El Grimori de la Gata Negra: Arribada de "Contes inquietants"

Sempre he volgut crear històries, i ho he fet. Escric des de molt petita, de fet, des d' abans de saber escriure. Feia sèries de dibuixos i en ells hi havia explicada una història. Més endavant, ja més gran, mentre altres nens es distreien amb altres coses, jo sempre anava amb una llibreta i un llapis, escrivint i dibuixant els meus propis contes, era el meu joc preferit.
No he parat mai d' escriure. M' ha agradat sobretot escriure relats, molts d' ells, acaben tenint sempre una gran influència del gènere de terror i/o fantàstic, que és el que més em crida l' atenció. Llegir i escriure han estat activitats de vital importància per a mi des de sempre i no puc entendre la vida sense la lectura i l' escriptura.

Amb un recull de relats sota el braç he estat anant d' editorial en editorial. Alguns d' aquests relats, fa força anys que els vaig escriure i altres són més recents, els vaig unir tots per publicar-los en un sol llibre. Desitjava tenir a les meves mans el meu llibre publicat. Volia difondre el que feia tant de temps que estava el.laborant. Tot eren portes tancades. Qui li donaria l' oportunitat a una autora desconeguda que escriu relats tant poc convencionals i tant poc comercials? Era frustrant però no volia abandonar el meu objectiu, jo no abandono. He seguit anant d' editorial en editorial i mentres, he seguit escrivint nous relats i també he experimentat amb la poesia, la novel.la... Escriure per escriure, pel plaer d' escriure, sabent que sería molt difícil que el que jo creava veiés la llum, però igualment, vivint el procès creatiu intensament (que és el més important).

Finalment va ser la meva faceta d' actriu la que em va obrir les portes del món editorial. Una beneïda casualitat. Em trobava actuant en el rodatge del videoclip de la cançó Calling the maker d' Aimee Allen. La producció era per part de Mundo Hormigón. Em sentia increïblement a gust amb tot l' equip i el videoclip és un dels treballs dels que conservo millor record. En aquest rodatge vaig conèixer a l' escriptora Laura Butragueño que em va parlar del seu llibre "Y tu luz en mis tinieblas" i de l' editorial que li havia publicat, Ediciones Oblicuas. Va proposar-me enviar allà el meu llibre. Ho vaig fer convençuda que obtindria un altre "no" per resposta. Sorprenentment i abans del que pensava vaig rebre un mail on m' informaven de que acceptaven el meu llibre! Estava increïblement il.lusionada. El procés va ser llarg. Nova en aquest món editorial, ho he viscut tot amb nervis i inseguretat.
El meu moment havia arribat!

Recordo un divendres al vespre, que vaig arribar esgotada a casa i vaig obrir les caixes on estaven els primers exemplars recentment sortits de l' impremta. No podia creure que els tingués a les mans! Durant tot el procés de correcció vaig mantenir en "secret" la publicació del meu llibre perquè encara no creia que realment hagués aconseguit publicar-lo i temia que passés qualsevol cosa que acabés impedint la realització d' aquest somni... però quan em van indicar que el llibre ja s' enviava a impremta vaig saber que ja era molt difícil que s' aturés. Vaig començar a parlar del tema per donar a conèixer el meu llibre i vaig trobar suport a la ràdio on van entrevistar-me, informar a tothom i gravar una falca publicitària. Es van fer els tràmits necessaris per aconseguir una sala per a la presentació del llibre. Ho havia aconseguit!

Durant dies he tingut malsons en els que el llibre finalment no veia llum o sortia defectuós de l' impremta o la presentació era un desastre... Fins i tot després de tot això encara he tingut algún malson. Però la veritat és que no em puc queixar. No he estat sola, he tingut amb mi, entre altres, a tot l' equip de Ràdio Nova (la Mireia Rubio, escriptora també, el Xavi Garcia, l' Esmeralda Morreres i també el Josep Maria Solé (del programa literari Vols Llegir?) a l' Aitor Bernal (del programa De què parlem?), a l' Imma i al Joan (d' Els secrets de la vida)... i com no, el director de l' editorial Alberto Trinidad que no només m' ha donat l' oportunitat, sinó que també ha estat sempre molt atent i pacient amb mi.

També he de destacar l' ajuda incondicional de David Ramirez i Yolanda Queen, no només pel seu suport moral, sinó també per l' ajuda "pràctica": publicitat, cotxe...

Recordaré sempre aquest any 2012 com aquell en el que per fi vaig veure publicat el meu llibre. "Contes inquietants" ja ha vist la llum. Una casa amb un terrible secret, un crim sense resoldre, una cançó que comunica els difunts amb els vius, un sant de dubtosa santedat, una llegeda urbana que es torna real... Les meves històries veuen la llum, els meus personatges es donen a conèixer.

Aquest és un somni complert, una molt bona experiència.

A través de la precarietat i les dificultats, jo visc sempre amb la convicció de lluitar pels somnis per molt complicats que siguin. Cal arribar a l' objectiu. Tinc 28 anys i moltes aspiracions, la majoria d' elles artístiques i per tant, complicades i incompreses, però jo seguiré endavant. Ho he tingut tot en contra i malgrat tot, puc considerar que he aconseguit ja algunes metes importants i que espero arribar a altres metes que em proposo dia a dia. He estudiat Art Dramàtic (malgrat una mala situació econòmica i laboral), vaig aconseguint realitzar-me com a actriu, vull ser escriptora i ho sóc (escric i a més a més, per primera vegada publico el que escric), porto 6 anys donant vida al programa Arkanum, estudio música i dansa...
El llibre és un objectiu més que he pogut realitzar.

