Em desconcerta bastant aquella gent que per impressionar-te comencen a presumir dels seus diners. Moltes vegades són genteta absurda que busca lligar i es pensen que ningú es resistirà només perquè tenen uns quants cotxes, unes quantes cases i/o muntanyes de bitllets. Quan m' expliquen aquestes ximpleries, siguin veritat o mentida, jo prefereixo allunyar-me d' aquesta classe d' individus. La pasta a mi ni m' impressiona ni m' atreu. El que m' agrada de les persones no són els seus diners, és que tinguin quelcom al cap, que usin el seu cervell però desgraciadament aquests tarats que van de milionaris no es podràn comprar un cervell nou mai per molts diners que tinguin. És el que passa, que les coses més importants de la vida són les que no es poden comprar. A més a més, això és tot el que poden explicar-me d' ells? Que tenen pasta? Doncs que poc interessants que són! Una altra cosa, no els preocupa que en el cas de tenir gent al seu voltant només sigui per això? pels seus diners? Encara n' hi ha més, quan m' expliquen totes aquestes bestieses sobre els diners que tenen, es pensen que això m' agradarà? Jo no sóc una estúpida materialista com ells. Sincerament, alguns tenen molta pasta però no valen ni un duro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada