evitar pensar constantment en la banda sonora de "Rob Roy" que va compondre Carton Burwell. Aquesta música sona èpica, dramàtica i bucòlica fent honor a un heroi com és Rob Roy. Els paisatges d' Escòcia sonen a música clàssica, a música celta i són sempre dignes d' admiració amb els seus llacs, prats, castells... Per cert, en aquest viatge també ha estat inclosa la tomba de Rob Roy, la seva dona i els seus fills, tomba que els seus visitants cobrim d' ofrenes, monedes sobretot. Un homenatge a aquest heroi que Walter Scott no va oblidar en els seus llibres (i Escòcia no oblida mai a Walter Scott amb un espectacular monument a Edimburg).




Escoltant l' emissora Classic FM per les carreteres d' Escòcia, la màgia de la música clàssica acompanyava encara més la bellesa profunda, absoluta i misteriosa de la terra escocesa. Veure les meravelles del paisatge amb un repertori tant excel.lent emociona. Una de les peces que va sonar a la ràdio va ser la famosa "Tocata i fuga" de Bach, un dels meus preferits, pel meu interés en l' orgue. Aquesta vegada però, va sonar una curiosa i intensa versió per orquesta. Poso dues versions, no recordo exactament quina de les dues va sonar a la ràdio però va ser un moment molt emocionant.


En el viatge per les carreteres d' Escòcia, Classic FM també va oferir un especial de bandes sonores de videojocs. Sincerament mai m' han interessat els videojocs però he de dir que les bandes sonores que van sonar a la ràdio em van encantar i les poso aquí com a record. Una d' elles va ser del videojoc "Witcher" música molt apropiada per al viatge, totes les seves entregues amb aires cèltics i màgics. Compositors: Mikolai Stroinski i Marcin Przybylowicz.



El llarg viatge de carretera amenitzat per Classic FM, amb el seu dia dedicat a les bandes sonores de videojocs, em va impressionat especialment amb la música de Final fantasy XV, que va sonar més màgica encara al veure els grans paisatges d' Escòcia. Entre les meves preferides hi ha la potent "Titan demo song" amb una fabulosa intervenció de piano, l' alegre "Gratia mundi" i l' èpica "Omnis lacrima". El compositor Yoko Shimomura ha creat unes partitures ben interessants.







DMX és un grup amb un tipus de música que no escoltaria mai. De fet és la gran sorpresa d' aquest recopilatori, sobretot contrasta entre tanta música clàssica i gòtica. La raó per la que està aquí és perquè és una cançó que té força i he recordat amb facilitat. La vaig descobrir amb una sèrie d' animació còmica i aquest any ha sonat molt al estar en la banda sonora de "Deadpool" pel.lícula que ni veuré segurament.


La música tradicional de Mongolia és sorprenent, sobretot el seu cant gutural ens crida molt l' atenció, però és molt més que això. Un grup que fa una música ben interessant és Altái, amb la seva cançó "Edjin Duun" ens demostren el que poden fer, és una música plena de vitalitat i que desitges escoltar continuament.



Tornem a la música clàssica amb Vivaldi. La seva música és fresca i intensa, "Gloria in excelsis deo" m' ha acompanyat en diferents moments de la meva vida i també les 4 estacions amb tota la seva bellesa i intensitat. Aquest any he escoltat molt a Vivaldi i posaré una versió molt especial de les 4 estacions (estiu) interpretada per Ara Malikian que amb la seva força mostra entendre i viure molt bé aquesta música, que no és precisament estàtica, és plena de vitalitat i d' il.lusió.





James Bastien va compondre aquesta peça tan bonica "Romance". La raó per la qual la poso, a part de que és perquè m' agrada és que aquest estiu la vaig escoltar en una gravació molt estranya en la que uns nois entraven en una esglèsia abandonada i descobrien un fantasma tocant el piano! Justament aquesta peça, té tota la pinta de ser un fenòmen paranormal fals però la gravació té el seu efecte.


Peter Gundry presenta unes composicions molt interessants, en aquest cas  "The child that never smiled", el seu títol ho diu tot, és una cançó de tristessa i solitud.





Myuuji ens regala unes composicions plenes de misteri i punts terrorífics, amb molt protagonisme del piano. Dos exemples molt bons són "Luigi's mansion, "Haunted by screams"




Hi encara hi ha altres composicions que m' han acompanyat: The sins of thy beloved amb  "the kiss", també Funeris amb els seus "Nocturnes from Grim orchestra," Eldamar amb la cançó" The force of the ancient land", Triptykon amb "Boleskine house", Colph Nia amb la mística cançó "Our lady of the stars" i  Lesbian bed death amb el seu tema  "Bela Lugosi's back" una bona rèplica a "Bela Lugosi's dead "de Bauhaus. M' encanta pensar en un Bela Lugosi que és un vampir de veritat, tal i com ell creia i que torna de la tomba.

Aquest ha estat un record de les peces musicals més escoltades per a mi aquest any i que totes tenen el seu significat especial per a mi i han estat al meu costat en diferents moments, sobretot en l' estiu, la meva època preferida de l' any.
Així doncs aquí queda aquest recopilatori, un record de viatges, reptes, nou llibre, diferents experiències... Deixo amb tristesa aquest estiu i m' acosto a una etapa diferent amb nous projectes, reptes molt interessants... que també han de tenir el seu so.



divendres, 24 de juny del 2016

INTEL.LIGÈNCIA

Mai he cregut en els test d' intel.ligència  ni en que una persona sigui més intel.ligent per treure notes més altes. Sempre he cregut que els test són una altra manera d' etiquetar el personal i de posar més obstacles en el moment d' aconseguir una feina. 
La intel.ligència és molt diversa i molt abstracta, no li pots posar una cinta mètrica al seu voltant. I sempre he dubtat molt que 4 preguntetes de jocs de paraules, càlcul i comparar figures geomètriques ens informin gaire de la ment de les persones. La intel.ligència es cultiva constantment i es demostra en el dia a dia, amb milers d´ aptituds diferents que no apareixen en aquests tests i que van variant molt d' una persona a una altra. I em sembla molt revelador que les arts no apareixin en cap d´ aquests tests, com sempre intentant marginar l' art i fent-lo passar com una cosa inútil, sense valor. 
És trist que hi hagi persones que se senten estúpides per haver tret un mal resultat en un test i gent que es creu intel.ligent per haver respost bé. Treure un bon o mal resultat en un test, només és això, no diu gaire de la persona. Depenent d' un test o un altre pots treure millor o pitjor resultat, osigui que un test pot dir de la mateixa persona que és intel.ligent i un altre dir que no té gaire capacitat, per tan, poc valor té aquesta informació. 
I a l' escola he vist gent intel.ligent suspendre i gent no gaire espavilada aprovant, dependrà també de la memòria -que és utilíssima pero només es una àrea de la intel.ligència- i he vist aprendre més a gent que no treia notes més altes però sí recordava i assimilava més la informació que algú que omplia l' examen correctament i després ho oblidava tot o s' havia dedicat simplement a repetir com un lloro el contingut.  
També he vist gent intel.ligent obtenint mal resultat en aquests tests i gent estúpida i plena de prejudicis i que no aporten res creient-se molt intel.ligents només per haver tret un bon resultat, quin perill...
Treure un bon o mal resultat en un test, només és això, no diu gaire de la persona.
Tothom s' ha d' esforçar al màxim per aprendre tan com sigui possible, adquirir més i més coneixement, desenvolupar-nos moltíssim i apartar tot allò que ens limita i ens etiqueta.


dimecres, 4 de maig del 2016

NO ESTEM AQUÍ PER AGRADAR A NINGÚ


Em fan molt fàstic les publicacions en les que apareix una noia molt prima i al costat una amb corbes, i a la segona li posen un cartell que diu: "així ens agraden als homes". I dic jo: i què importa el que agrada als homes? A mi m' importa un rave el que els agrada als homes. Les dones no estem en aquest món per agradar als homes, estem per realitzar-nos i agradar-nos a nosaltres mateixes tinguem les característiques que tinguem. Hi ha diversitat perquè n' hi ha d' haver, hi ha persones de totes les talles. Cal donar menys importància a agradar als altres i necessitem fomentar l' autoestima i la salut. Tots els cànons de bellesa són estúpids i limitants, vinguin de la passarel.la, del porno, de la publicitat, de l' altre sexe (que també cada persona té gustos diferents)...
Cap persona, sigui home o dona està en aquest món per ajustar-se als gustos estereotipats de ningú.