dilluns, 13 de març de 2017

JOVENTUT SOBREVALORADA


Aquesta societat tan frívola té la joventut sobrevalorada. Quan entendrà la gent que la joventut no et fa millor ni pitjor, que és una circumstància passatgera i no una virtut? No veig a gaire gent interessada en millorar, en aprendre, en aprofitar la seva vida, només la veig preocupada per la joventut i el físic. A més a més alguns tenen complexos estúpids, es creuen vells quan són joves.
Els mitjans alimenten aquests complexos, no entenc titulars tipus: "la model X estupenda amb 40 anys" com si fos una cosa impossible, com si 40 anys fossin moltíssims i no es pogués estar estupendament  quan està clar que sí, pero també falta el més important: com està aquesta persona mentalment i personalment tingui l´ edat que tingui? Què es troba fent, què pensa fer? -si es que ha aprofitat la seva vida, que hi ha molta gent que no sap res a cap edat, aquí també entra el tema de l'experiència que aquesta tampoc depèn de l´ edat sinó de l´esforç que facis dia a dia.
Tampoc considero gaire intel.ligents afegitons tipus: "però em sento jove". En moltes persones aquest afegitó és una mentida, una hipocresia, una contradicció. No se senten joves, realment se senten i es creuen vells a edats juvenils  i d' aquí ve aquest gran PERÒ, aquesta justificació absurda, aquest autoconsol, aquesta autocompassió. Molts dels que ho diuen no se senten així precisament. És més sincer el "em sento jove" en una persona gran que en algú que és jove pero no ho creu. Efectivament la joventut te més a veure amb com et sents que no amb els anys que tens, per aquesta mateixa raó que hagis de justificar que et sents jove a una edat en que ho ets té pinta de mentida, de complexos, de plorar d' amagat d' "em moro per dins PERÒ somric quan em miren, sóc vell PERÒ dic que em sento jove i ja de pas que es creguin que sóc optimista i vital"... Si dius això et sents jove de veritat o tens molta ximpleria a sobre?  Hi ha joves que se senten vells i vells que se senten joves, i sovint els joves que diuen que se senten joves en realitat són vells a edats molt primerenques,  no per l' edat sinó per com se senten i els prejudicis que tenen sobre l' edat.
Les estúpides crisis dels 30 i dels 40 inventades per marques i publicitats pressionen als més influenciables per a que es creguin vells, que pensin que la vellesa és dolenta i que arriba aviat, que solament importa el físic i que cal gastar molts diners per "semblar" i "sentir-se" jove. "40 però estupend, 40 però sentint-se jove". Ah, és que no pots estar estupendament? És que ja no ets jove?

Tampoc entenc a la gent amb valors tan pobres com "l' eterna joventut". Quina frivolitat és aquesta? No tindrem sempre 20 anys, AFORTUNADAMENT. I quin és el problema? Millor madura i fes alguna cosa amb la teva vida. I encara és més absurd i contradictori el somni de l' eterna joventut en gent fumadora tenint en compte que poques coses envelleixen i enmalalteixen tan com el tabac. Amb el cigar més que eterna joventut tens una propera i eterna decrepitud. Potser per això aquesta gent està obsessionada amb l' eterna joventut, perquè ja desde molt joves tenen un aspecte deteriorat, però no passa res, eh? Que se senten joves! Si ells ho diuen... menys mal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada