DESAFIAR

Sóc una persona desafiant i això està bé sobretot en aquesta societat en la que (sobre)vivim. Hi ha gent que valora aquesta característica i hi ha gent que me la retreu (els que segueixen la corrent, els envejosos, els estúpids i els tous). Critiquen la meva actitud, cosa que poden fer, està clar, sempre i quan sigui constructiu i no deixant anar ximpleries que a sobre tampoc em faran canviar. Sembla que per a molta gent està mal vist ser una persona lluitadora, enfrontar-se a situacions injustes, expressar-se sobre allò que no està bé, qüestionar-se allò establert, lluitar per allò que es vol... Tot això resulta incòmode i molest en aquesta societat ridícula en la que es creu que hem de somriure obligatòriament com idiotes, aguantar en silenci qualsevol injustícia, anar amb el cap baix, fer el que ens ordenen i seguir la corrent perquè sí. Jo no ho penso fer, si alguns no tenen valor per lluitar almenys que no critiquin als que ho fem i ho seguirem fent. Sembla que hem de ser tots una colla d' esclaus dòcils i estúpids i passar-nos el dia parlant de floretes i papallones, i que no se' t passi pel cap treure un tema important ni et revoltis contra res injust (no fos cas que es pensin que ets una persona desagradable o alguna cosa així, quan ser desagradable és molt diferent i els que no ho entenen tenen el cap bastant buit). Si hi ha quelcom que sents, fes-ho. Si creus en alguna cosa, endavant. Si tens quelcom a dir (per pertorbador que sigui pels dèbils de cor), endavant! Això és molt més important i molt més interessant que"quedar bé", perquè "quedar bé" i pretendre agradar a tot el món és de ser mediocre, és una forma de castració i llençar la teva vida a les escombraries. Pensa per tu mateix/a i que no t' arrossegui la corrent, hi ha gent que em diu amb to paternalista: "però això és esgotador, eh?" (un altre cop intentant canviar-me) i jo contesto: "esgotador i frustrant és ser un esclau més i ofegar els teus valors entre les ximpleries del ramat. Què faràs de bo així?"