No vaig ser com els altres durant la infancia ni mai vaig veure com els altres veien. Les meves passions jo no podia fer-les brotar de les mateixes fonts que ells; i era un altre el motiu de la meva tristessa, i era un altre el cant que despertava el meu cor per a l'alegria. Tot el que vaig estimar, vaig estimar-ho sol. Així a la meva infancia, a l'alba de la meva turmentada vida, alçant-se desde el fons de tot bé i de tot mal, desde cada abisme, encadenant-me, el misteri que envolta el meu destí...
Així es va descriure en una ocasió Edgar Allan Poe, com un nen de sensibilitat extraordinària i que no podia trobar satisfacció en el mateix que els altres nens, el misteri el cridava i allò que els altres temien era el seu paradís. No podia tenir la mateixa vida que qualsevol altra persona, ell era diferent.
Abans d'acabar l'any vull fer una petita dedicatòria a aquest geni. Aquest bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, he de parlar d'ell.
Edgar Allan Poe m'encanta. L'originalitat de les seves històries brodada amb tanta poesia, el dramatisme amenaçador, l'atmosfera asfixiant... no he trobat en cap altre autor res de semblant.
Recentment a Baltimore, 160 anys després de la seva mort, van celebrar un funeral en el seu honor i em pregunto si aquest enterrament seria la millor manera de recordar a un mestre del misteri com ell. Poe no ens inspira per a celebrar un alegre aniversari, en canvi sí que vénen ganes de tornar-lo a enterrar en el malson gòtic d'un sepulcre.
El que va ser el trist i solitari enterrament de Poe ha estat substituït aquest any, per un de millor on l'han acomiadat els seus admiradors, alguns d'ells vestits d'època o caracteritzats com personatges que el van conèixer com ara el gran poeta Baudelaire.
Rèplica d'Edgar Allan Poe dins d'un taüt
que es troba al Museu Edgar Allan Poe
Poe ens ha regalat històries tan terribles i meravelloses com La caiguda de la casa Usher on una família destruïda per la desgràcia s'extingeix i amb ella la seva casa, metàfora de la pròpia família. El retrat ovalat ens mostra com l'horror es sitúa sense problemes en un objecte quotidià com un quadre que arriba a llevar-nos la vida. El pou i el pèndul és una història que em posa molt nerviosa, la tensió és insuportable. El cor delator ens explica com un assassí es troba entre l'espasa i la paret gràcies a la seva bogeria i qui sap si sentiments de culpa (adoro que el protagonista digui que la bogeria ha aguditzat els seus sentits). El corb impressiona per l'inquietant presència d'un corb maligne. L'enterrament prematur em va donar una molt mala nit i em va sorprendre pel seu final imprevisible i el dramatisme de la seva reflexió sobre la catalepsia (em vaig valdre d'aquest text per al programa Catalepsia-Vudú). Recordo amb certa tendresa a Hop-frog el bufó que es veu obligat a utilitzar l'enginy i la violència per fugir de la injustícia. Són tantes les històries que m'han encantat!
Permeteu-me que per acomiadar-me d'aquest any Poe faci una breu biografia del mestre:
Edgar Poe va néixer a Boston l'any 1809, fill d'un matrimoni d'actors ambulants, tuberculosos i alcòholics, David Poe i Elizabeth. Orfe desde ben jove, Edgar va ser adoptat per un ric comerciant John Allan (que li va donar el cognom) i la seva dona Frances. Aquests pares adoptius van donar-li una infància segura.
Durant la seva adolescència Poe va estudiar Llengües Clàssiques i Modernes a la Universitat de Virginia però la seva vida d'estudiant plena de gresca i alcoholisme no agradava gens al seu padrastre que el va treure de la facultat i el va posar a treballar en un negoci familiar que no satisfeia gens les inquietuts de Poe.
L'any 1827, Poe va desvincular-se de la seva família i va començar una desordenada vida. Gràcies als diners que li envia la seva madrastra va poder publicar els seus primers contes, però aquests van ser un fracàs. Després d'una breu carrera militar a l'any 1827, Poe es va instalar a casa de la seva tieta Maria Clemm on es va enamorar bojament de la seva cosina Virginia.
El seu primer èxit literari va ser Manuscrit trobat en una ampolla l'any 1833 pel que va guanyar 50 dolars en un concurs i li va obrir les portes d'una feina de redactor al diari Southern Literary Messenger. Poe perdia ràpidament l'entusiasme per la feina el seu alcoholisme va ser decisiu per a que l'acomiadessin. Víctima d'una profunda depressió va aconseguir l'ajuda d'un dels seus admiradors, el cric J.P Kennedy que va intervenir perque tornessin a contractar a Poe.
L'any 1836 es va casar amb la seva cosina Virginia però poc després la infelicitat va tornar a assetjar-lo perdent la feina i veient morir a la seva dona de tuberculosi. En ella es va inspirar per al poema Ulalume i per al relat Eleanora.
LLuitant contra depressions i alcoholisme, Poe es va prometre amb 3 dones diferents: la sra. Shaw, Sarah Withman i la sra. Richmond.
Després de dos intents de suïcidi va aconseguir trobar una mica d'estabilitat prometent-se amb una dona anciana però molt rica, Elmira Royster amb qui va fixar la data de casament.
El 27 de septembre de 1849, Poe es va desmaiar en un viatge en tren cap a Nova York probablement per un coma etílic i el revisor el va fer tornar a Baltimore. La situació va ser desagradable i va despertar tot tipus de rumors sobre el caràcter conflictiu de Poe i el seu estat de salut.
Un dia d'octubre de 1849, Poe va ser trobat semiinconscient al carrer, víctima de l'alcohol, el seu gran enemic. A la matinada del 3 d'octubre d'aquest mateix any, Poe va morir ingressat a l'hospital. Amb aquesta mort es va perdre un gran autor que marxava com va viure, totalment turmentat.
Abans d'acabar l'any vull fer una petita dedicatòria a aquest geni. Aquest bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, he de parlar d'ell.
Edgar Allan Poe m'encanta. L'originalitat de les seves històries brodada amb tanta poesia, el dramatisme amenaçador, l'atmosfera asfixiant... no he trobat en cap altre autor res de semblant.
Recentment a Baltimore, 160 anys després de la seva mort, van celebrar un funeral en el seu honor i em pregunto si aquest enterrament seria la millor manera de recordar a un mestre del misteri com ell. Poe no ens inspira per a celebrar un alegre aniversari, en canvi sí que vénen ganes de tornar-lo a enterrar en el malson gòtic d'un sepulcre.
El que va ser el trist i solitari enterrament de Poe ha estat substituït aquest any, per un de millor on l'han acomiadat els seus admiradors, alguns d'ells vestits d'època o caracteritzats com personatges que el van conèixer com ara el gran poeta Baudelaire.
Rèplica d'Edgar Allan Poe dins d'un taütque es troba al Museu Edgar Allan Poe
Poe ens ha regalat històries tan terribles i meravelloses com La caiguda de la casa Usher on una família destruïda per la desgràcia s'extingeix i amb ella la seva casa, metàfora de la pròpia família. El retrat ovalat ens mostra com l'horror es sitúa sense problemes en un objecte quotidià com un quadre que arriba a llevar-nos la vida. El pou i el pèndul és una història que em posa molt nerviosa, la tensió és insuportable. El cor delator ens explica com un assassí es troba entre l'espasa i la paret gràcies a la seva bogeria i qui sap si sentiments de culpa (adoro que el protagonista digui que la bogeria ha aguditzat els seus sentits). El corb impressiona per l'inquietant presència d'un corb maligne. L'enterrament prematur em va donar una molt mala nit i em va sorprendre pel seu final imprevisible i el dramatisme de la seva reflexió sobre la catalepsia (em vaig valdre d'aquest text per al programa Catalepsia-Vudú). Recordo amb certa tendresa a Hop-frog el bufó que es veu obligat a utilitzar l'enginy i la violència per fugir de la injustícia. Són tantes les històries que m'han encantat!
Permeteu-me que per acomiadar-me d'aquest any Poe faci una breu biografia del mestre:
Edgar Poe va néixer a Boston l'any 1809, fill d'un matrimoni d'actors ambulants, tuberculosos i alcòholics, David Poe i Elizabeth. Orfe desde ben jove, Edgar va ser adoptat per un ric comerciant John Allan (que li va donar el cognom) i la seva dona Frances. Aquests pares adoptius van donar-li una infància segura.
Durant la seva adolescència Poe va estudiar Llengües Clàssiques i Modernes a la Universitat de Virginia però la seva vida d'estudiant plena de gresca i alcoholisme no agradava gens al seu padrastre que el va treure de la facultat i el va posar a treballar en un negoci familiar que no satisfeia gens les inquietuts de Poe.
L'any 1827, Poe va desvincular-se de la seva família i va començar una desordenada vida. Gràcies als diners que li envia la seva madrastra va poder publicar els seus primers contes, però aquests van ser un fracàs. Després d'una breu carrera militar a l'any 1827, Poe es va instalar a casa de la seva tieta Maria Clemm on es va enamorar bojament de la seva cosina Virginia.
El seu primer èxit literari va ser Manuscrit trobat en una ampolla l'any 1833 pel que va guanyar 50 dolars en un concurs i li va obrir les portes d'una feina de redactor al diari Southern Literary Messenger. Poe perdia ràpidament l'entusiasme per la feina el seu alcoholisme va ser decisiu per a que l'acomiadessin. Víctima d'una profunda depressió va aconseguir l'ajuda d'un dels seus admiradors, el cric J.P Kennedy que va intervenir perque tornessin a contractar a Poe.
L'any 1836 es va casar amb la seva cosina Virginia però poc després la infelicitat va tornar a assetjar-lo perdent la feina i veient morir a la seva dona de tuberculosi. En ella es va inspirar per al poema Ulalume i per al relat Eleanora.
LLuitant contra depressions i alcoholisme, Poe es va prometre amb 3 dones diferents: la sra. Shaw, Sarah Withman i la sra. Richmond.
Després de dos intents de suïcidi va aconseguir trobar una mica d'estabilitat prometent-se amb una dona anciana però molt rica, Elmira Royster amb qui va fixar la data de casament.
El 27 de septembre de 1849, Poe es va desmaiar en un viatge en tren cap a Nova York probablement per un coma etílic i el revisor el va fer tornar a Baltimore. La situació va ser desagradable i va despertar tot tipus de rumors sobre el caràcter conflictiu de Poe i el seu estat de salut.
Un dia d'octubre de 1849, Poe va ser trobat semiinconscient al carrer, víctima de l'alcohol, el seu gran enemic. A la matinada del 3 d'octubre d'aquest mateix any, Poe va morir ingressat a l'hospital. Amb aquesta mort es va perdre un gran autor que marxava com va viure, totalment turmentat.
I ara us deixo amb un vídeo amb la música del compositor Allan Parsons que va trobar en els contes de Poe una font d'inspiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada