Aquest passat divendres dia 11 de juny, s'ha celebrat al teatre Victoria del Paral.lel a Barcelona, un festival de dansa oriental, organitzat per l'escola Sarabi i que servia com a mostra de final de curs. Entre moltes de les meves inquietuds artístiques, la dansa del ventre ha estat en una llista d'espera mentre em dedicava a estudiar música i Art Dramàtic, però sempre somiant amb voluptuoses coreografies, sensuals vels i mocadors amb monedes. La necessitat d'un actor o actriu per treballar el seu cos m'ha portat a aprendre diferents disciplines, com ara dansa contemporània, tècnica Alexander, ioga, expressió corporal o Pilates... Tota una necessitat però també un gust per a mi, ja que aprendre diferents tècniques és el que més m'agrada de tot, sóc molt inquieta.
Després de dos anys estudiant Pilates i conformant-me veient com a espectadora actuacions de bellydance , aquest any m'he decidit a fer realitat un dels meus somnis: estudiar dansa del ventre. Així que Pilates m'ha donat una formació molt enriquidora i saludable, però jo necessito quelcom que a més a més sigui creatiu. Així que m'he lligat un mocador de monedes a les caderes i m'he posat a moure el meu a vegades massa tens cos al ritme dels tambors àrabs, buscant la relaxació i una sensualitat que prometen ser tota una experiència. Necessito la dansa. És un altre mitjà d'expressió que jo adoro però amb el que he estat inconstant i això no pot ser.
Tot va començar fent dansa jazz i iniciant-me breument amb la dansa clàssica, però vaig canviar-ho tot pel teatre, per a estudiar per a ser actriu... durant els meus estudis d'Art Dramàtic, la dansa ha estat una assignatura més, però tot ha estat conèixer d'aprop la dansa del ventre, que aquesta ha passat a ser molt més que un suport als meus estudis teatrals. He fet dansa del ventre, pel gust de fer dansa del ventre.
Tot aquest curs m'he presentat a classe amb un mocador lligat a les caderes, entrant en una classe decorada amb un gust exòtic, il.luminada per una espelma, perfumada per l'encens. Ha estat la meva primera experiència i el meu consol en un any complicat. El meu cos rígid pels nervis i la tensió ha anat
aprenent a desfer-se del bloqueig, a alliberar-se i a fluïr com no ho havia fet en cap altre tipus d'exercici físic.
Sempre amb ganes de saber més, he buscat tot el que he pogut sobre la dansa del ventre, veient a les grans ballarines, llegint sobre els seus orígens històrics que m'han portat cap a un altre dels meus llocs favorits: les religions antigues, la Deessa.
La dansa del ventre és una de les danses més antigues del món, es ballava en temples i era un ritual per a descobrir a la Deessa (no a Déu) en el nostre interior, ja que la Deessa també es troba dins nostre i el cos, la feminitat, la sensualitat i la sexualitat són manifestacions divines, pures i sagrades de la Deessa.
Avui dia hi ha molts prejudicis a l'entorn de la Dansa del ventre i voldria aclarir alguns punts amb aquesta entrada. Com sabeu, o això espero, vivim en una societat inculta, ignorant i estúpida que menysprea i ataca tot allò que és femení. La culpa és del patriarcat sense oblidar l'actitud agressiva de religions on la feminitat, la sexualitat i el cos són pecat i impuresa. Quanta infelicitat han provocat aquestes mentides! Quantes atrocitats, quantes injustícies!
Una ex companya d'estudis va venir a veure l'espectacle de dansa del ventre i al principi es va mostrar fascinada i amb ganes d'aprendre ella també (fins aquí bé) però després la il.luminada va deixar anar una profunda estupidesa. Jo em mostrava feliç d'haver participat en l'espectacle i orgullosa de les meves professores (alguna d'elles, estrella internacional, com ara Devorah Korek). Li vaig dir a la meva companya que aquestes professores no són solament mestres sinó que actuen sovint com a ballarines.
-Sí, però serà en locals de prostitució...-va dir molt seriosa la meva companya.
Dins meu, els meus budells que s'havien col.locat tant bé durant el ball es van retorçar violentament.
-Què?- vaig preguntar esperant haver entès malament el comentari.
-És que... quina sortida pot tenir una dansa així?- preguntà l'altra, ben convençuda.
Vaig cabrejar-me.
-Què collons té a veure la dansa del ventre amb la prostitució?! Estàs dient que les ballarines de dansa del ventre són putes?! Informa't abans de parlar!
-És que és una dansa eròtica...
-És una dansa espiritual!- vaig cridar. Però l'altra em va mirar incrèdula pensant que jo m'havia tornat boja, la dansa del ventre una dansa espiritual?... M'ho estaria inventant, no? Com pot ser espiritual bellugar les caderes... a més a més, una senyoreta amb classe mai remenaria les caderes d'aquesta manera... Quina mena de dona puja a un escenari amb uns sostenidors de lluentons i movent la cadera de forma tan sensual... només una buscona...
De fet, em resulta sospitós que li interessi ballar dansa del ventre quan la relaciona amb la prostitució... què estarà buscant ella en la dansa?
Li vaig explicar indignada que els locals on ballen les meves professores són teatres i cafeteries on es serveix un deliciós té àrab amb pastes i on hi ha músics i dansa en directe, en cap moment ningú té sexe amb la ballarina. Es tracta de locals on es respira un ambient alegre, elegant, artístic i bohemi, no són locals sòrdids i degradants per a les dones.
Li vaig explicar que si els moviments són eròtics i sensuals és perquè en les religions antigues la sensualitat, la sexualitat i la feminitat tenien un fort vincle amb l'espiritualitat i no estava renyit el sexe amb la religió, no com ara que la feminitat i el sexe es tracten com si fossin una porqueria pecaminosa i que ens han venut que tenir sexualitat és un crim i que les dones som totes unes pecadores. Aquestes mentides han sortit del catolicisme i d'altres religions patriarcals que s'han imposat amb la violència i han convertit a tothom en éssers pecaminosos, bruts i submissos a les ximpleries religioses que prediquen espantosos criminals (és pecat masturbar-se però no ho és abusar d'un nen?). NO pot existir res sense energia femenina, el món sense feminitat seguirà ensorrant-se en la catàstrofe. La feminitat és divina, és sagrada i agredir-la és un crim imperdonable.
També vaig deixar ben clar que per a ser prostituta no cal aprendre dansa del ventre... Per cert, vull deixar clar que jo respecto a les prostitutes i les admiro profundament perquè viuen una existència molt dura i arriscada i que la vida les hagi posat en una situacio límit no és culpa seva.
Però senyores i senyors, una ballarina de dansa del ventre no és una prostituta. Tampoc és una stripper com creuen alguns i una stripper tampoc és una prostituta per molt que es despulli en públic... Una mica de seny! L'estupidesa i la ignorància em treuen de polleguera.
Tot va començar fent dansa jazz i iniciant-me breument amb la dansa clàssica, però vaig canviar-ho tot pel teatre, per a estudiar per a ser actriu... durant els meus estudis d'Art Dramàtic, la dansa ha estat una assignatura més, però tot ha estat conèixer d'aprop la dansa del ventre, que aquesta ha passat a ser molt més que un suport als meus estudis teatrals. He fet dansa del ventre, pel gust de fer dansa del ventre.
Tot aquest curs m'he presentat a classe amb un mocador lligat a les caderes, entrant en una classe decorada amb un gust exòtic, il.luminada per una espelma, perfumada per l'encens. Ha estat la meva primera experiència i el meu consol en un any complicat. El meu cos rígid pels nervis i la tensió ha anat
aprenent a desfer-se del bloqueig, a alliberar-se i a fluïr com no ho havia fet en cap altre tipus d'exercici físic.Sempre amb ganes de saber més, he buscat tot el que he pogut sobre la dansa del ventre, veient a les grans ballarines, llegint sobre els seus orígens històrics que m'han portat cap a un altre dels meus llocs favorits: les religions antigues, la Deessa.
La dansa del ventre és una de les danses més antigues del món, es ballava en temples i era un ritual per a descobrir a la Deessa (no a Déu) en el nostre interior, ja que la Deessa també es troba dins nostre i el cos, la feminitat, la sensualitat i la sexualitat són manifestacions divines, pures i sagrades de la Deessa.
Avui dia hi ha molts prejudicis a l'entorn de la Dansa del ventre i voldria aclarir alguns punts amb aquesta entrada. Com sabeu, o això espero, vivim en una societat inculta, ignorant i estúpida que menysprea i ataca tot allò que és femení. La culpa és del patriarcat sense oblidar l'actitud agressiva de religions on la feminitat, la sexualitat i el cos són pecat i impuresa. Quanta infelicitat han provocat aquestes mentides! Quantes atrocitats, quantes injustícies!
Una ex companya d'estudis va venir a veure l'espectacle de dansa del ventre i al principi es va mostrar fascinada i amb ganes d'aprendre ella també (fins aquí bé) però després la il.luminada va deixar anar una profunda estupidesa. Jo em mostrava feliç d'haver participat en l'espectacle i orgullosa de les meves professores (alguna d'elles, estrella internacional, com ara Devorah Korek). Li vaig dir a la meva companya que aquestes professores no són solament mestres sinó que actuen sovint com a ballarines.
-Sí, però serà en locals de prostitució...-va dir molt seriosa la meva companya.
Dins meu, els meus budells que s'havien col.locat tant bé durant el ball es van retorçar violentament.
-Què?- vaig preguntar esperant haver entès malament el comentari.
-És que... quina sortida pot tenir una dansa així?- preguntà l'altra, ben convençuda.
Vaig cabrejar-me.
-Què collons té a veure la dansa del ventre amb la prostitució?! Estàs dient que les ballarines de dansa del ventre són putes?! Informa't abans de parlar!
-És que és una dansa eròtica...
-És una dansa espiritual!- vaig cridar. Però l'altra em va mirar incrèdula pensant que jo m'havia tornat boja, la dansa del ventre una dansa espiritual?... M'ho estaria inventant, no? Com pot ser espiritual bellugar les caderes... a més a més, una senyoreta amb classe mai remenaria les caderes d'aquesta manera... Quina mena de dona puja a un escenari amb uns sostenidors de lluentons i movent la cadera de forma tan sensual... només una buscona...
De fet, em resulta sospitós que li interessi ballar dansa del ventre quan la relaciona amb la prostitució... què estarà buscant ella en la dansa?
Li vaig explicar indignada que els locals on ballen les meves professores són teatres i cafeteries on es serveix un deliciós té àrab amb pastes i on hi ha músics i dansa en directe, en cap moment ningú té sexe amb la ballarina. Es tracta de locals on es respira un ambient alegre, elegant, artístic i bohemi, no són locals sòrdids i degradants per a les dones.
Li vaig explicar que si els moviments són eròtics i sensuals és perquè en les religions antigues la sensualitat, la sexualitat i la feminitat tenien un fort vincle amb l'espiritualitat i no estava renyit el sexe amb la religió, no com ara que la feminitat i el sexe es tracten com si fossin una porqueria pecaminosa i que ens han venut que tenir sexualitat és un crim i que les dones som totes unes pecadores. Aquestes mentides han sortit del catolicisme i d'altres religions patriarcals que s'han imposat amb la violència i han convertit a tothom en éssers pecaminosos, bruts i submissos a les ximpleries religioses que prediquen espantosos criminals (és pecat masturbar-se però no ho és abusar d'un nen?). NO pot existir res sense energia femenina, el món sense feminitat seguirà ensorrant-se en la catàstrofe. La feminitat és divina, és sagrada i agredir-la és un crim imperdonable.
També vaig deixar ben clar que per a ser prostituta no cal aprendre dansa del ventre... Per cert, vull deixar clar que jo respecto a les prostitutes i les admiro profundament perquè viuen una existència molt dura i arriscada i que la vida les hagi posat en una situacio límit no és culpa seva.
Però senyores i senyors, una ballarina de dansa del ventre no és una prostituta. Tampoc és una stripper com creuen alguns i una stripper tampoc és una prostituta per molt que es despulli en públic... Una mica de seny! L'estupidesa i la ignorància em treuen de polleguera.
La terrorífica Salomé. Responsable de la mala
fama de les ballarines exòtiques?
Potser alguns creuen que la dansa del ventre és cosa de prostitutes per tots aquells tòpics dels harems àrabs que apareixen a les pel.lícules on les dones esclavitzades ballen dansa del ventre davant de sultans tirànics. Alguns creuen doncs, que la dansa del ventre és denigrant per a les dones, que s'ha inventat per a degradar-les i escalfar les braguetes dels homes més lascius i perversos. Res més lluny de la realitat, la dansa del ventre no converteix a la dona en una prostituta, ni en esclava ni en objecte sexual... només li mostra el que és: una deessa poderosa i bellíssima.
La dansa del ventre no es va inventar per a agradar als homes, es va inventar per a que les dones s'agradin a elles mateixes cosa que és molt més important. Les dones ballaven dansa del ventre per a sentir-se bé i adorar a les deesses... per desgràcia moltes d'elles van ser esclavitzades però en el drama de la seva captivitat seguien ballant i així se les va retratar, com a ballarines presoneres i prostituïdes.
La dansa del ventre no es va inventar per a agradar als homes, es va inventar per a que les dones s'agradin a elles mateixes cosa que és molt més important. Les dones ballaven dansa del ventre per a sentir-se bé i adorar a les deesses... per desgràcia moltes d'elles van ser esclavitzades però en el drama de la seva captivitat seguien ballant i així se les va retratar, com a ballarines presoneres i prostituïdes.
Precisament, no gaire lluny del Teatre Victoria hi ha el Bagdad, decorat amb motius àrabs i amb un enorme cartell on una escultural dona exòtica amb poca roba es mostra ben sensual. El cartell posa: "El harén en Internet" o alguna cosa per l´estil. La sala Bagdad, tot un clàssic en espectacles pornogràfics, també explota una imatge oriental que alimenta les fantasies dels que sommien en ser sultans envoltats de dones al seu menyspreable servei. Potser la meva companya es va equivocar de teatre i es pensava que estava al Bagdad i no al Teatre Victoria i que el nostre ball no era sensual sinó pornogràfic (perquè de tot en diuen pornografia avui dia).
Tot això em recorda a un capítol de The Simpsons, on el pare, Homer és fotografiat ballant amb una ballarina de dansa del ventre i la foto en qüestió provoca un gran escàndol on se'l considera a ell com un pervertit i a ella gairebé com una prostituta. Per cert, un nen del col.legi on estudien els seus fills, qualifica la foto de pornogràfica. Al final del capítol, Homer acaba fent un discurs on demana respecte i dignitat per a les dones, ja que no són objectes sexuals.
Potser ja va sent hora (que ja tardem) d´oblidar-nos d´aquest tòpic repugnant dels harems i cal que ens fiquem al cap d´una vegada que aquelles dones eren esclaves, no eren lliures però que el seu ball el van mantenir viu perquè era seu i perque era en certa forma una manera de ser lliures dins la seva captivitat. Quan balles dansa del ventre NO estàs servint a cap home. Dansa del ventre és llibertat.
La Deessa malgrat tot els esforços del patriarcat per a destruïr-la sempre està present en cada dona, en cada un dels seus moviments, malgrat que aquesta es trobi presonera i submergida en la desgràcia.
La meva companya aclaparada pel meu discurs (però sense entendre'l) va voler canviar les seves paraules dient que ella no deia que les ballarines de dansa del ventre siguin unes prostitutes sinó que la societat és la que ho veu així (això mateix, la societat, treiem-nos responsabilitat). Just en aquell moment va passar per davant nostre una noia que vestia uns shorts tan curts que semblaven calces.
-Per exemple- deia la il.lustrada- aquesta noia, què et penses que busca, què ha pensat en sortir de casa?
-Doncs mira, ha pensat que els shorts són bonics i que li queden bé- vaig dir jo cada vegada més emprenyada- Ha sortit de casa amb unbs shorts NO amb un cartell lluminós que digui: folla'm.
Si es pensava que sóc dels imbècils que creuen que la vestimenta és provocació, va fina. Això és pur masclisme i jo afortunadament, no formo part d'aquesta porqueria, precisament a mi m'agrada anar escotada però ho faig perque m'agrada veure'm així, ho faig per a mi no per als altres ni per a buscar res!
Una estona després la mateixa noia (li direm X) va tornar a liar el moment, estavem parlant d'una imbècil amb la que vaig treballar i que està denunciada per haver maltract físicament i verbalment a una companya de feina (i que a mi també em va fer moobing). X la justifica dient que el seu nòvio deu pegar-la per això es comporta així. Jo vaig trobar que dient això insulta a les dones maltractades i que deixi de pensar que quan algú pateix es torna dolent i fa mal als altres. Les circumstàncies poden influir-te però no et fan. Posa a dues persones en les mateixes circumstàncies i veuràs com reaccionen de manera diferent, no és l'ambient ÉS LA PERSONA el que s'ha de valorar. No es pot jutjar algú pel lloc d'on ve o per com es la seva família.
Ni el que és dolent ho és perquè pateix ni el que pateix és dolent. Ella va dir que estava fent psicologia (d'aquests tòpics en diu psicologia, que precisament s' ha de treure de sobre prejudicis com ara molts del mateix Freud, que també considerava a les dones com a inferiors, que estava obsessionat amb els penis, que considerava freqüent el desig d' incest... Afortunadament hem evolucionat des de llavors... i encara cal evolucionar molt més).
La meva companya aclaparada pel meu discurs (però sense entendre'l) va voler canviar les seves paraules dient que ella no deia que les ballarines de dansa del ventre siguin unes prostitutes sinó que la societat és la que ho veu així (això mateix, la societat, treiem-nos responsabilitat). Just en aquell moment va passar per davant nostre una noia que vestia uns shorts tan curts que semblaven calces.
-Per exemple- deia la il.lustrada- aquesta noia, què et penses que busca, què ha pensat en sortir de casa?
-Doncs mira, ha pensat que els shorts són bonics i que li queden bé- vaig dir jo cada vegada més emprenyada- Ha sortit de casa amb unbs shorts NO amb un cartell lluminós que digui: folla'm.
Si es pensava que sóc dels imbècils que creuen que la vestimenta és provocació, va fina. Això és pur masclisme i jo afortunadament, no formo part d'aquesta porqueria, precisament a mi m'agrada anar escotada però ho faig perque m'agrada veure'm així, ho faig per a mi no per als altres ni per a buscar res!
Una estona després la mateixa noia (li direm X) va tornar a liar el moment, estavem parlant d'una imbècil amb la que vaig treballar i que està denunciada per haver maltract físicament i verbalment a una companya de feina (i que a mi també em va fer moobing). X la justifica dient que el seu nòvio deu pegar-la per això es comporta així. Jo vaig trobar que dient això insulta a les dones maltractades i que deixi de pensar que quan algú pateix es torna dolent i fa mal als altres. Les circumstàncies poden influir-te però no et fan. Posa a dues persones en les mateixes circumstàncies i veuràs com reaccionen de manera diferent, no és l'ambient ÉS LA PERSONA el que s'ha de valorar. No es pot jutjar algú pel lloc d'on ve o per com es la seva família.
Ni el que és dolent ho és perquè pateix ni el que pateix és dolent. Ella va dir que estava fent psicologia (d'aquests tòpics en diu psicologia, que precisament s' ha de treure de sobre prejudicis com ara molts del mateix Freud, que també considerava a les dones com a inferiors, que estava obsessionat amb els penis, que considerava freqüent el desig d' incest... Afortunadament hem evolucionat des de llavors... i encara cal evolucionar molt més).
