MÉS ENLLÀ DE LA INDIGNACIÓ. SÓC ANTISISTEMA.

El moviment dels indignats és necessari i just. Desgraciadament ha arribat tard i en forma massa lleu. El moviment ha de ser més actiu, més potent. El moviment, amb les seves acampades ha fet una demostració de resistència malgrat tots els inconvenients que ha trobat: la violència policial, els polítics imbècils que s' han acollonit però han seguit amb la mateixa imbecilitat de sempre, intrusisme (estic parlant dels mandrosos sense compromís, els aprofitats, els que es fan dir antisistema però que no són res més un producte del sistema realment, aquells que en realitat han boicotejat el projecte i han donat mala imatge (-la gent confón als compromesos amb els que no ho són-)...

Jo em considero antisistema, però antisistema de veritat, no de cartró pedra. Vaig contracorrent, treballo dur per tirar endavant, fomento el pensament propi lluny de les masses, m' ho qüestiono tot, utilitzo els mitjans de comunicació per fomentar idees noves, sobrevisc, em rebel.lo, m' esforço per aprendre tots els dies i compartir el que aprenc, poso en dubte els dogmes, quan trobo una injustícia lluito, defenso els meus drets, el meu vot és nul (per què votar als que ens arruïnen que són tots els partits?). Vull agafar el món i sacsejar-lo, replantejar els valors de la societat, dins de la mesura que puc i en la humilíssima posició en que estic. Sóc antisistema, vaig contra el sistema i faig el possible per canviar-lo.

El que NO és antisistema i jo no faig és cremar contenidors, robar, trencar aparadors, apallissar la gent pels carrers... Quina mena de canvi pot aportar una actitud així? Res de bo. No fa gaire Londres es trobava en una situació de violència als carrers brutal. Jo entenc que la gent protesti i cridi però res justifica les seves bretolades, robar-se entre ells, destruïr els negocis dels que lluiten per tirar endavant, matar, cremar edificis... Aquests van de víctimes i d' herois per la vida però són delinqüents.

Jo he patit tota la meva vida PRECARIETAT, així en majúscula i no robo ni mato ni trinxo res.

També em fa molta gràcia el típic "antisistema" que s'omple la boca parlant dels drets de la classe obrera quan ell és un pijo que no ha treballat mai a la vida (no perque no hi hagi feina sinó perque no li ha donat la puta gana) i es dedica a destruïr el negoci dels obrers i causant més problemes a la classe obrera a la que diu defensar tan.

Utilitzar la crisi com a excusa per sortir al carrer a matar gent no et converteix precisament en un heroi.

La rebel.lió no ha de ser entre nosaltres sinó contra els que han creat la nostra desgràcia: polítics, bancs, grans empreses... Lluitar contra la injustícia que està establerta per aquests grups és ser antisistema.

Anar contra el sistema està mal vist perque ens han ensenyat a ser submissos. Ens han dit què està bé i què està malament sense permetre que ens ho plantegessim i ho decidissim. Un dia algú va dir: "diuen que el que és antisistema està malalt, però com que el sistema és malaltís el que està malalt realment és qui segueix el sistema." Trobareu aquest missatge més ben expressat en una cita de Krishnamurt al documental Zeitgeist.

Sovint se' m té per la boja del poble, però sé bé el que em faig. Pensar no està ben acceptat socialment. S' ha muntat la societat perque la gent pensi el mínim possible i col.labori amb els més poderosos del planeta que sovint són també els més cruels  i menyspreables.

Les interminables jornades laborals (partides a més a més) condemnen (a la minoria que té feina) al treballador a dedicar tota la seva vida a feinetes miserables sense poder viure la seva vida, pensar, estudiar... La qualitat del sistema educatiu és pèssim i cada vegada pitjor per culpa de tanta retallada. La medicina no avança per güarir malalties sinó per cronificar-les i crear-ne de noves. Els mitjans de comunicació podreixen el cervell dels ciutadans i les ciutadanes amb manipulació i tot tipus de tele-escombraria. L' art i la cultura es menyspreen. Es trepitja a aquell que té inquietuds i vol aprendre. Es fa creure a les persones que no valen res i que han de canviar per dins i per fora segons uns cànons equivocats. Cada dia els països s' empobreixen més, la gent no té accés a uns estudis ni a una feina (sobretot feina digna) a la sanitat, a l' habitatge... als drets més bàsics! I a sobre sembla que el polític és intocable, que no se' l pot criticar.

Doncs mireu, jo sí que els critico. No importa de quin partit siguin. Tots els partits són una porqueria i estàn formats majoritàriament per imbècils capaços de trepitjar el cap dels més pobres per quedar-se amb els seus diners. Robin Hood a l' inversa, roben als pobres per donar-ho als rics.

Ells diuen que no es pot acampar en una plaça i que no se' ls pot criticar, però en canvi si que es pot deixar a la gent sense casa, sense feina, sense cap dret?

Necessito una operació quirúrgica per un problema de salut que em fa patir però els polítics consideren que són més importants els seus cotxes oficials i la seva roba... que jo em foti i que el meu problema arribi a les pitjors conseqüències si cal. Però jo dic que no.

Tinc estudis i una professió que estimo però sovint he de fer feines espantoses per sobreviure i suportant tractes vexatoris per part d' unes empreses malignes i una societat sense educació, bondat ni sentit comú.

I jo critico tot això i més i la gent em mira escandalitzada i considerant que estic malament del cap. Reverencien els polítics considerant que si estàn on estàn és que deuen estar molt preparats (però la majoria no tenen ni cultura ni sentit comú i deixar tanta responsabilitat a les seves mans té conseqüències nefastes per a tothom com estem veient). Em diuen que s' ha de votar els polítics encara que no valguin una merda perque està fet així i no s' hi pot fer res. Em diuen que els polítics si estàn on estàn és perquè s' ho hauràn currat i ja deuen saber què fan. Quines ximpleries! Mireu els polítics: són cultes? són bones persones? són honrats? són intel.ligents? No, oi que no? I llavors? No veieu que són un perill? Han d' estar al nostre servei i no nosaltres al seu, però fan reformes i guerres sense la nostra aprovació, llencen els nostres diners i després diuen que la culpa de tot és nostra.

Més temes per qüestionar-se: Què és hisenda i per què li hem de donar els diners que tan suem, sagnem i plorem? Hisenda no som tots, ens roba a tots. Per què els pobres paguem més que els rics? Per què pagar impostos si t' apunyalen al carrer, no pots accedir a la sanitat pública, els contenidors peten perque ningú els buida, el transport públic és una porqueria i cada vegada és més car, no pots tenir uns estudis...? Per què la vida barata ens ha de costar tants diners?

Per què hisenda persegueix a algú que cobra 400 € de l' atur i en cobra 300 € més treballant en negre per sobreviure quan els polítics tenen 3 ó 4 sous, tots ells desorbitats i per no fer res més que perjudicar la societat? I no oblidem els seus sous vitalicis i les seves enormes jubilacions per haver treballat molt poc. No has pensat mai això lector@ meu/va que segueixes obedient els dictats del sistema i a sobre te' n sents orgullós? Ja has pensat que potser quan siguis gran no tindràs jubilació gràcies al sistema amb el que tan col.labores?

Aquesta societat perd tots els valors.

Et ridiculitzen quan penses per tu mateix. Diuen que estàs boig i et recepten un munt d' antidepresius tòxics que et maten el cervell i tot el cos a poc a poc i enriqueixen les fortunes de la indústria farmacèutica (en la que tu, ingenu/a també deus confiar). T' ensenyen que has de canviar només per adaptar-te als gustos absurds de la gent. Et diuen que has de fer tot el possible per que la societat t'accepti, però encaixar en una societat espantosa significa ser un espant... pensa-t' ho. S' ha de canviar el que està malament i no el que està bé.

Et fan creure que la vida s' acaba als 30, que les dones estiguin en l' edat que estiguin són un problema, que el que està per damunt teu és que deu ser millor que tu... en definitiva, seguir la corrent. Si veus una fila de gent tirant-se per un pont, posa-t' hi al darrere, no fos cas que et miressin malament.

