EL SECRET D'UNA FARSA

A principis de mes, i com faig cada any, he visitat amb el meu company David, la fira esotèrica Magic d'aquest any 2009. És una fira que m'agrada molt, l'ambient esotèric, els stands, les tarotistes, l'encens, les espelmes... És un caramel. És clar que com va dir molt bé una de les tarotistes fa dos anys, al Magic potser hi ha les millors bruixes... i també les pitjors.

Pot ser que et trobis amb algú molt professional a la fira i que et llegeixi les cartes... també pot ser que et trobis amb algú que no en té ni idea i que a sobre pretendrà donar-te lliçons d'"espiritualitat".

L'espiritualitat avui dia sembla haver-se perdut... L'espiritualitat que ens vénen és un frau, és una injustícia, materialisme, un munt de mentides... Persones que pretenen parlar de filosofies orientals quan no tenen la més mínima informació del tema intenten fer-te creure que han arribat a la "il.luminació". Gentussa estúpida s'omple la boca insultant dient que tots els mals que pateix una persona o se'ls mereix o els ha atret... i no oblidem el típic imbècil que parla de visualitzar allò que vols per obtenir-ho, és clar, l'esforç no té cap valor, es veu clar en la societat en que vivim.

Ja pots visualitzar ja, que si no fas res més...

No cal que facis altra cosa que visualitzar. Si visualitzes allò bo ho atreus i si et passa una desgràcia és culpa teva perque ho has atret. Osigui que si pateixes una malaltia és perque l'has atret i si no et cures és perquè no ho visualitzes. Vaja, això em recorda a aquells horribles predicadors que diuen poder curar als malalts miraculosament. Si no es curen els hi diuen que és perquè no tenen fe i/o no volen curar-se però en realitat no es curen perque aquell predicador és un ESTAFADOR i no pot curar ni un gra al cul.

La passada temporada a Arkanum vaig dedicar un programa a la Noesiterapia, una tècnica que permet operar i parir sense dolor ni anestesia, gràcies a un entrenament adeqüat de la nostra ment. Aquest mètode, desenvolupat pel dr. Escudero és digne d'investigar.
Per preparar el programa vaig assistir a una videoconferència i vaig llegir tota la informació que em va caure a les mans, en forma de dossier. Entre tota aquesta informació hi havia textos extrets del best-seller "El secret". És cert que la Noesiterapia i "El secret" tenen punts en comú: desitjar la curació, no pensar en allò dolent, ni la malaltia ni el dolor de l'operació... Però són coses diferents.

Vaig veure que el llibre "El Secret" no és un llibre d'autoajuda convencional i vaig voler informar-me més. El llibre parla de VISUALITZAR. Crec que tothom hauria de conèixer la visualització. Consisteix en "imaginar" a la teva ment allò que vols, veure-ho. Si ho fas sovint, de manera subconscient t'orientes a la teva vida quotidiana per aconseguir allò que vols. Està clar que en casos de malalties, si el cos "s'imagina" sa, el cervell dóna una ordre al cos de manera que aquest es sent millor i actúa com si estés més saludable, això accelera i afavoreix un procés de curació, enviant un fort estímul al sistema inmunològic. D'aquesta manera podriem relacionar "El Secret" amb la Noesiterapia.
Jo crec amb fermesa amb el poder de la ment i de la visualització. No coneixem prou el potencial de la ment i la visualització. Quan vaig descobrir la Noesiterapia em vaig entusiasmar i em va encantar que sortís una publicació dedicada a la visualització aplicada a tots els àmbits de la nostra vida. Vaig voler afegir textos de "El Secret" de Rhonda Byrne al meu programa sobre la Noesiterapia malgrat haver-me'n informa't més aviat poc.

Més endavant, vaig informar-se més sobre el llibre i vaig veure el documental. Vaig quedar HORRORITZADA i vaig sentir de veritat haver anomenat aquest llibre en el meu programa. Us demano perdó, oients. Perdoneu-me!

Crec que "El Secret" és un llibre horrible i espantós i vaig voler anar a la conferència sobre "El Secret" del Magic 09 per conèixer encara més el tema i no parlar-ne sense saber-ne prou com ja havia fet.
Vull deixar clar perque em sembla tant terrible aquest llibre.


1- El llibre diu que tot el que vulguis ho pots atreure a la teva vida visualitzant.

Dic jo: Visualitzar és bo i atreu allò que volem però també cal treballar-s'ho. Si volem aprovar un examen i ens limitem NOMÉS a visualitzar-ho en comptes d'estudiar, no aprovarem.
Allò que volem, hem d'anar a buscar-ho i treballar-ho. Que es mouen energies és cert, però desde el sofà les energies es mouràn bastant menys.

També és cert que per molt que visualitzem que podem beure aigua d'un vas buit (sense omplir-lo) no beurem ni una gota -per molt que t'hi esforcis...-.
Com diu un amic meu: "El Secret" és la religió dels mandrosos". Jo afegiria però que visualitzar tampoc és tan, tan fàcil... cal concentració.

2- El llibre diu que allò dolent que ens passa ho hem atret nosaltres.

Dic jo: Ni en broma! Em sembla menyspreable, horrible i fastigós que es doni la culpa a algú d'allò que pateix -com si no en tingués prou amb el seu mal!-.

No som el centre de l'univers, hi ha factors externs també. Si et quedes sense feina i has treballat bé és clar que l'acomiadament no l'has "atret" tu per molt pessimista que siguis. Dir que ho has atret és ridícul i absurd... que hi hagi crisi, que les empreses les portin imbècils, que els negocis s'enfonsin i l'atur es dispari a tot el món no té res a veure o què?

Un exemple espantós del llibre ens parla d'un homosexual que per la seva orientació sexual és víctima de moobing a la feina i vexacions a la seva vida quotidiana. Segons el llibre això ho provocava ell mateix amb la seva actitud negativa. No és fastigós? Prou injust és el que li passa com per donar-li la culpa. Ell NO vol vexacions, per tant NO les atreu. L'homofobia NO l'ha inventada ell, ja existia abans de que neixés!

També cal afegir que l´actitud negativa d´aquest noi NO atreia les vexacions, sinó que les vexacions li provocaven -lògicament- malestar i actituds negatives. És al revés de com està escrit al llibre -i és fàcil d´entendre no?-.

PER CERT, si per atreure allò bo ho hem de visualitzar, com explica el llibre que allò dolent ho atreiem si no ho hem visualitzat prèviament?

3- El documemtal és ple de testimonis de persones que parlen de com han canviat les seves vides gràcies a "El Secret".

Aquests testimonis suposadament verídics em recorden sospitosament als anuncis de Teletienda on tantes persones juren que aquell producte que anuncien ha convertit sense esforç els seu enorme ventre obés en un ventre pla i musculós. Ja, ja...

De veritat creieu que Lincoln estava "atreient" una bala
malgrat haver sommiat i profetitzat una mort prematura?

4- Alternant els testimonis de Teletienda apareixien frasses cèlebres de grans personatges de la història que "coneixien "El secret"", Martin Luther King, Abraham Lincoln, Beethoven...

Dic jo: Les frases estàn totalment tretes de context. Beethoven per exemple va ser i serà sempre un grandíssim compositor però el seu reconeixement com a músic no es limita a visualitzar sinó a molts anys d'estudis i d'esforços. No van ser les ximpleries escrites en "El secret" el que el van convertir en un geni. Per cert, va ser una persona enormement infeliç. Va atreure ell la sordera? Pensa en la desgràcia de la sordera per a qualsevol i sobretot per a un músic...
Martin Luther King va morir assassinat malgrat fer tant de bé als altres, va atreure ell l'assassinat? O és que s'ho mereixia pel seu karma?

Lincoln va ser un home poderós i d'èxit però sempre va ser depressiu i va patir molt la mort del seu fill (va atreure ell aquesta mort?). Recordeu també que va ser assassinat (va atreure també l'assassinat?).

Per cert, quan el documental parla de l'estúpida atracció, posa un exemple ridícul: un home que posa una cadena a la seva bicicleta però que quan torna li han robat. Vaja! Ara ho entenc tot: ell ha atret el robatori, és clar! Tant pensar que li robarien la bici... al final li roben! En canvi si no hagués posat la cadena i no s'hagués preocupat no li haguessin robat la bici, oi? Això diu el documental: ja ho sabeu: no tanqueu la porta de casa amb clau que si ho feu atreieu robatoris i crims pitjors.

5- El documental parla de que els més poderosos del món coneixien "El Secret" per això van tenir unes vides tan pròsperes. Van amagar el secret als altres fent que la major part de la població visqués a la pobresa i patís explotació laboral.

Dic jo: la prosperitat no està en "El secret". Explotar als altres és el que fa rics als 4 fastigosos de sempre.

6- Un dels testimonis del documental ens parla d'una persona que creia que els que havien guanyat molts diners a la vida ho havien fet per haver enganyat als altres. També creia que guanyar diners és dur i esforçat. El documental ens ven però que això no és cert, que els que són rics ho són perquè són tan bona gent, tan intel.ligents i tan espirituals que coneixen "El Secret" i això els ha fet rics. També diu el documental que imaginem que ens donen xecs que som rics i que els diners són fàcils d'aconseguir, que deixem de pensar en deutes, que sinó els atreiem.

Dic jo: Sí, molts rics s'han enriquit per robar i enganyar als altres, molts empresaris i polítics per posar un exemple. Un altre exemple: el "senyor" Millet, lladre i brut trampós embutxacant-se els diners que són dels altres, mentre els músics del Palau de la Música guanyen una miseria a canvi de treballar molt. A mi ningú em ven que Millet es ric per ser bona gent, visualitzar i ser molt espiritual... S'ha fet ric robant.
També dic que guanyar diners és molt dur, avui dia has de treballar moltíssimes hores a canvi d'un sou miserable i en una porqueria de feina si tens la sort de ternir-la.
I afegeixo: Per molt que imaginis xecs aquests no sortiràn d'enlloc. Els diners o es roben o es guanyen.

Ara resulta que també ens volen vendre que els rics són rics perquè són bona gent i els pobres són pobres per a ser dolents o no comprar "El Secret". Quina vergonya!

7. Una altra gran estupidesa del documental ens parla de que no hem de lluitar perquè atreiem més allò contra el que lluitem, cal pensar en la curació i no lluitar contra el càncer per exemple.

Dic jo: per a la curació cal lluitar. La curació és lluita. Davant d'un enemic cal lluitar. Els problemes del món es solucionen lluitant i no somrient plàcidament i pensant en que bonic és el món. El que val la pena costa i els grans problemes només es poden resoldre lluitant durament.

David a la conferència va preguntar incrèdul si de veritat els nens que passen gana o les dones maltractades atreuen els seus dolors.
Un conferenciant -després d'un incomode silenci- va dir que això realment sembla mentida però que realment aquests drames són territori d'una altra llei que no és la d'atraccio sinó la del karma, llei amb la que han de complir. Oh, és clar! L'altre gran imbecilitat: el karma! Així doncs visualitzar de ben poc et serveix si tens un karma assignat, no? Tantes voltes per a res, el miracle de la visualització es inútil segons el teu karma. Molt soroll per no res. Doncs pleguem i llencem "El secret" a les escombraries que de fet, és el seu lloc d'origen. I ja saps, si pateixes t'aguantes, no facis res per salvar-te que és el teu karma i l' has de complir.

Un altre moment memorable de la conferència és quan una dona va escriure en un paper allò que volia que desaparegués del món. Un dels conferenciants ho va posar a la seva mà i mitjançant un estúpid i poc creatiu truc de màgia va fer "desaparèixer" el paperet. Ooooooh! El que faltava: il.lusionisme barat mentre el problema segueix sense resoldre's.

El pitjor de tot és que la gent té poc sentit crític i molts es creuen aquestes absurditats d´"El Secret". He sentit a dir que algunes persones es gasten últimament molts més diners que mai a causa d' "El secret". Mentre s'endeuten pensen estúpidament que si ho visualitzen seràn rics espontàniament, que si viuen com a rics seràn rics i dic jo que el que atreuen no és riquesa sinó més deutes, més pobresa i més patiment. Obriu els ulls.

Veient aquell fastigos documental i veient que patètica era la conferència vaig desitjar que tan de bo ens haguesssin deixat veure la pel.lícula "El Secreto" amb la que per error es va començar la projecció, confonent el documental per la pel.lícula que porta el mateix nom i que no té res a veure. Vaja, amb les ganes que tenia de retrobar-me amb David Duchovny aquest cop deixant de ser l'agent Mulder per a ser oculista i pare de familia... Per cert, la projecció del documental va estar plagada de problemes i errors tècnics.

Vull parlar-vos ara del Karma. Molta gent diu creure en el Karma entre altres coses perquè molta d'aquesta gent és frívola i vol sentir-se més cool o fashion o alternativa. Aquesta ànsia per a ser tan mega guays porta a molts a dir barbaritas com que els nens passen gana o les dones són maltractades perquè han de complir amb el seu karma. Oh, és clar: és que en una altra vida van ser dolents, per tant, ara han de pagar per les seves males accions. Perdoneu-me, però no és indignant? Quina és la conclusió d'això? Que si veus algú patint no l'ajudis perquè s'ho mereix? Que és dolent donar de menjar a algú que pateix gana? Que no hem de fer més campanyes contra la violència de gènere? Que si veiem a un grup apallisssant a un noi no fem res perquè alguna cosa haurà fet a la seva vida passada? Que si algú pateix càncer no hem de deixar que es guareixi?


A vegades penso que el karma ha estat una invenció dels rics per a que els pobres es conformim amb la seva penosa situació, una excusa per a que els mandrosos no s'aixequin contra la injustícia. El karma es una eina d'opressió.

Només algú cruel, irresponsable i ignorant diria que aquests nens han estat
malvats en una altra vida o que han atret i/o visualitzat la seva misèria.

De veritat creieu que els empresaris que exploten als treballadors tenen una missió de justícia divina? Que els rics són rics perquè han estat bons i que els pobres són pobres perquè han estat dolents? Que el que pateix càncer s'ho mereix?

Ja us dic jo que no. És curiós i molt sospitós com molts dels "il.luminats" i "el.levats espiritualment" que creuen en el karma, quan els hi passa una desgràcia a ells llavors no diuen que és el karma sinó que la vida és injusta. Sé d'una coneguda a la que li van fer moobing a la feina i creu que és una víctima però en canvi s'atreveix a dir d'una noia que ha vist morir a la seva família que aquesta debia haver estat dolenta en una altra vida i que el que li havia passat es debia a que ha d'apredre una "lliçó espiritual". I dic jo: quina "lliçó espiritual" aprens veient morir als teus? I per cert, què aprenen els que es moren?

Això sí, no li diguis a la "il.luminada" que potser en una altra vida va fer mal a la gent que li ha fet moobing... en canvi ella sí que pot dir davant de la tragèdia d'una altra, que -a sobre- és perquè alguna cosa debia fer en una altra vida (una altra vida de la que a sobre, no tenim cap prova).
A veure si a la "il.luminada" també se li mor la família o li passa qualsevol altre desgràcia i segueix dient que és el karma o una "lliçó espiritual".
P.D No hi ha lliçó espiritual que valgui la pena pagar amb la vida de la família.

Una altra "mística kàrmica" que conec, està bojament enamorada d'un noi que no li fa cas (porta així anys). Diu als aturats que la seva situació -molt greu- es deu al seu karma i altres imbecilitats pseudoespirituals, però que el tío que li agrada passi d'ella no té res a veure amb el karma... oh vaja! El seu cas -bastant més insignificant que la situació precaria dels altres- no té res a veure amb el karma, ella que tant hi creu? Que jo sàpiga el karma val igual per a tots!
Vaja ella no té cap tipus de mirament en ferir els sentiments dels altres, però compte! a ella no li facis pas! És inconcedible pensar que en una vida passada ella s' hagi equivocat!
És que el que està aturat ha estat un empresari explotador en una altra vida? Així doncs la major part de la població en una altra vida ha estat un empresari explotador! Doncs sí que hi havia empreses en una altra vida! Una per persona aproximadament!
És clar, l'atur és cosa del karma, que hi hagi crisi no té res a veure.... la crisi es una invenció absurda i en canvi el karma una veritat probada científicament i clarament demostrada. Ja ja...

La mateixa "mística" també diu sobre la llei d'atracció que una dona maltractada sí que atreu els maltractaments perque els permet. No sé com NO li cau la cara de vergonya per dir una putada com aquesta. Davant d'aquesta repugnant afirmació li vaig recordar que les dones maltractades han estat anul.lades pel seu maltractador, que no denuncien no perquè siguin còmplices del maltractament sinó perquè tenen por, l'autoestima pel terra i perquè les ajudes a les dones maltractades són totalment ineficaces... (per posar un exemple: de què serveix una ordre d'allunyament? qui vigila al maltractador? quan ja ha desobeït l'ordre i arriba la policía, la víctima ja és morta).

També la mateixa persona va parlar d' altres àmbits sobre la llei d'atracció. Li vaig preguntar si una persona que és atacada pel carrer ha "atret" l'agressió. La molt estúpida va dir-me que sí. NO n'hi ha prou amb el patiment de la víctima que encara li has de dir que és culpable del que li ha passat! La "mística" deia que ens bombardegen amb moltes notícies sobre violència pels carrers i això fa que sortim al carrer amb por i atreguem aquest tipus de crims cap a nosaltres.
Heu escoltat mai una cosa tan idiota? Em recorda a la història de la bici que la roben perquè el tío havia posat una cadena, ara resulta que la cadena provoca el robatori, que si el noi l'hagués deixat sense cadena no li haguessin robat pas.
Doncs si surts amb por al carrer et passa de tot, no?
Permeteu-me que us digui que has de conèixer tots els mals que passen al món per evitar-los. Informació és poder i dóna prevenció. Prevenció és seguretat. Si surts als carrer amb despreocupació a la matinada, solitàriament passejant per un barri perillós, feliç pensant que no et pot passar res, és més probable que arribis a casa cadàver que no pas si surts amb prudència i desconfiança.

Li vaig explicar que la por no atreu el mal, l'allunya, la por mentre no paralitzi és un sistema de defensa. Vaig explicar-li a aquesta idiota menyspreable un cas molt personal: el meu xicot tenia la mala costum d'esperar-me al carrer dins del cotxe sense tancar el piu de seguretat de la porta. Jo que conec molts casos de persones que no tancaven el piu i que els hi entraven criminals al cotxe i les agredien, vaig decidir actuar. Vaig explicar-li al meu nòvio que algunes persones per no tancar bé la porta els hi entraven criminals al cotxe i que per tan, havia de tancar bé les portes. El meu xicot -imprudent i confiat fins la mèdula- va creure que sóc una exagerada paranoica, així que va decidir no fer-me cas i va seguir deixant el cotxe obert. Doncs bé, un dia li va entrar un noi amb una navatlla al cotxe. Per sort no va acabar en tragèdia.
Vaig explicar-li a la "mística" que si la meva parella m'hagués fet cas i hagués tancat les portes no li hagués passat res, que va ser la seva despreocupació i no pas la preocupació la que va provocar el problema.

La molt absurda va gosar a dir que el que li havia passat a la meva parella es debia a que jo amb els meus consells l'havia espantat i això havia atret el noi amb navatlla. Que hi hagi violència als carrers no té res a veure, doncs?

Vaig indignar-me perquè a mi ningú em diu que han amenaçat amb navatlla el meu xicot per culpa meva i perquè tot el que diu la tia ÉS MENTIDA. Li vaig dir que la meva parella havia passat del que jo li havia dit, que no tenia gens de por -per tan la por no havia atret el seu agressor sinó el fet de despreocupar-se i deixar el cotxe obert-.

Ell no va tancar el cotxe, si s'hagués espantat realment per les meves paraules ho hagués fet i aquell miserable criminal no hagués entrat mai.
La por i la desconfiança no atreu el mal, ens protegeix. Molts dels que han atacat a dins d'un cotxe obert no s'haguessin imaginat mai que algú entraria i els agrediria. Si haguessin pensat la possibilitat de patir una agressió, l'haguessin evitat en un 99% de possibilitats. Si vigilant et poden destruïr imagineu si no vigilem! Així que treieu-vos del cap el "a mi no em passarà" perquè sí, passa, sobretot quan et penses que no és així i acabes sent imprudent.

Estic furiosa per totes aquestes imbecilitats pseudo-espirituals que es van dient i que idiotitzen a la gent.
Ja ho sabeu: si us preveniu d'un càncer de pulmó l'atreureu, el que heu de fer és fumar molt i tranquil.lament confiant en que la vostra salut sempre serà d´acer i així mai tindreu càncer!
Si busqueu feina mai la trobareu, us heu de quedar a casa imaginant que us truca una gran empresa i us ofereix el sou més alt del món per estar de braços plegats.
Si no voleu que us robin la bici el que heu de fer es deixar-la arrepenjada en un arbre molta estona confiant en que ningú l'agafarà, no li poseu mai cadena que si no la robaràn!
No estalviïs que atreus la pobresa, gasta molts diners que així et faràs ric!
Si voleu protregir els vostres fills dels pederastes no els vigileu, veneu-los a un proxeneta confiant en que ell mai els perjudicarà.

Però jo us asseguro que és a la inversa. Que el missatge de "El Secret" és nociu. Que l'únic secret que hi ha és que el que val la pena costa, que s'ha de visualitzar allò que volguem i ho atreurem però també cal treballar per aconseguir-ho.
Has de saber que si pateixes no t'has de conformar pensant que ho has atret o que es el càstig per el que debies fer en una altra vida. Allibera't d'aquesta mentida! Em recorda el catolicisme ranci en que tot allò dolent és un càstig diví per qualsevol petita entremaliadura!

No és cert que patim pel nostre karma! Tothom qui pateix injustícia i opressió és pel seu karma? És que totes les dones, tots els nens famolencs, tots els homosexuals, tots els indis, els negres, els indigents, els malalts, els discapacitats hem estat dolents en una altra vida? NO! Nosaltres no hem fet res de dolent, és qui ens agredeix l'únic malvat i és ell qui ha de rebre càstigs. Castiga els teus enemics, defensa't, no esperis una altra vida per a tenir recompenses i per a que els teus enemics tinguin el que mereixen (carai, pseudo místic, dona-li una empenteta al karma!). No esperis a una altra vida que potser mai existirà.

De veritat els rics són bons i espirituals i els pobres dolents i materialistes? NO!
És d'imbècils pensar que els que viuen bé és perquè s'ho mereixen i han estat bons i que els que pateixen és perquè han estat males persones en una altra vida o en aquesta.
En aquesta repugnant societat tenim el mal costum de pensar estúpidament que les coses dolentes només passen a qui les mereix -d'aquí també ve el fet de culpabilitzar la víctima i victimitzar l'agressor-. Quina societat tan malalta i estúpida! Què farem? Mirar per sobre l'espatlla a qui passa gana i dirigir-nos a ells amb la superioritat de qui deu haver estat bo en una altra vida?

Què me'n dieu de les injustícies, de la violència que patim -que no provoquem-, i de la Teoria del Caos -que no entèn de visualitzacions i que és més sòlida?
Cdascú que cregui el que vulgui però jo penso que potser el karma és una invenció per explicar-nos amb una mentida perquè gent bona pateix i gent dolenta viu tant bé. Per conformar-nos amb la desgracia que ens toca i no lluitar contra els malvats pensant que ja s'ho trobaràn quan seria més just castigar-los...
Quin sentit té patir en aquesta vida per allò que vam fer malament en una altra? -si és que és cert el karma i la reencarnació-.

Si veus un fill teu morir, de veritat no faràs res creient que és un càstig per una mala acció que potser va fer en una altra vida? Si tothom et menysprea, de veritat creuràs que no s'hi pot fer res perquè deu ser el teu karma?

Si creus en el karma i la llei d'atracció, si creus que atreiem les desgràcies que patim, seguiràs dient imbecilitats quan siguis tu qui vegi als teus morir o la teva vida consumir-se per una malaltia o per la violència d'un agressor? De veritat?

De veritat creus que els monjos budistes del Tibet que s'han passat la vida desitjant pau i resant han atret amb la seva actitud les cruels agressions dels seus enemics xinesos?
Creus que no hem de castigar a un terrorista perquè el karma ja se'n fara càrrec?
Creus que el milionari infame ha rebut la riquesa com a premi per a ser bona persona?
No creus en l'atzar? Penses que el que guanya la loteria la guanya perquè és intel.ligent o espiritual o bona persona? Creus que hem de mirar el patiment aliè sense fer res? Creus que si no t'estimen no pots fer-hi res perquè serà un càstig per una vida passada incorrecta?
Creus que la mort de Pinotxet va ser un càstig per haver estat malvat? Et recordo que la seva mort va ser molt dolça comparada amb la de les seves víctimes innocents i que la consciència no li pesava gens perquè va dir per televisió que no entenia perquè tothom es ficava ell tenint en compte que era un àngel!

De veritat creus que tota aquesta història ridícula és espiritual?
És espiritual "El Secret" que impulsa a no fer res de bo, a culpabilitzar víctimes i que com a espiritualitat entèn aconseguir molts cotxes i molts diners?

D'"El secret" vaig llegir petits textos a la videoconferència de Noesiterapia i vaig dir que era un missatge bonic i coherent, és clar que eren els textos de la visualització i d'aconseguir allò que volem. Però ara que conec de què va tot el llibre permeteu-me que us digui que és un insult a la intel.ligècia. Demano perdó pel que vaig dir en el programa de la Noesiterapia- PERDONEU-ME i no feu com jo: no parleu del que no coneixeu.

NO suporto "El Secret". El seu missatge és horrible.

Dos anècdotes personals: Moltes vegades he sortit d´un exàmen pensant que m´havia anat fatal i que suspendria. Uns dies després em donaven la nota i estava aprovat -a vegades fins i tot amb nota alta-. Com explica això la Llei d´Atracció? Segons aquesta "llei" jo estava posant tota la meva energia atreient una mala nota però al final resulta que per molt pessimista que fos i per molt mala sensació que tingués aprovava l´exàmen. Segons la Llei d'Atracció, amb aquest pensament estava allunyant les possibilitats d' aprovar... però la realitat era una altra.

Una altra anècdota: des de fa molt de temps, vull aprendre a tocar l´orgue però sempre ho he tingut difícil per problemes d´horaris i diners. Aquest any, a l´inici del curs escolar vaig apuntar-me a classes d'orgue al conservatori. Van dir-me que no quedaven places. Desil.lusionada vaig seguir amb la meva vida. Una tarda estava revisant el blog i vaig trobar-me amb la fotografia de l'orgue de l'Abadia d'Arles. Just en aquell moment va sonar el telèfon i una veu molt agradable va dir-me: Sóc el teu professor d'orgue, t'estic esperant, què no vens a classe?

M'havien aconseguit una plaça! Però per un error de gestió no m'havien avisat a temps i tenia un professor esperant-me davant de l'orgue! Sembla la Llei d'Atracció, oi? El que no us he dit és que mentre mirava la foto pensava: llàstima que mai arribaré a tocar l'orgue... Segons l'estúpida Llei d'Atracció mai hagués fet classes d'orgue...
Tot i que aquesta estúpida llei també diu que si vas dient que no vols o que no aconseguiràs una cosa, (p. ex.: no vull que em peguin) l´estàs atreient. Quina contradicció. Aleshores per atreure alguna cosa què cony hem de fer? Dir que la volem o que no? Primer et diuen que si dius que no ho aconseguiràs atreus no aconseguir-ho i després que quan dius que no vols una cosa, l´atreus. Quina estupidesa!

De veritat que aquesta falsa espiritualitat resulta absurda i molt irritant. Avui dia la gent es pensa que per comprar-se una figura de Buda i posar encens ja són espirituals i ja poden anar d´il.luminats parlant de karmes, energies, aures, reencarnacions, visualitzacions... sense tenir-ne ni idea. Quants d´aquests coneixen la vida i obra de Buda? Quants han parlat amb entesos sobre la meditació? Res! No saben res! I aneu amb compte, que a sobre encara tenen la barra d´anar de pacifistes per la vida però quan veuen a algú que pensa diferent, reaccionen amb una agressivitat sorprenent... no falla. L´espiritualitat no és així amics, no es compra a les botigues amb els diners del papa.

Tot això em recorda a molts falsos hippies van d´espirituals per la vida només perquè porten sandalies planes, no treballen mai i vann fumats tot el dia. Que fàcil és viure així quan els teus pares tenen tants i tants diners! Quanta hipocresia! Avui dia encara n´hi ha molts de hippies d´aquests omplint-se la boca de superficials paraules d´"il.luminació "i foten pena, de veritat.

Hippies dels autèntics n´hi ha hagut ben pocs i de persones espitituals menys encara, a més a més, no tenen per costum aparèixer pels llocs fardant de la seva il.luminació i aura daurada...

Preocupeu-vos més en SER i no tan per SEMBLAR. Anar de budista perquè està de moda no és una bona tria, el budisme és seriós, no té res a veure amb la moda. A més a més, les modes es van inventar per a la gent que no te personalitat i no pot pensar per si mateixa. El teu cor no et demana que segueixis la corrent, et demana allò autèntic i no coincideix amb la majoria!

Una altra estúpida creença que tenen els pseudoespirituals és aquella segons la qual quan un objectiu et costa molt d'aconseguir és que no és per a tu. L'energia, el karma o no sé quina bajanada et guia cap a una altra missió. Aquest falsos alternatius, quan no els hi surt bé una cosa a la primera arriben a la conclusió de que no és per a ells. Així doncs ara que és gairebé impossible trobar una feina per molt que t'hi esforcis què has de pensar? Treballar no és per a tu? O si un noi vol ser metge i de sobte es troba amb que és molt difícil i que per a ser metge ha d'estudiar molts anys què ha de pensar: Ser metge no és per a tu?Amb aquesta ridícula manera de pensar els grans descobriments de la humanitat no s'haguessin fet mai ni s'haguessin creat grans obres artístiques! Fixeu-vos en el sord Beethoven, de veritat creieu que ser músic no era per a ell? Creieu que a Anna Pavlova li sortia bé la coreografia d'El llac dels cignes a la primera que la ballava? Creieu que Edison no va fer cap pífia en el llarg procés d'inventar la bombeta?
Ser un atleta costa molts esforços i sacrificis, aleshores no deu ser per a ningú però per fortuna hi ha gent que creu en l'esforç i guanya medalles olímpiques que cap alternatiu guanyaria perquè abandonaria el seu objectiu a la primera senyal de cansament...
Aleshores acabar amb la fam al món o amb el racisme no és per a ningú, ni tampoc és per a ningú trobar una cura contra la SIDA (és clar que tampoc ho hauríem de fer tenint en compte el karma...).
Hi ha tants genis a la història als que els hi van dir "no és per a tu" i que es van enfrontar a tants fracassos i frustracions abans d'arribar a l'èxit...
I hi ha tants estúpids que podrien haver estat algú a la vida si no fos perquè van creure a un "il.luminat" que els hi va dir:" no és per a tu"...
Aleshores què "és per a tu"? Quedar-se a casa dormint? (o visualitzant).
Tot el que costa val la pena! I el que val la pena ÉS PER A TU diguin el que diguin! Tot allò per al que lluites pot ser per a tu.

Tan el karma, com la Llei d'Atracció, com el "no és per a tu" no són més que excuses per a no fer res de profit i quedar-se al sofà de casa veient la tele-escombraria.

A la mateixa fira Magic vaig anar a un taller de constelacions familiars i Tarot, per Daniel Rodés i Encarna Sanchez. Adoro el seu llibre "El libro de Oro" (que tinc dedicat i signat)i la seva conferència de l'any passat. Però aquest any m'han ofès profundament explicant que els patiments nostres són perque els nostres esperits els han demanat a Déu. Vaja, ara resulta que volem el que ens passa a més a més d'atreure-ho? Quines invencions són aquestes? Si t'assassinen un fill és que el teu esperit ho ha demanat? I què més? Ara resulta que Déu posa criminals al món per satisfer els desitjos dels nostres esperits!

Compte amb el que us diuen. Compte amb el que us vénen, us pot fer infeliços per sempre. Ja veieu el mal que fan les religions, la falsa espiritualitat és la mateixa porqueria. Qüestioneu-vos tot el que us diuen. Reflexioneu.
Els/les autors/es del tinglado d'"El Secret" s'han enriquit, no per visulitzar-ho sinó a costa d'enganyar a gent crèdula amb les seves imbecilitats.

I ara em dirigeixo a tots els que divulguen absurditats sobre el karma i la llei d'atracció:

Us molesto? Sóc negativa? Vosaltres m'heu atret, no? Doncs ara us foteu.

Ara us mostro una vinyeta que he fet pensant en les tonteries d´"El Secret":

A continuació us vull mostrar un vídeo molt interessant, es tracta de "Com ser líder d´una secta". És un vídeo còmic però diu veritats com temples. Per desgràcia en els temps difícils que vivim, les sectes s´estàn aprofitant encara més del patiment de les persones.

Barbaritats com "El Secret" funcionen una mica com les sectes. Qüestioneu tot el que us diguin i decidiu per vosaltres mateixos/es (això inmunitza contra les sectes de qualsevol tipus).
Aquí podeu veure com qualsevol imbècil pot posar-se una túnica i anar per allà inventar-se ximpleries sobre una vida plena d´"il.luminacio", sobre "ser l´escollit" i sobre poder salvar els altres en la seva "infinita sabiesa divina"... Puaj! Messies de pa sucat amb oli. Parlar d´energies i karmes, de que els altres no estàn preparats i que han de canviar la seva perillosa energia negativa...

Mireu els líders de les sectes, son gentussa menyspreable, estúpida i aprofitada en molts casos fins i tot extremadament cruel que han volgut fer creure als altres que son déus i que per tan podien fer el que volguessin amb la vida dels altres (alllunyar-los de les famílies, abusos sexuals, assassinats, organitzar suïcidis...). No et creguis els que et vénen amb rotllos sobre espiritualitat, no són gent elevada, ni tan sols corrent com tu o com jo, són escoria.

Està bé tenir mestres però nomès tu pots posar-te en el camí de l´espiritualitat, és un camí solitari, llarg i difícil, de buscar continuament, no existeixen líders ni gurús que t ´il.luminin, no són millors que tu, no tenen cap poder, no els tractis com si el tinguessin. Busca sol/a l´espiritualitat.