LA FAMA SOBREVALORADA

"Voleu la fama però la fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor". Aquesta és una famosa frase de la sèrie "Fama", ja sabeu, estudiants d' arts escèniques que es deixaven la pell per la fama. Jo també vaig sentir aquesta frase (mig en broma mig seriosament) quan estudiava Art Dramàtic i la meva resposta era: "doncs no, jo no vull la fama". Jo vull expressar-me, transmetre, aprendre, fer-ho cada vegada millor... i viure d' això; per aconseguir-ho he fet i faig grans sacrificis, ho pago amb sang, suor i llàgrimes (ai, si només fos amb suor!). Esforç per aprendre, esforç per millorar.

La fama és una altra història, la fama m' importa ben poc, per la fama no faré res. A més a més, no és necessari suar per la fama. Hi ha gent terriblement estúpida, mandrosa i incompetent que és molt famosa, no saben el que és lluitar. Per millorar dia a dia en el món artístic (i en altres territoris) sí cal lluitar molt però per la fama no val la pena i ni cal fer-ho. La fama en sí no té cap valor. Per què li donen tanta importància? La gent no és millor ni pitjor pel fet de tenir fama. Avui dia entre els més famosos hi ha personatges horribles, ignorants, avorrits, superficials... no són dignes d' admiració. Veig sovint grans artistes anònims per una banda i gent famosa que no val res per una altra banda, jo prefereixo els primers, són gent interessant que aporta quelcom.

Per tenir fama no cal matar-se del esforç en una academia, qualsevol idiota es fa famós avui dia per anar al llit amb algú de la tele -no fa falta que sigui veritat, pot ser una invenció-. Per què li donen valor a la persona per ser famosa i no pel que fa a la seva vida?

La fama en sí no val res i menys avui dia que la gent sovint tria com a herois als personatges més absurds. 

La gent famosa no és millor que ningú, no entenc als que es tornen bojos quan es troben amb algú famós (després de tot, els famosos són vulgars mortals com tots els altres).

Si estudies no ho facis per fama ni per diners, que sigui perquè ho estimes, perquè forma part de tu, perquè vols fer-ho bé, molt bé. Alguna vegada m' he trobat gent que deia que volia ser famosa, gent a la que no li importava la interpretació, doncs veureu, veure això em posa malalta, a una escola de Art Dramàtic (o de dansa o del que sigui) no hi has d' anar per ser famos@, hi has d' anar per ser actor/actriu i tan bo/na com sigui possible. Prou ja de tanta superficialitat! L´art és important, no és un mitjà per a que presumeixin els més ximples. Usar l'art per presumir i cridar l' atenció em sembla una indecència, això és prostituir l' art. És terrible la manca de valors que hi ha en aquesta societat i com es desvalora l' art, tot i que també cal dir que el que va a estudiar qualsevol disciplina artística amb aquesta actitud, normalment ho acaba deixant perquè no pot suportar l' esforç que cal dedicar (que ni s' ho imaginava) i perquè al no estimar l' art no pensa sacrificar-se.

És millor ser artista que ser famós. I si un artista es fa famós, això no significa que sigui millor que un altre que no ho és.

El reconeixement és una altra cosa i té aventatges també, clar que sí. Està bé que et coneixin, que t'admirin, que triomfi el que facis, això et pot obrir portes i està molt bé si veritablement has mostrat qualitat a la teva feina.

Lluita per ser bo/na en el que facis i si arriba el reconeixement, si arriba la fama... fes-ho servir al teu favor,  però si és la fama en sí el teu únic objectiu, la teva única motivació... t' has equivocat de camí, però tranquil@: per tenir la fama no s' ha de suar tant. Inventa qualsevol estupidesa, surt en un reallity show, monta un escàndol i ja ho tens. Les persones que volem fer alguna cosa útil ja suarems nosaltres i ho farem encantats/des, amb fama o sense ella.