EXPERIÈNCIES ARQUETÍPIQUES

Estic en un mal moment. No m´agrada parlar de temes gaire personals al blog però he de reconèixer que estic en un mal moment.
La salut em falla. La rinitis alèrgica que pateixo desde fa anys se m´ha complicat horrorosament i ha degenerat en pòlips nasals, sinusitis, bronquitis... Estic en llista d´espera per a que m´operin i pugui portar una vida més normal, però la trucada no arriba. En la meva professió, el nas obstruït no és bona cosa. A la ràdio se´m ha notat una congestió nasal horrorosa que m´ha disfressat la veu i m´ha impedit expressar-me com voldria, en el món de la interpretació, encara és més delicat el problema. També pateixo migranyes i respiro incorrectament -massa per la boca, ja que el nas està tapat- provocant ronquera, sequetat, falta d´oxígen i una fatiga que en una vida agitada com la meva és un escàndol.

Però jo no em conformo amb el que em dóna la vida. No he deixat de fer res. Estic acabant la cinquena temporada d´Arkanum i gràcies a algunes tècniques que he après i a alguns remeis provisionals m´he pogut destapar lleugerament el nas o dissimular en certa mesura la veu nasal.Sé que em curaré.

Per altra banda hi ha més reptes complicats a la meva vida. Ara s´ajunten d´una manera terrible. Sense cap mena de dubte, són els compromissos professionals i la meva relació amb els altres el que m´acaba de desestabilitzar. A la vida m´he trobat gent que m´ha trinxat i m´he convertit en una persona desconfiada. De tan en tan conec a algú diferent però em costa relacionar-m´hi per tanta mala experiència acumulada.

En el tema professinal he d´estar al 100% però a vegades em sento dèbil, les oportunitats són poques i difícils i una es pregunta per què diantre és tot tan complicat. Ja sabem com és la faràndula...

Però cal dir que tot això també m´està despertant. Entre tanta angoixa surt fortalesa també. A vegades vols tirar la tovallola, altres vegades vols sobreviure i lluitar més que mai.

Tinc molts malsons, dormo poc i malament. A vegades els malsons tampoc són tan mala experiència. És com passar la nit al cine veient pel.lícules de terror... no està malament. Però quan els malsons ja et toquen massa el tema personal la cosa canvia... Parlem però dels somnis més interessants: Curiosament en els meus malsons apareixen paisatges meravellosos i extraordinaris, recordo haver sommiat unes muntanyes sorprenents, amb una platja paradisíaca al costat i al mig de tot una catedral bellíssima i més que imponent. Ben estranya la combinació però meravellosa, m´encanta la creativitat que es troba en el subconscient. Llàstima que en aquell lloc meravellós van passar coses horribles (intentaven matar-me a trets, a cops de destral i estampant contra una paret el cotxe on viatjava). Per no parlar de les criatures deformes i cremades i el cadàver que trobava dins la taquilla d´una escola...En una altra ocasió em trobava en una sala decorada com en un palau i allà trobava a la meva doble, que per cert era sorprenentment malvada i perillosa, com si no n´hi hagués prou en veure el teu doble, cosa que en algunes cultures es considera un mal presagi... Quan em vaig aixecar del llit i vaig anar al lavabo, me ´n guardava prou de mirar-me al mirall...

Recentment vaig sommiar que estava en un lloc ple de gent, algunes persones les coneixia, altres no. En qualsevol cas m´hi sentia molt malament i veia que la gent que més m´agradava en realitat era bastant poc de fiar (una fobia que tinc, no poder confiar en els altres). El somni següent era completament diferent i meravellós. Estava en una sala luxosa, plena de mobles antics i daurats. Em sentia tranquil.la i feliç.

En el somni apareixia Ganesh, el déu elefant de la bona fortuna i el que elimina els obstacles (quina falta em fa ara que començo una nova etapa i que el tema es presenta difícil!). Ens posavem a jugar a cuc-i-amagar entre aquells mobles luxosos, ens sorpreníem un de l´altra i ens feiem farts de riure corrent i amagant-nos entre tantes coses meravelloses. Jo em sentia alegre i feliç. Hi havia una atmòsfera agradable i es respirava tendresa i alegria. Entre aquells mobles es trobava un àngel, també daurat, amb aspecte infantil que semblava reflexionar arrepenjat entre els armaris i les calaixeres. Jo m´amagava entre sofàs i cadires, amb una càmara fotogràfica a les mans, per fer-li una foto ben graciosa.

Quan em vaig despertar m´esperava un dia molt dur, però el somni m´havia deixat molt bon cos i la desesperació semblava haver disminuït. Era com si Ganesh realment hagués estat jugant amb mi, per fer-me riure i donar-me forces... i a més a més, hi havia un àngel a prop meu. He estat interpretant el somni de mil maneres diferents, em pregunto si no serà que la fortuna fuig sempre de mi ja que el déu de la fortuna s´amagava de mi... Però em dóna la sensació de que no és així, crec i vull creure que les coses aniràn bé. Ganesh no s´amaga, juga.

Les divinitats hindús sempre m´han cridat l´atenció. Ganesh em convé i veig en Shiva (pare de Ganesh) la fortalesa que cal perque tot es modifiqui (per cert, com si es tractés d´una altra senyal, veig la seva imatge per tot arreu, en un dels llocs més curiosos va ser en un estrany collaret hippie que duia una noia que vaig veure al carrer, el dia després del somni).

Però sense cap mena de dubte, una de les meves divinitats hindús preferides és la meravellosa Kali, tan fosca, tan poderosa... Convida a lluitar, a conèixer la pròpia força, a gaudir del plaer, a viure intensament, a no tenir por, a endinsar-se en allò desconegut i arribar al coneixement. No veig cap altre arquetip tan relacionat amb la feminitat com ella. Ens han vengut que la dona és fràgil i delicada però en realitat es tota fortalesa i energia infinita. Totes les dones som Kali. Jai Kali!

Us presento una cançó que és un himne metal a Kali. Val la pena. Que us agradi!

Aquí tenim una versió d´un mantra dedicat a Ganesh.

Com no, també vull dedicar un mantra a Shiva.