Per fi el meu videobook veu la llum.Vaig pujar per primera vegada un escenari als dotze anys en un festival de dansa, després d'aquella primera experiència sabia que no baixaria mai més.
Als 15 anys vaig actuar a la meva primera obra de teatre a l'Ateneu Igualadí i recordo la meva sensació d'euforia, els focus de color àmbar, el vestit blau, les sandalies platejades que trepitjaven l'escenari, la senzilla escenografia, aquell personatge tan pacífic i tan agradable que havia construït encara amb inexperiència però amb tota la il.usió del món... Recordo els intensos nervis, el maquillatge, l'esforç, el teatre, l'escenari, la vella aula d'interpretació i sobretot els assajos, el dia a dia d'una representació teatral, el fet de CREAR.
Han passat més de deu anys però jo no he parat d'actuar, no he parat de fer un curs o un altre, no he deixat d'estudiar, de formar part d'un grup o d'un altre. Recordo tota l'adolescencia a l'escenari, fins i tot assajant 4 obres de teatre a la vegada, el resultat de diferents cursos i la iniciativa d'un grup de joves que sense recursos i amb molt atreviment muntavem les nostres petites obres als teatres sense tèmer a res ni a ningú i enfrontant-nos a qualsevol escenari i a qualsevol públic.
Tinc bons records d'aquella època, d'haver fet dos personatges en un mateix melodrama, d'haver interpretat els 7 pecats capitals en una funció de teatre de màscares, recordo l'olor de la gomaespuma i els peus descalços sobre les rajoles de la sala d'assaig i sobre les taules de l'escenari. Recordo relacions més o menys afortunades amb els companys, amistats per tota la vida i gent que sembla haver desaparegut en el temps.
Entre setmana, a les nits, després d'anar a escola, assajava i els caps de setmana anavem a fer bolos. El món de l'espectacle a Catalunya està molt tancat però els meus companys i jo ens sabiem moure en el panorama més alternatiu. El poc que guanyavem servia per pagar decorats, vestuaris i viatges... no ens preocupava. Els caps de setmana mentre la gent de la nostra edat sortia de festa, nosaltres pujavem a l'escenari una altra vegada i donavem vida a diferents personatges. Anavem al teatre a veure a intèrprets reconeguts i no ens feia cap por esperar-los a la sortida i parlar amb ells. Nosaltres, coneixiem límits i fronteres, però no ens importaven.
Als 15 anys vaig actuar a la meva primera obra de teatre a l'Ateneu Igualadí i recordo la meva sensació d'euforia, els focus de color àmbar, el vestit blau, les sandalies platejades que trepitjaven l'escenari, la senzilla escenografia, aquell personatge tan pacífic i tan agradable que havia construït encara amb inexperiència però amb tota la il.usió del món... Recordo els intensos nervis, el maquillatge, l'esforç, el teatre, l'escenari, la vella aula d'interpretació i sobretot els assajos, el dia a dia d'una representació teatral, el fet de CREAR.
Han passat més de deu anys però jo no he parat d'actuar, no he parat de fer un curs o un altre, no he deixat d'estudiar, de formar part d'un grup o d'un altre. Recordo tota l'adolescencia a l'escenari, fins i tot assajant 4 obres de teatre a la vegada, el resultat de diferents cursos i la iniciativa d'un grup de joves que sense recursos i amb molt atreviment muntavem les nostres petites obres als teatres sense tèmer a res ni a ningú i enfrontant-nos a qualsevol escenari i a qualsevol públic.
Tinc bons records d'aquella època, d'haver fet dos personatges en un mateix melodrama, d'haver interpretat els 7 pecats capitals en una funció de teatre de màscares, recordo l'olor de la gomaespuma i els peus descalços sobre les rajoles de la sala d'assaig i sobre les taules de l'escenari. Recordo relacions més o menys afortunades amb els companys, amistats per tota la vida i gent que sembla haver desaparegut en el temps.
Entre setmana, a les nits, després d'anar a escola, assajava i els caps de setmana anavem a fer bolos. El món de l'espectacle a Catalunya està molt tancat però els meus companys i jo ens sabiem moure en el panorama més alternatiu. El poc que guanyavem servia per pagar decorats, vestuaris i viatges... no ens preocupava. Els caps de setmana mentre la gent de la nostra edat sortia de festa, nosaltres pujavem a l'escenari una altra vegada i donavem vida a diferents personatges. Anavem al teatre a veure a intèrprets reconeguts i no ens feia cap por esperar-los a la sortida i parlar amb ells. Nosaltres, coneixiem límits i fronteres, però no ens importaven.
Més endavant va arribar l'hora de començar estudis superiors. Jo vaig ser de les poques que va estudiar la carrera d'Art Dramàtic, va ser al Centre Superior d'Art Dramàtic Eòlia. Durant la carrera he interpretat a Medea, a Lady Macbeth, a Clov (Fi de partida de Beckett), a una decadent cantant de music-hall, a una noia boja obsessionada amb la seva parella... També he fet el meu debut en el món dels curtmetratges on m'he trobat altres personatges per viure, alguns d'ells, més aviat desequilibrats i que han estat un autèntic repte...
He viscut com tot estudiant, els meus bloquejos, els meus descobriments, les meves dificultats i les meves troballes... Mentre, he convinat les classes amb castings, intervencions televisives, obres de teatre i algunes feines que no tenien res a veure amb la meva vocació però que m'han ajudat a pagar els estudis.
Vaig passejant-me per escenaris com a la meva principal necessitat, sobretot molt ficada en el món de l'espectacle més alternatiu. Últimament, com he dit abans, també m'he posat davant la càmara per a actuar en curtmetratges i també és una experiència satisfactòria, malgrat estar habituada a l'escenari.
Com la majoria d'actors i actrius em trobo davant d'una realitat professional més que difícil però visc amb la il.lusió de seguir actuant sempre, de seguir aprenent constantment, de ser feliç amb el que faig i aportar també felicitat als altres.
He viscut com tot estudiant, els meus bloquejos, els meus descobriments, les meves dificultats i les meves troballes... Mentre, he convinat les classes amb castings, intervencions televisives, obres de teatre i algunes feines que no tenien res a veure amb la meva vocació però que m'han ajudat a pagar els estudis.
Vaig passejant-me per escenaris com a la meva principal necessitat, sobretot molt ficada en el món de l'espectacle més alternatiu. Últimament, com he dit abans, també m'he posat davant la càmara per a actuar en curtmetratges i també és una experiència satisfactòria, malgrat estar habituada a l'escenari.
Com la majoria d'actors i actrius em trobo davant d'una realitat professional més que difícil però visc amb la il.lusió de seguir actuant sempre, de seguir aprenent constantment, de ser feliç amb el que faig i aportar també felicitat als altres.
Aquí teniu el meu videobook promocional.
http://www.youtube.com/watch?v=2mg9f0pzETc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada