CONTRA EL RACISME

El racisme és una de les coses que més fàstic em fa. No hi ha res com la diversitat cultural però el racisme no ho pot veure. Treu-te de sobre la ignorància, racista i aprèn d' una punyetera vegada. No hi ha cosa més idiota que menysprear als altres solament perquè són diferents de tu (i tu no ets cap joia, saps?). Estic cansada de veure tants comentaris racistes, d' anar pel carrer i sentir queixes com "això sembla el Marroc!", oh, vaja, que el teu estimat país no s' assembli a un altre, per favor! Doncs et dic una cosa: riquesa cultural. Sovint sento arguments ridículs com: "és que ells ens prenen la feina", no senyor, no ens prenen la feina, la feina ens la prenen els polítics (als que tu has votat més d'una vegada estupidament) i els empresaris que es pensen que les persones són números. Cada persona té el dret de buscar-se la vida on sigui, a més a més, tots/es som inmigrants, avui dia, qui més qui menys ha de marxar a una altra terra amb una mà al davant i una altra al darrere perquè en el seu país no es pot guanyar vida (sí, sí, al teu estimat país que creus perfecte, això passa cada dia, al teu estimat país ja no mengen ni els d' aquí ni els d' allà) i quan som nosaltres els que marxem, som paràsits també, segons tu? 

Un altre argument idiota en contra dels inmigrants: "són criminals", a veure, no són tots iguals, alguns fan fàstic i altres són una meravella, oh, vaja, precisament igual que els que han nascut aquí, al teu estimat país intocable. 

Un altre "argument" en contra dels inmigrants: "ells reben més ajudes i més facilitats que nosaltres", resposta: en el cas que sigui així segueix sense ser la seva culpa, són males gestions i t' asseguro que no veig molts inmigrants nedar en l' abundància i hauries de veure el tracte denigrant que reben molt sovint. 

Encara més: tots els països i totes les cultures i persones tenen coses bones i coses dolentes, no pots considerar que tot el que està a la teva terra és bo i tot el que ve de fora és dolent. Precisament moltes de les coses que tens vénen de fora (invents, descobriments científics...). 

Jo tinc amistats de diferents parts del món i és una experiència estupenda, molt enriquidora i va molt bé per a obrir la ment, a tu t'aniria molt bé, estúpid racista, ignorant. També t' agradarà saber que molta gent inmigrant també estima i ajuda a aixecar aquest país tan esclafat i no precisament per la gent de fora. Deixa de fer brometes de "xinitos, moritos i negritos", deixa de posar cara de fàstic quan et parlen dels  inmigrants o quan veus els seus negocis i aprèn alguna cosa d'ells de tant en tant. I ara, fes-me un favor, estúpid racista, desapareix de la meva vista, va, que jo sí que tinc raons per rebutjar-te.

CONTRA LA CENSURA AL FACEBOOK

"Aquesta foto amaga un gran misteri. Diu la profecia que si li poses "like" tindràs prosperitat, que si la comparteixes tindràs bona salut i que si la denuncies/censures se't caurà una torreta al cap quan surtis al carrer (garantitzat si passes per sota del meu balcó)".

He publicat aquest missatge recentment al facebook, cansada de denuncies i censures. No puc creure que una foto artística, inofensiva sigui censurada però en canvi que les xarxes socials estiguin plenes de masclisme, homofobia, racisme, apologia de la pederastia, maltracte als animals...

No entenc perquè la gent té la ment tan bruta. Es carreguen obres mestres però en canvi continguts menyspreables es queden a les xarxes socials i en alguns casos costa moltíssim treure aquests missatges terribles. Masclisme, homofobia... etc. i també assetjament i constants faltes de respecte, això sí es permet però nu artístic, no? S' ha de tenir la ment ben bruta i pervertida per trobar maligne el cos humà i molta gent la té així la ment, ho he vist en alguns dels seus comentaris ofensius, obscens, buits, frívols... que posen en les fotos i també veig que es molesten si el cos nu no s' ajusta a l' estúpid cànon de la pel.lícula porno que els hi fon les neurones. En cap cas valoren la bellesa de la foto, el que explica, només es queden en si surt cel.lulitis o si la noia té els pits voluminosos.

Em sembla ridícul que quan poso una foto artística o un quadre de nu encara que sigui el més innocent del món, surti de tant en tant algú fent algún comentari patètic tipus "quina tia més bona" o "vaja tetes". Quina visió més limitada i més ignorant que tenen alguns, que veuen en el cos humà un tros de carn i res més. El més graciós de tot és que alguns dels que fan aquest tipus de comentaris van d' "artistes" ja es creguin fotògrafs o pintors i després s' estranyen de que jo no vulgui fer res amb ells. També recordo un ximplet que es creia pintor que un dia em va dir que jo devia ser lesbiana pel fet d' haver publicat nus femenins, vaja, resulta que una dona no pot ser heterosexual i admirar a la Venus de Botticelli. Vaja "artistes" que no veuen l' art, ni el missatge, ni l' expressió, tan sols carn per consumir. Ho sento per aquells que davant una obra d' art solament veuen "unes tetes", quina vida tan miserable deuen tenir. En això també incloc als que censuren fotos o pintures de nu, la perversió està a les seves estretes ments i no en el cos.

