Vull parlar de religió i mitologia ja que els seus relats, constantment han estat vilment inventats i/o manipulats per individus misògins, amb males intencions.A la mitologia clàssica per exemple, hi ha el mite de Pandora, l'origen de la dona.
Els déus -i les deesses- van crear la primera dona, es deia Pandora (nom que significa tots els regals). Pandora era una criatura formosa però estúpida i curiosa que va dur la desgràcia al món. Com? Doncs obrint la caixa de Pandora, una caixa d'on surten tots els horrors del món. Abans la terra era un lloc idíl.lic perque aquesta caixa estava tancada. Però és clar, segons diuen, com que les dones som unes xafarderes, l'estúpida Pandora va obrir la caixa i OH! el món es va convertir en un lloc desgraciat. És culpa de les dones... com no.
A l'escola van explicar-me que la guerra de Troia l' havia provocat una dona, la bella Helena. Aquesta, va ser raptada per Paris provocant l' enfrontament entre dos pobles. Però dic jo, la guerra no va provocar-la una dona sinó un home: Paris!
Pobre Helena! No n' hi ha prou amb la seva desgràcia de ser raptada, que a més a més se li ha de donar la culpa del seu rapte i de provocar la guerra de Troia! Quina culpa tenia Helena? Ser preciosa? Això és un crim?
Em recorda l' horror que es diu en contra de les dones que pateixen abusos sexuals, diuen que elles tenen la culpa. Sinó fossin boniques, sinó es vestissin amb faldilla curta... aquestes coses no passarien. Però els abusos no passarien si no hi hagués tants criminals cruels que són els que provoquen les tragèdies i els que fan mal.
Què té a veure com siguis o com et vesteixis? Res! La culpa és tota de l' agressor i el que culpabilitza a la víctima és monstruosament injust i fomenta molt més la violència contra la dona.
Algunes creences islàmiques exigeixen a la dona cobrir-se totalment el cos, fins pràcticament desaparèixer. Suposadament, això es fa evitar agressions, obscenitats, mirades... però aquest tipus de pràctiques no van a favor de la dona sinó en contra. Les dones que vesteixen burka també pateixen abusos.
El que vol agredir ho fa perquè vol, no perque la dona es vesteixi d' una manera o d' una altra ni tampoc perquè l' agressor hagi tingut una vida dura o tingui una potència sexual desproporcionada que no pot controlar -que hi ha imbècils que es creuen això-.
La dona ha de vestir com li doni la gana, és lliure per fer-ho i tothom ha de respectar-la.
Un dia jo duia un top esportiu molt ajustat i molt escotat i un payo fastigós va criticar-me molt -això sí a la meva esquena, no a la cara- dient que jo anava "provocant". Voldria saber: provocant què? Si ell és un pervertit, un misogin o si està frustrat sexualment, quina culpa en tinc jo? Jo no faig res dolent, és ell el que té la ment bruta. Jo em vesteixo com vull i això no canviarà només perque hi hagi gent fastigosa al món... Massa que s' hi debia fixar en el meu escot. Quanta hipocresia... de què va? De persona casta i pura? Ho sento, no cola, ha quedat clar que aquest individu és un pervertit, pels seus comentaris i per més anègdotes que he anat coneixent. Aquests són la mena de tipus que critiquen la dona per com es vesteix.
Hi ha molts més mites que deixen la dona com un ésser horrible, quan resulta ser la víctima d'uns crims horribles perpetrats per criminals horribles.
La religió -per molt polèmic que això sigui o per molta gent a la que li molesti- també és mitologia. Contes per explicar-se el món... cadascú a la seva manera i segons els seus interessos.
La majoria de religions perjudiquen espantosament les dones. Les escriptures s'interpreten de maneres absurdes i oportunistes i s' apliquen segons el que convé.
Moltes religions fan apologia de la violència de gènere. Cal renunciar a aquestes religions.
Com més lluny estàs de l´Esglèsia, més a prop estàs de Deú -o de Deessa-.
Entre divinitat i creient no hi ha d' haver intermediaris, ni interessos econòmics, ni violència, ni manipulació.
Podriem parlar de moltes religions però em centraré en la religió catòlica.
L' Esglèsia catòlica té llargs i penosos antecedents criminals: Abusos a dones i a infants -després s' escandalitzen quan una dona va escotada-, diverses tortures de caràcter sexual -per exemple les de la Inquisició suposadament formada per homes castos-, assassinats de persones que pensaven de diferent manera, cremar vives persones només perque tenien inquietuds intel.lectuals o es qüestionaven la religió, benedicció de guerres, recolzament a dictadors, persecució d' homosexuals, menysprear mètodes anticonceptius -és a dir, estar a favor de la SIDA-, defensar i protegir criminals només perquè tenien poder i diners...
Vaja, de veritat hem de respectar l´Esglèsia i/o donar crèdit a les seves paraules? Primer que ens respecti a nosaltres, les persones i especialment a les dones constantment atacades per la religió patriarcal. Un respecte!
Una institució que ha comès tants crims, que ha fet apologia de la violència, que ha imposat les seves doctrines amb la sang dels innocents, que ha fomentat la por i la ignorància, com pot pretendre ensenyar-nos a ser bones persones?
Quina credibiltat pot tenir això?
No pot inspirar-me cap respecte una institució que considera la dona inferior, fastigosa, impura, pecadora... i a la que només li dóna dues alternatives: ser mare -preferentment, verge- o ser prostituta redimida -i sempre sota l' ombra dels homes-. M' hi nego!
L' Esglèsia diu que la dona és inferior a l' home, que ha de suportar la violència de gènere i obeïr l'home. L' Esglèsia diu que la menstruació és un càstig diví i que el part també.
La dona ha de decidir com vol el seu part i escollir si ho desitja, l' epidural o no, gaudir el part en comptes de patir-lo perquè un part pot ser plaent i no només dolorós. Cal acabar amb la violència obstètrica i condemnar el "pariràs amb dolor".
No hi ha càstigs divins per a la dona perquè la dona no ha fet res de dolent, cap pecat original ni cap estúpida invenció misogina.
El pecat original és una invenció ridícula i lamentable. Adàn i Eva mai van existir, són els patètics personatges d' un conte patètic i de pèssima qualitat, ple de prejudicis i estupideses que s' han volgut donar com a certes.
Les religions volen vendre l' absurda idea de que la dona és la culpable de tot però realment és la que s' emporta les pitjors agressions i les pitjors injusticies en aquest món, com ara que es vegi envoltada de creences que la culpabilitzen amb contes ridículs i prejudicis de tot tipus.
La dona no és inferior a l' home. Déu (o Deessa o la natura...) no va fer la dona de la costella de l' home, ens va fer de l´úter de la dona, de la unió entre home i dona.
L' Esglèsia no és ningú per dir-me com m' he de vestir, què he de fer, què he de creure, no pot donar-me permís per casar-me o no, ni dedidir per a mi si he de ser mare o no ser-ho. L' Esglèsia amb el seu llarg curriculum ple de gravíssims crims, no pot ensenyar-me a ser bona persona.
L' Esglèsia no pot decidir si sóc bona persona o no, ni és ningú per jutjar cap de les meves accions.
L'Esglèsia ha temut sempre el gran potencial de la dona i ha volgut eliminar-lo, però això no li sortirà bé.
L'Esglèsia HA DE RESPECTAR LA DONA, a més a més, molts dels seus creients són dones.
No us equivoqueu més, dones, allunyeu-vos de l'Esglèsia que us menysprea i que us insulta. La vostra necessitat espiritual la podeu satisfer en creences més netes i justes i no amb les barbaritats que prediquen alguns sacerdots -que per cert, no us troben prou bones com per a ser sacerdotesses-.
L'Esglèsia prostitueix les paraules de Jesús, els seus missatges bondadosos s' han vist perjudicats, és intol.lerable.
Que l' Esglèsia no s' atreveixi a dir-me el què de fer i que deixi d' ofendre' m, jo no sóc culpable de cap pecat original ni he de pagar per cap mala acció que no hagi comès. Sóc jo la que ha de demanar explicacions.
Esglèsia, queda' t a la teva vall de llàgrimes, que jo he decidit ser feliç.
Escolta' m bé, dona. Sempre t' han agredit, sempre t' han insultat. Els més perversos t' han acusat de ser perversa. Tu has suportat submissa greus ofenses pensant que eren un càstig pel pecat original, però aquest pecat mai va existir i tu mai el vas cometre.
Tu ets un tresor. I ets lliure. Només tu pots decidir què fer amb la teva vida.
Tu has tingut grans idees i tens un potencial brillant, però les teves propostes han estat destruïdes pel masclisme. Que no et facin callar mai més.
Tu ets la que pateix més quan hi ha guerres, però tu mai comences cap guerra. Tu no has estat mai cap dictador històric i entre els pitjors criminals, rares vegades hi ets tu...sovint et trobes entre les seves víctimes. I et diuen perversa. I et diuen que ets dolenta. I quan pateixes i et destrueixen, diuen que t' ho mereixes, que és culpa teva. Però és mentida.
Diuen que ets dèbil, però la teva lluita sempre és la més dura. Sempre et destrueixen però tu tornes a aixecar-te, segueixes endavant.
Encara et queda molt per a fer, molt per suportar, però la victòria és teva. Saps que la teva causa és justa i segueixes la teva lluita.
Allibera' t dels que et fan mal, no permetis, no toleris més injustícies, mostra la teva força, demana el que et pertany.
Que ningú t' aparti del teu camí. S' ha acabat la por.
Admiro la teva sinceritat i vitalitat.
ResponEliminaCertament, la manipulacio i la ignorància regeix el món desdibuixat que hem creat.
Tenim la responsabilitat i necessitat de ser feliços, de viure-hi plenament... lluny de dogmes fanàtics, polítics i existencials.
Salutacions meves i del meu gat Ulisses.