MÚSICA DE L'ESTIU 2023

És un any complicat i he de treure forces d'on sigui. Una de les preocupacions és que en aquest estat d'alternar horaris impossibles i projectes endarrerits pugui tenir claredat mental per fer tot el que he de fer.

Tot i així aquest any he pogut avançar per damunt de les dificultats. He pogut corregir una de les meves novel.les més complicades, potser la més complicada: "Cascabeles, la sonrisa maligna" i he escrit al llarg d'aquest estiu una nova novel.la de la que ja quasi tinc la meitat corregida. Encara no té títol però ja el trobaré.

La música m'ha acompanyat al llarg d'aquest any com sempre, en moments especials.

Aquestes són algunes de les peces musicals d'aquest any.

Bar moon de Saline Grace em va sorprendre per la seva autenticitat, notes cristal.lines i nostàlgiques...

Una altra peça musical que em va cridar l'atenció és What you want, de John Butler Trio, la vaig descobrir a la banda sonora de la pel.lícula In her skin. Pura emoció, sobretot té un principi que fa somiar.

M'agrada Type O negative des de fa temps, el seu so fosc i dramàtic, alternat amb temes plens de sentit de l'humor és un contrast ben interessant. Sempre m'ha encantat Christian woman, I don't wanna be me, Red water... però aquest any destaco especialment aquesta intensa cançó, Wolf moon.

Canvi radical, Scott McKenzie am la seva cançó San Francisco sempre m'ha agradat però aquest any l'he escoltat especialmenti Una canço il·lusionada sobre moviments pacifistes dels anys 60.

Dance for me Wallis, aquesta peça d'Abel Korzeniowski és ideal per deixar anar tot aquell sentiment que a vegades tenim reprimit per convencions socials. Allò que és al nostre interior és molt valuós i no sempre estem en situació de mostar-ho però amb música com aquesta sentim un alliberament emocional.

Amalia's Dark story, chapter III:castle ruins és una peça molt romàntica, fosca, dramàtica. Música de White crow, black crow. Permet imaginar qui pot ser aquesta Amalia i les restes del castell però el millor de tot és que cadascú crei la seva pròpia història.

Del canal de Youtube Santino vaig descobrir casualment aquesta pista Dark chanting Temple occult music, crec que l'artista és Temple. És perfecte per relaxar-se i escriure històries de terror o qui sap, viure una experiència mística. En qualsevol cas permet parar i anar a un altre món eteri i enigmàtic, què millor que aixo?

Solautumn amb el seu disc Autunnaria mostra una barreja d'ambient i metal que et porta a un altre món. Una dansa de llum i foscor. Ha estat un descobriment que he fet aquest 2023.

Aquest any ha estat molt important per a mi l' àlbum Sarcophagus symphony II de Soporific sorcery.  Aquesta meravella exòtica, èpica i fantasiosa m'ha ajudat a escriure.

Més música que he fet servir per escriure: Dark castle,  D&D Dark ambient castle music, una atmosfera molt misteriosa.

Per escriure de tan en tan em poso alguna playlist interessant de les que es troben al youtube, una de les meves preferides i que faig servir més sovint avui és : Something wicked this way comes. Una barreja de misteri, tendresa... m'ha consolat en moments difícils i m'ha inspirat durant l'escriptura. Està formada per aquestes peces: Fuel to fire (Jessie Black i Agnes Obel), Projecting dreams (Mike Higham), Victor's piano solo (Wild conductor i Danny Elfman), introduction and rondo capriccioso (Saint Saëns), waltz for the wicked (Eneide), Sicilienne, op. 78 (Fauré), Jane Maryam (Evgeny Grinko), Howl's moving castle (PianoDeuss), Beth's story (Carlos Rafael Rivera), Dance of the spirituals (Jonny Southard), Enoch's dolls (Mike Highman), Prologue Beauty and the beast (Alan Menken tocada per Marylin Byrnes), Dreams are dangerous (Bruno Coulais), Cristofori's dram (David Lanz), Dark turkish march (Lucas King), Innocent gaes (David Celeste), By the sea (Eduardo Viñuela), Nocturne in B flat minor , op 9, n,1 (Chopin), Vivaldi variation, florian Christl).

Ara espero descobrir nova música i començar una nova etapa a la meva vida amb nous projectes que espero amb autèntica impaciència. Mentrestant seguiré amb els meus llibres i amb més música per inspirar-me.

MÚSICA DE L' ESTIU 2022

Com sempre faig un petit resum de com ha estat la música aquest estiu, o millor dit, tot aquest any i quins records em porta.

Aquest està sent un any magnífic i crec que m'ho mereixo després de passar dos dels pitjors anys de la meva vida. Aquest 2022 m'ha portat molta feina i de la bona, avanço en la meva professió, en rodatges i teatre, com ara la comèdia "Qui és l' assassina?" que porta més d'un any a la cartellera. Tinc bona feina també en academies de belles arts i he recuperat el contacte amb persones molt importants per a mi. M'he dedicat exclusivament i intensament a l'art. Està sent un any esgotador, d' horaris impossibles però en el que tot el que faig m'agrada, un bon miracle. Proves mèdiques amb bons resultats, millor economia, oportunitats, més progrés en el moment d' escriure... He sortit d'un gran estancament i aquesta és la música dels fets.

Depressive silence m' encanta i ja havia posat en una altra ocasió l'àlbum Depressive silence II al blog. Em fa pensar en històries plenes de fantasia, viatges a altres móns, veig laboratoris d'alquimistes i boscos encantats amb aquesta música. En aquest cas ha sonat el passat hivern en un jacuzzi en un ambient de suau llum verda, amb relaxació, regeneració i bona companyia. Va ser un cap de setmana que tenia lliure i va ser una experiència curativa que em va donar forces i em va canviar en molts sentits i en positiu.

Summoning amb la seva cançó magnífica i èpica "Arcenstone" em porta bons records del passat hivern i l'he seguit escoltant ocasionalment a l'estiu. Tornava a casa molt tard de les funcions de teatre i l'endemà matinava i feia unes hores de feina posant a una academia de belles arts. L'ambient bohemi i inspirador de tots dos llocs, la bonica activitat de totes dues feines em fan feliç. El cansament era dur però sentia una gran felicitat i quan a la nit feia qualsevol cosa a l'ordinador pensava en que havia d' afanyar-me perquè era tard i l'endemà em llevava a les 5, llavors aquelles nits a l'ordinador sonava de fons aquesta peça que em fa pensar en l'univers de Tolkien. Una barreja d' il.lusió, emoció, alegria i fatiga es removia al meu interior. Reflexionava encantada sobre la gent del meu voltant i la meva dedicació a l'art en moltes formes diferents...

Després de la peça anterior venia la següent també de Summoning: Like some snow-white marble eyes, em va agradar i va formar part del mateix moment.

M'encanta la preciosa banda sonora de la pel.lícula Far from the madding crowd. És obra del compositor Craig Armstrong. Fa molt que escolto el seu tema principal amb devoció però compartiré una versió per piano per variar, és una meravella i també m' ha acompanyat molt. És digne d' agraïr com toca Lukas Miller.

He de dir que m' agrada la Dark academia. Jo visc fascinada per l'estudi, els museus i l'art en totes les seves formes. Visc envoltada de quadres i escultures, sóc actriu i escriptora, estudio música, devoro llibres i té i sempre vull visitar llocs curiosos, veure arquitectura antiga... Per això m' atreu la Dark academia i espero que per a molts no es quedi en un moda passatgera ja que és una subcultura que promou precisament el coneixement. La música de piano és molt comú en aquest moviment i hi ha col.leccions de música Dark academia tan boniques com la següent, Studying with poems long gone. D' aquí m' agraden especialment les dues peces del compositor Johannes Bornlof: Declaration i Nocturnal Waltz. Bornlof sap conmoure.

Escriure és una necessitat per a mi però els dos últims anys els problemes de salut i temps feien que fos molt més complicat que mai. Una novel.la de fantasia s'encallava al escriure-la però aquest any per fi he sortit del caos i al tenir la ment molt més clara l'he pogut acabar i millorar mentre escrivia també altres obres. Durant l'escriptura de la meva última novel.la "Cloíginí, la sonrisa maligna" (títol provisional) posava música celta i de fantasia ja que aquest era l' ambient del meu llibre, amb històries de follets irlandesos, d' altres móns, de llegendes, aventures... I aquesta era la banda sonora que sonava mentre escrivia: part de la banda sonora de Harry Potter, aquest recull: Wizarding world suite. Heartfelt, emotional and relaxing i també la banda sonora de Skyrim.

Un recull molt breu i que al cap i a la fi ha estat més d'hivern que d'estiu. A l'estiu he estat molt ocupada també i aquest no ha complert totes les expectatives que tenia, ja que aquest any ha estat tan bo que he esperat molt d'ell (sobretot tenint en compte que els mesos de calor normalment són els millors per a mi). De totes formes ha estat un bon estiu i valoro molt positivament tot aquest any, de fet ja m' agradava la xifra: 2022, capicua i amb el dos repetit 3 vegades. Un etapa miraculosa en la que he gaudit i he crecut, m'he curat, m'he regenerat... i ho segueixo fent! Recordo banyar-me en una llum tènue, assajar i actuar a l' escenari i davant la càmera, estar envoltada de meravelles... Recentment després de les vacances d' estiu he estat preparant la nova temporada de teatre i he reviscut alguns records bonics de l'hivern: l'ambient bohemi i càlid del teatre: l'escenari, el teló, la llum càlida... El personatge (Estel) creixent i desenvolupant-se i l' alegria que portava dins meu pensant en experiències i persones molt especials. Estic profundament agraïda.

Amb algunes companyes de l' obra "Qui és l'assassina?" abans de començar la funció.

ANUNCIS AMB BON MISSATGE

M' agrada molt l' anunci de la Marató sobre problemes mentals. Destaca el malestar afegit d' una persona que quan pateix a sobre va suportant els judicis dels altres i paraules del tipus: "t' has d' animar", "has de ser positiva", "això no és res". Aquestes frases no ajuden en absolut, ho empitjoren tot molt més. Quan una persona pateix no pots minimitzar el seu dolor, ni culpar-la per sentir-se malament quan el seu patiment està justificat de sobres. Hem de tenir més empatia, jutjar menys, cal abandonar ja tota la felicitat obligatòria, el pressionar als altres per a que somriguin quan no tenen ganes ni motius. Els somriures postissos no arreglen res, són un altre mal. Hem d' aprendre a comprendre a la persona que pateix i no pretendre que per no sentir-nos incòmodes faci veure que tot està bé. Estem vivint situacions molt difícils i és normal que molta gent estigui patint, a sobre l' hem d' acusar?

Però vull comentar una altra cosa: hi ha un punt d' hipocresia en tot plegat. Ha fet falta que s' hagin disparat tant les depressions i els suïcidis per adonar-nos de que la salut mental és important? I encara us dic més: molt parlar de salut mental però si el sistema no canvia poca cosa farem. Que tanta gent estigui a la pobresa genera moltíssim dolor i a sobre molta gent sense recursos és la que més pateix però també la que té menys accés a terapies. Si el teu problema és que no saps d' on treure els diners per pagar el lloguer o menjar, com pagaràs el dineral setmanal que costa l' atenció psicològica? Potser que hi fem alguna cosa, no? I repeteixo: que si has de passar tota la vida a la misèria, això no se solucionarà anant a teràpia, és el sistema el que t' està perjudicant i el que ha de canviar.

Una altra campanya que també m' està agradant molt és la del 25N, dia internacional per a l' eliminació de la violència vers les dones: "Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes". És molt encertat. Es justifica l' injustificable i això no pot ser. 

Per cert, sempre hi ha algú que s' escandalitza més per la frase "ni hòsties" que per la violència. Doncs mireu, aquesta contundència a mi em sembla impecable: "Ni hòsties!" El que està malament cal que desapareixi i punt.

MÚSICA DE L' ESTIU DEL 2021

Ja ha passat aquest estiu del 2021. Una època molt estressant i difícil per a mi. Adoro els estiu però en porto dos seguits de moltes complicacions, De totes maneres la música ha seguit al meu costat, sent esperança i força.  Quan he vist que l' estiu s' acabava he sentit dues emocions fortes i contrastades: per una banda la pena per no haver-lo gaudit i aprofitat però per altra banda m' ha calmat veure que ja s' acabava tenint en compte com ha estat.

Fatiga, tristesa, sobreesforç, falta absoluta de temps, injustícies constants... calia desfer-me ja de tot aquest desastre. 

En aquests moments començo una nova etapa a la meva vida i deixo enrere uns mesos molt durs i esforçats. Ara tinc per davant compromisos professionals que m' importen molt, projectes que estimo i que  vull que prosperin. A ells em dedico molt a partir d' ara mateix.

He estat sovint en un lloc molt desagradable però amb un fil musical on sonava una peça d' un grup que sempre m'ha agradat. The Cure. La cançó és "Close to me". Un consol sentir aquestes notes musicals en moments tan durs, per una banda eren una petita alegria, un record de que allò bo segueix allà i per altra banda la tristesa de no estar escoltant aquesta música en un context millor: a casa i perquè m' agrada, simplement. De totes formes, ara puc fer-ho. Escoltar The Cure a casa quan jo vulgui.

He descobert aquesta cançó durant l' estiu. "Cooking in my kitchen" de Tape Five. Aquest aire vintage em resulta molt atractiu i l' alegria i optimisme que transmet la cançó m' ha sorprès molt. Jo estava passant una pena profunda i de sobte sonava aquesta música. Era un contrast gegant. Jo em preguntava de quin món venia aquesta veu, aquesta música... perquè jo també volia formar part d' aquesta existència feliç i calmada que ens mostra la cançó.

Umbría m' ha servit per posar música als meus programes de ràdio. La seva música et fa viatjar en el temps, experimentar màgia i misteri. L' atmòsfera de "Follow the ghostly hand" és molt apropiada per a Arkanum.

Pafund amb "The Grim Abbott" m' han convidat a un món de llegenda, de temps medievals amb els seus punts èpics. De nou el Dungeon Synth em sedueix amb els seus ambients i les seves grans històries sonores.

Vindkaldr sempre em criden l' atenció. Em fan somiar molt amb l' àlbum "Enchantments of old lore". Aquesta vegada amb "Miscreantic mysteries and invocations" em fa viatjar a boscos meravellosos plens de fades i follets. Un so majestuós, potent, intens i expressiu. 

Mirthquell amb el seu àlbum "Return of the ancients" també em porta llegendes que necessito al meu dia a dia per alimentar més els meus somnis. És una altra música de móns fantasiosos i d'històries sorprenents en les que refugiar-se de l' espantosa realitat que patim a vegades.

Eluveitie porta els sons celtes que sempre m' han agradat. Aquest àlbum "Evocation II" ens recorda la grandesa de la cultura celta amb la seva fortalesa, dramatisme i vitalitat. És un grup que m' ha descobert algú que he conegut aquest any.

"And we walk after" de Trevor Kowalski és un dels meus descobriments musicals més recents. M' encanta la gran intimitat i dolçor d' aquesta música. 

Ganesh és una divinitat que sempre m' ha resultat interessant. M'inspira alegria i tendresa. M' encanta l' idea d' un déu destructor d' obstacles, que ajuda en el món d' iniciar qualsevol projecte i que porta l' abundància i també inspiració. Aquí un mantra per de Ganesh ple de vigor que m' encanta escoltar.

I ara una altra divinitat, en aquest cas egípcia. La deessa Isis és de les més fascinants del món. Enormement poderosa, brillant en la màgia, protectora, amorosa i sacrificada, ni Egipte ni la resta del món poden oblidar-la. Des de que vaig veure l' espectacular Golden parade no m' he pogut treure del cap la bellesa del moment ni tampoc aquest himne a la gran deessa, tan misteriós i ple de devoció.

Així doncs, la música com sempre ens ajuda a sobreviure en situacions difícils. Que mai ens falti, que a la nostra vida la música sigui sempre meravellosa i abundant! Ara també acompanyada de música començo amb ganes una nova etapa i en aquesta hi ha projectes magnífics.

TORNAR A COMENÇAR

 

Un dia per fi sentiràs com et crido

lluny de tu i al mateix temps tan a prop.

Veuràs com em lamento i ploro

però malgrat tot sóc resistent al dolor.

 

En algún moment descobriràs 

que no cal buscar tantes respostes, 

perquè tu ets la única resposta,

i que de desesperació no et moriràs.

 

No has de viure en el record, 

tu has de seguir avançant.

Jo sempre estaré al teu costat

recollint trossos trencats del teu cor.

 

No esborris els teus errors i aprèn la lliçó.

No tens la força que tenies abans

i mires enrere buscant una vida millor

però aquesta és un desaparegut passat.

 

Saps bé que el que tu vas viure ja no tornarà,

creus que als teus ulls l’ alegria mai més brillarà.

Has perdut completament tota il.lusió,

convençut dius que abans tot era millor. 

 

T’enfonses perquè la llum s’ha apagat.

i penses que ara ja no vindrà res de bo.

Sents que tot ha perdut per sempre el color

i saps que estàs completament atrapat.

 

Però ara que el camí s’obre davant teu,

entre el caos escolliràs progressar.

Amb seguretat faràs sentir la teva veu,

pots viure encara que et sentis desesperat.

 

Allà on hi ha profunda foscor porta tu la llum.

Allà on el dolor mata envia la tristesa ben lluny.

Allà on hi ha un buit omple tot amb la teva presència.

Allà on el silenci talla, fes reconfortant tota experiència.

 

El passat prometia però ara que s’ ha quedat enrere

s’han perdut tots els seus somriures i plaers.

Ara il.lumina tu aquest moment tan fosc.

Construeix damunt les ruïnes un nou món

i si en algún moment pateixes tant que no pots viure

recorda que del patiment es reneix amb nous poders

amb els que una esperançadora nova vida has d’escriure.

MÚSICA DE L' ESTIU 2020

Acabo de passar el que probablement ha estat l' estiu més trist de la meva vida. Poques il.lusions i sí molt dolor, preocupacions, pors... És un any estrany i difícil, el COVID porta malaltia, mort, pobresa, desesperació... i jo vull per a tots salut, vida, abundància, felicitat!

No he tingut la malaltia que jo sàpiga però sí m' ha alterat molt la situació en altres sentits. Veure el món caure per un barranc és dolorós. Al principi jo vaig prendre bé el confinament, era necessari i en certa manera m' anava bé ja que estava al límit de feina i responsabilitats i estar 15 dies a casa, llevant-me a l' hora que volgués en comptes de les 5 del matí estava molt bé. Llegeixo i escric molt i en el confinament ho vaig fer gustosament el doble o triple i també vaig estudiar moltíssim més. Jo no entenc els que s' avorreixen amb tot el que s' ha de fer. Però és clar, això no són vacances i veure tanta desgràcia altera per molt bé que passis el confinament. Veure que el confinament s' ha d' allargar perquè els hospitals estan en situació crítica i hi ha tants morts i tants malalts és terrible. La tragèdia és espantosa i no ens hem alliberat encara. S' han perdut moltes vides i això és una catàstrofe. Mai saps què passarà ara, si li tocarà a algú que estimes o a tu... Si caldrà tancar-se de nou o no.

Penso en persones meravelloses que ja no hi són i llocs que apreciava que ja no existeixen. 

La situació que era difícil s' ha complicat i no puc evitar pensar en més pèrdues humanes, obstacles, en projectes que han canviat de data etc.

Potser no he pasat el COVID però he tingut altres problemes de salut i vaig haver de passar recentment per una operació que temia moltíssim però que ha sortit bé i ara em dedico a recuperar-me. Estic molt agraïda. Un any ple de moments durs però la música sempre està al meu costat. Aquestes són les peces musicals que més m' han acompanyat en aquest dolorós any, sobretot a l' estiu.

Tim Curry magnífic actor i cantant ens presenta aquesta versió inoblidable d' "Everyone who had a heart" de Bacharach i coneguda per la veu de Dionne Warwick. Aquesta cançó em fa pensar en la intensitat d' un gran amor del que no ens voldriem separar, un amor que vibra tan fort que els del nostre entorn poden sentir-lo també. Una veu esplèndida i expressiva i una bona orquestració fan aquesta versió tan bona.

Mortiis m' encanta, quan és rocker i quan fa música més ambiental. "Fata Morgana" és un àlbum que m' ha acompanyat en molts programes de ràdio. "The last rainbow king" és una cançó amb la que he imaginat coreografies de dansa del ventre sobre un renaixement en el que la papallona surt de la crisàlida (amb ales d' Isis) com a metàfora d' una curació.

Corvyx no és especialment conegut però al Youtube s' ha dedicat a fer versions de temes d' èxit. I les seves versions són estupendes. Té una gran veu i un dels seus millors moments és versionant la meravellosa cançó de Seal "Kiss from a rose" fent que la lluminosa peça tingui un punt més fosc.

Allegiance reign és un grup que acabo de descobrir. El seu "Ey ey o" és un tema èpic que es queda gravat en el record fàcilment. Bo per pujar els ànims.

Swan arcade han fet la que considero la millor o una de les millors versions del tema "Babylon is fallen" un himne molt usat a la guerra civil anglesa. És una cançó que em fa pensar en lluita i en perseverar.

No conec gaire l' artista Burned face però per casualitat vaig trobar la cançó "This love" al Facebook i desde llavors l' he estat escoltant força. No conec res més d' ell però hauré d' investigar perquè m' agrada aquesta veu expressiva i ben timbrada i el so misteriós de la cançó. Ha estat sense dubte una música més d' aquest passat estiu.

La deessa Hekate és de les meves preferides i últimament la tinc molt present. Poderosa deessa de les bruixes, dels fantasmes... nocturna, plena de coneixements i que sap com millorar la vida dels que la segueixen. La primera peça és un himne òrfic dedicat a ella (cantat per Melissa of the bees) i a la segona peça Carmen Robles ha posat música encantadora a una oració dirigida a la gran Hekate.

Amb aquestes peces musicals he passat aquests temps tan difícils que ara espero que siguin cada vegada millors. Sobretot caldrà que tots aprenem a donar-nos suport entre nosaltres i que poguem viure de la millor manera possible, hi tenim dret! I la música ens ajudarà.

MÚSICA DE L' ESTIU 2019

Aquest any ha estat molt intens. He tingut molts projectes teatrals, molta feina, de manera que el meu temps s' ha reduït molt i ara, a punt d' acabar l' any faig tard aquesta entrada sobre la música que m 'ha acompanyat aquest any 2019, sobretot durant l' estiu.

La primera peça és una cançó de bressol que m' encanta "Nami nami" interpertada per l' ODO Ensemble. El seu orígen egipci fa que soni tan exòtica però sense perdre la dolçor de les cançons de bressol.

Sense perdre de vista la música més exòtica, aquí tenim un tema de Bollywood, la cançó "Main tere dushman" de la pel.lícula "Nagina", té un ritme, una sensualitat i un misteri difícils d' oblidar. Una pel.lícula de possessions misterioses que es manifesten através de la música...

I ara un gran contrast, que són molt habituals en aquestes entrades musicals. Una cançó que vaig escoltar per casualitat a la TV i no me la vaig poder creure del cap és "In her eyes" de Josh Groban, aquesta veu dolça de trets lírics dóna el punt romàntic que tan li cal a aquesta cançó plena d' anhels.

La música d' orgue m' acompanya amb freqüència ja que aquest instrument sempre és tan especial per a mi. Aquesta peça va entrar a la meva vida també per casualitat buscant una versió de "The celts" d' Enya. Doncs el que vaig trobar no tenia res a veure però també em va agradar molt: Saltarello II -- Dal concerto tenuto dalla Celtic Band. All'organo Marco Brena a sostegno dei progetti del celim di Bergamo.

A la meva imaginació continuament es desenvolupen curioses històries, contes de fades, relats terrorífics, i una bona banda sonora és la peça: "Castle of darkness" composta per Lisa Cohen i Lionel Schmitt. És misteriosa, emocional, sorprenent, nostàlgica, fantasiona... pensa realment en un nou món ple d' aventures en un castell de llum i ombres. Al descobrir aquesta música no podia deixar-la d' escoltar i va acabar convertint-se en la banda sonora de la falca de la temporada actual d' Arkanum.

Les bandes sonores, sempre m' han agradat, aquí tenim la d' "Imitation Game", composta per Alexandre Desplat. Música ideal per a reptes.

James Newton Howard és un gran compositor i la banda sonora "Lady in water" és una bona prova. Es tracta d' una banda sonora misteriosa, dramàtica, sensible i èpica. Un recull d' aquesta banda sonora perfecte per a somiar desperta.

Tim Curry és un dels meus actors preferits. Cada una de les seves expressions és un regal ple de força. Ha estat especialment reconegut pels seus villains però la veritat és que sap fer de tot. Camaleònic i molt intens el recordo de molts personatges fabulosos: el magnífic Dr. Frank-N-Further,  el cardenal Richelieu, Pennywise (It), Shakespeare, el Senyor de la foscor... He vist moltes de les seves pel.lícules, algunes molt importants per a mi, altres les he oblidat... però mai l' oblido a ell.  Sempre recordo els seus personatges, les seves frasses, escenes...  Infravalorat després de tot és un actor molt estimat. Com a cantant és un baríton que s' ha lluït en diversos musicals i discs. "Sweet transvestite" és una peça més que coneguda i digna de recordar, una presentació de personatge molt potent però aquí compartiré intervencions  menys famoses, una de les seves cançons més potents "Wake Nicodemus" i una interpretació magnífica de la cançó "Losing my mind" de Sondheim.

Arcana és un grup que he descobert nou i que tancarà aquesta entrada musical amb aquesta sonoritat èpica i enigmàtica de conte de fades que sempre m' ha agradat tant. Aquest és l' àlbum "Dark age of reason".

Molt bon any i molt bona música! És temps de renéixer!