dimarts, 8 de març del 2011

CINQUENA TEMPORADA D´ARKANUM: UN DOL POC CONVENCIONAL

Aquesta cinquena temporada d´Arkanum està marcada per la presència de la Mort, una presència insistent i amenaçadora.
L´any passat, per uns temes personals relacionats amb la salut, aquesta presència era més intensa encara, però a Arkanum no es veia reflectida del tot... L´idea de la Mort m´obsessionava però em tenia tan angoixada que no podia ni parlar-ne, era un tabú.
M´atreuen els cementirirs. Sempre he estat molt lúgubre. Però l´any passat en el rodatge d´un curtmetratge, en una escena que es gravava en un cementiri, em sentia plena de por i pena. Aquell lloc em desesperava.
La vida va canviar per a millor i aquell pes al cor va anar difuminant-se, la Mort ja no era un tema tan personal i podia parlar-ne amb llibertat. Alguna vegada, aquesta figura amenaçadora havia tornat a desesperar-me però ara ja no sento el mateix, en puc parlar. Ella sempre està a prop. No entèn ni d´edats, ni de salut ni de res de res...

Cada temporada d´Arkanum, Ella protagonitza uns quants programes, regnant sobre tragèdies i fenòmens parapsicològics on la vida i la mort s´enllacen dramàticament.
Cada temporada de ràdio, els temes tractats són variats, però com que coincideixen en cada any de la meva inestable vida, s´hi reflecteixen més experiències personals de les que sembla.
No és cap casualitat que a la tercera temporada parlés de la importància de les petites coses i de les pors infantils per damunt d´altres temes... estava en un moment de la meva vida en que els records m´omplien i gaudia de detalls molt especials,. Qualsevol petit estímul podia aportar-me molta inventiva. La por i la il.lusió es fonien en el meu cor.

La passada i quarta temporada vaig viatjar al món de les religions, parlant de divinitats, àngels, dimonis... Va ser un passeig per la fe i els seus arquetips. La necessitat de creure. Va ser adonar-se de que petita és una en un Univers tan immens. Va ser veure com la teva fragilitat et porta a voler agafar-te a quelcom més gran que tu, a allò que pot salvar-te i que en alguns casos no és res més que el fruit d´una ment desesperada que inventa allò en que necessita creure.
Aquesta cinquena temporada -i gairebé sense adonar-me´n, de manera involuntària- la Mort apareix molt sovint. Fotos post-mortem, més cementiris, momies, reliquies... Aviat s´acosta Setmana Santa i molt em temo que la Santa Muerte ocuparà un lloc especial a Arkanum.
La Mort és el misteri més gran de tots i com a tal, ens espanta. Només la fe en la vida després de la mort ens tranquil.litza.
Intento mantenir una distància amb els temes que tracto i la meva vida personal, però està clar que no sempre és possible. Tanta pena m´encongeix el cor.
Alguns creuen que jo no tinc por. Que per a mi parlar d´aquests temes no és res. No és cert. A les nits, a casa meva, preparant els guions, qualsevol petit soroll m´espanta. Estic receptiva als fenòmens, però sempre tinc aquell punt racional que troba una explicació més convencional a tot. No sóc només una antisocial vestida de negre i depriment que viu envoltada d´espelmes, fotos paranormals i llibres de parapsicologia...


Al programa d´aquest divendres les momies seràn les protagonistes. Parlarem de tècniques de momificació, de les més antigues fins les més modernes i d´històries curioses on les momies han estat el centre d´anecdòtes sorprenents: recordarem el cas de Chonita, un maniquí que segons diuen és un cadàver embalsamat, parlarem dels viatges clandestins que va fer el cos embalsamat d´Evita, de les obres dels petrificadors de cadàvers, de la momia que el dr. Velasco amagava a casa seva, entre moltes altres històries.
Voler conservar un cadàver en perfecte estat forma part de no acceptar la Mort. Els egipcis creien essencial mantenir bé el cadàver per viatjar al més enllà...
Entre les hiustòries que tractarem, recordarem el cas del dr. Carl Tanzler que va desenterrar la dona dels seus somnis per a momificar-la i viure amb ella. Amor, necrofilia, bogeria...
Un tenebrós relat a mitges entre el romanticisme i el terror que em recorda a aquesta cançó sorprenent de Rammstein: Heiratte mich (casa´t amb mi), on un amant destrossat per la mort de la seva estimada, decideix desenterrar-la... Permeteu-me que us regali aquesta sòrdida joia.

Aquí teniu un petit avanç musical del programa d´aquesta setmana.