divendres, 18 d’abril del 2014

UNA REFLEXIÓ BREU SOBRE LA BELLESA


Una de les gilipollades que em diuen amb més freqüència és: "t' has de posar més al sol, eh?" i jo contesto "per què?". M' agradaria saber qui són els altres per dir-me el que he de fer. Llavors veig inseguretat a la seva veu i als seus ulls i em responen ximpleries: "es que estàs molt blanca, és que estar moreno és molt bonic...bla, bla, bla..." Sí, la meva pell és molt blanca, i què? M' agradaria saber quin és el problema, a mi m' agrada molt el meu color de pell i no el penso canviar. Que portem anys amb la imbecilitat d' incinerar-se al sol malgrat el risc que té,  no significa que jo hagi de seguir la corrent. ¿Qui decideix què és bonic i què no ho és? A mi les pells cremades no m' agraden gens però no dic als altres que se les aclarin.  Aquesta barbaritat de dir als altres "el que han de fer" amb el seu cos està a tot arreu però en el món de la fotografia (que conec personalment) és més comú: "m' agradaries més prima/grassa, rossa/morena, amb més/menys pit, si fossis més/menys alta..." i una infinitat de barbaritats més. Sincerament, les persones no estem aquí per agradar als altres i som de la manera que som, és a dir, ja estem bé. A mi no m' importa si els altres em veurien millor amb el cabell ros, la pell morena o el cul tatuat de color de rosa, qualsevol canvi que faci el faré perque vulgui jo i no per ajustar-me als gustos de la gent. No estic aquí per agradar, estic aquí per expressar-me i compartir amb els altres la meva feina. Estic aquí per dir alguna cosa a qui ho entengui i em vulgui escoltar. Semblar menys o més atractiva no m' interessa, jo vull transmetre, no necessito a ningú que em digui si sóc guapa o no, per sort, la meva autoestima no necessita aquestes estupideses. Jo ja estic bé amb el meu cos tal i com és, això és el que importa i el meu cos és un mitjà per expressar-me, no un simple tros de carn on els altres llencin opinions ridícules. Cada persona és com és i està bé així. Ja en tenim prou amb la fastigosa publicitat que es passa la vida fent que els altres se sentin malament amb el seu cos per gastar-se un dineral en coses que no necessita. L' estúpida publicitat que s' inventa que coses tan normals com les arrugues, les canes, la cel.lulitis o el pèl són problemes.
Per què no deixem que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada