Aquest estiu com sempre, els meus somnis de viatjar a llocs exòtics han quedat frustrats. De tota manera aprop de casa sempre hi ha molt per veure i és cert. Volem conèixer el que està lluny però desconeixem moltes meravelles que tenim a prop de casa.Aquesta vegada, a finals d´agost, el meu company David i jo hem fet una petita ruta per Catalunya, buscant aquells indrets bonics, apartats i misteriosos que hi ha a casa. Sovint desconeixem el nostre territori i és més trist del que sembla. Un exemple és l´estúpida creença que tenen alguns barcelonins sobre que fora de Barcelona, la resta de Catalunya és tan sols un grapat de zones pantanoses plenes de bandolers, gent deforme i analfabeta i casetes de fang... Quina ximpleria! Si no han sortit mai de Barcelona, a sobre inventen imbecilitats.
Aquest agost, el meu company David i jo hem passat per Rupit un poble digne de veure per les seves construccions rústiques i de bon gust, ambient agradable i paisatges sorprenents. Entre el bosc hi ha dues cascades ben belles, una de petita on t´hi pots mullar els peus i una de bastant alta d´uns 80 m. Un paisatge de pel.lícula on l´aigua és la banda sonora. Després de veure Rupit vam passar per Ribes del Fresser on hem vist els bonics rius i hem conegut els gegants inspirats en Terra Baixa d´Àngel Guimerà, Núria i Manelic.
També hem estat a la Vall de Núria, una experiència que val la pena. L´aire que s´hi respira és completament diferent al verí que respirem en zones industrialitzades. El paisatge és sorprenent, les muntanyes et mostren la grandiositat de la Natura, grandiositat que contrasta amb la lletjor de les ciutats. Núria és un lloc de moltes forces tel.lúriques i compta amb la presència de la Verge de Núria curiosa imatge romànica i venerada amb devoció.
Aquesta Verge va ser trobada com moltes altres imatges, de manera gairebé casual i amagada en una cova. Venia acompanyada per 3 curiosos elements: la creu, l´olla i la campana. Aquests objectes també s´han considerat sagrats i poderosos. La tradició ens diu que si poses el cap a l´interior d´aquesta olla i toques la campana, per intercessió de la Verge es c almen tempestes, migranyes i es resolen problemes d´infertilitat. També es diu que et lliures de migranyes durant un any i que si aconsegueixes un embaràs i tens una nena aquesta s´ha de dir Núria.
Si visiteu a la Verge de Núria, recordeu la gran similitud que té amb altres verges i amb les deesses antigues: Isis amb el seu fill Horus, Venus amb el seu fill Cupido... La mare amb el fill sempre ha estat una imatge venerada, el pilar de totes les societats... De fet es diu que les imatges marianes d´avui dia segueixen sent una nova interpretació de la deessa antiga.
Núria ha estat sempre un lloc on s´han donat fenòmens paranormals, co m ara gravacions de psicofonies.
La nit a Núria va ser difícil, feia molt fred i la incomoditat del ca mping no ajuda. Tenia mal de cap i no deixava de pensar en el ritual de l´olla, la creu i la campana ... potser no havia funcionat i això no és gaire agradable sobretot si tens migranyes molt fortes i estàs pas sant una mala nit en un camping... Afortunadament aquest mal de cap va durar poc i va anar baixant d´intensitat, just al revés de com em passa habitualment. Potser sí que el ritual funciona...
Com que m´era impossible dormir, a la matinada i sota la llum de la lluna minvant el David i jo vam entrar a l´interior d´un edifici on hi ha cafeteria, botigues, exposició... tot tancat. Almenys a dintre no feia tan de fred. A aquelles hores però, aquell lloc més aviat semblava l´Overlook Hotel d´El resplandor i semblava que en qualsevol moment un cambrer fantasma apareixeria a la barra i Jack Nicholson ens perseguiria amb una destral... Per fer el lloc més tètric vaig recordar els animals dissecats que hi ha exposats en una de les sales on es mostra la fauna de la Vall de Núria... No suporto els animals dissecats, sempre m´han semblat horribles i una font de gèrmens. Els animals han d´estar vius i feliços. Recordo una nit en una casa de colònies terrorífica, amb les parets plenes de miralls, fosques i fredes dutxes en fila en un passadís interminable i una horrorosa fura dissecada i ensenyant totes les dents al menjador. He de confessar que aquests llocs m´atreuen en part (no oblideu que sóc la mare d´Arkanum i se´m pot veure sovint amb vestuari gòtic) però ostres, un animal dissecat ja és massa fins i tot per a mi.
La Vall de Núria però aquella nit no ens va regalar cap psicofonia ni cap aparició espectral però la seva bellesa és un regal més que suficient...
En aquest viatge també hem passat per Toloriu, un altre poble on hem trobat una petita esglèsia amb una placa on s´explica que la princesa azteca Xipaguazin Moctezuma (rebatejada com a Maria de Moctezuma) va viure allà, casada amb Joan de Grau, baró de Toloriu.
Resulta bastant trist recordar que Moctezuma i el seu poble va ser esclafat per espanyols incultes i criminals i que avui dia es celebren les seves massacres en l´anomenat Dia de l´Hispanitat que jo mai celebro i que aconsello que no celebri ningú.
Com que m´era impossible dormir, a la matinada i sota la llum de la lluna minvant el David i jo vam entrar a l´interior d´un edifici on hi ha cafeteria, botigues, exposició... tot tancat. Almenys a dintre no feia tan de fred. A aquelles hores però, aquell lloc més aviat semblava l´Overlook Hotel d´El resplandor i semblava que en qualsevol moment un cambrer fantasma apareixeria a la barra i Jack Nicholson ens perseguiria amb una destral... Per fer el lloc més tètric vaig recordar els animals dissecats que hi ha exposats en una de les sales on es mostra la fauna de la Vall de Núria... No suporto els animals dissecats, sempre m´han semblat horribles i una font de gèrmens. Els animals han d´estar vius i feliços. Recordo una nit en una casa de colònies terrorífica, amb les parets plenes de miralls, fosques i fredes dutxes en fila en un passadís interminable i una horrorosa fura dissecada i ensenyant totes les dents al menjador. He de confessar que aquests llocs m´atreuen en part (no oblideu que sóc la mare d´Arkanum i se´m pot veure sovint amb vestuari gòtic) però ostres, un animal dissecat ja és massa fins i tot per a mi.
La Vall de Núria però aquella nit no ens va regalar cap psicofonia ni cap aparició espectral però la seva bellesa és un regal més que suficient...
En aquest viatge també hem passat per Toloriu, un altre poble on hem trobat una petita esglèsia amb una placa on s´explica que la princesa azteca Xipaguazin Moctezuma (rebatejada com a Maria de Moctezuma) va viure allà, casada amb Joan de Grau, baró de Toloriu.
Resulta bastant trist recordar que Moctezuma i el seu poble va ser esclafat per espanyols incultes i criminals i que avui dia es celebren les seves massacres en l´anomenat Dia de l´Hispanitat que jo mai celebro i que aconsello que no celebri ningú.
També vam passar per Sagà on vam poder veure una esglèsia plena de símbols alquímics i envoltada per una senzilla cripta. Aquesta esglèsia romànica és del s. XI i està dedicada a Santa Eugènia. La vam trobar tancada però l´arc de la porta ja mostrava símbols força interessants, a més a més del clàssic pantocràtor, tot el que s´hi veu representat és força hermètic.
També vam anar fins Andorra on vam gaudir d´un bany més que aconsellable a Caldea. Les aigües termals deixen una sensació molt bona a la pell, res a veure amb les piscines corrents. A Caldea no hi ha gaire misteri per veure, però els banys són veritablement terapèutics. Jacuzzi, dutxa, canvis de temperatura de calent a fred, gel, sauna, bany indo romà... i a més a més un espectacle d´òpera i acrobàcia força entretingut acompanyat d´efectes visuals amb l´aigua, les bengales i la il.luminació... Moltíssima gent això sí.
El viatge va acabar a Cervera on es celebrava l´XXXIII Aquelarre. En record a les antigues reunions de bruixes (molt plenes d´invencions i tòpics, cal dir-ho) l´aquelarre és un conjunt d´activitats esotèriques: conferències, correfoc, dimonis, bruixes, fira del Boc... Al pati de l´Universitat trobes tot tipus de parades: artesania, minerals, tarot, llibres, espelmes, fades, bruixes, encens... Em va sorprendre molt el diagnòstic amb radiestesia que em va fer un venedor de minerals. Va encertar moltes coses sobre el meu estat físic i anímic i cal dir que en aquest aspecte, jo sóc força escèptica. Tot i així aquest personatge em va convéncer. Vaig sortir de la seva bellíssima parada de minerals acompanyada per oli d´espígol (un dels meus preferits) un quars citrí i una aiguamarina... Per altra banda David es va endur una turquesa, una crisopasa i una fluorita verda. Els minerals són la nostra debilitat.
En fi, aquest ha estat un viatge senzill, no gaire car i no precisament lluny però també ha estat una experiència molt agradable.
