ANUNCIS AMB BON MISSATGE

M' agrada molt l' anunci de la Marató sobre problemes mentals. Destaca el malestar afegit d' una persona que quan pateix a sobre va suportant els judicis dels altres i paraules del tipus: "t' has d' animar", "has de ser positiva", "això no és res". Aquestes frases no ajuden en absolut, ho empitjoren tot molt més. Quan una persona pateix no pots minimitzar el seu dolor, ni culpar-la per sentir-se malament quan el seu patiment està justificat de sobres. Hem de tenir més empatia, jutjar menys, cal abandonar ja tota la felicitat obligatòria, el pressionar als altres per a que somriguin quan no tenen ganes ni motius. Els somriures postissos no arreglen res, són un altre mal. Hem d' aprendre a comprendre a la persona que pateix i no pretendre que per no sentir-nos incòmodes faci veure que tot està bé. Estem vivint situacions molt difícils i és normal que molta gent estigui patint, a sobre l' hem d' acusar?

Però vull comentar una altra cosa: hi ha un punt d' hipocresia en tot plegat. Ha fet falta que s' hagin disparat tant les depressions i els suïcidis per adonar-nos de que la salut mental és important? I encara us dic més: molt parlar de salut mental però si el sistema no canvia poca cosa farem. Que tanta gent estigui a la pobresa genera moltíssim dolor i a sobre molta gent sense recursos és la que més pateix però també la que té menys accés a terapies. Si el teu problema és que no saps d' on treure els diners per pagar el lloguer o menjar, com pagaràs el dineral setmanal que costa l' atenció psicològica? Potser que hi fem alguna cosa, no? I repeteixo: que si has de passar tota la vida a la misèria, això no se solucionarà anant a teràpia, és el sistema el que t' està perjudicant i el que ha de canviar.

Una altra campanya que també m' està agradant molt és la del 25N, dia internacional per a l' eliminació de la violència vers les dones: "Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes". És molt encertat. Es justifica l' injustificable i això no pot ser. 

Per cert, sempre hi ha algú que s' escandalitza més per la frase "ni hòsties" que per la violència. Doncs mireu, aquesta contundència a mi em sembla impecable: "Ni hòsties!" El que està malament cal que desapareixi i punt.

MÚSICA DE L' ESTIU DEL 2021

Ja ha passat aquest estiu del 2021. Una època molt estressant i difícil per a mi. Adoro els estiu però en porto dos seguits de moltes complicacions, De totes maneres la música ha seguit al meu costat, sent esperança i força.  Quan he vist que l' estiu s' acabava he sentit dues emocions fortes i contrastades: per una banda la pena per no haver-lo gaudit i aprofitat però per altra banda m' ha calmat veure que ja s' acabava tenint en compte com ha estat.

Fatiga, tristesa, sobreesforç, falta absoluta de temps, injustícies constants... calia desfer-me ja de tot aquest desastre. 

En aquests moments començo una nova etapa a la meva vida i deixo enrere uns mesos molt durs i esforçats. Ara tinc per davant compromisos professionals que m' importen molt, projectes que estimo i que  vull que prosperin. A ells em dedico molt a partir d' ara mateix.

He estat sovint en un lloc molt desagradable però amb un fil musical on sonava una peça d' un grup que sempre m'ha agradat. The Cure. La cançó és "Close to me". Un consol sentir aquestes notes musicals en moments tan durs, per una banda eren una petita alegria, un record de que allò bo segueix allà i per altra banda la tristesa de no estar escoltant aquesta música en un context millor: a casa i perquè m' agrada, simplement. De totes formes, ara puc fer-ho. Escoltar The Cure a casa quan jo vulgui.

He descobert aquesta cançó durant l' estiu. "Cooking in my kitchen" de Tape Five. Aquest aire vintage em resulta molt atractiu i l' alegria i optimisme que transmet la cançó m' ha sorprès molt. Jo estava passant una pena profunda i de sobte sonava aquesta música. Era un contrast gegant. Jo em preguntava de quin món venia aquesta veu, aquesta música... perquè jo també volia formar part d' aquesta existència feliç i calmada que ens mostra la cançó.

Umbría m' ha servit per posar música als meus programes de ràdio. La seva música et fa viatjar en el temps, experimentar màgia i misteri. L' atmòsfera de "Follow the ghostly hand" és molt apropiada per a Arkanum.

Pafund amb "The Grim Abbott" m' han convidat a un món de llegenda, de temps medievals amb els seus punts èpics. De nou el Dungeon Synth em sedueix amb els seus ambients i les seves grans històries sonores.

Vindkaldr sempre em criden l' atenció. Em fan somiar molt amb l' àlbum "Enchantments of old lore". Aquesta vegada amb "Miscreantic mysteries and invocations" em fa viatjar a boscos meravellosos plens de fades i follets. Un so majestuós, potent, intens i expressiu. 

Mirthquell amb el seu àlbum "Return of the ancients" també em porta llegendes que necessito al meu dia a dia per alimentar més els meus somnis. És una altra música de móns fantasiosos i d'històries sorprenents en les que refugiar-se de l' espantosa realitat que patim a vegades.

Eluveitie porta els sons celtes que sempre m' han agradat. Aquest àlbum "Evocation II" ens recorda la grandesa de la cultura celta amb la seva fortalesa, dramatisme i vitalitat. És un grup que m' ha descobert algú que he conegut aquest any.

"And we walk after" de Trevor Kowalski és un dels meus descobriments musicals més recents. M' encanta la gran intimitat i dolçor d' aquesta música. 

Ganesh és una divinitat que sempre m' ha resultat interessant. M'inspira alegria i tendresa. M' encanta l' idea d' un déu destructor d' obstacles, que ajuda en el món d' iniciar qualsevol projecte i que porta l' abundància i també inspiració. Aquí un mantra per de Ganesh ple de vigor que m' encanta escoltar.

I ara una altra divinitat, en aquest cas egípcia. La deessa Isis és de les més fascinants del món. Enormement poderosa, brillant en la màgia, protectora, amorosa i sacrificada, ni Egipte ni la resta del món poden oblidar-la. Des de que vaig veure l' espectacular Golden parade no m' he pogut treure del cap la bellesa del moment ni tampoc aquest himne a la gran deessa, tan misteriós i ple de devoció.

Així doncs, la música com sempre ens ajuda a sobreviure en situacions difícils. Que mai ens falti, que a la nostra vida la música sigui sempre meravellosa i abundant! Ara també acompanyada de música començo amb ganes una nova etapa i en aquesta hi ha projectes magnífics.

TORNAR A COMENÇAR

 

Un dia per fi sentiràs com et crido

lluny de tu i al mateix temps tan a prop.

Veuràs com em lamento i ploro

però malgrat tot sóc resistent al dolor.

 

En algún moment descobriràs 

que no cal buscar tantes respostes, 

perquè tu ets la única resposta,

i que de desesperació no et moriràs.

 

No has de viure en el record, 

tu has de seguir avançant.

Jo sempre estaré al teu costat

recollint trossos trencats del teu cor.

 

No esborris els teus errors i aprèn la lliçó.

No tens la força que tenies abans

i mires enrere buscant una vida millor

però aquesta és un desaparegut passat.

 

Saps bé que el que tu vas viure ja no tornarà,

creus que als teus ulls l’ alegria mai més brillarà.

Has perdut completament tota il.lusió,

convençut dius que abans tot era millor. 

 

T’enfonses perquè la llum s’ha apagat.

i penses que ara ja no vindrà res de bo.

Sents que tot ha perdut per sempre el color

i saps que estàs completament atrapat.

 

Però ara que el camí s’obre davant teu,

entre el caos escolliràs progressar.

Amb seguretat faràs sentir la teva veu,

pots viure encara que et sentis desesperat.

 

Allà on hi ha profunda foscor porta tu la llum.

Allà on el dolor mata envia la tristesa ben lluny.

Allà on hi ha un buit omple tot amb la teva presència.

Allà on el silenci talla, fes reconfortant tota experiència.

 

El passat prometia però ara que s’ ha quedat enrere

s’han perdut tots els seus somriures i plaers.

Ara il.lumina tu aquest moment tan fosc.

Construeix damunt les ruïnes un nou món

i si en algún moment pateixes tant que no pots viure

recorda que del patiment es reneix amb nous poders

amb els que una esperançadora nova vida has d’escriure.