ARKANUM ÉS UN PROGRAMA EN CATALÀ

Bastantes vegades m' han preguntat per què faig el meu programa de ràdio Arkanum en català. Doncs mireu, perquè JO VULL. Fa poc m' ho van preguntar una altra vegada en to acusador i de condescendència, tot al mateix temps: "ENCARA fas el teu programa de ràdio en català?" i jo molesta pel significat d' aquest "ENCARA" ("pobra noia, què estúpida és, que encara no ha entès que no hauria de fer programes en llengües que no entèn gaire gent") vaig dir que sí i va i l' altre em contesta: "per què?" I jo: "doncs perquè és una emissora catalana i la major part de la seva programació és en català". L' individu, que va de progre, liberal  i tolerant ja va començar amb que m' escoltaria més gent si fes el programa en castellà, i dic jo: "i què?" No tot és que t' escolti més gent. Les llengües minoritàries no s' han ofegar fins fer-les desaparèixer, se les ha d' impulsar amb força. Li vaig dir que aprengui català i així entendrà el programa, que no sóc jo la que s' ha d' adaptar. Però ja va començar amb que no és útil aprendre llengües que es parlen poc...  (per cert, sé el cas d' un noi dels Estats Units que estudia català i escolta el meu programa, suposo que per a alguns "liberals" això és digne de condemnar). Jo li vaig dir que els que parlem llengües minoritàries com ara el català també tenim dret a premsa, literatura, cinema, ràdio... en català. Però segons ell"això és una altra cosa". Una altra cosa? Què vol dir això? És indiscutible aquest dret li agradi o no i punt. I em sembla vergonyós que es demani explicacions a una persona per parlar la seva llengua a la seva terra. El personatge també va mencionar "odi cap a Espanya". Serà possible? Quin odi? Des de quan viure a la teva terra i parlar el teu idioma implica odiar altres terres i altres llengües? Jo no tinc res en contra d' Espanya. Més aviat en aquell moment estava sentint el rebuig d' un altre cap a mi per ser catalana i exercir el meu dret a parlar en català. En altres temps per parlar en català podien matar-te fins i tot, no ha estat fàcil arribar a la llibertat i pel que sembla alguns no estan favor de la llibertat encara. Imbècils n' hi ha a totes dues bandes, gent fanàtica que no accepta la diferència però jo no estic pas imposant res per parlar la meva llengua. De fet utilitzo molt el castellà i m' agrada molt. Però atenció que hi ha qui m' ha considerat "radical" per fer un programa en català a Catalunya. Quina vergonya! No he obligat a ningú ni a escoltar el català ni a parlar en català ni a Catalunya ni a fora, només estic parlant la meva llengua a Catalunya i expressant amb ella continguts que treballo molt. I el meu programa de ràdio és meu i el faig com jo vull, els altres poden fer els seus propis programes com vulguin i si tan els ofèn el meu català que s' ho facin mirar.

Té gràcia perquè treballo en el món de l' espectacle sovint en castellà, escric molt en castellà i m' encanta i de fet estic fent una sèrie de documentals en castellà i tinc una secció en castellà en un altre programa de ràdio "la hora del strigoi" per a "Mundo incógnito"... Tenint en compte tot això no crec que tingui perfil de catalana fanàtica que odia Espanya i el castellà. I no val sortir amb l' excusa de que m' escoltaria més gent, Arkanum té l' audiència que té i punt, m' escolti la gent que m' escolti, que estic cansada de donar explicacions que no he de donar. Ja vaig dir a l' individu que si tantes ganes tenia d' escoltar el que jo faig estic fent documentals i reportatges de ràdio en castellà... però no va mostrar cap interés... és que tan li fa el contingut només és que li molesta que jo parli en català. Doncs jo parlo en el que a mi em dóna la gana, a qui no li agradi que no m' escolti, que ni falta que em fa. 

