dilluns, 8 d’agost del 2011

SUGGERÈNCIES MUSICALS


La música és un gran consol. Sempre.
Hi ha qui em critica per gastar tan temps i diners en aprendre i escoltar música. Ja sabem què passa, la gent inculta considera l' art com una cosa frívola i més valdria que abans de criticar s' injectessin la música en vena, per veure si d' aquesta manera es tornen més persones. Perque l' art és el que ens dóna humanitat, el que ens fa millors i dóna sentit a la nostra vida.
Per què serveix la vida si no pots crear? Què vols que sigui la teva vida? Una merda de feina a canvi d' una merda de sou i res més? I menysprearàs als que tenen inquietuds?
Vivim en una societat plena d' ignorància, incultura i totalment cruel. I el pitjor de tot és que hi ha qui se sent orgullós de ser imbècil i no fa res per millorar...i resulta que després els imbècils som els que volem aprendre? Apa!
Afortunadament, encara pots trobar algú que val la pena entre tanta gentussa.
Dedico aquesta entrada a les persones amb intel.ligència i sensibilitat que valoren l' art, en aquest cas la música.

Curiosament, en aquesta entrada han coincidit principalment veus femenines, la gran majoria d' elles ben poc convencionals. També trobareu però, algún instrumental.

Començarem amb un compositor que crea una música meravellosa i molt inspiradora, sempre amb un toc gòtic, es tracta d' Adrian Von Ziegler. La peça que us ofereixo és Fatal Lullaby, Cançó de bressol fatal.
Tinc una història d' amor-odi amb les cançons de bressol ja que normalment m' entristeixen però també m' atreu el seu aire misteriós que en aquest cas és més que notable.
Sabeu que les cançons de bressol tenen sentit ritual? La paraula Lullaby significa "veste' n Lilith" i és perque es creia que Lilith, la primera dona d' Adàn -considerada maligna per la seva independència- era una diablessa que assassinava als nens al seu bressol. Quan els pares cantaven cançons de bressol als seus nadons, es creia que se'ls protegia de Lilith.
Escolteu atentament aquesta peça, és una barreja sorprenent de dolçor, melangia, màgia i cert aire maligne.



To France és una de les millors cançons de Mike Oldfield. Plena de força i d' il.lusió. En un anterior article de música d' aquest mateix blog podeu trobar una versió d' aquest tema interpretada per Blind Guardian. Aquí tenim una altra versió, també curiosa de sentir, interpretada pel grup Leaves eyes que compta amb la veu de Liv Kristine tan reverenciada per la seva època daurada a Theater of Tragedy. Una versió amb aires medievals i un videoclip teatral.




Només fa un parell de dies que vaig descobrir al grup Ataraxia, que barregen de manera magistral música gòtica amb música antiga. La seva cantant. Francesca Nicoli té una veu soprenent plena de registres, que en algunes cançons recorda a la gran Diamanda Galas (sorprenent similitud en la peça Medusa).
Les cançons d' Ataraxia són molt agosarades, expressives i teatrals. En aquesta que trobeu a continuació, Histrionia, trobem una reflexió sobre el pas del temps i la mort. La seva lletra ens parla de viure el moment i del final inevitable, ens recorda que absurd és a vegades tot plegat, les pèrdues que patim a la vida, els canvis que trobem, les emocions... Una de les línies de la cançó ens dóna un missatge senzill i revel.lador: riu que demà ploraràs...




També em resulta molt interessant el grup Narsilion. Us l' aconsello en aquests moments dolorosos que tots passem. Tant estrés, tantes situacions desagradables, tanta violència, tantes penúries, tanta incomprensió.
Feu callar aquest món podrit i sorollós, poseu una llum ben suau, atureu-vos i escolteu aquesta música meravellosa que us transportarà a móns màgics plens de dolçor. Hi ha vida més enllà del dolor.
Les melodies preciosistes de Narsilion ens conviden a sommiar i resulta difícil escollir entre tantes cançons belles.
Les seves cançons habitualment tracten temes molt màgics i poètics, resulten molt aconsellables ja que et fan sentir bé i et mostren una altra realitat, meravellosa i alegre.

Us ofereixo dos peces, una d' elles és en català Montserrat, nom de per si, màgic i la següent peça és A night in Fairyland, una nit al país de les fades. Bon viatge.






Entre les meves preferències musicals es troba el següent grup: Die Verbantten kinder evas, format per Richard Lederer i Christina Kroustali (Lady of Carnage). És difícil descriure la seva música, tan sorprenent i especial, però es pot considerar molt emocional, expressiva, fosca i ambiental. Les melodies impressionen per la seva sensibilitat, les lletres són poètiques i té un so encisador. De seguida t' arriba el seu missatge. El seu so és tan especial que sembla un somni. Aquí trobem dues peces Mistrust i In darkness let me dwell. Mereixen tota l' atenció. Deixeu-vos portar per aquest somni.




Dins de la música gòtica es repeteixen fòrmules i tòpics però segueix havent-hi una gran varietat: inclinacions més metal, més medieval, més sinfònic... Mephisto Walz queden molt lluny ara que es porta l' espectacularitat. Sense masses artificis acaben teixint un so sofisticat, hipnòtic i fosc. Aquesta cançó porta el mateix nom del grup: Mephisto Walz, el vals de Mephisto. Un elegant ball de saló, perfecte per a un dimoni i que és una curiosa barreja de rock i vals.




Una cançó fabulosa i sommiadora, a mitges entre el pop-rock més fresc i els tocs gòtics més subtils -molt subtils- és Leaves (fulles). Una melodia encantadora, una veu potent i expressiva i un so ple d' entusiasme. El grup holandès The Gathering són responsables d' aquesta peça nostàlgica i plena de força. La lletra ens parla d' una trobada casual, imprevisible entre dos desconeguts entre els quals es desplega una gran química, molta atracció... però que acaba en un record. Mai més es tornen a veure, l' esperança perd força però queda una gran il.lusió i el somni de tornar-se a veure. Us ha passat mai?



Vull mostrar una meravella: Qu' es de ti desconsolado, inoblidable obra del poeta i músic Juan del Enzina (1468-1529). Per als que us agrada la música antiga, aquí teniu aquesta peça plena d' emoció i inspirada en fets històrics. Us volia mostrar una versió meravellosa i molt intensa, interpretada per una coral mixta però que mai més he trobat al Youtube (aquestes coses que passen, que treuen els vídeos), arribava directe al cor. Però aquí tenim una altra versió, també meravellosa i a més a més, és molt coneguda, és la d' Hesperion XXI, format per Jordi Savall, Montserrat Figueres, Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith. Creieu-me, val la pena.



A continuació, una suggerència d' un lector del blog. El grup Dead can dance, que compta amb una veu molt especial, exòtica i colpidora, Lisa Gerrard. Em van impactar molt la primera vegada que els vaig escoltar com a banda sonora de la pel.lícula The mist basada en una novel.la de Stephen King. No tenia ni idea de qui eren els responsables d' un so tan potent i dramàtic. Doncs es tractava d' aquest grup, Dead can dance. La cançó és The host of seraphim i és tota una experiència. Al cinema s' ha utilitzat per il.lustrar situacions apocalíptiques, com si es tractés d' un gran Requiem, aquí la trobem acompanyada d' imatges molt poètiques.





Una proposta d' una lectora del blog és Hagalaz' Runedance. Andrea Nebel Haugen és la cantant d' aquesta formació que posa música a les tradicions paganes. Les seves cançons ens parlen de tradicions i cultures del passat, divinitats paganes, màgia, natura... La seva música sóna a folk en moltes ocasions però també trobem càntics de gran solemnitat com a la peça que trobem a continuació, Mother of times. Amb aquesta música reviuen aquelles religions que van intentar destruïr per la força però que de mica en mica van ressorgint amb un bon nombre de seguidors. Els valors pagans han de tornar: espiritualitat, el poder de la dona, el respecte cap a la Natura, el poder interior de cadascú... Mother of times ens mostra una de les moltes cares de la Deessa.

Amb aquesta cançó deixem aquest recopilatori musical, agraïnt als lectors del blog les vostres suggerències i atenció.
Us desitjo una existència plena de molta música!

1 comentari:

  1. Tens molt bon gust musical. Aquest tema de "The Host of Seraphin" em dóna calfreds, però el que més em "posa" és el tema de "Cantara".

    Sort!

    ResponElimina