APOLOGIA DE L´ESFORÇ

Avui dia, l´esforç no es valora. Perque costa, perque està passat de moda. Doncs bé, jo dec tenir uns valors molt antiqüats. L´esforç és necessari.
El que funciona, funciona perque algú s´ha esforçat, el que no funciona, probablement és perque algú no s´ha esforçat prou.
És patètic veure a un grup de periodistes davant les portes d´un institut preguntant als alumnes a que es volen dedicar. Les respostes són “ser funcionari”(no tinc res en contra dels funcionaris) o “casar-me amb un milionari”. No diuen “vull ser metge”, “vull ser arquitecte”…Això s´ha acabat.
La gent no vol llegir llibres, perque és més còmode veure la televisió (i bastant menys gratificant, ho sabeu?). Els herois d´avui dia són els que surten als reallities. Es deixa d´anar al gimnàs perque cansa. S´arriba tard a la feina o a classe perque llevar-se a les 7 o a les 8 és massa dur…No es va a classe o a la feina, si plou, fa fred o si està lluny de casa (a dos carrers de distància per exemple). Avui dia, la gent agafa el cotxe fins i tot per anar al lavabo. Què patètic!
Jo, per la meva situació, m´he de llevar a les 5 del matí (em resulta difícil perque jo sóc més aviat nocturna), agafo un autobús per viatjar fins a Barcelona, el viatge dura poc més d´una hora i després agafo el metro on m´hi passo gairebé mitja hora (si no hi ha cap averia) i arribo a classe puntual.
Això sí, companys i companyes que viuen dins de Barcelona arriben tardíssim, altres posen com a excusa que viuen molt lluny (per exemple L´Hospitalet que es troba segons ells, mooooolt lluny de Barcelona). Altres diuen, simplement, que a les 7 del matí o a les 8, hora en que els sóna el despertador, els resulta massa difícil sortir del llit, i és clar, arriben tard o es queden a casa (!)…
Diuen que el que tenen és cansament, però no, el que tenen és mandra. Molta d´aquesta gent va a classe a passar l´estona i després, a la tarda tenen un munt d´hores lliures i no han de treballar perque ja ho paguen tot els pares… aleshores, el cansament d´on surt? Jo em llevo molt d´hora, vaig a moltes hores de classe, després faig força hores de feina i arribo a casa ben tard. L´endemà torno a llevar-me a les 5, torno a agafar l´autobús, després el metro, torno a arribar a classe puntual…i torno a veure com la gent no arriba i encara els he d´esperar. Aquesta actitud és una falta de respecte absoluta i un total desinterès pels estudis. Si jo protesto, tothom em mira malament, posa cares o xiuxiueja que sóc molt dura o que estic malament del cap.
Obviament, aquesta gent tampoc no és capaç d´entendre que jo faci tant esforç, em llevi tant d´hora, em fiqui al llit tan tard i treballi tantes hores. Doncs bé, faig tot això perque m´importa molt el que estic estudiant i sempre he tingut problemes econòmics. Vaig haver d´escollir entre no estudiar o estudiar fent grans esforços, molts sacrificis i treballant molt per pagar-me els estudis. Vaig triar la segona opció, és molt dura, però sé que he escollit bé.
Per a algunes persones accedir als estudis els hi resulta molt fácil, no perque tinguin aptituts (cosa poc corrent, ja que intel.ligència i estudis no sempre es donen de la mà) sinó perque els seus pares tenen molts diners. Altres persones, com ara jo, no ho hem tingut gens fácil i ens veiem obligades a lluitar per a tenir el mateix que els altres: estudiar i treballar, renunciar a molt temps lliure, a sortides...
Hi ha gent que fins i tot s´ha ofès en veure la decisió que he pres, dient-me que hauria d´entendre que no tothom pot estudiar. Obviament m´ho va dir un ric que ha treballat molt poc a la vida i que té unes idees molt nazis… Segons aquest menyspreable individu, jo hauria d´haver acceptat la meva situació de pocs recursos i que els estudis fossin inaccesibles per a mi. Però no és que tothom pugui estudiar, és que tothom HA D´ESTUDIAR, independentment de si la feina que tingui després tingui relació amb el que ha estudiat (cosa poc probable). Estudiar (si ho fas bé és clar, que aquesta n´és una altra) et dóna coneixements i pot realitzar-te, aquesta és la funció principal dels estudis. Estudiar és un dret, però aquest dret cada vegada se´l nega a més persones, perque les autoritats volen un ramat de mà d´obra barata amb el cap buit.
Segons el nazi que he anomenat anteriorment, és necessari que hi hagi gent pobre que pugui ser explotada pels rics. Veure com jo lluitava per poder-me pagar uns estudis superiors i a més a més ho aconseguia, el va indignar. “Que orgullosa que ets! Qui t´has pensat que ets tu? Com pot ser que una noia pobre estudï? Quina aberració! I si totes fessin el mateix? D´on treuria jo les prostitutes?” pensava el pobre imbècil. Doncs mira, jo sabia que estudiaria, que ho faria al costat dels rics, i que a sobre ho faria molt millor. Vaja, que estic alterant l´ordre social! Com ha de ser!
Que voleu que us digui? Aquell porc presumia de tenir dues carreres universitàries, però era absolutament estúpid malgrat creure´s el contrari, els seus estudis no eren res més que els diners dels seus pares, i el molt temps lliure que ha tingut…res més. Jo que sentia pena de mi mateixa perque no tenia diners per a estudiar, vaig verure una cosa molt més tràgica: algú que ho havia fet i no li havia servit per a res. Això sí que és trist.
Hi ha gent que neix imbècil i imbècil morirà, per molt que estudï… i aquest individu n´és un exemple.
Com sabeu, he complert el que jo volia: estudiar una carrera, però a quin preu! Invertir moltes hores en feines horribles, cansar-me, dormir poc… i sabeu que em trobo? Que a sobre, hi ha gent que aquest esforç el ridiculitza i el critica constantment. Sí, durant el dia sento molts comentaris ofensius sobre el que estic fent. Els i les que ens esforcem se´ns tracta com a persones excèntriques, massa idealistes o boges que acabarem veient com els nostres esforços acaben desembocant en un fracàs i una decepció. Doncs mira, a mi mai m´ha passat això. Els meus esforços sempre m´han donat grans satisfaccions que molta gent (més “realista”) mai coneixerà. Però jo estic tranquil.la i satisfeta perque veig clarament com en aquestes burles que ridiculitzen hi ha una gran enveja i un gran ressentiment. Es burlen dels que lluitem per alguna cosa, perque saben que ells són incapaços, massa dèbils per a fer el mateix. A tots els que ridiculitzen l´esforç, els planyo, perque em fan pena.
Es tracta de gent que viu frustrada i que pretenen frustrar el altres. Gent que no ha conegut cap passió ni res per a què lluitar…
Endavant, endavant! (o potser hauria de dir “enrere, enrere”?) sigueu un 0 a l´esquerre, seguiu amb la vostra televisió i el vostre sofà, veient com passa el temps i us podriu en una vida buida i sense aspiracions. No aprengueu res, no fos cas que us canséssiu o haguéssiu de pensar. No, no, no cal que us mogueu, que ja ho farà un altre…Qui sap? Potser algún dia sí que haureu de fer alguna cosa i no ho podreu evitar, aleshores fareu allò, el que sigui, de mala gana i de qualsevol manera a propòsit… penseu (si podeu és clar) què passaria si el metge que us hagi d´operar pensés igual (que hi ha casos). Penseu que haguès passat si Edison o Pasteur haguessin tingut mandra o haguessin fet cas als babaus que els hi deien que estaven perdent el temps.
A certes autoritats ja els hi està bé que la gent no vulgui ni pensar, ni esforçar-se, ni aprendre… perque aquests tipus de gent, davant les injustícies mai s´aixecarà i seràn individus fàcils de manipul.lar i enganyar.
Com volgueu, gireu la cara als problemes, que aquests ja se us posaràn davant, i llavors no tindreu ni eines ni forces per resoldre´ls.
Quan algú pateixi, passeu olímpicament, perque és clar, com que no us passa a vosaltres… potser la gent que us envolta tambè pensa igual i podent fer alguna cosa per a tu quan la necessitis (aquest dia sempre arriba) passarà de llarg i potser posarà alguna estúpida excusa.

A veure si obres els ulls i et poses a pensar, que hi ha moltes coses que hem de canviar i encara que no t´ho sembli, això SÍ QUE T´AFECTA.

La mandra no és divertida ni simpàtica. Un artista es forma durant anys, no en unes setmanes en un programa de televisió! Els i les que surten als reallities per molta fama i diners que tinguin no aporten res i guanyen fortunes fent estupideses. Els personatges que surten als reallities NO SÓN HEROIS! Ho són els científics/ques, els metges i les metgesses, els/les grans artistes, la gent humil que progressa davant les dificultats, les persones que salven vides, les que inspiren a les generacions…
L´esforç no és ridícul i mai és inútil. L´esforç és un triomf en totes les seves formes fins i tot quan el resultat no és el que esperaves o volies.

I ara em dirigeixo especialment a les persones que sí que s´esforcen, a les que lluiten per a fer un món més just, a les que són “boges” i “idealistes”, a les que tenen aspiracions, a les que tenen alguna vocació, a les que tenen inquietuts, a les que tenen somnis, a les altruïstes, a les que són justes, a les que prefereixen els llibres abans que la TV-escombraria, a les que no són submisses, a les que no són passives…
Gràcies, perque el que hi ha de bo al món és gràcies a vosaltres.

Esforcem-nos desde la nostra posició. Donguem el millor de nosaltres.

I a totes aquelles persones que valoreu l´esforç, us dic encara una cosa més:

QUI ET DIU QUE NO POTS ARRIBAR AL TEU OBJECTIU, T´ESTÀ MENTINT.