A Catalunya al contrari del que alguns ignorants creuen no obliguem a ningú a parlar en català i si algú no entèn el català, la major part de nosaltres parlem en castellà cordialment i ens fem entendre. I jo la primera. Respecto el que parlen i entenen els altres i també mereixo respecte jo per fer un programa de ràdio en la meva llengua i per haver escrit i haver publicat també un llibre en català (que també m' han posat pegues per això). I quan jo vaig a un altre país o escolto la seva ràdio m' adapto com puc i intento entendre l' idioma d' aquell lloc, no pretenc que em parlin en castellà ni en català, i no em sembla "radical" que la gent parli la seva propia llengua al seu país. I quan una informació que m' interessa està en un idioma que no entenc, jo m' espavilo per entendre-ho i aconseguir una traducció com pugui i demanant ajuda, no exigeixo ni critico que algú usi una llengua que no entenc perquè el problema no es de l'altre, és meu.

Què fem? El.liminem totes les llengües del món menys l' anglès? Ens carreguem tota la diversitat cultural? En una conversa semblant algú no gaire espavilat em va dir que no hi hauria d' haver més d' una llengua al món (curiosament ell no sabia idiomes i em temo que això li donava complexe d' inferioritat ben gros, ja que ell sempre volia presumir de cultura que no tenia). El seu "argument" va ser que així ho deia la Biblia amb la torre de Babel, i desprès d' haver deixat anar aquesta estupidesa es va quedar tan ample. I dic jo, des de quan la Biblia és un bon referent? I en ple segle XXI? Hi ha moltes estupideses a la Biblia i fomenta bastantes barbaries. I pel fet que hi hagi en ella un conte sobre gent que no s' entèn hem d' el.liminar idiomes? Jo vaig dir que els idiomes són cultura i aquell "il.luminat" em va preguntar: " i què es cultura?" Doncs mira, coneixement, el que a ell li faltava però presumia tenir. Aquest individu ja tenia per costum fer preguntes retòriques per fingir intel.ligència tot i que acabava mostrant tot el contrari, precisament la pregunta retòrica no és que ens doni gaires explicacions ni ens pugui convèncer de res.

Quan parlo de defensar diferents llengües algún desubicat em diu que això de les diferents llengües és separar (!) i dic jo que el que separa es no respectar les diferències, no voler-se entendre. Tots els països, totes les llengües valen la pena i tenen valor. Visca tots els llocs, tota la gent i tots els idiomes i que cadascú sigui lliure per parlar el que vulgui i ser d' on sigui sense haver-se de justificar.

JOVENTUT SOBREVALORADA

Aquesta societat tan frívola té la joventut sobrevalorada. Quan entendrà la gent que la joventut no et fa millor ni pitjor, que és una circumstància passatgera i no una virtut? No veig a gaire gent interessada en millorar, en aprendre, en aprofitar la seva vida, només la veig preocupada per la joventut i el físic. A més a més alguns tenen complexos estúpids, es creuen vells quan són joves.

Els mitjans alimenten aquests complexos, no entenc titulars tipus: "la model X estupenda amb 40 anys" com si fos una cosa impossible, com si 40 anys fossin moltíssims i no es pogués estar estupendament  quan està clar que sí, pero també falta el més important: com està aquesta persona mentalment i personalment tingui l´ edat que tingui? Què es troba fent, què pensa fer? -si es que ha aprofitat la seva vida, que hi ha molta gent que no sap res a cap edat, aquí també entra el tema de l'experiència que aquesta tampoc depèn de l´ edat sinó de l´esforç que facis dia a dia.

Tampoc considero gaire intel.ligents afegitons tipus: "però em sento jove". En moltes persones aquest afegitó és una mentida, una hipocresia, una contradicció. No se senten joves, realment se senten i es creuen vells a edats juvenils  i d' aquí ve aquest gran PERÒ, aquesta justificació absurda, aquest autoconsol, aquesta autocompassió. Molts dels que ho diuen no se senten així precisament. És més sincer el "em sento jove" en una persona gran que en algú que és jove pero no ho creu. Efectivament la joventut te més a veure amb com et sents que no amb els anys que tens, per aquesta mateixa raó que hagis de justificar que et sents jove a una edat en que ho ets té pinta de mentida, de complexos, de plorar d' amagat d' "em moro per dins PERÒ somric quan em miren, sóc vell PERÒ dic que em sento jove i ja de pas que es creguin que sóc optimista i vital"... Si dius això et sents jove de veritat o tens molta ximpleria a sobre?  Hi ha joves que se senten vells i vells que se senten joves, i sovint els joves que diuen que se senten joves en realitat són vells a edats molt primerenques,  no per l' edat sinó per com se senten i els prejudicis que tenen sobre l' edat.

Les estúpides crisis dels 30 i dels 40 inventades per marques i publicitats pressionen als més influenciables per a que es creguin vells, que pensin que la vellesa és dolenta i que arriba aviat, que solament importa el físic i que cal gastar molts diners per "semblar" i "sentir-se" jove. "40 però estupend, 40 però sentint-se jove". Ah, és que no pots estar estupendament? És que ja no ets jove?

Tampoc entenc a la gent amb valors tan pobres com "l' eterna joventut". Quina frivolitat és aquesta? No tindrem sempre 20 anys, AFORTUNADAMENT. I quin és el problema? Millor madura i fes alguna cosa amb la teva vida. I encara és més absurd i contradictori el somni de l' eterna joventut en gent fumadora tenint en compte que poques coses envelleixen i enmalalteixen tan com el tabac. Amb el cigar més que eterna joventut tens una propera i eterna decrepitud. Potser per això aquesta gent està obsessionada amb l' eterna joventut, perquè ja desde molt joves tenen un aspecte deteriorat, però no passa res, eh? Que se senten joves! Si ells ho diuen... menys mal.

PERILLS DEL "PENSAMENT POSITIU"

Ja fa temps que vaig criticar el llibre "El secreto", ara torno a treure el tema d' una manera més breu i afegeixo una gravació de Barbara Ehrenreich.

Raons per les que no m' agrada la tendència del pensament positiu i la llei d' atracció:

1- Culpa a les víctimes d' una situació que pateixen però no han provocat. És molt injust. La crisi econòmica és un error/pla del sistema i no quelcom que has atret per ser pessimista.

Hem de dirigir-nos al problema i resoldre'l i no culpar-se ni pensar que tot s' arreglarà solament per creure-ho i ser positiu.

2- Impulsa la creença de que en aquesta vida no cal esforçar-se, que per aconseguir qualsevol cosa n' hi ha prou pensant que ja ho tenim amb un somriure imbècil als llavis.

3- La felicitat obligatòria és una porqueria. Si ho passes malament, és normal que et sentis malament i estàs en tot el teu dret de sentir-te així i expressar-ho.  Ja n' hi ha prou d' ofegar emocions, amagar penes i fingir alegria i somriure forçosament encara que no en tinguem ganes.

4- És una crueltat parlar de la crisi com a oportunitat. Digue-li a algú que ho ha perdut tot per la crisi o espera a que et toqui a tu viure a la indigència i després m' expliques les oportunitats que et dóna la nova situació. Per evolucionar no cal cap crisi, la crisi no ens fa avançar, ens treu oportunitats de prosperar, fa el camí més difícil. I si necessites una crisi per espavilar, realment tens un problema.

5- Cal tenir consciència d' allò que està malament per poder-ho solucionar, en comptes d' ignorar-ho o pintar-ho de color rosa. Si no prenen consciència dels problemes no els podem resoldre. Allò dolent no desapareix per ignorar-ho i somriure dolçament.

6- Fomenta actituds irresponsables: no esforçar-se i gastar diners estúpidament (ja saps, si gastes diners atreus riquesa, si penses que seràs ric ho acabaràs sent...).

No s' ha de frivolitzar amb els problemes de la gent, sí cal esforçar-se i allò dolent no desapareix per mirar a una altra banda. Tenir una bona actitud a la vida també passa per esforçar-se i tenir dedicació i consciència en comptes d' estar sense fer res i creure que per pensar que els coses van bé tot s'arreglarà.