L' èsser humà és un desastre, el seu pitjor enemic i el pitjor enemic de la Terra. Podia ser la millor especie i podriem considerar que és la pitjor. Som la pitjor especie. I el pitjor de tot és que ens creiem molt importants, molt evolucionats i anem amb una superbia insuportable. Però realment què hem fet? Com hem avançat? Ens sentim orgullosos de la tecnologia, això és tot el que hem fet? Crear unes màquines que per cert, funcionen fatal i ens impedeixen treballar a gust i amb la rapidesa que voldriem (penseu en la punyetera informàtica). La nostra tecnologia no és tan meravellosa com ens pensem i de què serveix aquest avenç mentre hi ha tanta fam i tanta violència? Evolucionar tecnològicament està molt bé però humanament no hem evolucionat gens. No em fascina tant dissenyar super-hiper-mega naus amb super-hiper-mega ordinadors com acabar amb la violència i la gana.

Mireu aquest desastre de món: és per sentir-se orgullós? Jo diria que no.

Fixeu-vos en algunes malalties: càncer, artritis, diferents tipus de demència senil... són algunes de les malalties més velles del món i amb prou feines les coneixem i en molts casos no les podem solucionar. En comptes de dir que en sabem tant, més valdria esforçar-nos per aprendre més i no negar el dret de la salut a la població.

Que avui dia estiguem tan malament, en una societat tan suposadament avançada i moderna és una vergonya. No hi ha drets!

No m' estranya que la gent s' entusiasmi amb les pel.lícules de zombies: de manera inconscient veiem la nostra societat apocalíptica reflectida: pobresa, miseria, cap lloc on anar, una societat morta en vida, que es mou infeliç, sense valors, sense esperança ni emocions ni res a fer o una rutina absurda, els laboratoris creant malalties, cada vegada més diferències socials...

Després parlem de la Fi del món. Però si el món ja està acabat! L' Apocalipsi ja és aquí, però ben mirat, alguna vegada hem deixat d' estar-hi?

Però de moment, mirem com és el drama actual: Cada vegada hi ha més gent barallant-se per les restes de menjar dels contenidors d' escombraries. Cada dia hi ha menys feina i en pitjors condicions. Hi ha poquíssima cultura, poquíssima ètica, poquíssim sentit comú. La indigència creix de manera alarmant. Tu cada dia pateixes més pels diners i les ONGS (suposo que n' hi ha de bones) pretenen fer-te sentir culpable com si tu haguessis creat aquesta situació quan ets una víctima més de la miseria, en una mesura més gran o més petita. Aquesta NO és una societat avançada.

Però deixa de pensar que no pots fer res. Pots fer molt. D' acord, sempre has volgut aportar molt al món i per això vas estudiar Medicina tot i que treballes en una cadena de fast food. No et deixen fer la teva gran aportació desde la greixosa cuina de la teva feina de merda. Penses que no hi ha sortida i segurament demà se' t acaba el contracte.

És igual, company. Independentment del teu sou miserable, la teva edat, la teva situació... has de lluitar. T' imagines que la majoria, a les eleccions votés nul? Els polítics estarien acabats i per força n' haurien de venir de millors. Si estàs en contra de qui et fa mal estàs en contra dels polítics. I si estàs en contra dels polítics per què seguir votant la mateixa merda de sempre quan ja has vist que és una desgràcia pel poble? (estic parlant de tots els grans partits, que són una porqueria).

T' imagines ser més ecologista? Boicotejar les grans empreses? Difondre idees revolucionàries? Pots lluitar. Has de lluitar. Prou submissió! La submissió és per als que no pensen!

A continuació us presento un gran documental en dues parts: Zeitgeist. Està subtitulat per si no sabeu anglès (amb algunes faltes d' ortografia, però). Aquí trobareu les mentides i les injustícies del sistema: les religions, la política, l' economia, els mitjans de comunicació, els espantosos atemptats de l' 11 de setembre (que ara tornaràn a ser el centre mediàtic)... A més a més de trobar alternatives molt interessants. Molt aconsellable.
Que comenci la revolució!