Un dia per fi sentiràs com et crido
lluny de tu i al mateix temps tan a prop.
Veuràs com em lamento i ploro
però malgrat tot sóc resistent al dolor.
En algún moment descobriràs
que no cal buscar tantes respostes,
perquè tu ets la única resposta,
i que de desesperació no et moriràs.
No has de viure en el record,
tu has de seguir avançant.
Jo sempre estaré al teu costat
recollint trossos trencats del teu cor.
No esborris els teus errors i aprèn la lliçó.
No tens la força que tenies abans
i mires enrere buscant una vida millor
però aquesta és un desaparegut passat.
Saps bé que el que tu vas viure ja no tornarà,
creus que als teus ulls l’ alegria mai més brillarà.
Has perdut completament tota il.lusió,
convençut dius que abans tot era millor.
T’enfonses perquè la llum s’ha apagat.
i penses que ara ja no vindrà res de bo.
Sents que tot ha perdut per sempre el color
i saps que estàs completament atrapat.
Però ara que el camí s’obre davant teu,
entre el caos escolliràs progressar.
Amb seguretat faràs sentir la teva veu,
pots viure encara que et sentis desesperat.
Allà on hi ha profunda foscor porta tu la llum.
Allà on el dolor mata envia la tristesa ben lluny.
Allà on hi ha un buit omple tot amb la teva presència.
Allà on el silenci talla, fes reconfortant tota experiència.
El passat prometia però ara que s’ ha quedat enrere
s’han perdut tots els seus somriures i plaers.
Ara il.lumina tu aquest moment tan fosc.
Construeix damunt les ruïnes un nou món
i si en algún moment pateixes tant que no pots viure
recorda que del patiment es reneix amb nous poders
amb els que una esperançadora nova vida has d’escriure.