Sempre tinc la fama de rara, entre altres coses perquè en comptes d' enganxar els nassos a la tele em dedico a llegir i escriure (ai, quines coses que tinc!). Però de veritat, quina forma tant esplèndida de viure el temps en comptes de perdre' l fent alguna activitat desagradable o tant poc productiva com deixar-se la vista davant la televisió. Aquesta vegada, puc compartir amb vosaltres aquesta forma de viure. Els "meus" contes han deixat de ser"meus" per ser "nostres".

El passat dia 19 d' abril al Centre Cívic del Barri de la Pau (Vilanova del Camí) vaig presentar oficialment el meu llibre "Contes inquietants". No veia en la presentació ni la meitat de dificultat que en una actuació teatral, però la veritat és que estava molt nerviosa. Tot això és nou per a mi i vull que surti bé. Un llibre no es publica cada dia. Per a mi, no tenen importancia els casaments ni els batejos... aquestes cerimònies ni m' agraden ni són res per a mi, no tenen cap significat ...però la presentació d' un llibre sí que és important. Aquesta cerimònia sí que m' importa i de totes formes, no és res al costat del que és realment important: el procés de crear el llibre, escriure' l.

La presentació va ser un acte breu i senzill. L' Alberto em va presentar al públic i va introduïr els assistents al tipus de relats que jo escric. Després vaig explicar el que és per a mi la por, la reflexió que en vull fer, la necessitat d' apropar la por als lectors, d' entendre aquesta emoció ja que té tantes facetes: arma de repressió, forma de conéixer més el nostre interior, obstacle... Vaig parlar de la por que experimentem a la vida quotidiana: rebuig, precarietat, violència, malaltia... i la por que comprenem menys i davant la qual ens resulta més difícil reaccionar, la por a allò inexplicable: aparicions, bruixeria, espiritisme...

Vaig llegir un fragment del segon conte, "A l' altre costat de la porta". Una noia que es troba tancada al lavabo de casa seva, creu que està sola però de sobte sent una presència amenaçadora al darrere d' aquesta porta, sap que ja no està sola, que hi ha algú més a la casa i comença la por, o paüra (quina paraula més bonica). Què farà la noia? Esperar a que l' individu marxi? Demanar ajuda? Decideix sortir i enfrontar-se cara a cara amb el seu enemic, de manera que es prepara, busca algun objecte amb el que protegir-se, busca com defensar-se...es prepara, planeja la seva sortida i... SURT A L' EXTERIOR! Vaig deixar de llegir en aquest moment. Un petit tast per despertar l' interés. Què passaria després? Res millor que descobrir-ho per un mateix llegint el llibre.

Després d' aquesta lectura vaig signar alguns exemplars i vaig poder gaudir de la companyia dels assistents, alguns d' ells, amistats que feia temps que no veia.

Malgrat que havia acabat la presentació, jo encara em sentia nerviosa. Aquella nit vaig somiar en una altra presentació, aquesta vegada plena de gent i estructurada de manera ben complexe, una presentació sorprenent, un autèntic espectacle per al que no estava preparada... Em vaig despertar nerviosa però definint idees per fer alguna altra presentació, qui sap? potser més endavant.

Poc temps després, el 23 d' abril complia un altre somni, signar llibres a la meravellosa festa de St. Jordi. He viscut aquest St. Jordi amb més intensitat que mai, obviament. Vaig fer les meves compres, ja que vaig trobar dos clàssics que sempre m' han interessat La metamorfosi de Kafka i Orlando de Virginia Woolf, en una edició de butxaca molt econòmica. La meva llarga llista de llibres per comprar ha disminuït una mica. Queden molts títols pendents que vaig aconseguint durant tot l' any, no només per st. Jordi, per descomptat. La meva situació econòmica no és per llençar coets però en quan a lectura i estudis, sempre val la pena invertir diners.

A primera hora de la tarda, em trobava a la Plaça del Mercat de Vilanova, amb la Yolanda Queen que ho vivia amb alegria i havia portat berenar i tot. Més tard, totes dues vam carregar llibres fins a la Plaça de Cal Font a Igualada on també signaria exemplars, primer a la parada de la llibreria Llegim? i després a la parada de la llibreria Aqualata. La Yolanda estava immortalitzant el moment amb algunes fotografies i com no, donant sempre el seu suport.

Feia molt fred i no em vaig desfer de la jaqueta ni un moment. La plaça estava plena de gom a gom. Curiós tot plegat, el fet de signar llibres et permet tenir un contacte directe amb el lector/a.

Estic contenta amb l' experiència. Aquests dies també he estat negociant amb llibreries per tal de veure sense intermediaris quines possibilitats té el meu llibre i he estat contestant entrevistes en diferents mitjans. Aquests dies els he viscut amb nervis (que no sempre he pogut amagar) però amb molta il.lusió. Estic molt agraïda.

"Contes inquietants" és un llibre, com he dit, poc convencional, és experimental, amb la presència d' allò inexplicable com a protagonista. Si us agrada el gènere de terror, us cridarà l' atenció. Vull compartir les meves històries amb aquells que senten el mateix interés que jo per allò sobrenatural. Vull que sigui un intercanvi, una experiència conjunta, tal i com ho sento cada setmana amb el programa Arkanum.