TAROT I DESTÍ

Avui dia, les ciències ocultes es veuen amb desconfiança i menyspreu, amb molts prejudicis. Una d´aquestes ciències ocultes –o arts ocultes- és el Tarot.
El/la tarotista no gaudeix de massa prestigi públic (més aviat inspira rebuig) i és té una idea equivocada de la cartomancia. Una bona part de la culpa és de certa gent ridícula i poc professional que apareix en mitjans de comunicació i aconsegueixen la fama. Es tracta de farsants que intenten fer creure als altres que tenen superpoders. A la televisió s´han fet famosos certs personatges que apareixen amb disfresses absurdes, diuen tenir facultats paranormals, no tenen ni idea de Tarot i el pitjor de tot, és que treuen autèntiques fortunes a la gent que està passant per un mal moment. Per culpa d´aquets personatges, els autèntics i les autèntiques professionals es troben amb tot tipus de crítiques destructives i molt rebuig. No es pot posar a tothom al mateix sac!

Sempre m´ha agradat el Tarot i estic convençuda de que ben utilitzat és una excel.lent eina de creixement personal que pot beneficiar-te molt.
Una de les moltes feines que he fet a la meva vida, és la feina de tarotista. Porto uns quants anys fent lectures del Tarot de manera desinteresada i vaig trobar feina en un 806. És una experiència molt bonica però esgotadora, escoltar tot el dia els problemes de la gent, alguns d´ells ben estúpids, altres gravíssims… i jo allà, amb paciència, ajudant en el que podia, amb la meva millor intenció. Parlava amb la gent, víctima de greus depressions, supervivents de grans tragèdies, persones amb mals d´amors, gent que deia que anava a suïcidar-se i ja tenia les pastilles a punt…I jo em sentia impotent, tan sols amb una baralla de cartes a les mans per poder ajudar.
Alguns individus em parlaven amb una mala educació espantosa, altres no donaven ni les gràcies, altres estaven sempre a la defensiva, esperant que els “estafès”, tambè em trobava amb qui m´acusava de no haver “solucionat la seva vida”.
Hi ha però, altres tipus de clientela, persones que m´explicaven la seva espantosa vida, que ploraven, es desfogaven…i jo a vegades, ho passava fatal perque abans que professional sóc persona i empatitzo amb la gent. En aquests casos, jo també faig el que puc, i he pogut notar com la veu d´aquestes persones canviava i com abans de penjar el telèfon deien “gràcies, m´has ajudat molt”. I jo m´he sentit realitzada, perque si almenys, a aquella persona l´he pogut reconfortar encara que sigui per uns minuts, és que he fet bé la meva feina.
A tots i a totes que critiqueu tant el Tarot i a tarotistes us he de dir que us informeu, que heu de saber que la feina de tarotista no és cap bicoca. És dur i crema molt escoltar els problemes i les desgràcies de la gent, no és agradable que et parlin malament i no m´he fet d´or precisament. Una ja té els seus problemes i escoltar els dels altres i intentar ajudar és un sobreesforç que com a mínim s´hauria d´agraïr.
És una vergonya que avui dia una no pugui dir lliurement que és tarotista perque la gent t´ataca i qui sap si tambè et cremen a la foguera… Recordo haver portat en secret la meva activitat com a tarotista, perque quan sortia a la llum sempre hi havia algú que em mirava amb odi i em deia que el que jo faig és “fastigós” . Però resulta que no és pas fastigós ajudar a qui ho necesita, no tothom enganya i estafa!

Permeteu-me que us expliqui què és el Tarot perque qui critica no ho sap, i sovint qui demana ajuda, tampoc ho sap. El Tarot és un conjunt de làmines amb il.lustracions simbòliques que ens donen probabilitats de futur i ens permeten reflexionar sobre determinades situacions.
El Tarot, al contrari del que es creu, no és fatalista. El que apareix a les cartes no és definitiu. Una mateixa tirada de cartes pot tenir moltes interpretacions i el Tarot dóna probabilitats del què pot passar, no diu què passarà segur.
A més a més, les seves cartes ens parlen de ser persones actives, no passives. Per exemple, la carta de La Força ens parla de tenir poder per a enfrontar-nos a la vida, als reptes i a les situacions més difícils, la carta de La Roda de la Fortuna és una roda que va girant amb diferents personatges i ens parla de les voltes que dóna la vida, que un dia ets a dalt i un altre dia abaix, però aquesta roda té una maneta que surt del marge de la carta, així que no veiem si hi ha algú que la fa girar, algú que després de tot, podries ser tu mateix/a, una altra carta, que sol espantar, és El Diable que entre altres coses, ens parla de canviar la nostra realitat segons els nostres desitjos, una altra carta és El Carro que ens parla de prendre decisions importants i dur-les a terme… Aquestes cartes signifiquen també moltes altres coses, però ens diuen també que no som titelles en mans del destí. La tarotista Marilò Casals diu al seu llibre “ Apunts de Tarot” que el Tarot és una advertència no una sentència, és cert.
Us posaré un exemple, un noi pregunta si aprovarà els exàmens finals i li surt una combinació de cartes molt negativa. Tot i així, pot ser que aprovi, ja que el Tarot li està dient que té moltes probabilitats de suspendre i li mostra els factors que té en contra, està avisant. Aquest noi pot veure que és el que falla, pot rectificar i aprovar els exàmens. Qui sap, potser ha de canviar de tècniques d´estudi, o demanar classes de reforç…
També ho podem veure a la inversa, al noi li surten cartes molt bones i es confia, però si després no estudia prou, no aprovarà. I el Tarot no li haurà dit cap mentida.
La pregunta correcte no és : “aprovaré els exàmens?” sinó “què puc fer per a aprovar els exàmens?” El Tarot et donarà un ventall de possibilitats.

Recordo la pregunta d´una noia enamorada d´un noi que no li fa cas. Amb les cartes li vaig dir quins consells donava el Tarot sobre el que ella podia fer, però ella va dir “ah no, jo no penso fer res”. És clar, volem que el Tarot ens digui que ell està enamoradíssim i que demà mateix ens demanarà per sortir, i si no, ens enfadem. Doncs no funciona així. No demanis que t´enganyin, que alguns ho faràn.
També recordo una dona que preguntava pel matrimoni de la seva filla. Jo, basant-me en el que veia a les cartes li deia quins eren els problemes i les possibles solucions. La dona, va marxar indignada perque en sortir de la consulta, tot seguiria igual. I què esperava? Què jo solucionés la situació? Quina mandra tenim! I què irresponsables som! Jo no sóc de les que diuen que tenen superpoders i et solucionaràn la vida en un moment –a canvi d´una fortuna-. Qui ha de solucionar-se la vida ets tu. Ajuda, pots demanar-la però si tu no fas res pel teu compte i a sobre rebutges els consells, res de bo passarà.
Que el Tarot no doni una resposta “definitiva” no és dolent realment, és bo ja que et mostra que tot pot canviar i fluïr, que tu tens, després de tot, la última paraula. No ets una víctima del destí. És cert que algunes coses vindràn soles sense que tu hi tinguis res a veure, ni les hagis provocat, això inclou grans tragèdies i problemes, però també cops de sort. Però has de saber, que no sempre serà així. Tu ets un ésser actiu, no passiu. L´atzar no ho és tot a la vida, tampoc és gran cosa comparat amb el que tu pots aconseguir. Això també cal que ho tinguis en compte quan algú et tiri les cartes i comenci a pronosticar-te morts, malalties, accidents i desgràcies vàries. No té perque ser així. I si aquesta persona no et dóna cap alternativa, ni t´orienta cap a res positiu és que com a professional no val gran cosa. Quan el consultant (prefereixo aquesta paraula que no pas "client") després de la consulta queda més angoixat del que ja estava, és que el/la tarotista ha fracassat a la seva feina.
A les cartes, com a la vida, no tot serà sempre rosa i bonic, però tampoc negre i terrible. Sempre hi ha una sortida i si el que surt a les cartes és molt negatiu, tot i així sempre hi ha una carta que et dóna la clau per sortir-te ´n , sempre hi ha una lliçó per a aprendre.
El Tarot és una eina per a reflexionar sobre el present més que per a llegir el futur, perque el futur, no existeix encara.

I recorda, tu no ets una víctima. No creguis en el destí, creu en la voluntat.