NO M' IMPRESSIONEN

Em desconcerta bastant aquella gent que per impressionar-te comencen a presumir dels seus diners. Moltes vegades són genteta absurda que busca lligar i es pensen que ningú es resistirà només perquè tenen uns quants cotxes, unes quantes cases i/o muntanyes de bitllets. Quan m' expliquen aquestes ximpleries, siguin veritat o mentida, jo prefereixo allunyar-me d' aquesta classe d' individus. La pasta a mi ni m' impressiona ni m' atreu. El que m' agrada de les persones no són els seus diners, és que tinguin quelcom al cap, que usin el seu cervell però desgraciadament aquests tarats que van de milionaris no es podràn comprar un cervell nou mai per molts diners que tinguin. És el que passa, que les coses més importants de la vida són les que no es poden comprar. A més a més, això és tot el que poden explicar-me d' ells? Que tenen pasta? Doncs que poc interessants que són! Una altra cosa, no els preocupa que en el cas de tenir gent al seu voltant només sigui per això? pels seus diners? Encara n' hi ha més, quan m' expliquen totes aquestes bestieses sobre els diners que tenen, es pensen que això m' agradarà? Jo no sóc una estúpida materialista com ells. Sincerament, alguns tenen molta pasta però no valen ni un duro.

UNS VALORS BUITS QUE HEM DE CANVIAR PER UNS ALTRES

Veient els dibuixos animats, les joguines, i els programes de TV tan horrorosos com algunes sèries he observat el missatge terrible que es dóna a les nenes, els mitjans ja les estan convencent des de petites que el que importa és estar en els ossos, maquillar-se, anar de compres, agradar als nois, fer burla de la gent diferent, ser populars, estar "guapes i sexys", ser submisses, tener uns pits enormes... Fatigós. Tot és frivolitat, en cap moment hi ha un bon missatge, ni de respectar-se ni de respectar als altres, ni de lluitar per allò que val la pena, ni de tenir personalitat pròpia, ni d' estudiar, ni de llegirr, ni de lluitar pels propis drets. Res d' això. Després, de grans ja estàn convençudes que el seu "deure" és agradar als homes, així que perden el temps, els diners i la salut amb maquillatges, talons, depilacions, cirurgia plàstica i estupideses per l' estil. Sembla que no hi poden haver altres aspiracions o que aquestes han de quedar en segon pla. És terrible. Això em recorda que una vegada em vaig quedar horroritzada al veure una cosa que va publicar una noia a les xarxes socials. La noia estava operadíssima, el més evident eren llavis i pits infladíssims de silicona, una exageració i tot el seu facebook era una exhibició estereotipada del resultat de les seves operacions, no estic segura de fins a quin punt ella així es volia veure o li havien ficat aquesta idea al cap. Aquesta sensualitat de plàstic copiada mil vegades dels mitjans em sembla sospitosa. Un dia va publicar un anunci d' una clínica d' estètica en la que la labioplastia estava d' oferta i ella deia: "va noies, aprofiteu!" Em va horroritzar aquest missatge, és a dir, "opera' t que ja no tens excusa, opera't que ho necessites, opera't que es el més important encara que no tinguis diners, opera' t que el teu cos està malament, opera't que el teu cos ha de ser com ells diuen que ha de ser, no t' has operat encara?" És a dir, un invent inútil passa a ser una obligació. El que ens diuen és que "cal" operar-se, no operar-se no és una opció. Ara un dels últims invents terribles per a acomplexar les dones és dir que el seu sexe tal i com és està malament i s' ha de canviar (depilar-lo que fa uns anys no es feia i no passava res, avui dia lluny de ser ser una opció ja és imposició i qui sap si d' aquí poc la que no s' hagi retallat, tret i tornat a cosir els llavis vaginals estarà també fora del considerat "acceptable", per no parlar ja de tots aquests productes com sabons especials, desodorants íntims etc. que s' ha demostrat que molts d' ells són perjudicials i un engany per fer-li creure a la dona que és naturalment bruta i defectuosa i que s' ha de gastar diners en canviar). La cirurgia íntima cada cop és més freqüent, cosa que indica que s' està acomplexant a la dona cada cop més i els complexes ja han arribat  a afectar més directament que mai la seva sexualitat. Els genitals sembla que han d' estar fabricats en clíniques, copiats d' estúpides pel.lícules porno, fets en sèrie i tots iguals, ajustar-se a un cànon menyspreable i acabar amb la diversitat. Davant d' aquest espantós panorama cal obrir els ulls, ens estan ficant molta porqueria al cap des de petits, tenim un rentat de cervell brutal, ens hem de preguntar més sovint el perquè fem segons quines coses. No estic dient que no hem d' usar maquillatge ni operar-nos, no vull que se' m malinterpreti, hem de ser lliures per fer allò que desitgem amb els nostres cossos però rares vegades fem el que volem, moltes vegades fem allò que ens han ensenyat i ens imposen d' una manera més evident o menys. Creiem que som lliures però no ho som, és un altre engany.

SI NO HO VEUS NO HO CREUS?

El "si no lo veo no lo creo" (si no ho veig no ho crec) em sembla absurd. Els nostres sentits són meravellosos i molt útils i necessaris però també són limitats i algunes vegades ens enganyen. S' ha d' anar més enllà, tenim altres recursos. El "si no lo veo no lo creo" és refotudament literal per als que tenen per costum dir-ho i és la religió dels mediocres. És típic de gent limitada, algunes vegades sense imaginació, avorrida, en el pitjor dels casos prepotent i a la que no li agrada pensar ni reconèixer la seva falta de coneixement sobre alguns temes. Per a aquesta gent és millor negar tot el que no entèn abans que valorar la possibilitat de comprendre-ho, és millor dir "això no és així, això no pot ser, això no existeix...", abans que reconèixer el desconeixement i intentar aprendre quelcom nou. 

Aleshores, amiguet del "si no ho veig no ho crec" si el teu amic diu que treballa per a la Mercedes no t' ho creuràs perquè no ho has vist? Si la teva àvia diu que s' ha trobat a una amiga no la creuràs perquè no ho has vist? ¡Deus sentir que tothom et diu mentides! Si no has vist als teus veïns et pensaràs que no deuen existir (perquè clar, si existíssin, tu que ets tan llest ja els hauries vist o ja que ets tan important ells t' haurien visitat, no?), per descomptat, la música no existeix perquè no la pots veure i l' electricitat deu ser mentida... La teva única font de coneixement són els teus ulls, que a sobre estan cegats pels prejudicis. "Què ha de ser rodona la Terra?" "Què hi ha d' haver sistema circulatori?" deien els de l' escola del "si no lo veo no lo creo", és que alguns només veuen el que els hi dóna la gana i si hi ha algú més intel.ligent que ells i amb un punt de vista més ampli, se'l carregaran. Està clar que poden enganyar-nos, que hi ha coses que no poden ser i coses que no són però abans comprova-ho en comptes d' anar per la vida amb tanta arrogància i negant tot per rutina. Hi ha ulls però també hi ha cervell i ganes d' aprendre i hi ha una vida que és molt més que el fútbol, la cervesa i una feina miserable amb la que treure' s 4 duros. És que a sobre quan veus allò que no creus, llavors per orgull també ho negues. Afortunadament les vegades en que s'ha avançat i s' ha après quelcom és perquè algú va descartar el  "si no lo veo no lo creo" i no va voler quedar-se amb allò superficial.

MÚSICA DE L' ESTIU DEL 2014

Bé, em trobo de nou seguint la tradició del recopilatori musical estival. Un altre any de reptes amb la seva particular banda sonora que vull compartir amb vosaltres. Com sempre, música molt diferent i per a tots els gustos.

Comencem amb un descobriment impressionant d' aquest any, ben bé als principis ha estat el gran Tiny Tim. Divertit, expressiu i amb una sorprenent veu de molts registres. Cantava en un bon falset però el seu registre de baríton era una delicia i bé que ho demostrava. Una presència hipnotitzadora, una interpretació de les cançons única i personal, un gran magnetisme... Tot un personatge que a més a més va intentar fer carrera com a actor en diferents programes de televisió i en alguna pel.lícula com ara un pallasso desequilibrat a Blood Harvest (o Nightmare).

Va morir a l' escenari en un atac de cor poc després d' interpretar el seu gran èxit "Tip toe throught the tulips". La seva tercera dona va dir: "quan va morir, la última cosa que va sentir van ser els meus braços envoltant-lo i el públic aplaudint".

El seu gran èxit "Tip Toe" va tornar a triomfar anys després al incloure' s en la banda sonora de la pel.lícula de terror "Insidious" contrastant moments terrorífics amb el seu so alegre (però inquietant, sense dubte, a més a més, Tiny ja tenia quelcom misteriós i estrany per còmic que fos).

Entre les meves cançons preferides de Tiny hi ha tants títols que no acabaria però en posaré unes quantes a més a més d' un especial televisiu en el que es veu la seva comicitat i la interpretació d' unes quantes cançons.

Alguns dels meus títols preferits d' aquest genial artista són: Tip toe through the tulips, Earth Angel, saturday night live, perhaps in the next life (de Harve Mann) , dou yo think am sexy ( a la T.V fins i tot va fer un petit streeptease cantant-la), people are strange (the doors), I can't get now satisfaction (Rolling stones), the other side... i no acabaria.

Hi ha versions molt boniques de la cançó àrab Sidi mansour, que vaig descobrir ballant dansa del ventre. Aquí en tenim una de Hakim (barrejant espanyol aflamencat, més en comú del que creiem, de fet hi ha interessant fusions). La cançó Sidi mansour diu: "Alà, Alà, que la pau sigui amb tu, Alà, Alà que difícil és curar la ferida del que estima".

Büllent Ersoy és una cantant transexual turca molt interessant i tot un símbol de la lluita pels drets dels transexuals. Va començar la seva carrera com un noi jove amb una gran veu i una bona capacitat per transmetre emocions, més endavant es va canviar de sexe (però no el seu nom masculí, Büllent) i el seu èxit va augmentar. Les autoritats no la van reconèixer com a dona l' any 1982, portant-la a un estat de desesperació en el que va intentar suïcidar-se. La seva veu profunda és digna d' escoltar i ho farem amb les cançons Geceleri la més recent," Bin ber bin Allah Billiyor".

Winter forest, l' exòtic i misteriós so que creen el duet Azam Ali i Loga Ramin Torkian és perfecte per meditar, relaxar-se i viure un somni suau i harmoniós.

Tout pour la patrie del grup metal Fortereusse és una cançó dura i èpica que no em puc treure del cap.

Adoro la cançó Frozen de Madonna però a més a més, per casualitat amb una amiga vaig descobrir en una botiga una versió meravellosa del grup Nevergreen, en arribar a casa vaig buscar la versió i algunes més i em va encantar també la del grup Regardless of me. Són versions molt diferents però que tenen un gran encant i conserven la força, sensualitat i misteri de la cançó original. A més a mes em porten records del bon dia que vaig passar.

Hi ha moltes versions bones i interessants d aquesta meravellosa cançó de Madonna, ara una de Crysalys, la més lírica.

Aquesta peça la vaig trobar en el facebook d' un amic, la música m' atreu molt però no li tinc simpatia a la lletra. Aquí tenim Blood, una cançó de In this moment.

En un videoclip d' At this moment, el cantant de Motionless in white hi apareix convidat, d' ells em crida l' atenció inmaculate misconception, cançó que poso a continuació. No conec gaire aquest grup però trobo que la seva versió de Du hast de Rammstein és molt interessant i ben personal i és difícil fer versions d' un grup tan fabulós com Rammstein. Aquí un crit de guerra pels que són diferents i la societat estirada no accepta:

No puc deixar de pensar en metal, Roots de sepultura sempre m' ha agradat, una reflexió directa sobre uns orígens sanguinaris com diu la lletra, una cultura amb ocultisme i enigmes constants.

Sempre m' ha agradat Within Teptation molt en la línia del tipus de grups que m' agraden a mi, les meves cançons preferides d' ells són: Stand my ground y Mother earth.

I ara una cancó del mític grup Nine inch nails. La cançó Perfect drug i el seu fabulós i impressionant videoclip em van impressionar des del primer moment. Aquest estiu l' he recuperat dels meus records per posar-la en el blog. He de dir que crec que hi ha una versió millor i més completa al Vimeo.

Les germanes CocoRosie proven de fer música instrumental i a vegades ni utilitzen instruments, usen alguns objectes curiosos com ara joguines. Un dels seus àlbums el van gravar al lavabo perquè allà creien que hi havia un so molt millor -de fet, les rajoles fan una reverb interessant-. Els seus videoclips també mostren fins a quin punt el seu art és especial i oníric amb punt d' absurditat. La cançó Gallows em va impactar molt per ser la gran pena i romanticisme que transmet i a més a més el videoclip encantador està a l' alçada. Pura poesia que commou.

I ara un recentíssim descobriment, Cecile Corbel, creadora de cançons bellíssimes plenes de màgia amb una dolça melodia, una veu suau i emotiva. La fille damnee és la cançó que he escollit entre tantes que m' agraden d' ella. Els videoclips també capten l' ànima de la seva música plena d' elements poètics, inquietants, dramàtics... Molt interessant.

No conec gaire a Pablo Hassel però la lletra d' aquesta cançó (No estás sola) em va encantar. El missatge d' ànim cap a una noia lluitadora que a més a més es troba amb el fet de ser discriminada constantment i considerada boja per un sistema que ens vol seguint la corrent, sense lluitar ni pensar.

Que la música sigui a la vostra vida una constant que us ompli!

DESAFIAR

Sóc una persona desafiant i això està bé sobretot en aquesta societat en la que (sobre)vivim. Hi ha gent que valora aquesta característica i hi ha gent que me la retreu (els que segueixen la corrent, els envejosos, els estúpids i els tous). Critiquen la meva actitud, cosa que poden fer, està clar, sempre i quan sigui constructiu i no deixant anar ximpleries que a sobre tampoc em faran canviar. Sembla que per a molta gent està mal vist ser una persona lluitadora, enfrontar-se a situacions injustes, expressar-se sobre allò que no està bé, qüestionar-se allò establert, lluitar per allò que es vol... Tot això resulta incòmode i molest en aquesta societat ridícula en la que es creu que hem de somriure obligatòriament com idiotes, aguantar en silenci qualsevol injustícia, anar amb el cap baix, fer el que ens ordenen i seguir la corrent perquè sí. Jo no ho penso fer, si alguns no tenen valor per lluitar almenys que no critiquin als que ho fem i ho seguirem fent. Sembla que hem de ser tots una colla d' esclaus dòcils i estúpids i passar-nos el dia parlant de floretes i papallones, i que no se' t passi pel cap treure un tema important ni et revoltis contra res injust (no fos cas que es pensin que ets una persona desagradable o alguna cosa així, quan ser desagradable és molt diferent i els que no ho entenen tenen el cap bastant buit). Si hi ha quelcom que sents, fes-ho. Si creus en alguna cosa, endavant. Si tens quelcom a dir (per pertorbador que sigui pels dèbils de cor), endavant! Això és molt més important i molt més interessant que"quedar bé", perquè "quedar bé" i pretendre agradar a tot el món és de ser mediocre, és una forma de castració i llençar la teva vida a les escombraries. Pensa per tu mateix/a i que no t' arrossegui la corrent, hi ha gent que em diu amb to paternalista: "però això és esgotador, eh?" (un altre cop intentant canviar-me) i jo contesto: "esgotador i frustrant és ser un esclau més i ofegar els teus valors entre les ximpleries del ramat. Què faràs de bo així?"

QUE NO T' IMPORTI...

Mai m' ha importat "el que es porta", les modes es van inventar per als que no tenen personalitat. Per què vols encaixar en el motlle podent-lo trencar?

No és ridícul estar pendent sempre del que està "in" o del que està "out"? No és absurd que hagi d' anar tothom igual? 

La veritat és que em resulta horrorós que alguna gent tingui una vida tan avorrida com per seguir una moda, veure quin és l' últim complement de marca segons el qual no es pot viure ara (ximpleries, un complement només és un complement i les marques només són marques!) o quina nova intervenció perjudicial hem de fer-li al nostre cos per fer-lo desitjable segons uns cànons totalment equivocats.

Que cadascú sigui com és i ho expressi!

SI NO ÉS SA NO ÉS SEXY

Avui us vull parlar d' un dels pitjors invents de la humanitat: els talons alts. La primera vegada que em vaig posar uns talons alts (eren molt alts) va ser per un paper al teatre, el meu personatge els portava i jo els vaig usar però quan no estava a l'escenari o al finalitzar la funció, el primer que feia era treure' m les sabates i fer-me un bon massatge als peus. La veritat és que no em costa portar talons alts però no vull usar-los. Alguna vegada em poso talons alts per anar a una festa (quasi mai perquè no cal), per fer-me unes fotos, per un paper... però sempre camino el mínim amb ells. A la meva vida diària uso talons gruixuts i de poca alçada i també cunyes moderades. M' agraden els meus peus i vull tenir-los bé, que no facin mal i que no es deformin. Em sembla una barbaritat portar talons alts, s' han d' utilitzar poc o gens. Jo els evito sempre que puc, és a dir, el 98% de les vegades i quan els faig servir, intento no estar dreta ni caminar gaire. Quan la gent comença a dir ximpleries sobre què "bonics" i "femenins" que són els talons alts jo els pregunto si els hi semblen boniques les deformitats com els galindons ("juanetes"), els dits en martell, l' artrosi de genoll, les lesions d' esquena i el tenir poca mobilitat... És espantós usar una cosa perjudicial per a la nostra salut només perquè és "bonic" (i això de que és bonic és un altre invent estúpid de la publicitat, que com sempre, crea complexos i intenta vendre coses inútils). Estic cansada de sentir que els talons alts són tan bonics i que estilizen tant (¿i per què vols estilizar-te?). No hi ha res com tenir els ossos del peu al seu lloc i caminar i ballar amb llibertat, això sí que és bonic.
Ara recordo aquella publicitat estúpida i atroç de Loubotin en el que apareixien cames mutilades de dona per mostrar les seves sabates. En el món de la moda ja s' han usat moltes vegades imatges de dones destrossades d' una manera o altra i que es frivolitzi amb la violència, que s' utilitzi per fer negoci i que ens venguin la violència contra la dona com a eròtica i sexy és una gran vergonya. Loubotin a més a més, va dir que ell no dissenya calçat pensant en la comoditat, ell diu pensar en allò bell i sexy (és curiós como per a  tanta gent allò bonic i sexy ha d' estar renyit amb allò còmode i saludable). També va dir que ell al dissenyar pensa en els homes i no en les dones i això es nota, no li importa que la dona pateixi, el que li importa és que li agradi als homes (a veure si la gent se' n adona d' una punyetera vegada que les dones no estem aquí per satisfer als homes. I si a als homes els hi encanten els talons, que se' ls posin ells). Doncs bé, gent com Loubotin ho té fatal amb gent com jo, perquè jo quan faig QUALSEVOL COSA, també quan em calço, no penso en agradar als homes ni a ningú, penso en agradar-me a mi mateixa, i jo m' agrado còmoda i sana.
No em perjudicaré la salut per una estúpida frivolitat. Jo sóc una persona sacrificada i lluitadora però per coses importants, no per frivolitats (això de que per a estar guapa s' ha de patir és mentida però si fos veritat jo preferiria estar lletja). Per semblar "sexy" i "femenina" a una colla de ximplets influenciables no faré res i menys encara perjudicar la meva salut. El cos mereix mereix respecte i l'opinió dels altres no importa gens. Ja ho he dit moltes vegades, no estem aquí per agradar als altres ni per complaure a ningú de cap manera.
Hi ha gent que s' enamora de les sabates de Loubotin, les veuen molt "fashion" però jo crec que el peu humà és molt més bonic que una estúpida sabata, i s' ha de cuidar. Em sembla horrible veure tanta gent destrossar-se els peus amb els talons (fins i tot hi ha dones que s' han tallat el dit petit del peu per portar talons amb més facilitat).  Què tenim al cap? Per favor, deixem-nos de fer barbaritats per encaixar en motlles absurds, deixem d' escollir com a "bonic i sexy" allò més perjudicial i antinatural. Per a mi, si no és sa, no és sexy!

TOLERÀNCIA?

Malala Yousafzai

"Tolerància" diuen, como si fos la panacea. Tolerància segons com i el què, no? Jo no sóc tolerant, en alguns casos no sóc gens tolerant, no ho sóc amb l' homofòbia, no ho sóc amb la misogínia, no ho sóc amb el racisme... No s' ha de tolerar tot. Recordo quan els talibans van tirotejar a Malala Yousafzai per lluitar pel dret de les nenes a l' escolarització. Aquests fets es van condemnar però sempre hi havia algún "progre" que deia dels talibans: "però és la seva cultura i s' ha de respectar". Com? Vaja, que si la seva "cultura" és tirotejar a les nenes que volen anar a l' escola hem de ser tolerants, respecta-ho i a sobre somriure i creure' ns molt bones persones. Si hem de protegir, perpetuar i tolerar barbaries molt malament anem, igual que la pobresa, la tauromaquia, l' ablació, l' esclavitud... les costums i les tradicions no poden estar per sobre dels drets ni de les persones ni dels animals. No pot ser que es repeteixi qualsevol cosa espantosa només perquè ha passat sempre, perquè és tradició, només perquè hi ha gentussa que creu que ha de ser així. Allò malvat no s'ha de tolerar, s'ha de destruir.

LA FAMA SOBREVALORADA

"Voleu la fama però la fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor". Aquesta és una famosa frase de la sèrie "Fama", ja sabeu, estudiants d' arts escèniques que es deixaven la pell per la fama. Jo també vaig sentir aquesta frase (mig en broma mig seriosament) quan estudiava Art Dramàtic i la meva resposta era: "doncs no, jo no vull la fama". Jo vull expressar-me, transmetre, aprendre, fer-ho cada vegada millor... i viure d' això; per aconseguir-ho he fet i faig grans sacrificis, ho pago amb sang, suor i llàgrimes (ai, si només fos amb suor!). Esforç per aprendre, esforç per millorar.

La fama és una altra història, la fama m' importa ben poc, per la fama no faré res. A més a més, no és necessari suar per la fama. Hi ha gent terriblement estúpida, mandrosa i incompetent que és molt famosa, no saben el que és lluitar. Per millorar dia a dia en el món artístic (i en altres territoris) sí cal lluitar molt però per la fama no val la pena i ni cal fer-ho. La fama en sí no té cap valor. Per què li donen tanta importància? La gent no és millor ni pitjor pel fet de tenir fama. Avui dia entre els més famosos hi ha personatges horribles, ignorants, avorrits, superficials... no són dignes d' admiració. Veig sovint grans artistes anònims per una banda i gent famosa que no val res per una altra banda, jo prefereixo els primers, són gent interessant que aporta quelcom.

Per tenir fama no cal matar-se del esforç en una academia, qualsevol idiota es fa famós avui dia per anar al llit amb algú de la tele -no fa falta que sigui veritat, pot ser una invenció-. Per què li donen valor a la persona per ser famosa i no pel que fa a la seva vida?

La fama en sí no val res i menys avui dia que la gent sovint tria com a herois als personatges més absurds. 

La gent famosa no és millor que ningú, no entenc als que es tornen bojos quan es troben amb algú famós (després de tot, els famosos són vulgars mortals com tots els altres).

Si estudies no ho facis per fama ni per diners, que sigui perquè ho estimes, perquè forma part de tu, perquè vols fer-ho bé, molt bé. Alguna vegada m' he trobat gent que deia que volia ser famosa, gent a la que no li importava la interpretació, doncs veureu, veure això em posa malalta, a una escola de Art Dramàtic (o de dansa o del que sigui) no hi has d' anar per ser famos@, hi has d' anar per ser actor/actriu i tan bo/na com sigui possible. Prou ja de tanta superficialitat! L´art és important, no és un mitjà per a que presumeixin els més ximples. Usar l'art per presumir i cridar l' atenció em sembla una indecència, això és prostituir l' art. És terrible la manca de valors que hi ha en aquesta societat i com es desvalora l' art, tot i que també cal dir que el que va a estudiar qualsevol disciplina artística amb aquesta actitud, normalment ho acaba deixant perquè no pot suportar l' esforç que cal dedicar (que ni s' ho imaginava) i perquè al no estimar l' art no pensa sacrificar-se.

És millor ser artista que ser famós. I si un artista es fa famós, això no significa que sigui millor que un altre que no ho és.

El reconeixement és una altra cosa i té aventatges també, clar que sí. Està bé que et coneixin, que t'admirin, que triomfi el que facis, això et pot obrir portes i està molt bé si veritablement has mostrat qualitat a la teva feina.

Lluita per ser bo/na en el que facis i si arriba el reconeixement, si arriba la fama... fes-ho servir al teu favor,  però si és la fama en sí el teu únic objectiu, la teva única motivació... t' has equivocat de camí, però tranquil@: per tenir la fama no s' ha de suar tant. Inventa qualsevol estupidesa, surt en un reallity show, monta un escàndol i ja ho tens. Les persones que volem fer alguna cosa útil ja suarems nosaltres i ho farem encantats/des, amb fama o sense ella.

FES EL QUE ESTIMES

Foto de Modrý

Una companya amb la que he coincidit a classes de dansa em va comentar que la seva família la pressiona per a que deixi les seves lliçons. Jo estic escandalitzada, la seva família no se'n dóna compte de que ella és feliç estudiant dansa?, no veuen com és d' important per a ella? No han vist que el que ella faci o deixi de fer és només cosa d' ella?, i no saben que l' art és de les coses més grans que hi ha a la vida?
Jo porto molts anys estudiant interpretació, dansa, música... i això és la meva vida. Adoro l'art i busco aprendre cada dia més. Dedico temps, força i diners a cada lliçó, malgrat que moltes vegades he tingut en contra molts factors però jo sempre he lluitat per seguir estudiant. He fet grans sacrificis. S' ha d' estudiar toda la vida!
Jo també cada cert temps sento genteta ignorant que em diuen que deixi les classes, que això és perdre el temps, que si val molts diners, que només són "hobbies"... Hobbies? Quina frivolitat és aquesta? Les meves activitats artístiques són la meva vida, és una ofensa que les considerin simples hobbies. Aquesta gent ridícula que a la seva vida mai ha sentit passió per a res, potser haurien d' aprendre a callar i a deixar en pau als altres. Aquesta gent profundament ignorant, insensible i inculta haurien de saber d' una maleïda vegada que l' art no és una pèrdua de temps ni un caprici, les actividats culturals són totalment necessàries, ens desenvolupen en molts sentits, ens donen felicitat, cultura... i poden ser també una professió (com en el meu cas i també en el d' ella que està començant a ser professora de dansa en diferents centres, sent ja més que una alumna), una feina molt satisfactòria i valuosa perquè no totes les feines han de ser horribles.  Em sembla fastigós que hi hagi tanta gent que pensi que fer quelcom artístic és perdre el temps, la veritat és que dedicar-te a allò que estimes i et desenvolupa és la millor manera d' aprofitar el teu temps.

LA MENTIDA DE L' ESTÈTICA

André Kertész

El concepte de bellesa és molt subjetiu i cada persona té els seus gustos però veig de manera alarmant com els gustos els van modelant els mitjans i són cada vegada pitjors. La pornografia, la moda, els centres d' estètica, la publicitat... van generant i imposant unes imatges que es graven profundament en la gent, fins i tot un punt de pressió arriba a les ments menys influenciables.
Vivim en una era de artifici i de no pensar. Sembla pecat no retocar una foto, però és que ja no n' hi ha prou fent un petit retoc, ara es canvia tot, de manera que les models a vegades estan irreconeixibles. Els mitjans van plens de monstruoses nines d' os i plàstic i molta gent és incapaç de decidir si el que veuen és de veritat bonic i/o sa, simplement s' ho empassen: "Si ho diu la tele, deu ser veritat".
La gent persegueix un ideal de bellesa impossible, volen una pell totalment llisa oblidant que la que han vist a la revista no existeix perquè està totalment retocada (i passa a ser quelcom mort i no tan bonic com ens ho venen). 

Es considera que una dona ja no pot ser bella si passa de la talla 38 quan això és totalment fals. Ens han venut que el nostre cos natural és lleig i això ens genera traumes i inseguretats. Quin negoci! La gent es fa operacions arriscades que no necesita, destrueix el seu aspecte, acaba amb les seves precioses característiques úniques, s' odia, s'omple de complexes i es gasta moltíssims diners en operacions i tractaments que no fan falta. Sortir d' aquest cercle és difícil i es castiga. Ens han venut idees absurdes com que mai s' està prou prim, que els pits han de ser més grossos, que la pell s' ha d' enfosquir, s' han inventat que el nostre sexe és lleig i que s' ha de modificar amb operacions, ens han dit que el pèl és antiestètic i fins i tot antihigiènic quan això és totalment fals. 

La gent utilitza productes que no necessita, segueix tendències perjudicials sense arribar a pensar la raó per la qual ho fa i dient que és la seva pròpia decisió, sense tenir en compte que la "seva decisió" ve directament manipulada per moltes imatges que ens bombardegen des de la infància i no es tenen gaires més referències. No som tan lliures com ens pensem i que ens venguin que sí, és un perill. Ja ho va dir Goethe: "ningú és més esclau que el que es creu lliure sense ser-ho".

Al que té la pell clara li diuen que se la enfosqueixi (i en alguns casos s' arriba a lesionar greument amb el sol i els solariums), en canvi al que té la pell fosca li han dit que hauria de tenir-la clara i acaba usant productes per blanquejar-se la pell, provocant-se danys dermatològics. Per què no deixem que el que és fosc sigui fosc i que el que és clar sigui clar? Les dos formes de ser estan bé... però és clar, això no genera diners. S' han de crear inseguretats! Fer-li creure a la gent que està malament, acomplexar-la, dir que han de canviar... i gastaran el que calgui per fer-ho. 

Els conceptes "bellesa", "joventut", "masculí", "femení"... estan plens de prejudicis, estan contaminats i manipulats.
Ens envolten imatges irreals que ens volen fer sentir malament amb nosaltres mateixos/es, ens pressionen per voler ser com una model operada i photoshopejada...
Poso un exemple extrem -o no tant-: algún dia algú s' inventarà que el nas s' ha d' amputar (diran que és lleig per naturalesa, que avui dia ja no és útil, que es incòmode, que és antihigiènic...) i la gent creient aquestes mentides, perjudicannt el seu aspecte i la seva salut i donant moltíssims diners a les clíniques de cirurgia estètica s' amputaràn el nas...(i diran que ha estat la seva decisió personal) i la persona que no ho faci es veurà envoltada d' insults sobre que "bruta" i "lletja" és. Ningú es preguntarà com pot ser que el que abans era normal i estava bé, passi a ser un problema o quelcom desagradable -el nas-?
Em pregunto, per què sempre escollim com a correcte i bonic allò més antinatural i perjudicial? Escollim allò  veritable! Que deixin de dir-nos el que hem de fer amb el nostre cos. La bellesa està en la variedat i no necessita tants artificis. Fora cànons de bellesa! Tots/es som bonics/ques! 

Guy Rose

8ª TEMPORADA D' ARKANUM

Aviat s' acaba la vuitena temporada d' Arkanum i com cada any em sento sorpresa per haver-la fet, tota una gesta tenint en compte la meva feina en el món de la faràndula i també les meves classes.

Aquesta temporada veig que ha destacat bastant la criminologia ja que entre els temes tractats hem trobat canibalisme, a Zodiac, a Jack l' Esbudellador... sorprenent-nos de la crueltat d' aquests individus menyspreables i degenerats, això sí, envoltats de misteri.

Això no és tot, hem tingut altres temes, com sempre extraterrestres i fantasmes entre altres sorprenents històries. Cap al final d' aquesta temporada destaquen temes que s' enllacen entre ells: dos programes dedicats a l' ànima i ja de pas, més endavant veurem un altre tema fascinant: els miralls, ja que també tenen molta relació amb l'ànima (és el mirall una gàbia d' ànimes?).

Recordo que també Arthur Conan Doyle ha tingut importància en aquesta temporada, especialment les seves investigacions sobre l' espiritisme i el llibre que presumptament va escriure després de la seva mort. Segons sembla no és l' únic artista que ha seguit creant després de morir-se, veurem que també hi ha hagut pintors que a través de mèdiums han seguit pintant i també properament gaudirem de la música del més enllà ja que ens espera un programa dedicat a l' art mediúmic. Artistes ja difunts segueixen creant a través de les mans de mèdiums, coneixerem entre altres el cas sorprenent i meravellós de Rosemary Brown que va tenir el privilegi d' escriure les composicions de grans mestres com Beethoven, Debussy, Liszt... És fabulós doncs, que existeixi la possibilitat de la vida després de la mort.

 

En fi, una temporada ben completa, envoltada de prodigis, misteris i art. 

Com sempre, gràcies a tots els que esteu seguint el programa, m' encanta fer-lo i compartir amb vosaltres tantes meravelles.

NO CREC EN ELS POLÍTICS -I ELS REBUTJO-

Ja és aquí el circ electoral! Surten tots els polítics al carrer fent veure que tenen gràcia o que poden fer alguna cosa més que treure els drets a la gent. Ara tots volen sortir a la foto i fer veure que són bones persones.
Avui dia és això la política, fer ximpleries per cridar l' atenció i enfonsar els altres.
Tants anys de política i veure com el món cau a trossos i la societat és un desastre total. Sempre sobrevivint de qualsevol manera i amb els drets trepitjats estigui qui estigui al govern. Jo no sóc de cap partit i ho dic orgullosa, no vull enganys. Algú em pot dir un sol nom d' algú que valgui la pena com a polític? Algú que veritablement estigui preparat per posar-se al capdavant d' un país? Algún partit que no sigui una porqueria? Per governar cal tenir molta humanitat, sentit comú, generositat, intel.ligència, cultura... i els polítics acostumen a ser un 0 en tot el que acabo de mencionar. Els polítics que veig són pràcticament analfabets, uns "pijos" que no tenen ni idea de res, que no saben el que és treballar (què sabràn de les necessitats dels altres?), genteta ridícula que ha estudiat només pel fet de ser de familia rica mentre gent molt vàlida no pot accedir als estudis... I així estem, veient com aquests negats enfonsen el món sencer, veure els pobres sent esclaus per pagar els estúpids privilegis dels rics. Els drets van desapareixent cada dia.

Un polític ha de viure per donar el millor al poble, ha de dedicar la seva vida a això i no buscar fama i diners a costa d' esclafar els altres. I per descomptat, un polític ha d' estar preparat i no ser un incompetent.

Els polítics ja no serveixen ni per parlar en públic (el mínim que podrien fer) els seus discursos són pobres (crec fins i tot que ni els preparen ells mateixos), la seva dicció està poc treballada i es nota que diuen mentides de manera compulsiva, no poden oferir res de bo i només saben parlar malament dels altres (quan veig un partit que es dedica a parlar malament de l' altre, per a mi perd tota la credibilitat, si l' altre partit val o no val ja ho decidiré jo. Que cada un d' aquests partits es preocupi per les seves coses i deixi de criticar als altres, o és que no tenen cap altre eina per intentar convèncer? Pobrets, no? Si que valen poc!). Em sembla molt trist que la gent s' hagi de conformar en "votar el menys dolent", osigui que hagis d' escollir entre una calamitat o una altra, tot i que també hi ha qui vota escons en blanc o petits partits que tampoc arribaràn enlloc però almenys el vot no cau en mans dels absurds de sempre. Tampoc entenc perquè la gent quan vota el partit A i aquest és un desastre total, llavors vota a B que també és un altre desastre, llavors torna a votar A (no recorden que s' ho van carregar tot?) que tornen a fracassar i llavors la gent torna a votar B (no recorden...?) que tornen a ser un fracàs i llavors es tornarà a votar A... A veure, és que així no es pot avançar votant una vegada i una altra partits que no han funcionat mai!

Penso que tots els partits són una merda, dins de la merda també hi ha categories, està clar, però ja tornem amb el mateix, ens hem de conformar votant "el menys dolent"? 

El polític ha de ser molt responsable, intel.ligent, bondadós, atent amb els altres, saber que està al servei del poble (no al revés), ha d' oblidar el seu ego i baixar el cap, ha de xerrar menys i escoltar més, prometre meys i complir més, dir més veritats i oblidar-se de les mentides, ha de manar menys i obeir més, recordar cada dia que tothom li està pagant el sou i que ha de demostrar que se' l mereix. El polític ha de ser honest i deixar de fer l' imbècil quan s' acosten campanyes electorals, quan els veig fent totes aquelles ximpleries per fer-se els simpàtics és que em vénen ganes de vomitar. Cal fer-se fotos amb nens (que després viuràn en pèssimes condicions per culpa d' ells), cantar cançonetes tontes a la TV i fingir somriures davant tothom? Per què fer veure que estan al costat de la gent quan només volen vots per després enfonsar als altres a la misèria?A pencar més i a fingir menys!

Els polítics fan que no es pugui accedir al mercat laboral o que sigui en condicions miserables, els polítics fan que no es pugui accedir a la cultura, que no es pugui tenir un servei sanitari en condicions (tot i que el paguem tots/es!)... ens volen estúpids, ignorants, pobres, malalts i cansats. Un polític ha de ser oposat a tot això i el poble tenim l' obligació d' escollir gent així, però de moment com que no apareix ningú que valgui la pena... potser l' anarquia serà la resposta? Ja que tenir governs desastrosos de moment ha estat la única opció... Hi ha qui em diu que l' anarquia sería un caos, però no estem ara en un caos? Prefereixo almenys un caos en el que no s' hagi de mantenir paràsits estúpids, governs miserables.

El dia que la política serveixi per avançar i no per destruir potser pensaré d' una altra manera però de moment, polítics, no compteu amb mi, a més a més, a mi no em podeu convèncer fent-vos fotos amb nens, ballant pel carrer, ni explicant acudits... Si no podeu amb una gran responsabilitat, és millor que us aparteu i deixeu a la gent tranquil.la (i ja de pas així no feu servir la seva imatge per fer-vos publicitat. Què malament em sentiria si es fessin una foto amb mi i llavors em relacionessin amb algún d' aquests partits!).

ULLS

 

Tres coses importants necessiten els teus ulls: la bellesa, la foscor i el descans.

RESPOSTA

Una pregunta que em fan molt sovint és: " què pensa la teva parella de que et facis fotos?" (especialment si es tracta de fotos de llenceria o nu). Aquesta és una pregunta horrorosa que crec que no s' hauria de fer, però vaig a contestar, crec que és necessari:

1- Si tinc parella o no, això és cosa meva i no dels altres (ho dic sobretot per alguns que com que no tenen nassos de preguntar directament si tens parella fan aquesta pregunta imbècil).

2- En el cas de tenir parella: el que pensi la parella sobre el fet que jo em faci fotos no importa en absolut. Amb la meva vida i amb el meu cos faig el que vull jo. Si li agrada bé i si no li agrada que es faci fotre, perquè jo ho seguiré fent igual. Les persones no som propietats i no estem aquí per complaure als altres.

3- Mai estaria amb algú que no respectés les meves decisions ni tingués consideració per allò que em fa feliç.

4- Fer-se fotos no és pas res dolent, caldria deixar-nos estar de prejudicis i puritanismes ridículs.

CONCLUSIÓ: faig el que em dóna al gana, no necessito el permís de ningú, està claríssim.