El Grimori de la Gata Negra: MÚSICA DE L' ESTIU 2018

Saint Cecilia, de Simon Vouet

Un estiu estrany en el que no he sortit de viatge després de dos anys seguits visitant llocs meravellosos. Tot i així ha estat productiu. Estudiar i escriure força. Alguns rodatges, importants decisions, escriure una nova novel.la i una obra de teatre han omplert bona part del meu temps i com no, llegir moltíssim, especialment llibres sobre el món faèric, contes de fades i llegendes celtes... És el que em venia de gust últimament i he viscut submergida en aquest món fantàstic de manera molt intensa. Vull recordar-lo amb afecte mentre segueixo amb nous somnis i reptes.

Aquesta és la música que m' ha acompanyat aquest estiu, alguna cançó curiosa, música celta i molt ambiental per escriure.

Comencem el repertori del que ha estat el meu estiu aquest any. Jeremy Soule és un compositor molt interessant. He escrit moltes hores amb aquesta música, plena d' aventura, dolor, fantasia, tendresa i màgia. Sobretot ha estat la banda sonora perfecta per als meus somnis i per endinsar-me al món dels contes de fades que ha alimentat l' escriptura de la meva obra de teatre "Reino Òpalo".

La música que també m' ha acompanyat molt per deixar volar la imaginació sobre regnes encantats i històries fantàstiques és "Légendes". No us podeu imaginar quants records preciosos em porta aquesta música, sobretot la segona pista.

No pot faltar en aquesta entrada Galdur i el seu gran àlbum "Age of legends", música inspirada en Tolkien, amb una gran èpica. Una meravella, sobretot la primera i última peces. No he parat d' escoltar-ho en tot l' estiu, m' encanta la força d' aquesta música, els seus canvis, matissos, atmòsfera...

I ja que estem amb llegendes i contes de fades i èpica... i Tolkien... Un dels poemes d' aquest gran autor musicat "Song of Durin" de Clamavi de Profundis.

I més fantasia ara amb Almofar i el seu gran àlbum "Aut concilio aut sense", ja em va acompanyar l' any passat però no vaig poder posar l' enllaç. Entro quasi en estat de trànsit amb aquesta melodia hipnòtica i preciosista que domina la major part de l' àlbum. Místic i màgic!

I de Taramis cal escoltar "Aillen: the burner" que porta més fantasia a la meva vida. No ha tingut tanta presència al meu estiu però si al llarg de l' any. Vaig amb aquesta música a regnes encantats, bruixeries, pobles que s' alcen contra injusticies, dracs èpics i molta més aventura...

Enchanted Land és un recopilatori que he adorat des del principi. Ja el vaig posar a la ràdio al final de la temporada 12 d' Arkanum. Em porta a un món de somnis i paisatges espectaculars, de bellesa i emoció. Sento que amb aquesta música puc arribar al refugi mític que sempre he imaginat que existeix en algún lloc.

Adoro Escòcia, aquest any no hi he anat però sí una persona molt important del meu entorn. Ha vingut carregada de records i experiències, alguna de sobrenatural i jo com sempre he seguit amb la meva fascinació per la cultura celta i com no escoltant la seva música meravellosa.

Capercaillie és pura meravella. Seva és la meva versió preferida de la tradicional "Fer a' bhata" i altres temes adorables com "Ailein Duinn", "O mo Dhuthaich" i

"Eilean A Cheo".

Més música d' Escòcia, aquest cant trist i preciós del clan McGregor: Griogal Cridhe.

Una peça encantadora, amb la trista bellesa de molta música tradicional que realment ens porta a les precioses Highlands, una terra que ens fa pensar en un món de fades, de llegendes, castells embruixats... tot amb nostàlgia poètica.

Arvo Part ja el coneixia sobretot per la seva admirable peça per a orgue "Annum per annum" però he descobert una altra peça curiosa, en aquest cas per a orgue i veu. La cançó precisament ens diu: "sigui on sigui el meu cor és a les Highlands". Precisament així em sento, que el meu cor va quedar-se allà. Mi heart is in the Highlands!

Seguim amb la música celta i passen d' Escòcia a Irlanda amb aquesta cançó tradicional: "óro sé do bheata bhaile", versió del grup Seo Linn. Una peça amb molta força.

No és música celta però sí té molt de fantasia també. Pettalom i la seva "Serenade to a sleeper fairy". Un descobriment recent amb una bonica veu lírica i una música molt bucòlica.

Sento una gram emoció amb aquest experiment musical: "Pyramid song" de Radiohead ralentitzada un 800%. Radiohead de per sí és un gran grup amb cançons fabuloses, sempre m' han agradat especialment "Karma Police", "No surprises" (que m' acompanyen des de l' adolescència), "Creep" i ara aquesta "Pyramid song" però ralentitzada! D' aquesta manera sóna especialment mística, màgica i intensa. Sempre recordo a més a més com em sentia en els moments en que la vaig descobrir i més la vaig escoltar. Aquest estiu que marxa ha tingut aquesta peça a la seva banda sonora i tornar a escoltar-la em fa reviure la il.lusió, l' esperança, els anhels, les pors, les decisions... tot el que he viscut aquest estiu tan estrany.

Austin Wintory va compendre aquesta peça per al videoclip "Journey". "Final confluence" és un regal que també m' ha fet sommiar, portant a la meva ment imatges plenes de bellesa, suggerents i emotives.

Canvi radical de registre. Per a mi és estrany compartir aquesta cançó però també estava en aquest estiu i no me la podia treure del cap. No és el tipus de música que més m' agrada però és divertida i a començaments d' estiu va aparèixer a la meva vida, la veig com un inici gens representatiu del que havia de venir però un inici després de tot.

De Rednex tenim la "cotton eye Joe".

Tornem a un repertori més propi de mi. Ara bandes sonores. La pel.lícula no l' he vist i no és que sembli que hagi de ser bona precisament, ja ho veuré, el que tinc clar és que el títol és molt atreient i que la banda sonora, almenys el tema principal és una joia. "La venjança de Pinotxo" té una música inquietant, solemne i amb aquell punt fantasiós i de malignitat màgica tant interessant. Dramatisme assegurat.

I una cosa em va portar a una altra. "Dearest Dolly" és una altra pel.lícula de joguina assassina, no gaire ben aconseguida però que almenys compta amb una bona banda sonora. El tema principal té una molt bonica melodia de piano que es va tornant fosca, marcial i amenaçadora. El joc passa aser un autèntic perill.

I ara més música de piano. Crec que The verve és un grup que ens ha regalat cançons encantadores, com ara la bella "Bitter sweet symphony" que és inoblidable però ara posaré una versió en piano que és una meravella, plena de força i d' il.lusió.

Seguim amb el piano i tornem als contes de fades. El pròleg de la Bella i la Bèstia de Disney em sembla misteriós i encantador. Sempre he adorat aquesta melodia, l' inici de la pel.lícula amb els vitralls per explicar la història... Recordo l' encant de de començar un film amb el "Hi havia una vegada..." i mostrar un llibre amb il.lustracions... aquesta vegada s' iniciava amb un paisatge meravellós i vitralls, una altra forma exquisita de començar un conte. Aquest estiu he començat a estudiar aquesta peça al piano! Poso la versió que més m' agrada.

Més piano i més contes. Danny Elfman és un gran compositor que treballa sovint amb Tim Burton. "Eduardo Manostijeras" és una bona pel.lícula amb una banda sonora inoblidable, comença amb aquesta bonica introducció. Poso una versió boníssima i especial de Mario Mariani, sense l' orquestra i el fabulós cor no deixa de sonar deliciós i no em direu que aquesta interpretació no és excel.lent i fidel a la màgia de la partitura.

Em despedeixo amb una de les fabuloses àries del gran Puccini. Aquest estiu ha tingut pes "Nessum dorma" de Turandot. No oblidem mai la nostra pròpia heroïcitat. La necessitem molt.