HOMENATGE A KLAUS NOMI

Aquesta nit hi ha lluna plena. Miraré el cel com sempre, reflexionant sobre la bellesa i el misteri de la lluna màgica, la lluna dels somnis realitzats, la lluna de la plenitud. Aquesta nit, però observant la deessa platejada no podré estar-me´n de pensar en algú que venia de les estrelles i que a les estrelles va tornar, un artista excepcional del que vull parlar-vos.

Alguns artistes ens sorprenen per la seva autenticitat. Alguns, mai arriben a sortir a la llum, grans talents es perden a l´anonimat, no arriben a ser descoberts. Altres, amb més sort, aconsegueixen la fama i es tornen immortals. També hi ha artistes que no són artistes realment, que són gent mediocre i sense cap talent que arriben a tenir èxit en el món de l´art gràcies a uns bons contactes i a un joc brut que dóna resultats -aquests són una autèntica plaga-. Altres artistes aconsegueixen una fama fugaç i després el públic els oblida...

Avui vull parlar-vos d´un artista que sembla haver estat oblidat. Mort avui fa 26 anys, ningú en parla. Malgrat tot, no ha estat oblidat realment, som moltes les persones que el recordem amb certa melangia i molta fascinació. La seva carrera artística va ser molt curta però intensa. No va passar de moda, va ser la mort qui va aturar la seva carrera i la seva vida quan era molt jove, tan sols tenia 39 anys. Podria haver tingut una carrera impressionant, però la vida no és justa.

Es tracta d´un artista que va estar molt de temps preparant-se, estudiant música, creant, esforçant-se continuament i construïnt la seva obra. Avui dia, sembla que això ja no es valora. Gràcies a la televisió de mala qualitat, hi ha molta gent que creu que un artista es fa participant en un reality-show televisiu durant uns pocs mesos rebent una formació miserable. Els anys d´estudis i de lluita ja no es porten i el resultat el veiem ben clar: artistes de pacotilla, d´èxit express que no estimen l´art sinó la fama, que no creen res nou i que ens castiguen amb la seva música buida i frívola.

Però avui, vull presentar-vos un artista de veritat, que adorava la música, l´escenari, l´interpretació... Klaus Nomi!
Una veu impressionant, extensa i bellíssima, una posta en escena sempre sorprenent, una presència impactant plena de màgia.
Klaus Nomi és d´aquells artistes que creen quelcom diferent que no es troba amb facilitat.
Ara tothom plora la mort de Michael Jackson, un altre geni que no serà oblidat gràcies a la seva música, la seva actuació, la seva brillant i llarguíssima carrera, la seva fama... sense cap mena de dubte, al marge dels seus escàndols i excentricitats.
Klaus Nomi no serà mai tan recordat com Michael Jackson però també tenia "allò", allò màgic que el feia especial i que no va poder brillar durant tants anys.

Permeteu-me que us presenti a Klaus Nomi, un petit tast:



Klaus Nomi, (de nom real Klaus Sperber) va néixer a Immenstadt im Allgäu (Alemanya) un 24 de gener de 1944 i va morir a Nova York el 6 d´agost de 1983, avui fa 26 anys. Habitualment es celebren les morts dels artistes cada 25 anys, no cada 26, però permeteu-me que faci aquest humil homenatge en aquest trist 26è aniversari, ja que l´any passat no existia aquest blog i jo no havia descobert a Klaus Nomi.
Nascut en una família d´artistes, desde petit es va enamorar de l´òpera. Quan la seva àvia li regalava diners, en comptes de comprar dolços estalviava fins poder comprar-se discs d´òpera.

Klaus Sperber havia vist una actuació de Maria Callas i havia quedat tan fascinat que va sentir un gran desig de conèixer-la.
Una nit de cap d´any, seguint una tradició alemanya, va cremar un metall amb una espelma i quan aquest es va tornar líquid va posar-lo en aigua freda per tenir visions profètiques. La forma que va prendre el metall era la de dues persones una davant de l´altra. Klaus va interpretar-ho com una trobada amb Maria Callas.
3 mesos després es va anunciar un concert de Maria Callas a la ciutat on vivia Klaus. Sense cap mena de dubte, ell va anar a veure-la i va saltar a l´escenari per acostar-se-li tan com fos possible. Quan va veure la mirada de Maria Callas, Klaus va sentir "un incendi dins seu" i la impressió va ser tan potent que gairebé va perdre el coneixement.
L´endemà mateix va buscar-se una professora de cant i va decidir professionalitzar-se com a cantant.

Als anys 60 treballava com a ajudant al Teatre de l´opera de Berlín. Quan acabaven les representacions cantava als seus companys cançons d´Elvis Presley i peces operístiques intepretades per Maria Callas. En aquella època, també cantava àries d´òpera en un club nocturn gay, el Kleist Casino. Quan les seves actuacions anaven especialment bé, Klaus cantava alguna peça de Maria Callas com a agraïment.

La seva veu era molt peculiar, era contratenor i abarcava desde el registre de baríton fins al de soprano amb una facilitat sorprenent i una bellesa característica.
Es va canviar el nom, va passar de dir-se Klaus Sperber a anomenar-se Klaus Nomi. Nomi és una anagrama de la paraula "Omni" que és el nom d´una revista sobre OVNIS i extraterrestres que Klaus llegia sovint.
Va fusionar com ningú l´òpera amb el pop i el rock i va protagonitzar psicodèliques postes en escena d´estil futurista on apareixia caracteritzat com un extraterrestre, amb un maquillatge molt teatral, un vestuari estranyíssim i un pentinat que recordava unes antenes extraterrestres. Tan el seu aspecte com la seva veu, veritablement semblaven venir d´un altre planeta.

Als seus inicis, als anys 70, se´l va veure actuant a la companyia de teatre de Charles Ludlam interpretant amb una estètica marciana i efeminada una parodia de L´or del Rin de Richard Wagner.
Una de les seves actuacions més cèlebres va ser l´ària Mon coeur s´ovre a ta voix de l´òpera Samson et Dalila, del compositor Saint-Saëns. Va interpretar aquesta ària a l´espectacle New Wave Vodevil de David McDermott. Va aparèixer a l´escenari amb un estrany vestit d´estètica extraterrestre cantant amb una veu molt femenina i desapareixent entre el fum d´una espècie de nau espacial que venia a buscar-lo.
El seu amic Joey Arias va dir sobre aquesta actuació que era com si Klaus fos d´un altre planeta i els seus pares l´estessin cridant per tornar a casa.

Aquí podeu veure, la famosa actuació.



Klaus Nomi també va actuar com a corista amb David Bowie al programa televisiu Saturday Night Live on van cantar The man who sold the world, l´any 1979.
L´any 1981 i ja bastant reconegut com a artista va poder gravar el seu primer àlbum, Klaus Nomi. L´any 1982 va publicar un altre àlbum Simple Man.

Desgraciadament, el 6 d´agost de 1983, Nomi va deixar-nos, la terrible SIDA havia acabat amb ell. En aquella època es coneixia molt poc l´espantosa malaltia i encara es creia que la SIDA era una mal exclusiu d´homosexuals.
El seu amic, Joey Arias va passar els seus últims dies al seu costat, sommiant que Nomi es recuperava i tornava a cantar, imaginant-lo lleugerament deformat per la malaltia i apareixent als escenaris amagant la seva cara. Arias va parlar dels seus somnis a Nomi, dient-li que el seu proper projecte professional ben podria ser El fantasma de l´òpera de Lloyd Webber.
En un somni es va quedar, perque Klaus va morir mentre dormia, després d´una esgotadora lluita per la vida.

Veient les seves actuacions, em tempta pensar que Klaus Nomi no va morir realment, simplement va tornar al seu planeta. Klaus, desde la Terra, una abraçada.

Us vull presentar una de les seves actuacions en directe que més m´han agradat. Es tracta de Cold song -l´ària freda- d´El Rei Artur de Henry Purcell. En aquest video apareix l´estrany personatge que Klaus Nomi va crear interpretant una peça inoblidable on el suau canvi de registre de la seva veu és sorprenent. Espero que us agradi.