SI NO ÉS SA NO ÉS SEXY

Avui us vull parlar d' un dels pitjors invents de la humanitat: els talons alts. La primera vegada que em vaig posar uns talons alts (eren molt alts) va ser per un paper al teatre, el meu personatge els portava i jo els vaig usar però quan no estava a l'escenari o al finalitzar la funció, el primer que feia era treure' m les sabates i fer-me un bon massatge als peus. La veritat és que no em costa portar talons alts però no vull usar-los. Alguna vegada em poso talons alts per anar a una festa (quasi mai perquè no cal), per fer-me unes fotos, per un paper... però sempre camino el mínim amb ells. A la meva vida diària uso talons gruixuts i de poca alçada i també cunyes moderades. M' agraden els meus peus i vull tenir-los bé, que no facin mal i que no es deformin. Em sembla una barbaritat portar talons alts, s' han d' utilitzar poc o gens. Jo els evito sempre que puc, és a dir, el 98% de les vegades i quan els faig servir, intento no estar dreta ni caminar gaire. Quan la gent comença a dir ximpleries sobre què "bonics" i "femenins" que són els talons alts jo els pregunto si els hi semblen boniques les deformitats com els galindons ("juanetes"), els dits en martell, l' artrosi de genoll, les lesions d' esquena i el tenir poca mobilitat... És espantós usar una cosa perjudicial per a la nostra salut només perquè és "bonic" (i això de que és bonic és un altre invent estúpid de la publicitat, que com sempre, crea complexos i intenta vendre coses inútils). Estic cansada de sentir que els talons alts són tan bonics i que estilizen tant (¿i per què vols estilizar-te?). No hi ha res com tenir els ossos del peu al seu lloc i caminar i ballar amb llibertat, això sí que és bonic.
Ara recordo aquella publicitat estúpida i atroç de Loubotin en el que apareixien cames mutilades de dona per mostrar les seves sabates. En el món de la moda ja s' han usat moltes vegades imatges de dones destrossades d' una manera o altra i que es frivolitzi amb la violència, que s' utilitzi per fer negoci i que ens venguin la violència contra la dona com a eròtica i sexy és una gran vergonya. Loubotin a més a més, va dir que ell no dissenya calçat pensant en la comoditat, ell diu pensar en allò bell i sexy (és curiós como per a  tanta gent allò bonic i sexy ha d' estar renyit amb allò còmode i saludable). També va dir que ell al dissenyar pensa en els homes i no en les dones i això es nota, no li importa que la dona pateixi, el que li importa és que li agradi als homes (a veure si la gent se' n adona d' una punyetera vegada que les dones no estem aquí per satisfer als homes. I si a als homes els hi encanten els talons, que se' ls posin ells). Doncs bé, gent com Loubotin ho té fatal amb gent com jo, perquè jo quan faig QUALSEVOL COSA, també quan em calço, no penso en agradar als homes ni a ningú, penso en agradar-me a mi mateixa, i jo m' agrado còmoda i sana.
No em perjudicaré la salut per una estúpida frivolitat. Jo sóc una persona sacrificada i lluitadora però per coses importants, no per frivolitats (això de que per a estar guapa s' ha de patir és mentida però si fos veritat jo preferiria estar lletja). Per semblar "sexy" i "femenina" a una colla de ximplets influenciables no faré res i menys encara perjudicar la meva salut. El cos mereix mereix respecte i l'opinió dels altres no importa gens. Ja ho he dit moltes vegades, no estem aquí per agradar als altres ni per complaure a ningú de cap manera.
Hi ha gent que s' enamora de les sabates de Loubotin, les veuen molt "fashion" però jo crec que el peu humà és molt més bonic que una estúpida sabata, i s' ha de cuidar. Em sembla horrible veure tanta gent destrossar-se els peus amb els talons (fins i tot hi ha dones que s' han tallat el dit petit del peu per portar talons amb més facilitat).  Què tenim al cap? Per favor, deixem-nos de fer barbaritats per encaixar en motlles absurds, deixem d' escollir com a "bonic i sexy" allò més perjudicial i antinatural. Per a mi, si no és sa, no és sexy!