Fa uns dies vaig veure per televisió un programa que recollia els moments més curiosos de diferents continguts televisius de la setmana: séries, pel.lícules, documentals, informatius, concursos, reallities... Hi va haver un moment que em va cridar l´atenció especialment, era un d´aquells reallities en que suposadament trien els "millors" artistes en uns castings i els hi donen classes per a ensenyar-los a ser molt bons. Doncs bé, es tractava d´una mena de classe en que l´alumne havia d´expressar alguna emoció determinada amb la cara. El professor li va dir que la seva cara era una "caca" literalment : "tu cara es una caca. Tu sabes lo que es una caca? Una cosa grande, negra que no dice nada, porque una caca no habla. Tu cara es una caca, no dice nada."Em pregunto què pot ensenyar un individu així, que s´expressa d´una manera tan ridícula i que no està aportant res de bo a l´alumne, no li ensenya res. L´alumne ho farà millor o pitjor però en qualsevol cas, l´obligació del professor és ensenyar-li a millorar, mostrar-li què fa malament i com pot solucionar-ho, desenvolupar les seves aptituts, reduïr defectes, donar confiança...
S´ha posat de moda humiliar als concursants/alumnes, ho fa un que té èxit i tots els altres també ho volen fer. Apareix un "professor" i en comptes de dedicar-se a ensenyar, es dedica a insultar i a ridiculitzar al personal. Molt bé, fantàstic. És cert allò que diuen que el crític és un artista frustrat. Sovint el criticat sap més que el crític, sap què és cantar, pujar a l´escenari, dur a terme un projecte complicat que porta llargues temporades d´esforç i sacrifici, que després un qualsevol que se les dóna d´intel.lectual, destruirà.
Observant la "carrera artística" de la majoria d´aquests professors/crítics/jurat dels concursos, no trobes res més que ximpleries i mediocritat. Què saben ells de l´art? Què poden ensenyar? "Tu cara es una caca?" Per favor!
A què es dediquen? A frustrar les espectatives dels que sí tenen valor per a lluitar per una carrera artística?
El pitjor de tot, és que a sobre, la gent es dedica a riure les gràcies d´aquest individus i fins i tot els respecta, considerant que, és clar, deuen saber-ne molt, o són molt exigents. Perdoneu, insultar no és ser exigent. Desanimar l´alumnat no és ser bon/a professor/a.
L´alumne/a serà millor o pitjor, però si el resultat no és el que el professor/a esperava potser és que també, entre moltes altres coses, ell/a tampoc no ha estat capaç d´ensenyar prou bé. No s´han parat mai a pensar-ho? No s´han parat mai a pensar que potser no són només artistes frustrats sinó també professors/es frustats/des? No han pensat mai en el seu fracàs docent? Doncs hauríen de fer-ho. Ensenyar és una responsabilitat molt gran. No tothom pot fer-ho. Per a ensenyar també s´ha de tenir vocació, ètica, coneixements i saber-los transmetre. No trobar feina com a actor, cantant o ballarí, no és una bona raó per a dedicar-se a l´ensenyament. Per a ser docent, també s´ha de tenir vocació i valdre.
Van apareixent més concursos i reallities, copiats uns dels altres, absurds i sense cap tipus d´ètica. En aquests concursos, l´art, el talent, la creativitat NO IMPORTEN. Només importen els diners, la polèmica, la fama fàcil, la imatge, les llàgrimes dels concursants -reals o fingides-.
Les classes que es donen a les "academies" d´aquests concursos, són horribles, el professorat es dedica a maltractar l´alumnat... El resultat? Gent frustrada, talents perduts, molta pasta bruta, traumes i gent molt mediocre que aconsegueix un èxit fugaç. Surten artistes de pacotilla com a xurros, amb una formació pèssima, que graven quatre CD´s dolentíssims com poden, vénen molt -això sí- però segueixen sent uns incompetents amb els fums molt pujats que en poc temps acaben afònics i oblidats.
Si voleu ser artistes, no ho aconseguireu concursant en un reallity show. Potser d´aquesta manera tindreu una fama buida i després res, però poc podreu aprendre i molt poc aportareu.
Cal tenir una bona formació amb un bon professorat i dedicar-se anys -tota la vida- a aprendre, no estar uns dies o mesos en un programa de televisió.
L´art és molt seriós, ja n´hi ha prou de prostituïr-lo.
Sempre he tingut una vocació artística molt sòlida i ja fa uns quants anys que m´estic formant en diferents centres i diferents professors/es. Em queda un camí molt llarg per recòrrer, he d´aprendre moltíssim i ho faig, cada dia... malgrat saber que el panorama professional del món de l´espectacle no ofereix gaires sortides. Però jo sé el que faig, estic segura, convençuda, no tinc dubtes.
He tingut ja bastants/es professors/es. M´he trobat amb docents excel.lents que m´han descobert tot un món, m´han motivat a buscar, a aprendre més, a descobrir, a ser millor, a gaudir del camí per molt dur que sigui, a estimar el que faig... i també m´he trobat -i em vaig trobant de tan en tan- amb gentussa absurda amb la que no es pot aprendre res de res, personatges ridículs i menyspreables que es dediquen a insultar, escridassar, a humiliar, a fer burla, a faltar al respecte, a maltractar psicològicament, a desanimar... i ja de pas a anar de "crack" per la vida.
Cal buscar a aquells/es que et poden ensenyar de veritat, gent exigent (exigir no és insultar) que et diguin clarament on estàs fallant, que no te´n deixi passar ni una, que insisteixi, que mai en tingui prou, que mai li sembli prou bé, que t´aconselli, que t´orienti, que desenvolupi els teus sentits i les teves facultats... i que ho faci des del respecte.
El respecte sembla que s´està oblidant. És clar, no ven, no és polèmic, no és morbós... Doncs és absolutament necessari. El vincle entre professor/a i alumne/a és sagrat i el respecte ha de ser mutu i molt fort.
El respecte és imprescindible, agradable i increïblement productiu.
Recordo que un dia vaig escoltar una conversa entre dos burgesos que havien treballat molt poc a la vida. Es preguntaven si al tenir una empresa, què augmentava més la producció, maltractar als treballadors/es o respectar-los/les. A mi, la conversa em va ofendre profundament, perque acabava de sortir d´una feina on em feien un moobing brutal i estava passant per un dels moments més difícils de la meva vida. Els dos burgesos no es posaven d´acord -tampoc eren prou intel.ligents per aconseguir-ho-. Un deia que un treballador treballa molt més sota amenaces i fuetades (a més a més de considerar que el treballador i sobretot la treballadora són una propietat de l´empresari, i que per tan aquest pot fer-ne el que vulgui). L´altre burgès (molt sorprès per cert) deia que el seu papà tenia una empresa i que encara que sembli mentida, havia comprovat que la producció augmentava si els obrers i les obreres rebien un tracte digne.
És tan vergonyós que hi hagi qui es pregunti coses com aquesta! També és horrible que si et decideixes a tractar bé qui t´envolta només ho facis pel treu propi benefici.
En el món de l´art també passa això, hi ha qui creu que si s´escridassa a l´artista, sembla que en sàpigues molt i que li estiguis ensenyant. No és així. Si escridasses a l´artista:
1- estàs fent allò intol.lerable: faltar al respecte.
2-estàs mostrant que no tens ni idea d´art ni recursos per a ensenyar res, a més a més de deixar clara la teva pròpia poca qualitat humana.
3-estàs bloquejant a la persona, que amb malestar no ho farà tant bé com és capaç de fer-ho i la seva creativitat no es desenvoluparà lliurement.
4-el resultat del projecte no serà prou bo, fins i tot, pot ser un autèntic fracàs.
Com pots veure, si ets un/a cridaner/a o un/a esbroncador/a, el fracàs, és el TEU fracàs. La culpa no la té l´escridassat/da si no qui escridassa. Si el resultat no és prou bo, pot haver-hi molts factors implicats, però TU ets el principal problema, Tu ets el que NO està bé, tu sí que et mereixes una bona bronca.
A qui tingui vocació artística li he de dir unes quantes coses: que quedi clar que qui triï un camí tan dur -i meravellós- com el món de l´espectacle ha de saber que els famosos no són els millors. Que t´agafin en un casting o no, no et fa millor ni pitjor. Has de saber que mai agradaràs a tothom. Que et diguin que vals molt, no significa que siguis un geni, que et diguin que no serveixes no significa que sigui cert -segur que et diuen les dues coses-...
Montserrat Caballé és un clar exemple de vocació i perseverància. Quan estudiava cant no tenia recursos econòmics, però per sort, una família l´ajudava a pagar-se les classes de cant. Un dia, Montserrat Caballé va anar a cantar per a un professor/representant de cantants. Aquest, li va dir que no servia per a cantar, que ho deixés còrrer i que més valia que es dediqués a casar-se i a tenir fills... També va dir a la família que l´ajudava, que deixés de pagar-li els estudis, perque no valia la pena...
Montserrat Caballé va sortir de l´audició destrossada i va seure en un banc del carrer, plorant.
Un desconegut que passava per allà, en veure-la tan alterada, li va preguntar què li passava i ella va explicar-ho tot. El desconegut li va donar un gran consell: que seguís endavant, que lluités pel seu somni de totes formes. I això va fer la Caballé, amb el resultat que ja sabem.
Uns anys després, ja famosa, el professor/agent que li havia fet tan mal se li va acostar i li va demanar que si algún dia explicava l´anègdota, que per favor, no digués mai el seu nom.
El que suposadament sabia tant de veu i de cantants, el que era tant respectat, el que creia tenir un do diví per a decidir qui podria dedicar-se al cant i qui no, va menysprear una de les veus més meravelloses de tots els temps! Va menysprear una noia que seria una de les millors cantants de la història. Casos com aquest, n´hi ha molts més... qui sap...potser també és el teu?
No deixis els teus objectius, als més grans també van desanimar-los. Quan abandones els teus projectes i somnis, fracasses, quan lluites per aconseguir-los triomfes sempre. Només tu tens dret a decidir sobre la teva vida i què vols fer amb ella. No escoltis als que fan crítiques destructives i no ensenyen res i escolta a qui t´ensenyi de veritat.
Aprèn constantment, esforça´t constantment, això et farà millor cada dia i allò difícil o que no et surt bé, t´acabarà sortint meravellosament.
En comptes de presumir, sigues humil sempre, això et farà aprendre, et farà millor artista i millor persona, recorda que mai en sabràs prou.
Motiva´t i motiva als altres. Respectat´t i respecta.
No destrueixis, crea, aquest és el camí de l´artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada