diumenge, 17 de maig del 2009

AIXÒ NO ÉS CAP ACUDIT

A continuació teniu una vinyeta ben desagradable. Malgrat el seu format còmic, no té cap gràcia ni intenció de fer-ne. Els abusos sexuals no són un tema per fer-ne broma.

Aquesta vinyeta no neix de l´humor, sinó del dolor. Aquesta petita història se´m va acudir aquesta setmana quan em trobava saturada de tanta informació espantosa provinent de l´Esglèsia. No paro de conèixer fastigosos casos de pederastia dins de l´Esglèsia, i els seus alts càrrecs no només amaguen i protegeixen aquests crims... sinó que no fan res per a evitar-los i castigar-los.
En algún discurs del Papa s´han condemnat els abusos a menors, però han estat ben poques vegades i de manera molt poc creïble. L´Esglèsia ha condemnat amb bastant més fervor l´ús del condó (totalment necessari), l´avortament (que en alguns casos i mal ens pesi, també és necessari), l´avenç mèdic (totalment necessari també), l´homosexualitat (ben natural i sense res de dolent) entre moltes altres coses que s´han de respectar i no condemnar.
L´Esglèsia s´aixeca en contra de les pobres dones que es veuen en el terrible tràngol d´avortar, mentrestant però, calla davant guerres, massacres i protegeix criminals dels pitjors.

Tanta impunitat ens destruïrà. Res anirà bé mentre els criminals sexuals tinguin tanta llibertat, ja sigui dins o fóra de l´Esglèsia.
No paro de conèixer notícies de criminals que cometen crims de manera constant i ningú fa res per a evitar-ho. L´assassinat de la nena Mariluz s´hagués evitat si les lleis servissin per alguna cosa, però aquell maleït monstre anomenat Santiago del Valle i responsable d´abusos a la seva filla i a altres nenes es trobava al carrer, disposat a segrestar una altra nena per acabar amb ella. Així funcionen les lleis.
Aquesta setmana tothom parla del repugnant "segon violador de l´Eixample" una altra història fastigosa. Aquesta porqueria ha abusat de moltíssimes dones convertint les seves vides en un infern. Ha estat condemnat moltes vegades però sempre torna a estar al carrer. En una ocasió el van condemnar a 65 anys de presó i només en va complir 16 miserables anyets. Es pot saber per què? Si la condemna era de 65 (ja de per si poca cosa tenint en compte la magnitud dels seus crims) per què només va estar entre reixes 16 anys? Per bona conducta potser? Això resta gravetat als seus crims? NO!
Ja hem vist que ha passat després, va sortir al carrer i va abusar de més dones, una va patir un terrible atac de nervis que va impedir-li anar al judici.
Es pot saber per què aquest menyspreable ésser entra i surt de la presó com si res mentre va destruïnt vides de manera constant?
Si ja sabem que sempre torna a cometre crims per què diantre el tornen a treure al carrer? Hi ha molta gent que s´omple la boca parlant dels seus drets i de les seves oportunitats, però parlant així s´equivoquen. Un violador NO és una persona ni un animal i per tan, NO té drets. Els seus "drets" són incompatibles amb els drets de tota la humanitat. Pel seu "dret" a sortir al carrer, les persones perdem els nostres drets fonamentals a la vida, a sortir al carrer, a tenir llibertat sexual. Les seves "oportunitats" (que sempre n´hi donen moltíssimes i no sé perquè) són injustícies en contra de les persones. Per cada oportunitat que té ell, moltes persones pateixen. Algú pot dir-me quantes oportunitats dóna ell a les seves víctimes?

No siguem tant hipòcrites! Oblidem-nos ja de dir el que és "políticament correcte" i diguem el que és correcte de veritat. El càstig és just. La reintegració no és possible. Quan a un criminal sexual li donem oportunitats, cursets i tractaments psicològics (que no serveixen per a res) estem faltant al respecte a les seves víctimes, les que ja té i les que tindrà després. Un violador no ha de tenir drets com tothom ni ha de sortir al carrer com si fos una persona normal i corrent.
El mal que fa és de per vida i el seu càstig també ha de ser-ho.
Els jutges, policies, advocats... i tots aquells que intervenen per a que quedi en llibertat un criminal sexual, són COMPLICES. Quan aquests individus que tenen tantes responsabilitats omplen els carrers de criminals perillosos és que no tenen sentit de la justícia ni volen protegir al ciutadà ni a la ciutadana (precisament quan la protecció i la justícia són la seva obligació).
Tothom parla de donar atencions als criminals però ningú parla de donar atencions a qui realment ho necessita: les víctimes de veritat. Aquestes persones innocents que hauràn de refer la seva vida d´alguna manera i no ho tenen pas fàcil. Per cert, cada dia, hi ha moltíssimes víctimes d´abusos sexuals. Això ha d´acabar.
Deixem ja de cuidar tant a la púrria, a la merda i a l´escoria.
Ajudem a qui realment ho necessita: les víctimes. Com creieu que se senten les víctimes quan ningú pensa en elles i veuen que els seus abusadors viuen entre cotons i tornen a ser al carrer de seguida? Com se senten quan a qui ha destrossat la seva vida li ordenen no acostar-se a la víctima durant uns pocs anys comptats? Què vol dir això? Que passat aquest temps pot tornar a abusar d´aquella persona? És pot saber en què estem pensant!?
Per què protegir als violadors no mostrant la seva cara a la T.V i no dient els seus noms? La seva cara i el seu nom s´han de conèixer al món sencer! Perque la gent innocent els reconegui, els eviti i pugui tenir un recurs, almenys un per poder-se protegir de tant patiment i de tanta injustícia.
Hem de protegir a les persones i no als criminals. El que fan és injustificable, no valen històries absurdes sobre vides dures ni infàncies difícils perque MAI pateixen tan com les seves víctimes que cap culpa tenen de res. S´ha provat que molts d´aquests criminals no han tingut tampoc unes vides especialment complicades i que moltes persones de vides turbulentes (com ara les seves víctimes) són bones persones i no cometen crims. Ja n´hi ha prou d´excuses!
La bondat existeix. La crueltat també existeix. La crueltat i la covardia defineixen a un violador. La crueltat ve de fàbrica, no és fruit d´una vida difícil. La ciència ja està dient que la diferència entre el bé i el mal neix en nosaltres, que no som una pissarra totalment blanca com s´havia dit. Qui és bondados/a és perque ho és i qui és cruel és perque ho és, no té res a veure amb si ho ha passat bé o malament.
L´estúpida i ridícula història que el "monstre d´Amstetten" ha explicat als tribunals no explica res. Allò de que la seva mare no se l´estimava no té res a veure amb les barbaritats que ell ha comès contra la seva filla i els seus fills/néts. Ho va fer perque li va donar la punyetera gana. Ho va fer perque és cruel. Ho va fer perquè no és una persona, és un monstre. Ha de ser castigat. El càstig és just, lícit i totalment necessari. Perdonar és permetre.

Ja n´hi ha prou de tanta injustícia i de tanta impunitat. Passen tragèdies que podem evitar. Si la llei és injusta es canvia. Si algú és culpable se´l castiga. Si algú és víctima se l´ajuda. Si algú és culpable, per molt poder que tingui, també ha de ser condemnat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada