BELLESA AUTÈNTICA I BELLESA PLASTIFICADA

Últimament, em preocupa molt la quantitat de dones operades que veig a tot arreu, al carrer, als mitjans de comunicació... La seva imatge es torna impersonal, calcada de moltes altres persones que ja hem vist abans, dolorosament similars a les nines inflables i a sobre, si veus les fotos de l´abans i del després, és molt millor l´abans.

En molts casos, fins i tot, les operacions es tornen en una autèntica addicció, la persona mai s´agrada prou.
El cànon de bellesa, es segueix religiosament i resulta ser un cànon completament equivocat que només dóna problemes psicològics i de salut, més complexos, lletjor, infelicitat...

Hem d´entendre que cada persona és diferent i atractiva segons la seva pròpia diferència.

Les dones, patim encara més que els homes, aquesta estúpida imposició de cànons, se´ns exigeix molt més i pitjors coses i hauriem de trencar ja els esquemes d´una vegada, que ja tardem!

Totes som una bellesa, independentment del que pesem, de les nostres faccions, del color dels nostres ulls, del color del nostre cabell, del color de la nostra pell, de la nostra alçada, de la talla de sostenidors que utilitzem, de l´edat que tinguem...
Què tenen de bonic els cossos de pasarel.la que són ossos i pell? Per què representa que són bonics o que ens han d´agradar? A mi, no m´agraden i no m´hi vull semblar, ni tinc perque assemblar-m´hi.

Mai he entès la imperiosa necessitat que tenen algunes dones de tenyir-se el cabell ros, havent-hi una varietat de colors meravellosos.

Per què han d´agradar les boles de plàstic -que no pits- que apareixen a algunes revistes, desproporcionades, lletges, ridícules i rígides i reconeguem´ho -ben lletges- que a més a més sembla que mai són prou grosses?

Què tenen tan d´especial els ulls blaus, quan els ulls poden ser de colors diferents i d´una gran bellesa, siguin blaus o no, amb mirades intenses, amb una brillantor especial?

Per què la nostra pell s´ha de carbonitzar al sol, endurint les nostres faccions, envellint prematurament i desenvolupant càncer, quan una pell blanca i clara de natural pot ser juvenil, bonica... i sí, diguin el que diguin, molt més saludable?

Neguem-nos a seguir el cànon! Fem callar a qui ens vulgui carbonitzades, esquelètiques, plastificades, estirades... infelices, lletges i malaltes.

Què significa la moda? Cada quan canvien les tendències? I per què hem de canviar nosaltres també? Quan estava de moda la pell blanca per què haviem de fugir del sol? Quan està de moda la pell morena per què hem d´estar com a idiotes tot el dia sota un sol que ens crema? Per què antigament a la Xina les dones havien d´envenar-se els peus fins a deformar-los dolorosament només perque el cànon de bellesa de l´època demanava uns peus minúsculs a les dones? La teva salut no és més important que la moda o la tendència o el cànon de bellesa del moment. A més a més, qui decideix el que és bonic i el que no ho és?

Mostra la teva bellesa, superior a la que apareix a les portades de les revistes (totes elles retocades per cert). Desenganya´t! L´admirada estrella de cinema té cel.lulitis i estries, sota la gruixuda capa de maquillatge de la bellíssima cantant hi ha una pila de grans i sense el fotoshop, la model, és bastant menys atractiva que la teva veïna la Pepi que treballa 10 hores a la fàbrica.

Noia, el tint ros no pot competir amb el teu preciós castany, l´atractiu de les teves corves fa que tothom s´oblidi dels ossos de les top-model, la bellesa del teu pit natural és incomparable a la talla XL de plàstic de la famoseta de torn, els teus ulls foscos i brillants enamoren més que els ulls blaus de mirada morta que té la última estrella del pop. Si als 20 anys eres bonica, ara amb 40 també ho deus ser... fins i tot potser més.

Què et fa pensar que t´has d´operar per a ser bella? Ja ho ets! Qui diu que no? La televisió? Vaja, com per fiar-se´n d´aquella estúpida màquina plena de gent estúpida! Si us plau! De veritat creuràs que la T.V té raó quan et diu que no ets bella i que t´has d´operar?

Diga-li a la televisió que calli, diga-li a les revistes que callin, fem-les callar d´una vegada! Rebel.lem-nos i veuràs com s´acaben ràpid els cànons de bellesa.

La T.V et diu que estàs horrible i que per què no fas res per a solucionar-ho... però resulta que tu ets una meravella única i autèntica mentre la T.V és horrible de veritat, els seus missatges monstruosos, i les seves nines de plàstic també.

Mostra a tothom la teva incomparable bellesa, allò que mai tindrà la top-model, ni mai -per molt que diguin- podrà fabricar cap cirurgià plàstic.

No estic dient que estigui totalment en contra de la cirurgia estètica, a vegades, el complexe és tan gros i la persona està tan convençuda, que té tot el dret del món a triar que vol fer amb el seu cos, i això inclou la cirurgia estètica. I si això fa a la persona més feliç, no ens hi fiquem...
El que us vull dir és que s´està convertint en una obsessió, que en lloc d´apreciar allò bo que tenim, escoltem -i creiem- al primer idiota que ens diu que no, que no és bo el que tenim, que ho hem de canviar. I en comptes de pensar-ho bé, li donem la raó quan no la té. És ridícul!

A més a més, la imatge no és res. Veritablement, un dia ets una bellesa i un altre dia, tens mal aspecte, hi ha molts factors que influeixen: com et sents, quin dia has tingut, com t´has vestit... no estàs sempre radiant, ni sempre malament.

Descobreix la teva bellesa. Que per a ser bonica no necessites tenir els ulls blaus, ni 10 anys menys, ni pesar 50 kg, ni ser rossa, ni tenir uns llavis d´embotit...

Què és el que no t´agrada de tu? Per què? Segur que no t´agrada? No t´agrada a tu, o és que no agrada als altres? Què té de dolent? Si no t´agrada, pots canviar-ho? Com? Val la pena? Pensa! Que no ho faci la T.V en el teu lloc. La T.V diu que necessites operar-te, doncs no és així, necessites estimar-te. La T.V et diu que si no t´operes per a ser del gust dels altres, la societat t´arraconarà. Doncs bé, educa la societat, ensenya-li que s´equivoca i triomfa on els altres estàn fallant terriblement. Estima´t encara que els altres t´odiïn, sigues feliç mentre els altres pateixen per culpa de la seva estupidesa. Mostra que el missatge està equivocat i les coses canviaràn a poc a poc, lentament, amb dificultat, però per necessitat, canviaràn.

Preocupa´t d´agradar-te a tu mateixa i no als altres. Ets una dona, no una nina inflable!

Entèn que una dona grassa pot fer més goig que una de prima (que no hi càpigues en una talla 38 tampoc vol dir que estiguis grassa), que uns ulls negres poden tenir més bellesa que uns ulls blaus, que amb 40 anys o més, una pot ser més bella que quan en tenia 20...

Que quan totes siguin iguals, tu seguiràs sent bella, incomparable i única.