Llavors X va dir-me que si de veritat em penso que a mi no m'influeix venir d'un lloc tan "tancat"... No la vaig deixar continuar perquè em vaig tornar a ofendre: que vinc d'un lloc tancat i per tan jo sóc tancada? Jo sóc d'Igualada i ella de Barcelona, i la que diu que les ballarines de dansa del ventre són prostitutes és ella i no jo. Qui és la tancada? Ella, obsessionada en parlar dels pobles i ciutats fora de Barcelona com a llocs primitius on els carrers no deuen estar esfaltats i la gent deu vestir amb pells de tigre i caçar amb javelines...ella que considera que la gent d'Olot és baixa i grassa (que jo sàpiga hi ha de tot com a tot arreu, no?). Ella que no pot parlar ni d'Igualada ni d'Olot ni de cap altre lloc perquè no els coneix i que ve de Barcelona, ciutat que pot ser estupenda en moltes coses però que també pots recórrer sencera a peu, on la gent se't queda mirant si et desmaques una mica, on més d' un veu normal utilitzar el carrer com a vàter. Barcelona, lloc on no existeix ritme frenètic perquè al metro una servidora "de poble" ha d'anar apartant zombies que baden pel camí per poder anar a fer moltíssimes coses mentre molts no foten res en tot el dia a la "gran ciutat". A Barcelona em trobo cada dia a gent tancadíssima que s'escandalitza per les meves idees massa progres... Qui és tancat? Gent que és tancada i gent que no ho és, n' hi ha tot arreu, no generalitzem! Després diu que no té prejudicis... Mare meva! Quina conversa! A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Ni Igualada és tan poble (sempre he dit que és massa petita per a ser una ciutat i massa gran per a ser un poble)ni Barcelona és tan ciutat, no es pot comparar amb París o Berlín per posar dos exemples.
Ja li vaig dir que Barcelona no és tan fashion.
- Sí que ho és!- va dir com una nena de 5 anys en plena pataleta.
Ja li vaig dir que Barcelona no és tan fashion.
- Sí que ho és!- va dir com una nena de 5 anys en plena pataleta.
Hi ha gent tancada a Igualada però també a Barcelona, on molts imaginen que fora de Barcelona només hi ha jungles plenes de gent deforme i "tancada". De fet, Barcelona em preocupa perquè allò que té de bo, els polítics ho estàn el.liminant: els artistes del carrer per exemple, cada vegada estan més perseguits mentre els criminals més perillosos van destrossant vides sense que ningú faci res per a impedir-ho... A tot arreu hi ha allò bo i allò dolent i gent de tot tipus. Ho hem de veure amb els nostres propis ulls i no creure les ximpleries que ens diuen els Ajuntaments, per exemple amb absurdes campanyes publicitàries (us sóna el "visc a una ciutat on un filósof fa una roba que enamora"? o "visc en una ciutat on una professora d'idiomes sap el meu nom"... quan entro a una botiga a comprar el que sigui... Què ens diu aquesta campanya? Que a Barcelona no hi ha cap sortida professional a cap carrera que estudïs, que només pots aspirar a ser dependent, això si no estàs a l'atur? D'això ens sentim orgullosos? Carai, quina ciutat tan cosmopolita, no?).
I encara que sembli mentida la conversa va seguir degenerant... Quan jo vaig dir a X que vaig contra corrent ella va tenir que dir que no, que jo segueixo la corrent perquè vaig dient que tot està molt malament, que no hi ha feina... i això és seguir la corrent. Vaig saltar indignada dient que tot això ho dic perquè ho crec realment, porto anys veient-ho amb els meus ulls i perquè ho he patit a les meves carns NO perquè ho digui la (puta) societat que precisament està donant un missatge totalment diferent, negar la crisi i dir que tot va molt bé, de manera que així ningú farà res per afrontar els problemes ni demanar responsabilitats.
La que segueix la corrent és ella i d'aquí venen els seus problemes: seguir tòpics, aguantar gent que la menysprea perquè ells deuen tenir una vida difícil (cosa que normalment no és així i en cas de ser-ho, quina culpa en tens?), considerar a la feminitat com una cosa pecaminosa (típic de la societat misògina, i segur que després voldrà anar de feminista, que hi ha gent que diu ser feminista i ni sap què és el feminisme...), creure tòpics com ara que la gent de poble és tancada, dir als que no segueixen al sistema que han de viure amb la societat (això m'ho va dir a mi fa temps i ara es contradiu dient que jo segueixo la corrent), acceptar invitacions de gent que no m´interessa per compromís encara que jo no ho vulgui i/o estigui massa cansada per a cites, creure que als 40 anys ja és vella (una altra invenció del sistema que creu que als 18 anys comença el compte enrere, que als 20 ets molt gran, als 30 ja t'has de retirar i als 40 ja t'has de morir...). No! NO segueixo la corrent, no, i això escandalitza a la senyoreta X, una esclava de la corrent que només porta a la infelicitat. No segueixo la corrent i als que la segueixen això els molesta i volen castrar a tothom, però no, no s' ha de domesticar als altres.
Un dia Krishnamurti va dir que no es pot acusar de malalt algú que va contra el sistema, perquè és el sistema el que està malalt i és de malalts seguir-lo.
En fi, voldria deixar aquesta lamentable conversa i centrar-me en algunes meravelles de la dansa del ventre. Fa temps que vull parlar d'aquesta dansa però no imaginava que ho faria en tan mal context.
A la dansa del ventre hi ha espiritualitat i sensualitat. Sí, totes dues coses. No són incompatibles. Considerar la sexualitat com a una cosa fastigosa és un invent de religions patriarcals, ja no sabien que fer per a convertir a tothom en submissos pecadors nascuts de la "bruta" sexualitat. Una dona per a acostar-se a la perfecció ha de ser verge però també mare (cosa complicada i absurda) i tot i així segueix sent una miserable pecaminosa. Aquesta estúpida obsessió per la virginitat en tantes societats no és res més que una obsessió per controlar la sexualitat de la dona (però només ella ha de controlar-la perquè li pertany només a ella). Altres monstruositats com ara els abusos sexuals, l'ablació, l'estúpid conte del "pecat original", l'obsessió per amagar la sexualitat o explotar-la vilment, l'odi cap a la menstruació i la menopausa... tot això són invents per castrar la potentíssima energia sexual femenina que quan surt a la llum, provoca prodigis que els que són mitjos-homes temen profundament.
Un dia Krishnamurti va dir que no es pot acusar de malalt algú que va contra el sistema, perquè és el sistema el que està malalt i és de malalts seguir-lo.
En fi, voldria deixar aquesta lamentable conversa i centrar-me en algunes meravelles de la dansa del ventre. Fa temps que vull parlar d'aquesta dansa però no imaginava que ho faria en tan mal context.
A la dansa del ventre hi ha espiritualitat i sensualitat. Sí, totes dues coses. No són incompatibles. Considerar la sexualitat com a una cosa fastigosa és un invent de religions patriarcals, ja no sabien que fer per a convertir a tothom en submissos pecadors nascuts de la "bruta" sexualitat. Una dona per a acostar-se a la perfecció ha de ser verge però també mare (cosa complicada i absurda) i tot i així segueix sent una miserable pecaminosa. Aquesta estúpida obsessió per la virginitat en tantes societats no és res més que una obsessió per controlar la sexualitat de la dona (però només ella ha de controlar-la perquè li pertany només a ella). Altres monstruositats com ara els abusos sexuals, l'ablació, l'estúpid conte del "pecat original", l'obsessió per amagar la sexualitat o explotar-la vilment, l'odi cap a la menstruació i la menopausa... tot això són invents per castrar la potentíssima energia sexual femenina que quan surt a la llum, provoca prodigis que els que són mitjos-homes temen profundament.
A la dansa del ventre, la don
a descobreix que és mestressa i senyora de la seva sexualitat, del seu cos i de l'ànima que l'habita. Descobreix que el seu ventre no és res brut sinó que és diví, ja que dóna la vida. La dona que descobreix el plaer de ballar dansa del ventre descobreix que tota ella és bellesa, bellesa autèntica, una bellesa sense límit que no entèn de cànons ni publicitats ni ximpleries. És una bellesa sensual i poderosa que es troba en el seu cos, en el seu moviment però que també és una manifestació del seu interior, la seva ànima. La dona que comprèn la dansa del ventre, és perillosa en aquesta societat masclista i repressora, perquè res ni ningú pot aturar-la, cap anunci la pot convèncer de que necessita ser una talla 38, cap home pot dir-li que és de la seva propietat, ningú pot introduïr missatges repulsius en la seva ment alliberada.
Dones del món, destruïu el patriarcat a cops de cadera!
Les religions antigues, i alguns cultes orientals no han volgut separar tan el cos de l'espiritualitat, un bon exemple és el tantra, on la sexualitat és sagrada i ens comunica amb la divinitat.
Déus i deesses hindús tenen parelles i sexualitat...
En el catolicisme i/o cristianisme després del fenòmen d'"El codi Da Vinci" molts s'han escandalitzat de pensar que Jesús hagués tingut parella i/o vida sexual i jo no entenc perquè això és tan dolent. Canvia alguna cosa que Crist tingués sexualitat? Canvia això el seu missatge? No era un home després de tot? Més aviat en tot cas, resultaria encara més proper... I ja no entrem en l'escàndol que ha suposat que Maria Magdalena hagués estat tan important com sembla. De fet em resulta força creïble que hagin amagat i desprestigiat el seu autèntic paper en el cristianisme. Interessa castrar la dona, de l'Esglèsia catòlica no espero res de bo i si "El codi Da Vinci" només és ficció resulta sospitós que tants religiosos hagin posat el crit al cel.
a descobreix que és mestressa i senyora de la seva sexualitat, del seu cos i de l'ànima que l'habita. Descobreix que el seu ventre no és res brut sinó que és diví, ja que dóna la vida. La dona que descobreix el plaer de ballar dansa del ventre descobreix que tota ella és bellesa, bellesa autèntica, una bellesa sense límit que no entèn de cànons ni publicitats ni ximpleries. És una bellesa sensual i poderosa que es troba en el seu cos, en el seu moviment però que també és una manifestació del seu interior, la seva ànima. La dona que comprèn la dansa del ventre, és perillosa en aquesta societat masclista i repressora, perquè res ni ningú pot aturar-la, cap anunci la pot convèncer de que necessita ser una talla 38, cap home pot dir-li que és de la seva propietat, ningú pot introduïr missatges repulsius en la seva ment alliberada.Dones del món, destruïu el patriarcat a cops de cadera!
Les religions antigues, i alguns cultes orientals no han volgut separar tan el cos de l'espiritualitat, un bon exemple és el tantra, on la sexualitat és sagrada i ens comunica amb la divinitat.
Déus i deesses hindús tenen parelles i sexualitat...
En el catolicisme i/o cristianisme després del fenòmen d'"El codi Da Vinci" molts s'han escandalitzat de pensar que Jesús hagués tingut parella i/o vida sexual i jo no entenc perquè això és tan dolent. Canvia alguna cosa que Crist tingués sexualitat? Canvia això el seu missatge? No era un home després de tot? Més aviat en tot cas, resultaria encara més proper... I ja no entrem en l'escàndol que ha suposat que Maria Magdalena hagués estat tan important com sembla. De fet em resulta força creïble que hagin amagat i desprestigiat el seu autèntic paper en el cristianisme. Interessa castrar la dona, de l'Esglèsia catòlica no espero res de bo i si "El codi Da Vinci" només és ficció resulta sospitós que tants religiosos hagin posat el crit al cel.
Insisteixo: la sexualitat no és perversa ni la feminitat tampoc. Què és aquesta doble moral? Què és tanta censura? No entenc ximpleries com les que hi ha a Youtube on no es pot veure una dona en top-less però sí es pot mostrar un homenatge a Hitler? Què està passant? Ens hem tornat bojos? Que tenen de dolent un parell de pits? Per què no censuren les fastigoses apologies que fan del nazisme alguns desgraciats a Internet? Recentment vaig veure que havien censurat un vídeo on una dona mostrava com era una revisió ginecològica, aquest vídeo també està censurat. Qui censura els vídeos? Aquell és un vídeo científic NO és porno. És dolent veure una vagina però no ho és veure vídeos horribles plens de violència que no tarden pas tant en treure de Youtube? En quin món vivim?
A la dansa oriental ser una dona no és pas dolent. No és cap crim tenir pits, vagina, caderes... ni tampoc és excusa per a cap crim. La dansa del ventre celebra la feminitat, no la censura ni la trepitja ni la prostitueix. La dansa del ventre és una fera que la societat masclista no ha pogut caçar ni fer seva.
A la dansa oriental ser una dona no és pas dolent. No és cap crim tenir pits, vagina, caderes... ni tampoc és excusa per a cap crim. La dansa del ventre celebra la feminitat, no la censura ni la trepitja ni la prostitueix. La dansa del ventre és una fera que la societat masclista no ha pogut caçar ni fer seva.
La dansa oriental és més antiga que religions patriarcals on les dones no surten ben parades i fins i tot s´han d´amagar. A la dansa oriental els vels no són per a cobrir, censurar i avergonyir, són per jugar, ballar, donar misteri, són seducció, li pertanyen a ella, NO als homes (si tapar-se és respectar a Déu i a la parella, per què no es cobreixen els homes també?).
A la dansa del ventre la dona no és obedient i no s´avergonyeix d´existir, mostra tot el seu esplendor i aquest és espiritual NO pecaminós.
A la dansa del ventre la dona no és obedient i no s´avergonyeix d´existir, mostra tot el seu esplendor i aquest és espiritual NO pecaminós.
La dansa del ventre celebra la vida, la feminitat, la sexualitat, l'espiritualitat... els seus moviments milloren la postura i donen grans beneficis als òrgans interns, millora molesties menstruals, evita mal funcionament intestinal, estimula el centre energètic hara i fa que els parts siguin més fàcils. De fet es diu que antigament les dones donaven a llum ballant, no és una idea meravellosa que s'ha perdut en un fastigós món de parir amb dolor, lligar les dones en lliteres, tractar-les bruscament i obrir el seu ventre amb presses fins i tot quan no és necessari....?
Hi ha un tresor ocult que hem perdut en el camí i cal tornar a buscar-lo. A les dones ens han pres el Nord i cal recuperar-lo.
Sents inseguretat? Algú et va dir que no valies res i t´ho vas creure. Deixa que la dansa del ventre et demostri que s'equivocava. Ets un tresor. Una joia incomparable. I no hi ha sobre la terra cap temple més sagrat i més ple de divinitat que el teu propi cos.
La dansa del ventre no fa a les dones atractives, els hi recorda que TOTES ho són. Totes som deesses, totes som atractives sigui quina sigui la nostra edat, el color de la nostra pell, el color dels cabells, dels ulls, la nostra talla, el nostre pes... Ens han contaminat amb missatges espantosos fent-nos creure que erem lletges i dolentes, que haviem de canviar, que hem de ser com ens demanen que siguem (i gastar-nos de pas, molts diners en fer aquests canvis). Això no va així. El que em hem de canviar és el cas que hem acabat fent a aquests destructius missatges i ser autèntiques perquè en la nostra autenticitat es troba el millor de nosaltres.
Ha estat un curs complicat i on m´he trobat molts reptes: passos que no surten, assajos i classes a les que no he pogut assistir per problemes laborals, preocupació, presses d´última hora... Jo que sóc d´assajar molt no em veia massa segura de fer la coreografia de final de curs que no havia preparat com cal. He passat més nervis amb aquest ball que no pas en algunes obres de teatre que he fet.
Però per convicció he volgut participar en aquesta mostra de dansa (com sigui és el meu lema). He estat ressolent dubtes a última hora i he passat molts nervis però és que l´escenari m´agrada massa.
No sóc una gran ballarina però tinc allò imprescindible: m'encanta la dansa.
Aquest ha estat un any exòtic a la meva vida. Entre bambolines he esperat el meu moment, no cantaria cap cançó, no ballaria en cap musical, tampoc m'enfrontava a cap text de Txejov ni al gran Shakespeare ni a cap altra tipus de text més o menys bo, més o menys difícil. M'enfrontava a un espectacle completament diferent i nou a la meva vida. Les meves companyes i jo anavem vestides de vermell, el color de la vida, de la sang, de la força, el color que espanta als mals esperits. Entre les nostres celles brillaven bindis i a la nostra pell la purpurina s´escampava deixant rastre al terra i a la roba. Els braços i els turmells carregats de bijuteria feien joc amb els mocadors de monedes. La nostra professora, Johanna Lozada ens iniciava en un món màgic i entre perfums ens va fer visualitzar una llum blava beneïda al nostre voltant, una llum que portava alegria, bellesa, benestar...
A qui encomanar-nos? Laksmi, deessa hindú de la bellesa, Shiva el transformador senyor de la dansa, Kali l´energia femenina que treu la por i dóna els plaers... o Ganesha el déu dels començaments ja que aquell era el nostre debut, el començament de quelcom especial, la culminació d´un primer curs.
Els tambors van començar a sonar i una força invisible ens va empenyer a l´escenari. La dansa va fluïr. Errors? Sí. Som humanes. Tot es va anar ressolent. El públic va rebre el nostre entusiasme i la nostra alegria. La coreografia estava plena de vitalitat i va agradar. Tota una experiència. Una nit única. La dansa del ventre et canvia per dins i per fora. Res tornarà a ser igual.
Estic molt agraïda a tothom que ha fet possible les classes, l'espectacle de fi de curs i tot el que ha comportat. Ha estat un somni. Gràcies al públic per venir. Gràcies a l´escola Sarabi, a les professores i a les companyes.
Per acabar de fer la nit especial, a totes ens esperava un petit regal: unes arrecades o una pulsera. Vaig emportar-me 'n una d'amatistes (el meu mineral preferit), un altre bonic record, cada vegada que la duc a sobre em ve al cap l'experiència del ball. Els regals venien en bosses transparent amb cors brillants i una nota revel.ladora: La danza oriental es una meditación activa para disfrutar plenamente el presente. ¡¡ Vive con pasión esta noche magica!!...de parte de Devorah.
Tot un detall per part de Devorah Korek que com sempre va enlluernar al públic amb una dansa digna de recordar i una presència magnètica.
Aquest primer curs de dansa acaba amb aquesta primera experiència oriental a l'escenari. Si al final hagués fet cas dels meus dubtes i de la meva inseguretat i no hagués participat al final de curs m'hagués perdut una gran experiència, però la dansa del ventre també ajuda a ser més decidida.
Hi ha tant per a aprendre, tant per a millorar... L´aventura acaba de començar.
M´agrada saber que tanta gent s´anima a aprendre dansa del ventre, és beneficiosa en tots els aspectes, treu a la llum la bellesa que haviem oblidat, el nostre poder, la nostra autenticitat. És una dansa reinvindicativa de la feminitat, les caderes plenes de monedes fan pensar en l'abundància en aquests temps de penúria, els moviments ens recorden la nostra divinitat (la religió masclista ens ha intentat fer creure que la divinitat és masculina i ha creat l´home i que de l'home ha creat la dona). La dansa oriental desmunta aquestes estúpides i cruels creences. Ens recorda que la divinitat també és femenina, que la sexualitat no és motiu de vergonya i que el ventre de la dona és el poder diví de la creació. Sigues conscient d´aquesta força creadora.
